2. ar el da n ils és a’t
ns a ue pi r e c l
pe te r q ó
rà nja d fà ca i è m anx
po i és -te qu g
és r- e ci me es des i
a sa b a i ts om ar a, En
st po sa or de ue àp n N id r r?
co s i de lab im i q s r ne s. Cu lho na
et rà s ’e n t te re re ! a a a!
e ina , ha r d sinò en ep orp do r-ho r-te em in
qu d ar ja s am ec s va a rti d cu
el è in en é al r r rò no ov ve ts la
Si qu cu m no m fe pe in pr di po a
SEMPRE ACABO MENJANT EL MATEIX
QUAN M’HE DE FER EL DINAR...
l, s i
ua pe i és iat
ct un e a r , er
s. l·le el ir bl ad va rrit r p ri
tie te ar en a br ar o ja ssa
al i in llor nt lud uili enj av en ce
al i a a q lt m e
m sic m m s s e m o n
ir t fí a a é ra ue m erò és
en en at, rà i m ne q és . P re
ev im u a tit a re ar ar iu
pr nd eq jud ver m ent enj enj r v
i a re ad t’a di de m m m Pe

3. PER ON COMENÇO: LA HIGIENE I LA SEGURETAT LA QUALITAT DELS PRODUCTES
Aprofita’t de la fruita i verdura de temporada: notaràs la diferència!
Per saber quin vegetal correspon a cada temporada, el millor és que
t’acostumis a tafanejar pels mercats i verduleries. Saber comprar és
bàsic per aconseguir cuinar coses delicioses i bé de preu. De tota
- Renta’t bé les mans i, si no et vols tacar, posa’t un davantal o una manera, recorda que a l’hivern trobaràs escarola, carxofes, calçots,
samarreta vella. porros, alls tendres, espinacs, col, coliflor, mandarines i taronges. Amb la
- Organitza abans el que vols cuinar; si convé, pots fer una llista. primavera arriben els espàrrecs, les faves, els pèsols, els moixernons, les
- Renta amb aigua abundant els aliments que menjareu crus. múrgoles, els maduixots i les nespres. L’estiu és un festival: albergínies,
tomàquets, carbassons, cogombres, mongetes verdes, albercocs, cireres,
- Si no vols tenir una sorpresa un cop el plat acabat, tasta’l mentre el vas fent.
maduixes de bosc, meló, síndria, nectarines, prunes, figues, préssecs... La
- El foc no ha de sobresortir mai del cul del pot, cassola o paella, ja que, si no,
tardor ens porta bolets tan fantàstics com els rovellons o les llenegues, a més
recrema les parets i no escalfa més.
d’oferir-nos pebrots vermells per escalivar, raïm, caquis, peres, pomes,
- Si no et vols cremar, utilitza agafadors o un drap que estiguin ben secs, mai codonys, moniatos i castanyes.
humits o molls.
- Si et fas una cremada, refreda la zona de seguida amb aigua fresca i neta Fes servir, sempre que puguis, oli d’oliva verge, tant per cuinar com per amanir, i
(sota l’aixeta), però en cas de cremades grans i/o profundes cal acudir evita reutilitzar-lo.
sempre a un centre sanitari. Si hi ha butllofes no s’han de rebentar per evitar
infeccions posteriors. Observa les dates de caducitat de les etiquetes, però sobretot recorda que la
- Si no vols cremar les estovalles o la taula utilitza sempre uns estalvis o una nostra percepció és sàvia: les coses que fan pudor, tenen mal aspecte o un gust
fusta per col·locar qualsevol cassola, paella o plat que surti del foc o del forn. massa àcid o amargant acostumen a estar en mal estat. De la mateixa manera,
- Compte amb els ganivets afilats; si te’n cau un, no intentis agafar-lo al vol: l’olor, el color i el sabor ens parlen de la qualitat dels aliments frescos.
deixa’l caure, no importa si es trenca. Si et talles, neteja sempre la ferida.
- Recorda que has d’apagar el foc i el forn quan acabis de fer-los servir i Però qui millor sap com està el que compres és qui t’ho ven. Refia’t,
deixar la cuina recollida i neta. doncs, de la verdulaire, el xarcuter, la peixatera, el del súper... Ells
- Recorda que cal reciclar: la matèria orgànica, els envasos, el paper, etc., es són els experts; demana’ls que t’aclareixin qualsevol dubte
llencen en contenidors diferents. sobre els seus productes —com es netegen,
com es preparen, etc.

