SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 18
Fa quasi 3000 anys en una extensa regió
banyada per la mar Mediterrània es va
desenvolupar una de les civilitzacions més
influents de la història:
LA CIVILITZACIÓ GREGA
Pels grecs,la religió i el culte als déus
eren una part essencial de la seva vida.
Els feien promeses, els oferien regals i
organitzaven sacrificis i cerimònies en
honor a ells.
Entre aquests déus:
                      Dionís
                      També conegut com a Bacus,
                      era fill del déu Zeus .
                      Déu del vi i de la fertilitat, els
                      grecs li tenien devoció i cada
                      primavera li demanaven amb
                      balls i cants fertilitat als camps
                      per obtenir bones collites.
                      En honor a ell es celebraven
                      dues festivitats: la festa d’
                      hivern i la de la primavera, que
                      anava acompanyada de la
                      representació      de    llegendes
                      vàries que els grecs escoltaven i
                      ovacionaven.
La representació
d’aquestes llegendes va
fer que molts autors,
fascinats per aquestes
festivitats, s’ animessin
a escriure noves peces
teatrals per ser
representades.
Es van organitzar concursos i durant diversos
 dies, molts espectadors s’ asseien des del
 matí fins que queia el sol a gaudir de les
 últimes obres.




Era “el dia gran dels grecs”, la vida es
paralitzava i el teatre es convertia en la
prioritat de tothom .
Van ser aquestes celebracions primaverals
en honor a Dionís el punt de partida del que
actualment coneixement com...
Com eren els teatres a Grècia?
Només hi havia 3 actors a cada obra, a més
del cor.




      PERSONATGES
Protagonista - primer actor
                               COR
Deuteragonista – segon actor
Triagonista - tercer actor
El seu vestuari estava format per
màscares i túniques. A les tragèdies un
dels actors portava “alces”(coturns)
als peus per simbolitzar la superioritat
dels déus.

                Cada actor podia representar més d’
                un personatge si l’obra ho requeria,
                només es canviava la màscara que
                portava per una altra diferent.
-   Les dones no podien participar a la
    representació teatral.        Els papers
    femenins eren representats per homes
    joves que es caracteritzaven de dones.
Era un personatge col·lectiu
present a qualsevol
represen-tació teatral grega.
Posteriorment, va                Es situava sempre a l’
desaparèixer del teatre grec.    orquestra del teatre i
Estava format per un             interpretaven balls i
determi-nat grup de              cants.
persones, que variava segons
el gènere teatral que es
representés (15 a la tragèdia,
24 a la comèdia i 12 en les
sàtires.)
Funció del cor:
1. Narradors de les històries presents i
   passades, de les coses que el públic no
   veia i/o presagiaven el futur.
2. Fer preguntes als personatges, als déus, o
   a ells mateixos amb la finalitat d’induir el
   públic a la reflexió sobre determinats
   temes.
3. Element d’enllaç entre els episodis de l’
   obra teatral. Amb la seva entrada en
   escena, el cor marcava l’inici o el final
   d’un episodi.
-El públic tenia un paper actiu en la
  representació, feien comentaris en veu alta
  sobre les obres, mostraven el seu rebuig si no
  els agradava, inclús es barallaven entre ells
-   La 1ª fila de seients estava reservada als
    sacerdots i magistrats.
- Els grecs, quan anaven a una representació, es
  portaven coixins per suportar millor la duresa
  dels seients de pedra.
- A Grècia era un element imprescindible en el vestuari
  dels actors i del cor, però ja estava a la vida dels
  grecs molt abans, quan s’ utilitzaven a les festes
  dionisíaques.
- Les màscares que es feien servir al teatre grec no eren
   com les actuals, sinó que eren una espècie de casc
   que cobria totalment el cap i, a més de les faccions
   de la cara, tenien cabell, orelles i barba. I una
   llengüeta per ampliar la veu
Amb les màscares no hi
havia expressions facials
que complementessin les
paraules dels actors, per
això    havien   de   ser
substituïdes per canvis
marcats d’ entonació:
  - musicalitat  felicitat
  - ritme ràpid i contundent  ràbia
  - ritme lent, pausat  tristor, cansament
 (...)
Gèneres teatrals més
               importants a Grècia




       Tragèdia                   Comèdia

El seu argument girava        La seva finalitat era fer
entorn a un conflicte         riure. El seu argument
greu entre els humans i       girava entorn als temes
els déus. Eren en vers i      quotidians i en ella es
amb      un     llenguatge    feia burla de la gent
solemne. Al final es          important i dels déus.
produïa la resolució del      En elles es feien moltes
conflicte.                    al·lusions al sexe.
Per acabar...
* Visita els següents enllaços on et narren el que hem vist
  fins ara del teatre grec:

L’origen del teatre i la tragèdia grega

1ª part: http://www.youtube.com/watch?
   v=gSquamdwsJw&feature=related
2ª part: http://www.youtube.com/watch?
   v=9qbVdjYutMg&feature=related
3ª part: http://www.youtube.com/watch?
   v=038vQ1kGdt4&feature=related
4a Edip Rei http://www.youtube.com/watch?
   NR=1&v=7kdi6MQEzXY

Más contenido relacionado

Similar a Teatre clàssic (apunts)

C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre Grec
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre GrecC:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre Grec
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre Grecmiliki
 
La tragèdia grega
La tragèdia gregaLa tragèdia grega
La tragèdia gregaRapsodos
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitatTere Chacón
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)erosyoli
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,guest664d056
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grèciaerosyoli
 
MúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCiaMúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCiagoogle
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESCarolina Chavarria
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposossandroalfaro
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...sebastia
 

Similar a Teatre clàssic (apunts) (20)

El Teatre Grec
El Teatre GrecEl Teatre Grec
El Teatre Grec
 
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre Grec
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre GrecC:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre Grec
C:\Documents And Settings\Administrador\Escritorio\El Teatre Grec
 
Teatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia gregaTeatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia grega
 
La tragèdia grega
La tragèdia gregaLa tragèdia grega
La tragèdia grega
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
 
El teatre (1a part)
El teatre (1a part)El teatre (1a part)
El teatre (1a part)
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Sagunt 2011
Sagunt 2011Sagunt 2011
Sagunt 2011
 
Teatre Depidaure
Teatre DepidaureTeatre Depidaure
Teatre Depidaure
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
MúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCiaMúSica De Lantiga GrèCia
MúSica De Lantiga GrèCia
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
Treball De Recerca
Treball De RecercaTreball De Recerca
Treball De Recerca
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
 
Història del Teatre
Història del TeatreHistòria del Teatre
Història del Teatre
 

Más de Col.legi Sant Miquel dels Sants

DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)Col.legi Sant Miquel dels Sants
 

Más de Col.legi Sant Miquel dels Sants (20)

Ruta Ma Aurèlia Capmany
Ruta Ma Aurèlia CapmanyRuta Ma Aurèlia Capmany
Ruta Ma Aurèlia Capmany
 
Poesia i narrativa modernista
Poesia i narrativa modernistaPoesia i narrativa modernista
Poesia i narrativa modernista
 
Tinc el cor ple d'alegria
Tinc el cor ple d'alegria Tinc el cor ple d'alegria
Tinc el cor ple d'alegria
 
Mercè Rodoreda i Gurguí
Mercè Rodoreda i Gurguí Mercè Rodoreda i Gurguí
Mercè Rodoreda i Gurguí
 
Lope de Vega - caza tesoro
Lope de Vega - caza tesoroLope de Vega - caza tesoro
Lope de Vega - caza tesoro
 
Twitter LITERATURA 2n bat
Twitter LITERATURA 2n bat Twitter LITERATURA 2n bat
Twitter LITERATURA 2n bat
 
Biblioteques al front -fil twitter
Biblioteques al front -fil twitter Biblioteques al front -fil twitter
Biblioteques al front -fil twitter
 
Ambients a monalco
Ambients a monalco Ambients a monalco
Ambients a monalco
 
El teatre a Catalunya. Segle XX. Anys 20-30
El teatre a Catalunya. Segle XX.  Anys 20-30 El teatre a Catalunya. Segle XX.  Anys 20-30
El teatre a Catalunya. Segle XX. Anys 20-30
 
TIC TEAM i GEMTIC Desvirtualització
TIC TEAM i GEMTIC Desvirtualització TIC TEAM i GEMTIC Desvirtualització
TIC TEAM i GEMTIC Desvirtualització
 
FÒRUM Gemticteam (buidat respostes)
FÒRUM Gemticteam  (buidat respostes)FÒRUM Gemticteam  (buidat respostes)
FÒRUM Gemticteam (buidat respostes)
 
Tic Team Beta 2016-2017
Tic Team Beta 2016-2017Tic Team Beta 2016-2017
Tic Team Beta 2016-2017
 
De FIT a FIT Exposició Llibres d'artista
De FIT a FIT Exposició Llibres d'artista De FIT a FIT Exposició Llibres d'artista
De FIT a FIT Exposició Llibres d'artista
 
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Joel Juvany)
 
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Arnau Espona)
 
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)
DE FIT A FIT: JOAN BROSSA- TATJANA GROMACA (Miquel Blanco)
 
De fit a fit Joan Brossa Tatjana Gromaca
De fit a fit Joan Brossa Tatjana GromacaDe fit a fit Joan Brossa Tatjana Gromaca
De fit a fit Joan Brossa Tatjana Gromaca
 
The note Vídeoclip Violí D'Auschwitz
The note  Vídeoclip Violí D'AuschwitzThe note  Vídeoclip Violí D'Auschwitz
The note Vídeoclip Violí D'Auschwitz
 
Bet 2017 imatges
Bet 2017 imatges Bet 2017 imatges
Bet 2017 imatges
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
 

