Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat). Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.

1. Treball amb joves des de
la sanció. Com ho fem?
Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu @sobredrogues @granollers #Salut_Pública
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Departament de Salut. Jornada ASA. 19 de març de2013.
www.slideshare.net/sobredrogues/cannabiseducatiu
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes
les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos
comercials

2. La justificació tècnica: perquè
intervenim?
La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenció
d’atenció, seguiment i prevenció als adolescents que han estat
denunciats per una infracció administrativa relacionada amb
consum o tinença de drogues, que es basa en una resposta
educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la
suspensió de la sanció econòmica (sempre i quan la mesura
alternativa es compleixi satisfactòriament).
Aquesta resposta ha de poder ser una intervenció integral – des de
diferents serveis municipals- amb la finalitat de disminuir els riscos
associats al consum de drogues.
El programa també es pot considerar com una estratègia de detecció
precoç (per evitar o disminuir riscos associats al consum).
"
GRAM 2009
SobreDrogues.net/alternativa

3. Intervenir en un context
confús...
Quan el protagonista no viu la seva situació
com a problema la motivació és escassa.
Quan professionalment ens costa donar un
discurs sensat al voltant del cànnabis (i de les
adolescències).
Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de
normes i regulacions.
Quan socialment existeixen diferents
discursos al voltant de la qüestió.

7. L’atenció, prevenció i informació no
poden tenir l’abstinència com a eix
central i únic de treball.
La reducció de riscos com a element transversal
de tota la intervenció preventiva.
Centrem-nos més en els usos que en les pròpies
substàncies
Alguns usos son més greus que altres: quins usos
són els que realment donen problemes?
L’adicció no ha de ser el problema més important
("i finalitzador del procés problemàtic”)
No utilitzem la regulació legal de les drogues com a
excusa per abstenir-se

8. Quan prevenir no només és
fomentar l’abstinència
Potenciar la responsabilitat
Fomentar l’autonomia
Evitar-se problemes
#Acompanyament

9. Decàleg d’idees per a la intervenció
socioeducativa"
(adaptació de Funes, 2010)
#Acompanyament
1. Ajustar l’enfocament de la mirada.
#Referència
2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els #Comunitat
significats i els sentits de les seves vides, a saber #Utilitat
preguntar sobre el que viuen." #Responsabilitat
3. Tenir conflictes no és tenir problemes."
4. L’adolescència potser també també un temps de
malestars."
5. L’escola (o els centres de formació) com un
important territori per intervenir."
6. Construir espais d’influència educativa al seu
voltant."
7. Suprimir la distància, construir la proximitat.
Acceptar convertir-se en adults propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals"
8. Acompanyar (que no derivar)."
9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus
riscos. Garantitzar que no s’estan fent mal."
10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los com
a subjectes responsables. Que es construeixin els
seus propis límits.

11. I si ens arriba al nostre servei,
-la família sencera, els pares sols,
el/la jove…- què treballem?
1. Escoltar calmant possibles angoixes
2. Detectar relacions problemàtiques
3. Focalitzar el problema
4. Pla d’acció

12. Escoltar calmant posssibles
angoixes
1. Com descriuen els problemes els diferents
“implicats” de la família?
2. Què s’ha intentat fins el moment
3. Interaccions familiars
4. Trencar la “relació problemàtica/
problematitzadora”

13. Com descriuen els problemes els
implicats?
El problema són els amics…
#Les_famílies
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…

14. Com descriuen els problemes els
implicats?
#Elles
Fumo perquè m’agrada…
#Ells
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…

15. Interaccions familiars. I com ho
viuen els fills...
Exigència
“Rígid”" “Agobiant”"
“Dictador”
“Pesat”
“Desapego”
“Apego”
“Passota”" “Hiperprotector”"
“Passa…”
“Protector”
Permissivitat

16. La relació problemàtica
Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
En la família…
conducta problemàtica
En el fill…
Perd èmfasi la relació familiar "
S’incrementa pressió" El fill es veu com a problema
Importància del consum
La relació es deteriora
El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica

17. Pla d’acció
1. Guanyar-nos la confiança"
Establir-nos com a referents
2. Definir estratègies"
Pensar el missatge"
Establir pactes
3. Revisar-les"
Repensar-les, si cal
Avaluar-les
#Estructurat
#Temporalment_acotat
#Referència

