1. EXCURSIÓ A RAIXA
Monitor núm.1: Joan Mesquida
Monitor núm.2: Borja
Historia
1200 -Alqueria de Binialatzar àrab.
L’Alqueria era autosuficient perquè tenien horts on podien plantar,
aigua, farina, oli, etc.
Alqueria de
Binialatzar
Binialatzar Raixeta Pastoreta Raixa
1229 Conquesta de Mallorca
Jaume I dóna terres a Ponç IV, comte d’Empúries, un dels
seus col·laboradors. Una de elles, Raixa.
Va comprar Raixa, després, Sa Fortesa Tagamanent; el
cognom està extingit i té el nom d’una plaça: plaça de can
Tagamanent.
Raixa es va cremar i per això es ven a Ramon Despuig, que
per herència passa la casa als Montenegro i aquest la passa a en
Joan, però el que duia la responsabilitat de la casa era en Toni i per
això varen fer a Raixa una estàtua en nom seu.
Varen fer una reforma a la casa a mitjans s XVII
El quart i darrer propietari : Toni Jaume i Nadal
A l’any 2002 va ser comprada amb diners públics i al 2003
varen començar a fer la gran reforma, que va acabar l’any 2008. A
partir de l’any 2009 poden venir visites. Normalment són escoles o
persones de la tercera edat.
2. Llocs
A la muntanya hi ha un mirador.
A la part de dalt hi ha el mirador i a la part de baix hi ha uns
calabossos, però no per tancar presos sinó per tenir controlades les
persones malaltes 1 o 2 dies i quan sortien estaven curades. A la
muntanya també hi havia una ermita on hi havia ermitans dedicats a
meditació. D’aquests ermitans, avui en dia, en queden molts pocs.
Plaça del poble
Cal
destacar
Rellotje de sol Cisterna amb una Lladoner al mig
tapadora de pedra de la plaça
octogonal.
Menjador de luxe on hi ha una porta secreta per on duien el
menjar. També hi ha una cuina econòmica que són les cuines en
què com a combustible utilitzaven carbó. Té aproximadament 120 –
130 anys.
3. Funció de l’aigua
Hi ha una tafona hidràulica, que són les màquines que
s’utilitzaven per convertir les olives en oli.
A Raixa tota l’aigua s’aprofita al 100% i el 90% de Raixa
funciona amb aigua. L’aigua passa pels canaletes que la
distribueixen per tota la possessió com si fossin les venes de la
finca.
Jardí d’Apol·lo
L’aigua prové de dos safareigs, tota l’aigua cau en una copinya
i d’aquí se’n va a regar la primera marjada. La terra absorbeix l’aigua
sobrant i rega la segona marjada i així successivament.
Es diu jardí d’Apol·lo perquè damunt de la copinya hi ha una
estàtua seva i perquè el déu Apol·lo és considerat el Déu de la
bellesa. El Cardenal Despuig va fer aquest jardí per passejar-se i
relaxar-se. També perquè altres poguessin gaudir-ne.
A Raixa hi ha el segon safareig més gran de tota Europa. Per
netejar l’aigua del safareig fiquen peixos dedins (Carpes de la mida
4. d’un metre o menys).El safareig té 12 metres de profunditat, 100
metres de llargària i d’amplada, per la part de darrere 25 metres i per
la part que està més endavant de 15-10 metres. El safareig té bigues
per aguantar la pressió de l’aigua ja que n’hi ha molta.
El moli de farina, a baix, té unes aspes inclinades que quan
l’aigua raja comencen a girar. Les aspes estan connectades a una
pedra molt grossa que es mou a dalt d'una altra pedra que està
aturada.
El blat es posa a un calaix de fusta. Més abaix hi ha un
dispensador que deixa entrar la quantitat justa de blat.
Vocabulari
Plataformes – Com que en aquella època tothom es movia
mitjançant cavalls, carruatges, carros, etc. i la gent era baixa, per
això es varen inventar les plataformes que són colcadors per pujar
als cavalls.
Banys – Abans es deia “excusat”.
Columnes toscanes – Es diuen així perquè són duites de Toscana.
Tenen una anella enmig.
Sitja – Pila de llenya coberta per una cosa no inflamable que s’utilitza
per fer carbó.
5. Tafona de sang – És una tafona que es mou mitjançant un animal.
Tafona hidràulica – És una tafona que es mou mitjançant l’aigua.
