Apunts del tema 2 de cultura clàssica sobre la societat romana

1. ROMA
Societat

2. La societat romana a l’època
republicana 509 al 27 aC.
• Dividida en dos grups:
–Privilegiats i No privilegiats
• Privilegiats
–Patricis > Ciutadans rics descendents dels
primers habitants de Roma, propietaris de les
terres.
–Nobles > Plebeus enriquits amb el comerç i la
guerra.
• Cavallers > Plebeus dedicats al comerç i a cobrar
impostos.

3. • No privilegiats
–La plebs > majoria de gent dedicada a
l’agricultura, artesania i petit comerç o a
l’exèrcit.
• L’estat repartia aliments als més pobres.
–Clients > Gent pobra que es posa sota la
tutela d’un home ric que els ajuda a
canvi del suport polític.
–Esclaus > No tenen cap dret i depenen
del seu amo que els pot donar la
llibertat, els lliberts.

6. •Es pot caure a l’esclavitud per:
–Presoners de guerra
–Pena per un delicte
–Deutes
–Ser fill d’esclau

7. La societat romana a l’època imperial
27 aC al 476 dC.
• Els plebeus van lluitar contra els
privilegiats per obtenir més drets en les
nomenades guerres civils.
• August va dividir la classe privilegiada en
dos ordres:
–Senatorial > Rics de més d’un milió de
sestercis
–Eqüestre > Rics de més de 400 mil sestercis

8. • Entre els no privilegiats va augmentar el
nombre de lliberts i integrats (Estrangers
que vivien a Roma)
• Apareixen els colons, ciutadans que han
venut les seves terres i treballen per un
terratinent.

9. Òrgans de govern
• En època republicana hi ha tres
òrgans de govern:
–Magistratures
–Assemblees
–Senat

10. • Les magistratures
–S’encarregaven de:
• Funcions administratives
• Funcions judicials
• Funcions militars
–Les magistratures més importants
formen la carrera política (Cursus
Honorum) que finalitza amb el consolat.

11. –Magistratures del Cursus Honorum:
•Qüestor > Administra el tresor públic
•Edil > Administració municipal
•Pretor > Poder judicial i administratiu
•Cònsol > Governa la ciutat
–Altres magistratures fora de la cursa
política:
• La censura
–Els censors eren magistrats de la més alta
dignitat
–Només hi poden accedir els cònsols

13. –Principals funcions del censor:
• Feien els censos dels ciutadans
• Llista dels senadors
• Vetllen pels bons costums
• Administren la hisenda pública

14. • Tribú de la plebs
–Representant del poble
–Poden vetar les decisions dels magistrats
sense anul·lar-les, tret de les decisions dels
dictadors i el Senat.
• La dictadura
–És un cònsol que té el poder absolut per 6
mesos en casos molt greus, nomenat pel
Senat a proposta d’un altre Cònsol.

16. – Els magistrats eren elegits per un període d’un any,
tret dels censors que era de 5 anys; no poden repetit
el càrrec fins passats 10 anys.
– Per cada magistratura s’elegien dos magistrats amb el
mateix poder.
• Les assemblees o comicis
• Eren les reunions de ciutadans per elegir les
magistratures.
• Principals assembles:
– Assemblea Curiada
• Formada només per patricis
• Donava el comandament als magistrats electes
• Resolia afers privats (Testaments, adopcions...)

17. –Assemblea centuriata
• Formada per la plebs distribuïda per classes
i centúries.
• Votava les lleis
• Decidia sobre la pau i la guerra
• Elegia els magistrats
• Tribunal suprem
–Assemblea per tribus
• Era el poble distribuït per tribus
• Vota les lleis
• Elegeix magistrats

19. • El Senat
• Formada per la gent més rica i elegit pels
censors.
–Ratifica les lleis
–S’encarrega de les finances de l’estat
–Política exterior
–Organització de les províncies
–Religió
• Amb l’imperi va perdre importància i fa
de consell de l’emperador.

21. El dret romà
• El dret i la llengua són una de les aportacions
més importants dels romans a la cultura
occidental.
• Moltes de les lleis romanes són avui vigents
al nostre codi de lleis.
• Dues vies de formació del dret romà:
–Dret civil ( Ius Quiritium) que afecta als
ciutadans
–Dret de Gents (Ius Gentium) que afecta a
ciutadans i no ciutadans

22. •Ius Quiritium
–En un principi el dret civil no estava
escrit i es basava en els usos i costums
dels avantpassats (Mos Maiorem), és el
nomenat dret consuetudinari.
–Els magistrats i pontífex eren els únics
que coneixien el dret i l’aplicaven al seu
aire.
–Els patricis aplicaven el dret a favor seu i
els plebeus van protestar.
–L’any 450 aC. Es fan les primeres lleis
escrites; la llei de les 12 taules.

25. –A partir de les lleis de les 12
taules el dret romà va
evolucionar:
•Senata Consulta > Dret del Senat
•Edictes dels pretors
•Decisions de les assemblees
•Plebiscits > decisions de
l’assemblea de la plebs
• Constitucions > Normes amb valor de llei a
partir de Dioclecià al segle III.

26. • Ius Gentium
–Relacions de Roma amb els altres pobles.
–Relacions entre estrangers dintre de
l’imperi
• Els pretors s’encarregaven de la justícia;
s’elegien dos cada any
–Pretor urbanus per a Roma
–Peregrinus pels no romans
• La justícia es realitzava en les basíliques

28. • Desaparegut l’imperi romà d’occident
l’any 476, el dret civil romà va perviure
a Orient, al segle VI Justinià el va
refondre en l’anomenat Corpus Iuris
Civilis.
• Aquest codi de lleis fou la base per
codis posteriors com:
–Codi d’Alaric rei dels Visigots
–Codi Gundebald dels Burgundis
–Codi Napoleònic

29. La família
• El fonament de la societat romana era
la família.
• El cap era el Pater Familias.
• És una família gran, que compren
l’esposa, els fills, i fins i tot les seves
esposes més les adopcions, esclaus i la
clientela.
• El Pater Familias tenia la Patria Potestas
que li dóna dret absolut sobre la
família.

31. •Autoritat sobre l’esposa
•Pot acceptar o refusar un fill
•Autoritat sobre els fills (Dret a la
vida)
•Amo absolut de les propietats
familiars (Patrimoni)
•Únic amb capacitat de comprar o
vendre
•Únic amb personalitat jurídica

32. • La missió de la dona era tenir fills i cuidar-los i fer
la roba per la família.
• La Mater Familias rica, solia tenir esclaves per
ajudar-la.
• La dona estava sotmesa al pare o el marit i no
tenia drets polítics, amb tot era molt respectada i
tenia gran autoritat en l’administració de la casa.
• En els primers temps de la república les famílies
amb avantpassats comuns s’agrupaven en una
organització: La GENS
• El pater familias quan neix un nadó el pot
reconèixer o no. Si no es reconeix es pot adoptar
per esclau si és nen o per prostituta si és nena.

34. • Al cap de 8 dies per les noies i 9 pels nois es
feia la Lustratio o acte de purificació on se li
dóna el nom i s’inscriu en el cens de
ciutadans
–El nom tenia tres parts:
• Praenomen > Nom personal i s'escriu
generalment abreujat
• Nomen > Nom comú dels membres de la
família o gens
• Cognomen > Sobrenom origen del qual s’ha
de buscar en un defecte físic, lloc de
naixement o fet heroic.
–Mc (Marcus) Tulius Cicero (cigró)

36. –Les nenes només tenien el Nomen, el
del pare, si n’hi ha dues: Maior Minor
–Als nois quan se’ls hi posa el nom se'ls
hi dóna la Bulla, capseta lligada al coll
amb amulets contra el mal d’ull es
porten fins els 16 anys.

37. fi