18. Promoure el diàleg
"
Escoltar no significa “estar d’acord”
No calen respostes immediates
“Controlar” impulsivitat
Ser estratègicament hàbil
Explicar el perquè de les preocupacions
Posar de manifest altres conflictes
Desalentar el control

19. Conèixer quin consum té?
"
De menor risc
Destinat a aquelles persones amb un estil de vida normalitzat i amb un consum
relativament baix. Això és: amb un recorregut personal propi de la seva franja
d’edat i del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procés d’inserció
professional), bona relació familiar, amb certa construcció de projecte de vida,
amb un consum vinculat a pràctiques d’oci i temps lliure (sense interferir amb
obligacions).
De major risc
Bàsicament dirigit a aquelles persones que presenten tot un conjunt de factors
de risc que determinen problematicitat. Som especialment sensibles amb
adolescent i joves desocupats (pel que fa a estudis o treball) o bé a aquells
menors de 15 anys. Recollim determinats factors de risc que poden tenir
relació amb la presència d’un consum de drogues en l’adolescència, i sobretot,
un consum de caràcter problemàtic. Aquest signes descrits són indicadors que
cal tenir en compte sempre en el seu conjunt i no de forma aïllada. A més, són
de caràcter orientatiu. Poden ser indicadors que no tenen a veure amb consum.

20. FACTORS DE RISC"
Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997).
Asociats a nivell individual
* Consum prematur (edat)
* Problemes de salut mental, físic o emocional
* Actituds personals vers el consum
* Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.
* Evidències tipus: ulls vermells, pupil.les dilatades, cansament, somnolència, excessiu nerviosisme, gestió dels diners
injustificada, etc.)
Associats a nivell familiar
* Consum de drogues per part dels pares
* Actituts favorables al consum per part de la família
* Problemes familiars
* Històries familiars de consum problemàtic de drogues
* Dificultats de relació/conflicte familiar
* Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc.
* Estatus socioeconòmic familiar
Associats a nivell grupal o d’amics
* Amics consumidors
* Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions
* Actituts favorables al consum
* Conductes il.legals o delictives
* Dificultats de relació amb el grup d’iguales
Associats a nivell de context social
* Abandonament dels estudis
* Fracàs escolar
* Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola
* Desocupació laboral
* Dificultats socials i econòmiques
* Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues
* “Transicions i desplaçaments vitals”

21. Estimular el “canvi unilateral”
Construir nous discursos
Separar trobades

22. Determinar eixos de treball
1. Ocupacional
Estudis/Inserció laboral"
Motivacions"
Resultats acadèmics"
Dificultats en l’itinerari formatiu
2. Familiar
Estils familiars"
Estils educatius"
Dinàmiques (horaris, normes, tasques,
diners)

23. 3. Alternives/Temps lliure/Relacions
Aficions"
Gestió temps lliure"
Relacions d’amics" #Estils_de_vida
Estils d’oci" #Suport_social
Factors de risc
4. Consum
De diferents substàncies"
Problemàtic/No problemàtic"
Tipus"
Estadi de consum"
Factors de risc"
Abstinència pactada

24. Quins estadis del consum podem trobar-nos
davant demanda d'informació i/o tractament?"
(adaptació del model de Proshaska i Di Clemente, 1982)
1. El consum no es viu com a problemàtic (precontemplació)"
* Alertar/Apel·lar a la prudència"
* Proporcionar informació sobre possibles riscos
* Ajudar-lo a confiar en les seves capactiats (“sabràs què quan no et senti bé haurem de pendre'ns un descans”)
* Confrontar “amistosament”
2. Sap què hi ha un problema; i considera la possibilitat d'haver d'aplicar canvis, però té dubtes
per dur-los a terme (contemplació)"
* Balanç decisional: pros i contres del consum“què guanyo i què perdo?” (curt-mig-llarg termini)"
* Proporcionar eines per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern)
3. Vol canviar la conducta (preparació)"
* Establir pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.)
* Reconèixer possibles problemes
4. Es dóna el canvi en el consum (acció i manteniment)"
* Seguiment de les pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern,
diners, etc.)
I si recau/rellisca?
* Avaluar guanys (al principi és difícil reconèixer-los)
* Treballar les raons de la relliscada
* Reconèxier problemes; i possibles situacions de risc: afrontament
* Reforçar positivament la voluntat
* Acompanyament
novament per canviar
* Alertar del risc de l'encadenament de
5. Mantenir-lo i no relliscar (prevenció de recaigudes)" “fracassos”
* Reconèixer i afrontar situacions de risc
* Reavaluar el pla d'acció / i reformular-
lo, si cal
* Avaluar procés
* “Suport incondicional”

