1. EL POBLAMENT
2-Observa les fotografies i identifica-hi els elements o les característiques dels poblaments
rural i urbà, repectivament.
La primenra fotografia es un paistge rual perquè ha estat alterat per activitats agrícolas,
presenta un poblament escàs i conserva elements del medi natural.
En canvi la segona fotografia es d’un paissatge urbà peruquè ha experimentat més
transformacions i està molt poblat.
3-Quines diferencies hi ha entre el poblament concentrat i el dispers’
-En el poblment dispers la població habita en cases, granges, llogarets o masos disseminats
pel camp.
-En el poblament concentrat els habitatges s’agrupen i formen nuclis de població en què
residiesen els habitants i es localitzen els serveis (comerços, escoles, centres de salut…).
4-Investiga com és la vida en una granja i explica-ho en el teu quadern.
Una granja es un edifici aïllat, de vegades amb construccions auxiliars al voltant en que
residiesen els agricultors i ramaders.
La vida en la granja encara que no ho pareixca és dura, començant per que tens que donar de
menjar als amnimals cuidar dels cultius, alçar-se mati per que no hi haja sol i poder treballar
millor el camp.
8.- Investiga i descriu en el teu quadern una casa de camp característica de la teua comunitat
autònoma. Explica amb quin material està construïda i com són els tancaments. Pots
il·lustrar l’explicació amb una fotografia o un dibuix.
Les cases de camp de Xàbia una de les seves principals característiques són que tenien
riuraus. Aquí hi ha un exemple d’una casa antiga.
El riurau és una construcció típica de la Marina, que comparteix amb altres comarques
veïnes, pensada per jugar un paper essencial en l’elaboració de la pansa. A la tardor, durant
el procés d’assecament del raïm (després de la verema, pels volts de setembre), sol ploure
prou en zones amb la influència del clima mediterrani valencià. El riurau és la construcció
que serveix per aixoplugar els canyissos on s’està assecant el raïm quan plou o fa molta
humitat. Sense el riurau, no hi hauria panses, i sense la pansa, la Marina no seria el que és.
El riurau és una construcció de pedra amb una estructura rectangular. S’obre a l’exterior amb
uns arcs per tres o quatre dels costats del rectangle. Pot estar adossat a la casa principal (en
aquest cas, tindria oberts tres costats) o exempt (tots quatre). L’obertura és important per la
ventilació: si s’acumula la humitat el raïm no s’assecarà.
Durant el segle XIX i principis del XX la pansa va ser la principal activitat econòmica de la
Marina Alta. Fins l’explosió del turisme el raïm assecat va fer de motor comercial de la
zona, amb especial incidència al port de Xàbia. Els seus ingressos van generar l’aparició
d’una burgesia regional, responsable de la majoria de construccions nobles dels cascs antics

2. tant de Xàbia com d’altres poblacions veïnes i que moltes d’elles encara avui es poden
visitar.
Però el fet més important de tots és que molts dels riuraus es continuen utilitzant per la seua
missió original: participar en l’elaboració de la pansa. Centenars de finques segueixen
elaborant pansa, per consum propi, per vendre-la o per fer mistela de pansa, molt apreciada.
Perquè les referències als riuraus i a la pansa a la Marina tenen molt poc d’historicista:
formen part de l’herència cultural, sí, però també de la més estricta realitat actual.
9.- Observa la graella. Com ha evolucionat la població urbana al món?
ANY
1950
1965
1980
1995
2005
POBLACIO URBANA AL MÒN (%)
29.1
34.7
39.1
44.7
48.6
A mesura que avancen els anys s’hi pot observar que la població urbana al món ha
experimentat un gran augment, i com hi ha més població en les ciutats aquestes es veuen
obligades a expandir-se.
12.- Esmenta el nom de tres funcions que pot exercir una ciutat i explica en què consisteix
cada una.
Funció residencial:
Encara que és una activitat característica de totes les ciutats, és prioritària en aquelles en què
predominen el habitatges per sobre dels comerços, indústries, monuments històrics...
Funció comercial:
Encara que aquesta funció és present en tots els nuclis urbans, n’hi ha en què abunden les
botigues, els grans magatzems, els supermercats i els centres comercials.

3. Funció industrial:
Inicialment la indústria estava vinculada a la ciutat, però en l’actualitat tendeix a localitzarse a les afores.
Funció politicoadministrativa:
És la que exerceixen les ciutats que concentren organismes polítics i administratius d’ambit
regional, estatal i internacional.
Funció cultural: L’exerceixen ciutats en les quals hi ha centres educatius rellevants i un
patrimoni historicoastístic d’un gran interés estar vinculada a la turística i, a vegades, a la
religiosa.
13.- Imagina que has de visitar Florència; cerca informació i escriu en el teu quadern
monuments històrics i artístics que podries visitar.
Florència té molts llocs per a explorar i per a disfrutat. Alguns dels principals són:
ELS TRES LLOCS MÉS CARACTERÍSTICS:
•
Piazza del Duomo
Amb la Ctedral, el Battistero i el Campanile, la Pizza del Duomo es, amb el Pont Vecchio, el lloc
més famos de Florència.
•
Piazza della Signoria
Si la Piazza del Duomo és el centre religiós de la ciutat, la Piaza della Signoria és el centre del poder
civil i la zona més a nimada de la ciutat.
•
Ponte Vecchio
Amb les seues cases i tendes que colguen, el Ponte Vecchio és un dels ponts més famosos del mòn.
Cal afegir que és el pont més vell de tota Europa.

4. LES TRES VISITES CLAU EN LA PLAZA DEL DUOMO
•
Catedral de Florencia
La Catedral de Florència (coneguda com a Duomo) és una de les iglésies més grans de la cristianitat.
També la seua preciosas paret davantera de mármol blanc i verd, i la seua cúpula de 45 metres de
diàmetre és una de les més boniques del mòn.
•
Campanile de Giotto
Construit en el segle XIV per Giotto i Andrea Pisano, el Campaniles de Giotto és el bonic campanari
de la Catedral de Florència.
•
Battistero di San Giovanni
Situat davant de la Catedral i amb un aspecto molt similar, el Battistero de San Giovanni és l’edifici
més antic que hi ha a Florència.
LES DOS ESGLÉSIES MÉS ESPECTACULARS
•
Esglèsia de Santa Croce
L’esglèsia de Santa Croce és, a més de l’esglèsia franciscana més gran del món, el autentic panteó de
Florència. L’esglèsia té cadi 300 tombes, icluides les de Miguel Ángle i Galileo.

5. •
Iglesia de Santa María Novella
Santa María Novella és la sede de los dominicos en Florència. El seu interior està ple de
detalls i les parets amagen autèntiques obres d’art.
Otros lugares que ver en Florencia
•
Jardines de Boboli
Recorrer haches jardí és reviure la història dels historia de los Médicis, familia que va
ocupar el Palazzo Pitti a mitat del segle XVI. Els jardins de Boboli són els més grans de
Florència..
•
Piazzale Michelangelo
Dalt de la meseta al sud der riu Arno es troba esta plaça, sens duote un dels millors llocs per admirar
Florència.
14.-Una ciutat pot tenir diverses funcions? Per què?
Si perquè pot tindre més d’una activitat principal.
15.- Què és l’àrea d’influència d’una ciutat?
L’àrea d’influència d’una ciutat és a dir l’entorn geogràfic amb el qual té relació determina
el rang que ocupa en la jerarquia urbana.
16.- Què és una xarxa urbana?
Una xarxa urbana el el conjunt de nuclis urbans jerarquitzats i relacionats entre si .

6. 19.- Identifica les àrees en què està dividida la teua ciutat o la que hi haja més a prop;
localitza cada zona en un plànol.
3
2
1
4
1-Àrees industrials.
2-Àrees residencials.
3-Zones verdes.
4-Centre: Que en aquest cas correspon al nucli històric on es troba l’ajuntament, l’església,
el museu, el mercat i un parc.
20.- Ara localitza’n l’àrea industrial i respon a les preguntes:
a) Es troba al centre o a la perifèria? A la perifèria.
b) Hi ha cap via de comunicació que conecte la zona industrial amb la resta de la
ciutat?
Si, carreteres que arriben fins a l’interior del poble.
21.- Què és la contaminació acústica? Com es produix?
Es la contaminació que provoca el soroll, es produeix pel soroll des vehicles a les autovies o
pel avions als aeroports, per solucionar aquest problema s’instal·len unes pantalles
acústiques en àrees pròximes a aquests llocs.
22.- Quins problemes relacionats amb el subministrament d’aigua afecten les ciutats?
Els principals són: la sequera i la qualitat.

7. 23.- Quan es produeixen les hores punta a les ciutats?
Al començament i al final de la jornada laboral.
Aquest fet és causat per trànsit.
24.- Quina relació tenen les circumval·lacions amb el transport urbà?
La seva relació es que per resoldre el problema del transport urbà causat per una gran
quantitat de trànsit es construeixen vies que envolten la ciutat anomenades circumval·lacions
que permeten accedir sense travessar la ciutat.
25.- Fes una investigació sobre un nucli rural que conegues. Escriu-ne en el teu quadern el
resultat, tenint en compte els aspectes següents:
El nucli rural que he posat d’exemple és Castell de Castells.
a) Situació geogràfica: si és a l’interior de la península, a les illes i àrees costaneres o en
una zona de muntanya.
És un poble situat a l’interior.
b) Tipus d’habitatge que hi predomina.
Al ser un poble menut el tipus d’habitatge que hi trobem en aquest poble són els
antics, trobats al centre històric.
Segurament les cases que hi trobem generalment estaran fetes de rajola, atovó o més
poc freqüent de pedra.
c) Infraestructures i serveis públics que té.
Carrers asfaltats i amb voreres.
Alguns del serveis públics que hi té són: Autobús, xarxa d’aigua potable, allumenat
públic, parcs, zona d’acampada, centre de salut, escola i zones verdes.
d) Nombre d’habitants aproximat i activitat predominant: faenes agrícoles o ramaderes,
pesca...
Castell de Castells té al voltant de 500 habitants en tot el poble i l’activitat predominant es
l’agrícola concretament agricultura de secà.
LLIG I COMENTA
Una passejada per Jaén:
1- Quina àrea de la ciutat creus que descriu el text? En quines dades et fonamentes per a
identificar aquesta zona?
El text descriu el centre històric de Jaén.
En fonamente per a indentificar aquesta zona en que parla de places, la presó de
l’edifici de la Carniceria, de la font monumental, de la muralla i que des de la plaça es
pot veure el castell, per aquesta raó sabem que estan parlant del centre històric, es a dir
la part vella de la ciutat.

8. 2- Escriu en el teu quadern una relació dels edificis o les construccions històriques que
s’esmenten en el text.
S’esmenten construccions com:
-La carnicería: Lloc de venda de la carn.
-La presó: Lloc on es tancava la gent que ha inconplit la llei
-La font: Té una funció decorativa i es caracteritza per tirar aigua cap amunt.
-La muralla: Antigament servia com a defença o barrera contra els enemics.
-El castell: Construcció antiga on vivia el rei i on es refugiava la població en cas de perill.
29.- Observa el mapa i explica quina ciutat domina a l’interior peninsular. Quines són les
ciutats més poblades a les regions insulars?
En l’interior peninsular la ciutat que domina es la capital d’Espanya, es a dir Madrid.
Però la seva influència s’estenen per Castella-la Manxa i Castella i Lleó.
Destaca el corredor de l’Ebre (Saragossa) per la funció que té d’enllaç entre l’eix
mediterrani, el cantàbric i Madrid.
Les ciutats més poblades a les regions insulars són: La Palma de Mallorca, Santa Cruz de
Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
30.- En quines zones de la Comunitat Valenciana hi ha un grau de poblament concentrat més
alt? I de dispers?
-Poblament concentrat:
En les zones costaneres de València, Castelló i Alacant.
-Poblament dispers:
Zones interiors de València i Castelló que són àrees amb unes condicions físiques poc
favorables per a l’assentament humà, vies de comunicació insuficients i una economia
menys productiva.

9. 32.- Anomena dues ciutats valencianes en què predomine cada una d’aquestes funcions:
cultural, politicoadministrativa i turística.
València i Alacant.
33.- Tria una ciutat de la Comunitat Valenciana. Busca informació sobre el seu nucli històric
i explica’n els trets més destacats.
Torres de Quart i Torres de Serrans
Convertix-te en un verdader cavaller medieval i entra en la ciutat antiga travessant les seues
portes d'accés de l'època. Ambdós torres són exemples de construccions militars del gòtic
civil tardà i contribuïxen a donar a la ciutat un aspecte singular.
Plaça de la Mare de Déu i conjunt catedralici
21 segles d'història en el cor de la ciutat, on trobaràs tresors patrimonials de diferents estils
arquitectònics com la Plaça de l'Almoina, el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Mar de
Déu o la labor que cada dijous a les 12 del migdia, s'exercix en el Tribunal de las Aigües,
reconegut per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Llotja de la Seda
Un dels edificis més representatius del gòtic civil a Europa, declarat per la UNESCO
Patrimoni Històric de la Humanitat. Contempla la seua fatxada de pedra amb escultures i
gàrgoles junt amb les perfectes proporcions de les seues portes i finestres.

10. Palau del Marqués de Dos Aigües
És l'edifici més representatiu del barroc a Espanya, les seues parets alberguen el Museu
Nacional de la Ceràmica, amb peces úniques que daten des de la prehistòria fins a Picasso. A
més, en el seu interior es pot observar com vivia una família noble valenciana en el segle
XVIII.
Mercat Central
Un dels majors mercats d'Europa, ubicat en l'interior d'una joia de l'arquitectura
premodernista. Sent les olors de l'horta, paladeja els productes mediterranis i disfruta de la
gastronomia de la terra.
Mercat de Colom
Un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat declarat Monument Nacional.
Hui, rehabilitat i concebut com a espai lúdic i cultural amb les seues botigues, restaurants i
cafeteries.
Estació del Nord
Edifici modernista i actual estació de ferrocarril de la ciutat. La inspiració de la seua fatxada
en l'agricultura valenciana i les referències de la ciutat, et situaran entre la modernitat i la
tradició, entre el local i el cosmopolita.

11. Ajuntament
Integra dos construccions d'època i estil ben diferenciats: la Casa d'Ensenyança i la fatxada
principal. Declarat monument historicoartístic de caràcter nacional gràcies a la riquesa dels
documents de l'Arxiu i Museu Històric Municipal.
Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM)
Las propuestas artísticas más transgresoras tienen su sitio en este espectacular edificio,
ejemplo de la arquitectura de vanguardia que inunda la ciudad.
Museo Arqueológico de la Almoina
Transportarse a la época romana o árabe de la ciudad es el viaje en el tiempo que propone
este museo. Mediante soluciones vanguardistas, permite admirar restos de asentamientos de
las distintas civilizaciones en Valencia desde el año 138 antes de Cristo.
Almudín
Lugar de almacenaje de trigo en la época musulmana de la ciudad, hoy es una singular sala
de exposiciones. Sólo contemplar sus pinturas murales de carácter popular alusivas a la
entrada de trigo en la ciudad y su arquitectura valen la pena la visita.
Museo Nacional de Cerámica

12. Una extensa representación de la cerámica española e internacional, junto a colecciones de
artes decorativas, te esperan en el Palacio del Marqués de Dos Aguas, edificio de gran
interés arquitectónico por se el mejor ejemplo de estilo barroco en España.
Museo de las Bellas Artes
La mayor colección de pinturas de España tras el Prado, donde podrás contemplar obras de
grandes artistas como Sorolla, Goya o Zuloaga.
Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad (MUVIM)
Se trata de una propuesta cultural y museística de primera magnitud en torno a la
modernidad, donde disfrutar de las mejores exposiciones de fotografía, ilustración o cartel.
Un espacio que conjuga un recorrido desde la historia y el pensamiento ilustrado hasta la
vanguardia científica y arquitectónica.
Casa Natalicia de San Vicente Ferrer
Dedicada a la vida y obras del Patrón de Valencia, perteneció a la orden de los Dominicos.
Museo de Ciencias Naturales
En el corazón de los Jardines de Viveros se encuentra este museo, donde podrá conocer
mejor cómo han evolucionado los paisajes y los ecosistemas a lo largo de la historia
evolutiva de nuestro territorio y la fabulosa muestra de paleontología del cuaternario de
América del Sur.

13. L'Iber - Museo de los Soldaditos de Plomo
Reúne la mayor colección privada del mundo de este tipo de figuras, con el afán de difundir
la historia de Valencia, de España y del mundo. Esta colección privada, de aproximadamente
un millón de piezas, está ubicada en un antiguo palacio de estilo gótico, próximo a la
Catedral de Valencia.
1.- Defineix els termes següents:
a) Poblament. És l’assentament de la població al territori.
b) Paisatge rural. És el que ha estat alterat per activitats agrícoles.
c) Camí rural. Permeten la comunicació entre els nuclis de població i les àrees
cultivades.
d) Poblament concentrat. El habitatges s’agrupen i formen nuclis de població en què
resideixen els habitants i es localitzen els serveis (comerços, escoles....)
e) Agrociutat. Es un poble gran en el qual hi ha diversos serveis i elements urbans,
encara que les activitats principals són l’agricultura i la ramaderia.
f) Poblament urbà. És el resultat d’un procés de concentració de persones en ciutats.
g) Àrea metropolitana. Està formada per un nucli central, la metròpolis i uns altres
nuclis no tan grans.
h) Plànol urbà. És una representació gràfica de la distribució dels espais edificats i els
espais lluires d’una ciutat.
i) Cortijo. És una casa disgregada, es a dir, diferents estances disposades al voltant d’un
pati central. Aquest tipus de cases són característiques del sud de la Península.
2.- Quins criteris permeten diferenciar el poblament urbà del rural?
El poblament urbà: És el resultat d’un procés de concentració de persones en ciutats.
El poblament rural: És el resultat d’un procés de concentració en els camps i casetes.
Cal afegir que la població cada vegada hi viu en la ciutat.
3.- Segons la distribució de la població, quins tipus de poblament rural hi ha?
-Poblment dispers la població habita en cases, granges, llogarets o masos disseminats pel
camp.
-Poblament concentrat els habitatges s’agrupen i formen nuclis de població en què residiesen
els habitants i es localitzen els serveis (comerços, escoles, centres de salut…).
-Poblament intercalar és un poblament intermedi entre els dos anteniors; hi ha edificis aïllats
entre els nuclisde població.

