1. Context històric del s.XV a la corona dAragò.Lany 1348 sorgeix la pesta negra. Es produeix una crisi i això provocarà u...
de Galba, a qui lhavia donat com a penyora dun préstec. La impremta a València no va arribar finsal 1474. Però no va ser f...
Va des del capítol 115 al 269. és la part més extensa de lobra i la més important. Es mou sempreentre 2 histories:-Batalle...
Inclou temàtiques molt diverses i juga molt amb les tècniques narratives.8. Informació sobre la llengua i lestil utilitzat...
Els trets físics dels personatges principals són:Tirant: un noi ben plantat, intel·ligent i amb totes les característiques...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

1

212 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
212
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

1

  1. 1. 1. Context històric del s.XV a la corona dAragò.Lany 1348 sorgeix la pesta negra. Es produeix una crisi i això provocarà un canvi radical a lasocietat de lèpoca. La pesta acaba amb 2/3 de la població i això produeix:-Crisi demogràfica ! crisi econòmica ! crisi social (pèrdua del poder de la noblesa.)Formalment el segle XV comprèn els anys 1401-1500 ambdós inclosos. És cridat "segle de lesinnovacions" i obre lera dels descobriments. Per a la història occidental és lúltim segle de ledatMitjana i el primer de ledat Moderna, prenent-se convencionalment com moment de divisió entreelles lany 1492 (Descobriment dAmèrica) o el 1453 (presa de Constantinoble pels turcs i invencióde la impremta)2. Situació en que es troba lestament cavallerescEl nobles tenien una sola funció: fer la guerra. Però, amb la pesta, la guerra sacaba i els noblestenen que buscar-se una justificació del seu ser. Llavors, creen una institució anomenada ordre decavalleria, la qual és extreta dels llibres de cavalleries. Aquesta institució nomes en poden formarpart els nobles i poden tenir armes, cavalls i armadures. La seva finalitat és:-Aconseguir la pau.-La conquesta de la terra promesa, Jerusalem.-Lexpulsió dels Turcs de les terres Cristianes.3. Biografia del Joanot MartorellEl seu naixement se situa entre el 1405 i el 1410 en la ciutat de València en una noble famíliaoriginària de Gandía, però establerta a València des de 1400. Va ser senyor dels llocs de Murla iBenibraf. Va tenir una vida agitada, saltejada de llancis cavallerescos i assumptes amorosos aixícom nombrosos viatges. En un daquells va viatjar a Anglaterra, on, de passada, va traduir elpoema del segle XII Guy de Warwick. El seu avi va ser conseller real, i el seu pare va sermajordom del rei Martín lHumà.Joanot mai es va casar i no va tenir descendència.De la seva manera de vida dóna fe lepisodi que no va participar, sinó que va ser protagonitzat pelsseus germans. La seva germana, Isabel Martorell, havia casat amb el també cavaller-poeta AusiàsMarch, i aquella va morir al segon any de matrimoni. Ella era hereva de béns importants de lafamília Martorell. Els seus germans van pledejar i van arribar a desafiar a Ausiàs March. També enuna ocasió Joanot Martorell va desafiar al seu cosí Joan de Montpalau que pel que sembla haviajagut en amors amb una germana seva, promès matrimoni i es va negar a complir la sevapromesa. A partir del 1433 es data com el primer nomenament de Joanot com a cavaller. Ell eradels quals buscaven baralles ja que li agradaven molt les renyines entre cavallers, ja fora per raonsdhonor o per interessos més materials, i a més com és el que feien tots els cavallers ja se sentia agust. De totes les seves batalles entre cavallers tenim informació a partir de lletres de batalles queMartorell va escriure durant tota la seva vida. Després de la venda dels seus senyorius, es vaincrementar la ruïna econòmica. Martí Joan de Galba, instal·lat a València, li prestava molts dinersperquè passava moltes necessitats. La data de la seva mort se situa entre març i abril de 1468.4. Datació i autoria de “Tirant lo Blanc”.Martorell començà a escriure la novel·la el 2 de gener de 1460. No va tardar més de 5 anys enescriure-la, ja que va morir al 1465. En aquella època, el manuscrit de Tirant, el tenia Martí Joan