4. ELS TIPUS LA CREATIVITAT I LA IMAGINACIÓ
Al principi seguiràs les receptes al
DE COCCIONS peu de la lletra, però a mesura
que et vagis introduint en
BULLIR: l’apassionant món de la cuina
FREGIR:
Coure en t’adonaràs que tu mateix pots
Coure per SALTAR:
aigua (o en Coure en crear noves variacions i plats. Si
immersió en un
un altre poc greix, mai et falta algun ingredient, no
greix a l60˚C-
líquid) a poca estona i passa res; obre la nevera, els
COURE 200˚C. Es fa amb
100˚C. Es a temperatura armaris, i busca-hi un substitut!
AL VAPOR: Coure en un recipient tapat peces petites que no
bullen aliments que alta peces També pots preparar receptes de
amb aigua bullent però sense que necessiten molt
necessiten coccions petites. cuina tradicional, de plats exòtics i
l’aliment hi entri en contacte. temps de cocció.
llargues o amb tendència d’altres països. I no t’oblidis de tot el
a assecar-se. que saben l’àvia, la mare, la tieta i fins
i tot algun pare: segur que et poden
ensenyar molts plats i trucs que et
SOFREGIR:
facilitaran la feina!
Coure en
poc greix,
a poca
temperatura i força MENJAR I FER SALUT
estona peces molt Recorda que per estar sa i evitar l’obesitat s’ha de
COURE AL MICROONES: Coure per acció de les petites per enrossir-les. menjar de tot. No hi ha aliments prohibits, però
ROSTIR: Coure per acció de l’aire calent a 150˚C- ones electromagnètiques sobre les Normalment es fa per cal tenir cura de la quantitat que prenem de
250˚C o per radiació directa, normalment dins molècules polars (l’aigua, per exemple) dels crear una base cada tipus. En general, mengem massa
d’un forn. S’acostuma a fer amb peces grans aliments. La cocció es produeix al mateix aromàtica per a una proteïnes i greixos i hem descuidat la
que necessiten molt temps de cocció. Per la temps en els primers centímetres de gruix de altra salsa o preparació. fruita, la verdura i els hidrats de
pròpia naturalesa del que es cou, se sol fer per l’aliment. La cocció no acostuma a carboni. I és per això que la societat
preparar plats de festa. sobrepassar els 100˚C. occidental actualment tendeix al
COURE sobrepès. Per evitar-ho, cal basar
A LA BRASA: l’alimentació en els hidrats de carboni,
Coure en ja que els cereals (pa, pasta, arròs,
COURE A LA una graella etc.), els llegums i les patates són els que
PLANXA O A sobre brases ens proporcionen l’energia necessària per
LA LLOSA de fusta que funcionar tot el dia. S’han d’acompanyar
cremen. sempre de verdura crua o cuita i un aliment
Coure els aliments per contacte directe Combina els proteic (ous, carn i peix —blau o blanc). No et passis
efectes del rostit amb els amb els embotits, patés, formatges grassos, la nata, les
GRATINAR: Coure per radiació. Només es cou amb una superfície molt calenta
del fumat. S’hi cuinen txutxes, els pastissos, la mantega... I, sobretot, sobretot, no
la superfície exposada al focus de calor. (conducció). Es fa amb peces poc gruixudes. peces poc gruixudes. t’oblidis de la fruita.

5. Algunes receptes et poden
servir de plat únic; d’altres,
només són un primer o un
Els segon plat i has d’anar
ingredients combinant-les o completant-
que et les. Com ho pots saber? Quan
donem a
a sota o al costat de la
cada recepta
recepta hi apareix el dibuix 1,
estan pensats
vol dir que el
per a quatre
plat que has preparat és complet, un
persones, així
plat únic. Si hi apareix el dibuix 2, vol dir
que pots
multiplicar o que s’ha de buscar un primer, un segon
dividir els o algun acompanyament perquè
ingredients l’àpat sigui complet, perfecte. No et
segons el preocupis: aquí et donem solucions per
nombre de fer-ho, però al final ets tu qui decideix!
persones que
sigueu a dinar.
Al principi,
potser
necessitaràs
A cada àpat has d’incloure aigua, pa i postres. Pensa
seguir les
quantitats que hi ha molts tipus de pa, cosa que et permet d’anar
que et variant cada dia: blanc, integral, de nous, de llavors...
proposem,
però a la Descobreix-los!
llarga
podràs
Les postres per excel·lència és la fruita de temporada.
decidir el
que hi Fresca i dolça, és una font importantíssima de vitamines,
poses i minerals i fibra, imprescindibles per mantenir una bona
quant n’hi
salut.
poses.