25. 5. Aspectes psicològics
Característiques personals"
Estabilitat emocional"
Trets de personalitat"
Impulsivitat"
#16APQ
Afrontament" #MACI
Animació"
Autoimatge"
Confiança"
Habilitats personals"
…"
Grau d’alteració psíquica

26. “En definitiva, donar-li una visió
educativa al model ‘Tant fas, tant pagues’
que si d’alguna cosa peca, és essencialment,
de visió educadora...
1. Les mesures educatives alternatives són una oportunitat per poder treballar
aspectes educatius i preventius des de la perspectiva de detecció precoç, de
gestió de riscos i prevenció selectiva.
2. Esdevenen un mecanisme útil per apropar-nos a determinats col·lectius. I
establir-nos com a referents.
3. Ens permeten treballar globalment i de forma coordinada amb altres
agents comunitaris (els quals també escolten “nous” discursos sobre la
reparació).
4. Per posar-les en marxa cal comptar amb el recolzament i implicació de
polítics i tècncics de totes les institucions que intervenen en el projecte.
5. El projecte ha d’ésser emmarcat en una estratègia més àmplia (a nivell
municipal o supramunicipal) de prevenció de drogues.

27. 6. Ja que es tracta d’una estratègia de prevenció selectiva, cal dotar de
contingut teòric i metodològic al projecte per fomentar una idea de la
prevenció que vagi molt “més enllà” del paradigma clàssic de l’abstinència.
7. L’abordatge és essencialment educatiu, considerant cada cas de forma
individual i creant un pla de treball personal.
8. Abans d’iniciar qualsevol acció d’implementació, es recomana realitzar un
anàlisi de la situació de la població i dimensionar la realitat i el possible treball
a realitzar.
9. Cal partir de professionals especialitzats (o coneixedors) en matèria de
consum de drogues i intervenció amb joves i adolescents.
10. Aquests projectes són l’excusa perfecte per revisar comunitàriament què
significar tot això d’educar… (i no reparar).
...que sense portar-nos a pensar que les
drogues són “bones”, sí mirar-les
“positivament”: reflexionar a partir de
pensaments i idees positives , sense anticipar
problemes ni prejudicis.”

28. “Vaig venir aquí per una multa i "
he acabat sortint amb feina”
Guillem, 17 anys
“Això no m’ha servit de res”
Adriana, 15 anys
“M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares”
Ruben, 15 anys
“M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema
de les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…”
Jordi, 46 anys (pare del Guillem)

29. “El friqui ese del Ayuntamiento me ha llevao a raya un
huevo pero me he pegado unas risas y se lo ha currao”
Félix, 16 anys

30. Gràcies

31. Crèdits

32. Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partir de la
lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:
9 ideas para educar en la adolescencia"
Jaume Funes. Editorial Graó. "
I qualssevol dels seus textos, conferències, conversesi intervencions.
Energy Control – ABD"
www.energycontrol.org – Recomanem la guia “Educar sobre drogues, educar sobre la
vida”
I la seva intervenció.
Los hijos de la desregulación"
Fernando Conde. Editorial Crefat. I qualssevol dels seus articles.
Enquesta escolar sobre consum de drogues 2010"
Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)
El adolescente en la terapia familiar."
J. Micucci. Ed. Amorrortu.
Treballant com a educadora o educador social "
Carles Sedó. Edicions Pleniluni.
I qualssevol de les seves xerrades.
Les imatges han estat agafades de
Granollers_Acció municipal en el consum de drogues" www.gettyimages.es
www.sobredrogues.net – www.parlemdedrogues.cat
De moltes conferències d’en Domingo Comas.
Jordi Bernabeu Farrús"
Granollers_Acció municipal en el consum de drogues
I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat "