Dues persones, dos mons

231 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Entretenimiento y humor
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
231
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
61
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Dues persones, dos mons

  1. 1. Dues persones, dos mons. Núria Garrido i Sílvia Gabasa.
  2. 2. Introducció Una parella rica decideix adoptar a un nen d’Àfrica que ha tingut que passar persituacions difícils. Ell narrarà la seva historia des de un punt de vista diferent. Benvinguts a la història del Samuel.
  3. 3. Arribada a Barcelona.El Samuel observava a través de la finestra de l’avió les impressionantsllums que els barcelonins produïen, encara no s’ho podia creure; aquellaciutat era més preciosa de lo que havia somiat. Minuts després estrobava de camí a la seva nova casa, en el cotxe l’Albert i la Clàudia. Al’arribar li van ensenyar la nova casa, situada a les afores de la ciutat.Ara, per ell, començava una nova vida.
  4. 4. Infància.-Samuel, aquesta és la teva habitació –va dir-li laClàudia.Ell va mirar l’habitació emocionat.-Mai he tingut una habitació, ni un llit, ni una casa –vaexplicar ell-. Això és massa per mi.-T’ho mereixes –va dir-li la Clàudia.-Gràcies –va dir el Samuel.- T’ho mereixes –va repetir l’Albert.L’Albert i la Clàudia van marxar de l’habitació i vandeixar al Samuel jugant amb les joguines noves.
  5. 5. Primer Sopar.L’Albert portava el menjar la taula, el Samuel observavasorprès; es preguntava com podien tenir tant de menjar.-Samuel, tens gana?-Sí, no he menjat des de fa dos dies.-Doncs es hora de que mengis com rei –va dir l’Albert.-És molt difícil sobreviure en les condicions en les quehas estat vivint, però el menjar no serà mai més unproblema.
  6. 6. Bona nit.Després de sopar, la Clàudia vaacompanyar al Samuel al lavabo i li vaensenyar el raspall de dents.-Què és això? –va preguntar ell.-És un raspall de dents, la gent l’utilitza pernetejar-se les dents després d’un àpat.La Clàudia va ensenyar al Samuel com hohavia de fer i després el va acompanyar alllit.-Bona nit –va dir ella.
  7. 7. Malson.El home corria ràpid, intentant fugir i sobreviure.L’entrada de la mina era a prop, però a la vegada lluny.No va aconseguir-ho, la mina es va ensorrar abans deque pugés sortir.El Samuel es va despertar suat i amb ganes de plorar.-Papi –va dir.Sí, aquell home era el difunt pare del Samuel.
  8. 8. Somriure.-Bon dia, és hora de despertar-se –va dirl’Albert.El Samuel es va despertar de seguida, ambmoltes ganes de passar un dia genial. Vaanar cap al menjador i es va seure a la sevacadira corresponent.-Estàs emocionat? Demà comences laescola. Coneixeràs a molts nens de la tevaedat, faràs amics i aprendràs moltíssim.-Tinc moltes ganes –va dir el Samuel.
  9. 9. Parc.A la tarda, l’Albert i la Clàudia van portar alSamuel a un parc. Ells havien quedat ambuns amics seus que també tenien una nena,la qual tenia l’edat del Samuel.A l’arribar, el Samuel va començar a jugar.Quan va arribar la Marina, van començar ajugar junts. La Marina, era una princesa i elSamuel, era un príncep.
  10. 10. Escola.
  11. 11. Tots som iguals.La professora va entrar a la classe.-Anem a fer un dibuix, tots vosaltres haureude fer un dibuix sobre el vostre desig mésgran.Així va ser, tots els nens van començar adibuixar. En el dibuix del Samuel es veia unnen i una nena, la nena era de pell blanca iel nen de pell fosca.-I això? –va preguntar la professora.- Tots som iguals, encara que tinguem la pell
  12. 12. Record.La Clàudia va anar a buscar al Samuel al’escola. Ell es trobava pensant i la Clàudiaes va preocupar per ell.-Què passa Samuel?-Ahir a la nit vaig tindre un malson.-Sí? I què passava?-Era el meu pare i veia com moria en unamina –va explicar ell, va començar a plorar.-No ploris –va dir-li la Clàudia i el vaabraçar-, nosaltres sempre estarem amb tu.
  13. 13. Créixer.El Samuel, amb catorze anys, tornava del’escola sol. No es podia queixar, la sevavida era meravellosa. La Clàudia i l’Alberteren de gran ajuda i l’havien cuidat com unrei.Ell seguia estudiant, a una escola diferent,però com qualsevol altre alumne.
  14. 14. Trobada.Anys després de conèixer-la, la Marina i elSamuel es tornarien a trobar. Els pares de laMarina i ella dinarien a casa de l’Albert i laClàudia.Va sonar el timbre i el Samuel va anar aobrir la porta.-Benvinguts –va dir el Samuel.- Hola! –va saludar-lo la Marina i el vaabraçar, qui sap si això només era el principid’una historia.
  15. 15. Fi.

×