6. FEM UNA AMANIDA?
Fuig de la idea que una amanida són únicament dues tristes fulles d’enciam. Una amanida és un
plat per deixar anar la imaginació. Cada dia pots crear-ne una de totalment diferent. Experimenta,
combina aliments i et sorprendràs! La pots fer com a acompanyament, com a primer plat o com a
plat únic; tot depèn de la mida i del que hi posis!
B RA
Ó, CA res
c),
LM E of
E SA GE D gelat l gust fet
a(
rda
a
T
A D MA c o co iams, a s! tge ve rrat.
ion
n a
m a
opc
for om pa to at a
ID OR fres et, ,p
AN I F lmó
s.
res
c a qu egre arola ts de lvoc s o
en br
d’ ca
Alt mà s n a ete
A M S sa s reja de : to e esc osse et i b
U ga i oliv acó: it i tr àqu gam
NO 00 g deespim o bamatg etes
ne r e
Gre nga a i b freg , tom rimi, un a
ore pom bacó ciam ls, su osa n
4 e ns ia
r fo us d o u: p mb u ila:
se enc s de no torra De sets, t: en , si v bla ot a s (vig
1 tall e o
d t s
tro lvoc amb
a é tge un g one .
4 0 g rra ...s ma o )
10 a to i t'a D’a sos. T b for au en micr eu-lo ue er
l r
P tre
ve tros ina. s am ge bl -lo a ullir, t fins q -ho p
la ixes y ívie s
at sfé i a b uilla oc é a s un
ton nd
po orm de c rq ab st
sub ts f D’e de f llet i men na fo lsa i que m,
er
tros de t co b u a sa ia (a . cia
l'en stitu ica la lle o am d’un ndív ans) ro: en
in
full ciam t m n
a -h ra ’e m o en oro. t
es
fre per qu ena textu lles d b les de m inya m to
d'e squ Rem i la les fu r am blat s, p t de mb s.
(be spina es t
u
ing e de enja inya
i tire i bla ida a arrò
el l n c r m p a a ets an o
eix nete s sob t per stre, planx dau am pasta
re
nd nut a ug a olla a una -hi . res
ad s i pl p a
a l tural fes sa rille
r fo i t: es) De lastre na ròs: ora aione s set
rp m
nt, Pe n m pla l o r co bl
e
na
ta gut. a’l u a el llat i oli po ívar o a di i in a de t am mb er u
es t ta sal, lm asta gra mic
ntr orre atin un a p me E
n TA a oli p
una Me esc i gr it, m ciam mb a a
De ue t’ hi un recta AGR arts d rbes
’ o
nt. en da i cu ’en o a
vega a lt
d a jo r a l q eix- la di IN c p e
? ale b ra u l -h e g V in sh
oli c uedi tor stig ltant neix x-
Afe anei A UN ent c bre i
A le s.
en a d’ e q una mó e l vo ma R mé
’l Am REPA dam l, pe adin
lta mic t qu bre sal g, a ó. A ! a i sa gr
i sa na ran all so p el l mi salm udir o P oxim re t’a
r
s
au b u rocu a t co e a de ga ap vinag que
a d am m p cad s. Un atg aus deu e cies
d è
lla mó lla ia a e rm d o esp
Ta l sal pae enc , pos roon el fo i els en p
e na a l’ ge ic mb us . ja
u nt at lm o i..
re rm o a da a les n ust
fo rn rra re g
fo to sob re al
la er ag
p vin
i

7. LA PASTA: ENERGIA I PLAER! AMB BITXO I ALLADA TALLARINES AMB
SALSETA D’ANXOVES
ESPAGUETIS NEGRES
ao
ed
: fr esca
sta Fr a
pa a? rcid
La lent Fa ?
?
ca eca arcir pa-
s e f es o
o ns
e s o eta -
o s rron sals ngre
c a b ni
Ma ? Am b u pri-
etis Am a
gu ida? Com ? Tu
n ? nic
ma nta t ú t
a a b tre pla és e
m a
co o am om nom AMB BITXO I ALLADA
TALLARINES AMB ESPAGUETIS NEGRES
nt o c uí SALSETA D’ANXOVES
q
die plat s: a .
er eixe ees
m id
c id
de nem
do Necessites dues cebes, dues
Posa oli en una paella. Trosseja cinc o sis anxoves sèpies o calamars i dues bos-
Quan estigui calent, tira- i col·loca-les en el pot del setes de tinta. Talla la ceba a
hi de quatre a sis grans túrmix. Cobreix-les d’oli i trossets ben petits i sofregeix-
sta cal que
Per bullir la pa olta d’all tallats a làmines i un tritura-les fins a fer-ne una la una mica. Mentrestant,
a l’olla hi hagi m bitxo a trossets. Quan l’all salsa. Aboca-la per sobre talla la sèpia a tires ben pri-
amb sal. Al
aigua bullent estigui dauradet, afegeix- de la pasta encara mes i llargues (com si fossin
ràs el temps
paquet troba hi la pasta, remena un calenta i ja està a punt! Si espaguetis). Quan la ceba
que ha de bullir cada si parell de minuts i llestos! vols, pots afegir-hi quatre estigui rossa, posa-hi les tires
n l’escorris,
varietat. Qua seguida, (Sal al gust, i mira de no olives negres, un tomà- de sèpia, espera quatre
l’has de menjar de menjar-te el bitxo, si no quet tallat a dauets, minuts, abaixa el foc i afe-
no la refre dis. Si és per , vols plorar!) A part, posa pebre i una mica d’oren- geix-hi les bossetes de tinta.
r menjar freda
guardar o pe raig de un bol amb formatge ga; no queda pas mala- Remena-ho durant quatre
ta del
posa-la a so 125 g de ratllat. ment. minuts més i incorpora-hi la
cula uns 100-
l’aixeta. Cal . pasta. Barreja-la bé amb la
rsona
pasta per pe salsa negra i ja pots servir-la.

8. PESTO CARBONARA BOLONYESA
Salses imprescindibles
(per a 500 g de pasta)
(per a 500 g de pasta)
Salses imprescindibles
Salses imprescindibles
(per a 500 g de pasta)
inclogui
sta que
t de pa atge
Un bon
pla , ous, form un
ix o carn
us de pe t consi derar-se
algun tip seca po
i/o fruita
.
plat únic
PESTO CARBONARA BOLONYESA
En una paella a foc mitjà Però una
En un recipient per triturar amb oli d’oliva enrosseix petita am
Necessites 300 g de carn pebrot v a
posa 50 g de nous pela- ermell am nida d’acompa
200 g de cansalada viada. picada (si no en tens, molt més anit, o un nyament,
nutritiu. C ap ja sigui u
des o de pinyons torrats, Reserva-la. En un bol bat pots esmicolar tres ham- que es p al prendre astanaga ratllad n tomàq
uet o
erden du vegetals a,
un gra d’all i les fulles d’un tres ous amb una mica de burgueses o una botifa- rant les c
occions. crus a dia fa que el teu àpa un
manat d’alfàbrega, sal i ri, ja que t sigui
sal i pebre i 50 g de format- rra). En una paella amb aporten
oli fins a cobrir. Tritura-ho nutrients
ge parmesà ratllat. Quan la oli sofregeix una ceba
tot, afegeix-hi 100 g de pasta estigui feta i escorre- trinxada. Després, afe-
formatge parmesà ratllat, guda, torna-la a posar a geix-hi la carn i quan esti-
remena-ho i llestos! La De post
l’olla a foc lent i incorpora- gui ben feta aboca-hi res pots
pots conservar a la neve- t’agradi fe
amb un r-te un batut
hi la cansalada i l’ou que una llauna de tomàquet
ra molts dies. has batut en el bol. triturat o sis tomàquets a iogurt n de la fr
Remena-ho bé i, sense dei- trossos. Cinc minuts de atural. uita qu
xar que l’ou qualli, porta el “xup-xup” i llestos! e més
plat a taula.

9. Tonyina, lluç, emperador, salmó, sardines, rap, sèpia...
UN DIA DE PLANXA Xai (costelles, mitjanes), bistec de
vedella, botifarra o gall dindi,
Perquè el peix no s’enganxi, la planxa ha d’estar molt
calenta. Tingues en compte que el peix es cou molt més
ràpid que la carn. Quan vegis que canvia una mica de
conill i pollastre (filetejats). Posa la color, dóna-li la volta i estarà llest de seguida. Queda
A la planxa és una manera sana i ràpida de carn damunt de la planxa, que ha boníssim si al final hi tires una picadeta d’all i julivert
cuinar. Com més prim sigui l’aliment, menys d’estar molt calenta. Quan vegis i un raig d’oli per sobre.
temps necessita per quedar cuit per dins. És a que ha canviat de color fins a la
dir, com més gruixut sigui, menys viu ha de ser el meitat del seu gruix dóna-li la volta.
foc per tal de poder tenir-lo més estona al foc La segona cara ha d’estar menys
sense que es cremi per fora. Cal tenir en estona que la primera. La sal es
compte també que hi ha peces que han de posa un cop se li ha donat la volta. PEIX
quedar més cuites, com el pollastre, el conill o
el porc, i d’altres que es poden deixar gairebé
crues per dins, com la vedella o la tonyina.
Sempre les pots amanir amb oli i sal, all i julivert,
herbes, espècies, llimona... al teu gust.
CARNS
VEGETALS
Carbassó, albergínia, pebrot, espàrrecs, pastanaga, ceba tendra,
carxofes, endívies, bolets... La planxa realça el seu gust; segur que
t’agradaran! S’ha de posar la planxa a temperatura mitjana i col·locar-hi a
sobre els vegetals, que hem tallat prèviament a làmines fines. Quan comencen
a estar daurats els donem la volta.

10. BROQUETA DE CARN, XAMPINYONS I VERDURES
300 g de vedella tendra o algun 150 g de xampinyons sencers 1 carbassó
altre tipus de carn, a daus 2 cebes tendres
Perquè sigui un àpat complet
Neteja els xampinyons sencers, les cebes tendres i
podem acompanyar la
el carbassó. Talla les cebes i el carbassó a trossos
broqueta amb una crema de
d’un dit de gruix i la vedella a daus. Munta la bro-
primer, un puré instantani,
queta intercalant els components. Un cop prepa-
una muntanyeta d’arròs
rada, posa-la a sobre de la planxa calenta. Quan
blanc o un dels
vegis que ja s’ha cuit d’un costat, dóna-li la volta.
acompanyaments exòtics
Quan li donis la volta, posa-hi sal al gust.
que et proposem més
endavant.