  2. 2. de Galba, a qui lhavia donat com a penyora dun préstec. La impremta a València no va arribar finsal 1474. Però no va ser fins el 1489 que Joan de Galba va començar a fer passos per poder publicarla novel·la. Quan per fi es va començar a imprimir lobra, Joan de Galba morí, i no veié el llibreimprès.La novel·la impresa va sortir de la impremta de Nicolau Spindeler el 20 de novembre de 1490. isen va fer una tirada de 715 exemplars, a partir de llavors es van començar a fer impressions aBarcelona, Valladolid, etc.Sobre la seva autoria, existeixen dues teories:-Que té dos autors. Aquesta teoria es basa en:•que lobra té dos estils de reacció: un, que és molt més culta i un altre de més senzill.• i que el final ocorre molt ràpid.-Que lobra té un autor i que Martí Joan de Galba nomes va separar-los en capítols. Els dos estilsdescriptura són justificats dient que Joanot Martorell ho va voler així.5. Fonts dinspiració de lautor.Les fonts dinspiració de lautor són dos:- els llibres que a llegir (clàssics, Ramon Llull, cròniques, Ausiàs March, contes orientals...)-Tot allò que ha viscut (viatges, batalles,...)6. Lestructura de lobra.Lobra original esta dividida en capítols, en total 487, però aquets capítols es poden dividir en 5episodis ficticis i lineals.Aquets capítols són:-TIRANT A ANGLATERRAVa des del capítol 1 al 97. Explica com és Tirant. Tirant és bretó i es desplaça cap a Gran Bretanya.En el seu camí, sadorm a sobre dels cavall i va a parar a una ermita. Allà trobarà a Guillem deVaroic, un antic cavaller que va voler alliberar-se de tot el món cavalleresc, lermità que viu alermita. Aquest ensenyarà a Tirant a comportar-se com un bon cavaller amb lajuda del llibre“Lordre de cavalleries”. Un cop preparat, Tirant segueix el seu camí cap a Anglaterra. Allà lluita,guanya i es nombrat pel rei dAnglaterra cavaller.Els personatges principals són: el vell ermità anomenat Guillem de Varoic, els contrincants deTirant i el propi Tirant lo Blanc.-TIRANT A SICILIA I A RODESVa des del capítol 98 al 114. Explica com Tirant, el rei de Sicília i el príncep Felip sen van a Rodesa lluitar contra els turcs. Tirant aconsegueix alliberar lilla de Rodes de les mans de Soldà iparal·lelament ajuda a que lInfant Felip i la princesa Ricomana estiguin promesos. Però finalmentaconseguir aquesta acció només ho pot aconseguir lInfant Felip.-TIRANT A CONSTANTINOBLE
  3. 3. Va des del capítol 115 al 269. és la part més extensa de lobra i la més important. Es mou sempreentre 2 histories:-Batalles contra els Turcs.-Vida amorosa a Palau.El rei de Constantinoble dóna permís a Tirant perquè obri les finestres de la cambra on es trobenlemperadriu i la princesa Carmesina les quals ploren per la mort del seu fill i germà. Per la calorque feia en aquella cambra quan Tirant obra les finestres veu els pits de Carmesina i des de aquellmoment queda enamorat d ella. Tirant es declara a Carmesina mitjançant un mirall i li diu:“Senyora , la imatge que hi veureu em donaria mort o vida. Però la Viuda Reposada també volaconseguir a Tirant, i tot i que Plaerdemavida ajuda a Tirant i a Carmesina trobar-se i es juremamor etern, la Viuda Reposada amb enganys fa que els enamorats pensin que laltre no els estima.Però Plaerdemavida ho descobreix i ho explica a Carmesina i li vol explicar a tirant però aquet hade marxar a una de les seves batalles, a salvar el poble del Duc de Macedònia que ha estat atac pelGran Turc i el Saldà. Així que decideix seguir-lo es posa en el vaixell, però amb tanta mala sort queaquet naufraga i Plaerdemavida sagafa ben fort a una fusta i arribà a la costa dÀfrica tota nua. Unmoro li dona unes robes perquè es pugui vestir i decideix anar a buscar a Tirant.-TIRANT AL NORD DÀFRICAVa des del capítol 297 al 407. és la part on passen més successos surrealistes. Desprès de que elvaixell on Tirant hi anava, Plaerdemavida, disfressada de mora, el busca i troba la tenda onsallotja. Entra a la tenda de Tirant. Aquest la reconeix i anuncia la seva arribada i la de la noia aConstantinoble. La Viuda Reposada en assabentar-se es suïcida amb un bregatge. A Constantinoblees fan grans festes i finalment els reis cedeixen el seu imperi a Tirant i la mà de la seva fillaCarmesina.-RETORN A LIMPERI GRECVa des del capítol 408 al 487. Tirant lluita contra els Turcs i guanya. La boda entre Carmesina iTirant no és possible ja que varen fer bodes sordes, a més, Tirant mor de una malaltia quan tornaduna batalla. El rei també mor i Carmesina, al veure que els dos homes més importants de la sevavia han mort, mor de pena i dolor. Lemperadriu i Hipòlit és casaran i quedaran com a reis.7. Tirant lo blanc, considerada novel·la totalÉs una novel·la total per què apareixen tots els temes possibles i per que treballa amb tots elselements possibles. En podem trobar:*Canvi de narrador i punt de vista.*Diversos tipus de diàleg.*Caracterització dels personatges profunda.*Gran descripció.
  4. 4. Inclou temàtiques molt diverses i juga molt amb les tècniques narratives.8. Informació sobre la llengua i lestil utilitzat a Tirant lo BlancLlengua ! A la dedicatòria de lepíleg del Tirant lo Blanc el lector topa amb una afirmaciósorprenent: la novel·la, sens diu, és escrita en “llengua vulgar valenciana”,Martorell hi modernitza el lèxic i el dota de trets dialectals valencians. En síntesi, i a més delsvalencianismes específics, la llengua del Tirant elimina radicalment els arcaismes i incorporaarabismes, castellanismes i mots francesos vinculats al vocabulari cavalleresc.Estil ! Estilísticament, dos nivells es juxtaposen al Tirant la Blanc. Duna banda, un estil culte iretòric, lestil de la prosa valenciana,introduït a la literatura pel corrent humorístic. Es tracta dunaprosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges, que és present als parlaments,als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits i que intenta de reflectir,morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.El segon nivell estilístic és el nivell col·loquial. Cal relacionar-lo amb el propòsit de Martorelldincorporar la realitat quotidiana a lobra, propòsit que és aconseguit amb la utilització de la parlaviva i popular de la seva època: refranys, frases fetes, interjeccions, exclamacions.Està escrit en llengua catalana del segle XV que segueix el model destil de la conselleria reial queinclou trets dialectals valencians i arabismes.9. El tempsLa seva durada és indeterminada per que en cap moment concret diu cap data.10. PersonatgesEls personatges més importants dels diversos capítols són:*Primera part: el vell ermità anomenat Guillem de Varoic, els contrincants de Tirant, el propi Tirantlo Blanc, Agnès i Diafèbus.*Segona part: el Rei de Sicília, l Infant Felip, Diafebus, la reina de Sicília, el mariner Cataquefaràs iTirant.*Tercera part: Emperador de limperi Grec(Frederic), la senyora Emperadriu, la princesa Carmesina,Duc de Macedònia, Diafebus, Hipòlit, la Viuda Reposada, Plaerdamavida, el Gran Turc i el Soldà,Estefania, Tirant i Carmesina.*Quarta part: Plaerdemavida, Tirant lo Blanc,Soldà, Viuda Reposada, els Reis de Constantinoble iCarmesina.*Cinquena part: Tirant, Diafebus, Hipòlit, Carmesina, el Rei Escariano, el Rei de Fes.11. Descripció dels personatges
  5. 5. Els trets físics dels personatges principals són:Tirant: un noi ben plantat, intel·ligent i amb totes les característiques du cavaller de lèpoca. Finsque coneix a Carmesina. Llavors apareixen els seus trets més humans i sentimentals.Carmesina: és una princesa de 14 anys i la seva única preocupació és conservar la virginitat.Representava lanatomia física de lèpoca: rossa i de pell blanca.Plaerdemavida: la donzella més noble de la cort de la princesa i al millor amiga daquesta. Ésintel·ligent, desvergonyida i farà tot lo possible perquè la relació entre Tirant i Carmesina surti bé.La Viuda Reposada: té 18 anys i quan veu a Tirant, ràpidament senamora dell i intenta que larelació de Carmesina i Tirant sespatlli.AIXI NO US L HEU DE LLEGIR.

×