Último

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Teatre clàssic (apunts)

  • 1.
  • 2. Fa quasi 3000 anys en una extensa regió banyada per la mar Mediterrània es va desenvolupar una de les civilitzacions més influents de la història: LA CIVILITZACIÓ GREGA
  • 3. Pels grecs,la religió i el culte als déus eren una part essencial de la seva vida. Els feien promeses, els oferien regals i organitzaven sacrificis i cerimònies en honor a ells.
  • 4. Entre aquests déus: Dionís També conegut com a Bacus, era fill del déu Zeus . Déu del vi i de la fertilitat, els grecs li tenien devoció i cada primavera li demanaven amb balls i cants fertilitat als camps per obtenir bones collites. En honor a ell es celebraven dues festivitats: la festa d’ hivern i la de la primavera, que anava acompanyada de la representació de llegendes vàries que els grecs escoltaven i ovacionaven.
  • 5. La representació d’aquestes llegendes va fer que molts autors, fascinats per aquestes festivitats, s’ animessin a escriure noves peces teatrals per ser representades.
  • 6. Es van organitzar concursos i durant diversos dies, molts espectadors s’ asseien des del matí fins que queia el sol a gaudir de les últimes obres. Era “el dia gran dels grecs”, la vida es paralitzava i el teatre es convertia en la prioritat de tothom .
  • 7. Van ser aquestes celebracions primaverals en honor a Dionís el punt de partida del que actualment coneixement com...
  • 8. Com eren els teatres a Grècia?
  • 9. Només hi havia 3 actors a cada obra, a més del cor. PERSONATGES Protagonista - primer actor COR Deuteragonista – segon actor Triagonista - tercer actor
  • 10. El seu vestuari estava format per màscares i túniques. A les tragèdies un dels actors portava “alces”(coturns) als peus per simbolitzar la superioritat dels déus. Cada actor podia representar més d’ un personatge si l’obra ho requeria, només es canviava la màscara que portava per una altra diferent.
  • 11. - Les dones no podien participar a la representació teatral. Els papers femenins eren representats per homes joves que es caracteritzaven de dones.
  • 12. Era un personatge col·lectiu present a qualsevol represen-tació teatral grega. Posteriorment, va Es situava sempre a l’ desaparèixer del teatre grec. orquestra del teatre i Estava format per un interpretaven balls i determi-nat grup de cants. persones, que variava segons el gènere teatral que es representés (15 a la tragèdia, 24 a la comèdia i 12 en les sàtires.)
  • 13. Funció del cor: 1. Narradors de les històries presents i passades, de les coses que el públic no veia i/o presagiaven el futur. 2. Fer preguntes als personatges, als déus, o a ells mateixos amb la finalitat d’induir el públic a la reflexió sobre determinats temes. 3. Element d’enllaç entre els episodis de l’ obra teatral. Amb la seva entrada en escena, el cor marcava l’inici o el final d’un episodi.
  • 14. -El públic tenia un paper actiu en la representació, feien comentaris en veu alta sobre les obres, mostraven el seu rebuig si no els agradava, inclús es barallaven entre ells - La 1ª fila de seients estava reservada als sacerdots i magistrats. - Els grecs, quan anaven a una representació, es portaven coixins per suportar millor la duresa dels seients de pedra.
  • 15. - A Grècia era un element imprescindible en el vestuari dels actors i del cor, però ja estava a la vida dels grecs molt abans, quan s’ utilitzaven a les festes dionisíaques. - Les màscares que es feien servir al teatre grec no eren com les actuals, sinó que eren una espècie de casc que cobria totalment el cap i, a més de les faccions de la cara, tenien cabell, orelles i barba. I una llengüeta per ampliar la veu
  • 16. Amb les màscares no hi havia expressions facials que complementessin les paraules dels actors, per això havien de ser substituïdes per canvis marcats d’ entonació: - musicalitat  felicitat - ritme ràpid i contundent  ràbia - ritme lent, pausat  tristor, cansament (...)
  • 17. Gèneres teatrals més importants a Grècia Tragèdia Comèdia El seu argument girava La seva finalitat era fer entorn a un conflicte riure. El seu argument greu entre els humans i girava entorn als temes els déus. Eren en vers i quotidians i en ella es amb un llenguatge feia burla de la gent solemne. Al final es important i dels déus. produïa la resolució del En elles es feien moltes conflicte. al·lusions al sexe.
  • 18. Per acabar... * Visita els següents enllaços on et narren el que hem vist fins ara del teatre grec: L’origen del teatre i la tragèdia grega 1ª part: http://www.youtube.com/watch? v=gSquamdwsJw&feature=related 2ª part: http://www.youtube.com/watch? v=9qbVdjYutMg&feature=related 3ª part: http://www.youtube.com/watch? v=038vQ1kGdt4&feature=related 4a Edip Rei http://www.youtube.com/watch? NR=1&v=7kdi6MQEzXY