11. EL MAR A LA CUINA
Els productes del mar (peix blanc, peix blau, mol·luscs, crus-
tacis) són imprescindibles per a una alimentació saludable.
Són una font important de iode, ferro i proteïnes i contenen MUSCLOS AL VAPOR
de manera natural els mediàtics omega 3, un tipus de greix
que ens ajuda a cuidar-nos. Per tant, menja’n com a mínim Cuinar musclos és una
dos o tres cops a la setmana. de les coses més fàcils
que hi ha: només cal
SÈPIA AMB PÈSOLS netejar dos quilos de
1 kg de sèpia (demana al peixater que musclos sota l’aixeta
la netegi) rascant amb un ganivet
400 g de pèsols (poden ser congelats) la closca i arrancant-ne
4 tomàquets tallats a trossos les fibres de subjecció
2 grans d’all tallats a làmines o picats tibant-les perpendicu-
Oli, sal, aigua larment a la closca. Un
1 grapat d’ametlles i 1 llesqueta de pa fregit per fer la picada (opcional) cop nets, posa’ls en
una cassola alta amb
un dit d’aigua, tapa la
cassola i deixa que es
coguin a foc viu fins
que comencin a obrir-
se. Un cop oberts,
col·loca’ls en una safa-
Talla la sèpia a talls grossos i posa-la en una cassola amb un raig
ta i ja estan llestos per
d’oli al foc. Deixa que vagi evaporant l’aigua que desprèn. Tot
ser menjats. Si vols, els
seguit, incorpora-hi l’all i al cap d’un moment els tomàquets. Un
pots acompanyar amb
cop sofregits aquests ingredients, cobreix-los amb aigua, afegeix-hi
una maionesa o salsa
els pèsols i deixa que tot bulli fins que s’hagi cuit. Abans d’acabar,
romesco.
tasta el punt de sal i afegeix-hi, si vols, la picada feta al morter o
amb el batedor elèctric i deixatada amb una mica del suc de la
Els musclos són un
cocció.
segon plat. De primer
pots fer una amanida
de pasta o arròs, una
Aquest plat el pots fer el dia abans crema, verdures a la
i guardar-lo, un cop fred, a la planxa, escudella o el
nevera. L’endemà només li has de que et sembli que equi-
fer donar un bull i ja us el podeu libra i completa l’àpat i
menjar. Acompanya’l d’una ama- no et deixa amb gana.
nida, un gaspatxo o una crema
freda a l’estiu, pa i fruita.

12. FEM LLEGUMS, FEM SALUT
Els llegums són un aliment molt complet. A més de ser rics en glúcids i fibra, també ho són en proteïnes i ferro; per tant, molts dels plats que contenen llegums poden ser considerats plats únics.
1kg de mongeta
blanca cuita
(de pot o de
la parada del
mercat)
En una plata posa les
mongetes, el bacallà
esqueixat o la tonyina, els
tomàquets tallats a grills i
les cebes tallades a
trossets. Amaneix-ho amb
l’oli, el vinagre i la sal.
300g
de bacallà Col·loca l’ou dur a sobre
dessalat o 3 tallat per la meitat.
llaunes de Aquest plat es pot
tonyina al decorar amb un bon Com
natural grapat d’olives i una mica a plats únics, a més de
de julivert picat ben fi. ràpids de fer, resulten
excel·lents uns fesols pas-
sats per la paella amb una
botifarra cuita o uns
4 2 2
cigrons acompa-
tomàquets cebes ous
nyats de bacallà
per amanir tendres durs
fregit, que pots
gratinar amb
maionesa d’all.
Olives negres, sal, oli i vinagre

13. SI T’ATREVEIXES
800 g de llenties
cuites
AMB LA VINAGRETA...
Posa en un bol cinc
2 cebes
tendres
cullerades soperes d’oli,
una de vinagre i una de
mostassa (si t’agrada),
2 tomàquets
madurs
uets a trosset
s molt
sal i pebre. Remena-ho
bé amb una forquilla fins
que la salsa et quedi
s i els tomàq rnil a tires
Talla les cebe ta i talla el pe
4 4 talls prims de
pernil del país petits. Trinxa les fulle
fines. Posa en un bol le
s de men
uet i la men
rregudes i af
s llenties esco trinxade-
ta
e- ben emulsionada i al
final afegeix-hi la menta
trinxada.
ba, el tomàq r una vinagr
e-
Unes quantes fulles geix-hi la ce teu gust o fe
ta. Ho po ts amanir al at amb les
de menta fresca cora cada pl
de servir, de fresca.
ta. A l’hora lla de menta
il i una fu
Oli d’oliva, tires de pern Per
aprofitar
vinagre,
el ferro dels
mostassa en gra,
llegums, fes
sal i pebre
unes postres riques
en vitamina C: per
exemple, una
broqueta de fruites amb
Aquesta amanida no et serveix com a plat únic; cal que l’a- kiwi, maduixa, taronja,
companyis amb alguna cosa més. Combinar les llenties amb mandarina; una
arròs és perfecte per obtenir tots els aminoàcids essencials en macedònia amb
un sol plat. Així doncs, pots fer una muntanyeta d’arròs blanc al suc de taronja;
mig del plat i distribuir l’amanida al voltant. També la pots o unes
acompanyar amb un peix o una carn a la planxa (ràpid i fàcil) rodanxes de
o uns musclos al vapor. De postres, pots fer arròs amb llet i una taronja amb
fruita. sucre i nous!