14. 5.- Observa la fotografia i explica si correspon a un poble concentrat o a un de radial.
La fotografia perteneix a un poble radial perquè els habitatges se situen a una banda i a una
altra banda d’una via de comunicació (camí, carrer principal, carretera, via de ferrocarril...) o
d’un riu. En aquest cas una carretera.
6.-A quines àrees geogràfiques corresponen les cases de camp fetes de fusta? Quins
materials es fan servir per a construir habitatges a l’horta valenciana?
Les cases fetes de fusta: Àrees de bosc.
A l’horta valenciana el material que s’utilitza en les cases és el fang com ara les rajoles i
l’atovó.
7.- Quin tipus de poblament rural predomina a Espanya? Quines diferències hi ha entre el
poblament del sud i el del nord de la península?
El poblament que hi predomina a Espanya és el poblament concentrat.
Al poblament del sud hi predominen habitatges disgregats.
Al poblament del nord hi predominen els habitatges compactes.
8.- Quina diferència hi ha entre una casa rural compacta i una de disgregada? On trobem a
Espanya aquests tipus d’habitatge?
Compactes: Totes les dependències se situen davall del mateix sostre (Nord peninsular)
Disgregades: Diferents estances disposades al voltat d’un pati central (Sud peninsular)
9.- Copia aquestes columnes en el teu quadern i relaciona amb fletxes les edificacions del
poblament dispers amb la definició corresponent:
Mas
Casa de camp
Llogaret
Conjunt molt reduït de cases de camp, acompanyat d’altres
edificis complementaris.
Edifici aïllat (a vegades amb construccions auxiliars al voltant) en
què resideixen persones i es duen a terme activitats agrícoles o
ramaderes.
Unitat de població inferior a un poble, que aplega cases i altres
edificis auxiliars (graners, estables, etc..) També hi ha algun carrer
i elements d’ús comú (fonts, ermites, camins, pous....)
10.- Indica si aquestes afirmacions són verdaderes o falses i corregeix les falses al teu
quadern.
•
•
•
Les megàlopolis són grans extensions de terreny, molt poblades, formades per
diverses conurbacions. V
La major part de la població mundial viu en nuclis rurals. V
La major part de la població espanyola resideix en nuclis urbans. V

15. •
•
•
El plànol urbà és una representació gràfica de la distribució dels espais edificats i els
espais lluires. V
El poblament concentrat predomina a les muntanyes peninsulars. F hi predomina als
nuclis rurals.
La xarxa urbana espanyola és bicèfala. V
11.- Esbrina quants contenidors de residus hi ha prop de ta casa, on estan situats i quin tipus
de residus s’hi arrepleguen.
Prop de ma casa hi ha 4 contenidors de residus.
Estan situats al Pou de Castell i s’arrepleguen residus com:
Cartó i paper, vidre, fem i envasos.
12.- Investiga i escriu en el teu quadern un informe breu sobre la localitat on resideixes.
Descriu, almenys, els aspectes següents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Nombre d’habitants. 34.000 habitants
Tipus de transport públic que hi ha. Autobús i taxi.
Nombre de centres d’ensenyament. 8 centres
Nombre d’hospitals o centres de salut. 2 centres de salut.
Nombre de grans superfícies comercials. Ninguna.
Nombre de parcs públics. 10 parcs públics
14.- Quines iniciatives es duen a terme per a revitalitzar nuclis rurals abandonats o
despoblats?
Iniciatives com el turisme rural o la repoblació en famílies d’immigrants.
17.- Amb quines activitats i amb quins edificis es correspon generalment el centre de la
ciutat?
Al centre hi ha el nucli històric. Activitats com: Restaurants, cafeteries, bars, xicotet comerç
etc. Edificis antics de poca altura i gran valor cultural i artístic.
19.- Copia i completa en el teu quadern aquesta graella sobre la jerarquia urbana espanyola.
Categoria
Metròpolis Nacionals
Metròpolis Regionals
Metròpolis subregionals
Ciutat mitjanes
Ciutats Menudes
Característiques
Superen els 4.9 milions
d’habitants
Població entre 500.000 i
600.000 habitants.
Població entre 250.000 i
500.000
La població oscil·la entre
50.000 i 250.000 habitants.
No arriben a 50.000
habitants.
Exemple
Barcelona
Saragossa
Las Palmas de Gran Canaria
Badajoz
Plasència