14. Com ja saps, la fruita fresca i de temporada és el que
es recomana prendre cada
dia com a postres, però aquí te’n presentem alg
unes altres per in
LES POSTRES
cloure-les de tant en tant.
CREMA CATALANA
1/2 litre de llet
80 g de sucre (8 cullerades soperes)
Canyella
Pela de llimona
4 rovells d’ou
30 g de farina de blat de moro
Aboca en un cassó tota la llet menys un gotet, una
branca de canyella, la pela de llimona i la meitat del
sucre. Posa el cassó a foc lent fins que la llet bulli.
Mentrestant, en un bol gran, barreja la resta de llet freda
amb la farina de blat de moro, la resta del sucre i els
rovells d’ou. Quan la llet arrenqui el bull, retira el cassó
del foc i, sense deixar de remenar, afegeix-hi la mescla
que has fet en el bol gran amb la resta d’ingredients.
Remena-ho bé amb la batedora. Torna a posar el cassó
al foc sense parar de remenar amb una cullera de fusta
Quan la crema sigui freda,
perquè no s’enganxi fins que s’espesseixi. Llavors, serveix-la acompanyada,
distribueix la crema en unes cassoletes, espera que es si vols, de maduixots, grills
refredin i posa-les a la nevera. de mandarina, etc.

15. PER BERENAR ALGUN DIA: COCA DE IOGURT!
4 ous
3 mesures de iogurt de farina
A 2 mesures de iogurt de sucre
XOC OLAT Suc d’1 llimona + la raspadura
FRU ITA I da)
1 sobre de llevat
E
UET ES D pora
tem ertura)
s de cob
1 iogurt de llimona
BROQ gr
o le
adin ant o d
e
inte
rca-
o Abans de començar a preparar la massa, encén el
mé s t’a s (fond roq ueta lumini
que postre la b per d’a reci- forn i posa’l a 160˚C. Barreja tots els ingredients amb
s
ts (le per a unta pa o un una forquilla deixant la farina per al final. Un cop
eren ta os. M d’un tassa sa-la a
ite s dif xocola a tross sobre un ua i po di ben
a hagis incorporat la farina, agafa la batedora elèctri-
3 fru la de a-la aa bol, e
2o ra jo da , tall eparad en un llet o aig que qu anera ca i bat tota la mescla durant dos minuts. Unta un
M itja pela a-la pr posa-la jolí de bé fins s de m motlle amb una mica d’oli i farina per evitar que la
ta i deix ta i hi un ra ena-la oquete dits.
a ne i
cola
coca s’enganxi (també es pot fer servir un motlle
fruit e fruita ix- m br els uinze
p la os d la xo . Afege nes i re de les llepar antiadherent). Vessa la massa al motlle i posa’l al forn
n co tross ola nes o re u sar q
U
els smic roo
s, e mic lm icro er sob ode bé po reixi.
n p nt o
durant uns 35 minuts. Un cop cuita, treu la coca del
lant Despré er a de lata p us e me du
eu-la o . ja o s’en forn i deixa-la refredar abans de desemmotllar-la.
film. t apte p inuts. Tr a la xoc ertes i.. r al m colata Pots donar-li el teu “toc especial” farcint-la del que
b ja o
pien r uns m abar, tir en co n men ue la x més t’agradi o decorant-la: xocolata, fruita, melme-
lfa c b e q
e sca . Per a quedin es pod anera lada, nata, fruita seca...
a n es m
líquid que e roquet era, de
s b la nev
este
Aqu inuts a
m

16. ECOMPRAR NI PROGRAMAR CAP PLAT!, QU
UT TEMPS D ÈF AIG?
HE TING
NO
Neteja i talla a trossos els porros o la ceba,
l’all i les pastanagues. Com més petits
siguin els trossos, més ràpid es couran.
No t’alarmis! Obre la nevera. Hi ha ous? CREMA DE PAST Posa’ls en una cassola o una olla amb un
Hi ha alguna verdura o hortalissa? ANAGA: rajolí d’oli i sofregeix-los. Quan comencin a
Carbassó, espinacs, pastanaga, porros, canviar de color, incorpora-hi la sal i
albergínia? O bolets? I potser unes cobreix-los amb aigua. Deixa que vagin
gambetes congelades? I un formatget? 2 porros o 1 ceba coent a foc mitjà i quan la pastanaga en
Potser una safata de xampinyons? I de punxar-la estigui tova ja pots retirar-ho del
cebes, que en trobes cap? Si alguna de
4 pastanagues m foc (uns vint minuts). Vigila que no et que-
itjanes
les respostes és que sí, és tan fàcil com Llet, crema dis sense aigua! Afegeix-hi els quatre for-
de llet o 4 fo
fer la truita del dia o la crema o puré Oli, sal i un gr rmatgets matgets o mig got de nata o de llet i tritu-
a d’all ra-ho tot. Ja has cuinat una crema.
de temporada!
Et posem un exemple de com fer una Fàcil, oi?
truita i una crema; només cal que
canviïs l’ingredient que nosaltres A més, la pots acompanyar amb dauets
proposem pel que tinguis a la nevera. de pa fregit o encenalls de formatge o
formatge ratllat, trossets de pernil del La crema és un primer;
país o el que se t’acudeixi. t’hauràs d’empescar un
segon, que pots preparar
mentre es cou la verdura:
alguna cosa a la planxa, pa
amb tomàquet i embotits,
una truita a la francesa, etc.,
o potser queda alguna cosa
del sopar d’ahir!

17. TRUITA DE XAMPINYONS I CARBASSÓ
8 ous
2 carbassons
MÉS IDEE
S
1 safata de xampinyons Com m
és t’aco
Sal i oli improvis stumis a
ar i més cuinar, m
cera es ràp és cose
cou al m id. Per exemp s podrà
s
icroone le
Després,
sense c s en tres , una patata se
Neteja i talla a trossos petits els xampinyons i els carbassons i senzillam remar-te o quatre n-
ent amb , po minu
sofregeix-los a foc mitjà. Mentrestant, bat els ous en un bol gran, i farcir-la sal, peb ts obrir-la i ama ts.
amb el re i oli c nir-la
un cop cuites les verdures, afegeix-les-hi. En una paella que mé o
costa g
ens obri s et ving m a guarnició
antiadherent amb poc oli aboca-hi la barreja quan estigui calent. los amb r una lla ui de gu o
salmó fu una d’e st. Tamp
spàrrec o
Remena-ho una mica i deixa que es cogui a foc mitjà fins que es nida. O
prepara
mat pe
r corona s i embo c
qualli la base de la truita. Després, dóna-li la volta amb una tapa bullir arr ru r i alegra licar-
òs blanc n refrescant m ru
que cobreixi la superfície de la paella. Arrodoneix amb una ferrat, q mentre eló amb na ama-
ue, amb fregeixe pernil. O
espàtula tota la truita i quan s’hagi cuit l’altra cara retira-la del foc. la salsa su
comple
t arròs a de tomà n plàtan i un ou
la cuba quet, fa
na. ran un
Fer una truita no costa gens: si no et surt maca el primer dia, no
pateixis. També pots fer ous remenats amb els mateixos ingredients
però sense parar de remenar mentre quallen perquè no prenguin
forma. El punt de cocció el tries al teu gust, però recorda que les
truites i els ous remenats acostumen a ser més bons una mica
sucosos.
l’àp Com
de at am pleta
pa bu
am na
una b tom llesc
d’e gua àqu a
una scaro r et i
am la a nició
aco anida manid
mp gre a,
exò anyam ga, un
tic,
etc ent
.

18. UN DIA QUE TINC TEMPS I EM VULL LLUIR!
De primer: De segon: Roast beef Mig llom de porc sencer 100 g d’oli de gira-sol
de porc a la japonesa 100 g de salsa de soja 1/2 gra d’all
Escamarlans
gratinats
amb allioli Daura en una paella amb l’oli ben calent el llom de porc
sencer per tots els costats.
A banda, fes l’allioli. Després posa’l al forn a 130˚C durant trenta minuts. Quan estigui fet, treu-lo
Posa tots els i deixa que es refredi. A continuació, posa’l a la nevera i quan estigui ben
ingredients alhora fred talla’l a rodanxes.
12 o 16 escamarlans en el got de la
Oli, sal, llimona i pebre batedora i Per fer salsa, barreja la soja amb l’oli i el mig gra d’all i tritura-ho amb el túrmix.
munta la salsa Serveix la carn en un plat i tira la salsa per sobre.
de baix a dalt. Al
final pots afegir-hi
Per a l’allioli: un grapadet de
1 ou julivert picat i
15 cl d’oli d’oliva de gust remenar amb una Salses opcionals:
suau cullera. - Tàrtara (maionesa amb cogombrets i anxoves picades)
Sal - De poma (poma al forn pelada i triturada)
2 grans d’all Posa els escamarlans
Unes branques de julivert al forn ben calent un El roast beef també queda molt bé acompanyat d’una pasta
fresca cuita o una muntanyeta d’arròs blanc bullit.
(opcional) moment. Treu la safata i
reparteix l’allioli per sobre. De postres pots fer macedònia de fruites, fondue de fruites de temporada amb xocolata
Posa una altra vegada la o una crema catalana decorada amb làmines de maduixots per sobre. També pots agafar
safata uns minuts a la part de dalt un llibre de cuina de casa i provar de fer alguna de les postres que et cridin l’atenció.
Amb unes tisores o un gani- del forn (amb la resistència engegada)
vet, parteix els escamarlans fins que es gratini l’allioli. Serveix-los de
per la meitat longitudinal- seguida.
ment. Vés-los posant cap per
amunt en una safata per al Per acompanyar els escamarlans, fes una
forn. Amaneix-los amb oli, bona amanida amb una barreja d’enciams
sal, pebre i un raig de llimo- de diferents tipus, gustos i colors i, si vols, un
na. Reserva’ls a la nevera. grapat de pipes pelades.

19. Guacamole mexicà ACOMPANYAMENTS EXÒTICS O ORIGINALS Hummus libanès
1 pot de cigrons cuits o
400 g de cigrons cuits
2 alvocats, 1 pebrot comprats a la para-
verd, 1 ceba tendra, da del mercat,
1 tomàquet, un raig de 4 cullerades soperes
llimona, coriandre,
sal i pebre de tahina* (puré de sèsam), all,
llimona, sal, oli d’oliva, pebre vermell,
Pica els ingredients (l’alvocat s’aixafa comí i julivert
bé amb una forquilla), barreja’ls i
amaneix-los. Els pots acompanyar amb
nachos, que serveixen de cullera. En una batedora o picadora tritura els cigrons amb la
tahina, la llimona, l’all i sal al gust. Serveix el hummus
en plats amb un raig d’oli d’oliva i les espècies.
Es pot menjar fent servir pa àrab (pita) com a cullera.
Tzatziki grec Xips de poma
2 cogombres, 8 iogurts tipus grec, all, Les xips també es
sal, menta i oli d’oliva poden fer amb pasta-
naga, moniato, plà-
Ratlla els cogombres amb un rat- tan de fregir i iuca.
llador gruixut (pelats o no, Pela una poma i talla-la
com t’agradin més) i deixa a làmines molt fines, si pot
que suïn (que deixin anar l’ai- ser amb un ratllador que tin-
gua) amb una mica de sal. gui una part per laminar. Posa
Escorre’ls i barreja’ls amb el una paella al foc amb molt oli
iogurt, l’all i la menta picats. i quan estigui calent tira-hi les
A l’hora de servir aquest *La
tahi làmines de poma. Un cop fregi-
n
plat, ruixa’l amb un rajolí exòt a i altr des, treu-les amb l’escumadora i
ics e e
d’oli. boti
g ls tr s produ posa-les a sobre d’un paper de
o c
Es pot menjar fent servir pa àrab boti ues orie baràs a tes cuina perquè desprenguin l’oli.
gues n
(pita) com a cullera. de d tals i/o Sala-les al gust i ja estan a punt
ietè
tica
. per menjar!

20. CONVIDA ELS AMICS I FEU EL DIA DE LA CREP
Les creps, dolces o salades,
un món de possibilitats!
Per a la pasta: 125 g de farina 1 ou 1 got i mig de llet 1 pessic de sal
Barreja tots els ingredients en una batedora elèctrica.
Farcits salats: Farcits dolços:
Per fer la crep, agafa una paella antiadherent gran, passa-li un paper untat amb oli i posa-la al foc - Pernil i formatge - Fruites a trossets, una mica de mantega i sucre
perquè s’escalfi. - Formatge blau i nous - Plàtan i xocolata
Un cop calenta, aboca-hi una mica de la pasta. Escampa-la movent la paella fins que en cobreixi - Xampinyons saltats a la paella amb una mica - Melmelada de fruita
tot el cul i, si encara te’n sobra, aboca-la una altra vegada al pot. Al cap d’uns segons, dóna-li la de crema de llet - Mel
volta amb cura per no cremar-te. - Crema de cacau amb avellanes
Fredes i enrotllades: - Nata muntada i fruita seca
Es fa en un moment. La pots farcir a la mateixa paella abans de plegar-la si l’ingredient amb què la Amanida, tonyina, palets de cranc i salsa rosa - Crema catalana
farceixes vols que estigui calent per menjar-la de seguida, o bé fer-ne unes quantes i deixar-les Amanida, pollastre a la planxa esmicolat, tomà-
refredar, per farcir-les després. quet a trossets i maionesa Acompanya les creps amb un bon suc de fruita natural!
Un cop feta la crep, només cal que la farceixis i la dobleguis.

21. D.L.B.: 46.095 - 2005
Amb la col . laboració de:
Per a més informació:
www.bcn.es/educacio
Amb el patrocini de:
Text: Jaume Biarnés, Toni Massanés i Elena Roura (Alícia); Eulàlia Fargas. Il.lustracions: Pablo Prestifilippo.
Coordinació: Servei de Promoció Educativa (IMEB). Edita: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.