1. REVOLUCIONS LIBERALS

2. LIBERALISME
 És un corrent ideològic , polític i econòmic sorgit a partir
de les idees dels il.lustrats francesos i anglesos del segle
XVIII.
 Característiques:
1. Sobirania nacional: els ciutadans constitueixen la
nació i elegeixen uns representants per mitjà del
sufragi.
2. Separació de poders
3. Existència d’una Constitució elaborada pel
Parlament. Llei que garateix els drets i les llibertats
dels ciutadans, fixa el límit del poder.
4. Dret de la propietat privada i lliure mercat.
L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.

3.  ASSEMBLEA CONSTITUENT
 ASSEMBLEA LEGISLATIVA
 SUFRAGI CENSATARI
 SUFRAGI INDIRECTE
 SUFRAGI UNIVERSAL

4. REVOLUCIÓ FRANCESA

5. FRANÇA SEGLE XVIII
El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica
i social. Les causes eren les següents:
 Des de 1760 hi havia males collites que van provocar
l’alça del preu dels aliments i el descontentament
popular.
 La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva
marginació política perquè només els privilegiats podien
ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
 A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera
profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i
de la cort.

7. ETAPES
 ESCLAT REVOLUCIONARI – MAIG-JULIOL 1789
 MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792
 REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794
1. Girondins
2. Jacobins
 REPLÚBICA BURGESA 1794-1799
 IMPERI NAPOLEÓ

8. L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ
 Per solucionar la crisi financera es volia fer una
reforma fiscal que obligués a l’aristocràcia a pagar
impostos
 Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van
exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals

9.  Els Estats Generals es van obrir al maig de 1789,
presidits pel rei i formats pels representants de la
noblesa, el clero i el Tercer Estat.
REI
NOBLES CLERO TERCER ESTAT

11.  Els representants del Tercer Estat van exigir la doble
representació i el vot per persona.
 DAVANT LA NEGATIVA EL TERCER ESTAT VA
ABANDONAR LA REUNIÓ DELS ESTATS
GENERALS A VERSALLES

12.  El tercer Estat es va reunir a un pavelló de Versalles
(Jeu de Paume) i van erigir en ASSEMBLEA
GENERAL CONSTITUENT i es van comprometre a
elaborar una Constitució.

13.  El poble de París va donar suport al carrer als
representants del Tercer Estat i van assaltar la
fortalesa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)van
prendre les armes i es van disposar a defensar per la
força la revolució.

14.  La revolució també es va estendre al camp, en forma
d’una revolta antisenyorial.

15. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
 El Rei va reconèixer la legalitat de l’Assemblea
Constituent.

16. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
1789-1792
 Es va decretar l’abolició del feudalime
 Es va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà
 1791 es va promulgar una Constitució:
1. Separació de poders
2. Sobirania nacional
3. Sufragi indirecte i censitari

17. Declaració dels Drets de l'Home i del
Ciutadà
 Aquesta declaració
defineix un conjunt de
drets individuals i
col·lectius.

18. OLYMPE DE GOUGES

19.  DECLARACIÓ DE DRETS
DE LA DONA I CIUTADANA

20.  Importància de la DECLARACIÓ DE DRETS DE
L’HOME I DEL CIUTADÀ.
 BUSCAR 4 ARTICLES I EXPLICAR QUE
SIGNIFIQUEN
 QUINA ERA LA SITUACIÓ DE LA DONA EN
AQUESTA DECLARACIÓ DE DRETS?
 QUÈ DIU SOBRE L’ABOLICIÓ DE L’ESCLAVISME?

22.  Monàrquics:
1. Absolutistes
2. Constitucionalistes
 Republicans:
1. Girondins (moderats)
2. Jacobins (radicals)

23. Problemes Monarquia Constitucional
 Oposició del rei i la
noblesa a acceptar
l’Assemblea Nacional i
les noves lleis.
 El Lluis XVI intenta
fugir
 L’Imperi Austríac vol
invair França per
restablir l’Absolutisme,
al 1792 arriben a les
portes de Paris

24. REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
 Agost 1792 Els sans-culottes assalten el palau reial,
empressonen al monarca i proclamen la República.

25. ETAPA GIRONDINA
 La República queda en mans dels Girondins
 S’inicia un judici contra Lluis XVI i Maria Antonieta

27.  La mort del rei va provocar una coal.lició absolutista
de tots les monarquies d’Europa contra la França
Revolucionària.
 Davant d’això els jacobins van aconseguir el poder i
la revolució va ser més radical.

29.  Nova Constitució:
1. Sufragi universal directe
 Lleis socials per contentar els sans-culottes:
1. Distribució de béns entre els indigents
2. Control de preus i salaris
3. Venda de terres del clero

30. ETAPA JACOBINA
 L’executiu queda en mans de Roberspierre

31.  Impulsa la política del TERROR
 Es suspenen totes les llibertats
 Llei de sospitosos: castiga amb presó i guilotina els
que s’oposaven al govern.

32.  Es van tancar esglèsies i es va crear un nou calendari
i el culte a la deessa Raó.

34. Els jacobins imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror
contra els enemics del poble. Foren executades unes 40.000 persones.

36.  CHARLOTTE
CORDAY

37.  The
Jacobin
tricoteuse
s knitting
under the
guillotine

39. Caiguda dels jacobins
 La radicalització de la Revolució va provocar el
rebuig de la burgesia i gran part de la població.
 1794 l’alta burgesia va fer un cop d’Estat i posa fi a
aquest període.
 Roberspierre i altres jacobins són executats.

41. REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI
(1794-1799)
 Es va otorgar el poder executiu a un govern de 5
persones (EL DIRECTORI).
 Es va restablir el sufragi censatari
CRISI POLÍTICA I SOCIAL
 Intern: Va haver de fer front a l’oposició de les
classes popular i l’aristocràcia.
 Extern: Guerra contra les potències absolutistes

42. NAPOLEÓ
 Durant el Directori es van
obtenir grans victòries militars
en la guerra exterior gràcies a
un jove general: NAPOLEÓ
BONAPARTE

43. REPÚBLICA BURGESA: EL CONSOLAT
 1799 Napoleó amb el suport d’una part de la burgesia
protagonitza un cop d’Estat.
 L’executiu queda en mans d’un CONSOLAT: format
per tres cònsols.
 1800: Napoleó va ser proclamat primer cònsol
 1802 cònsol vitalici
 1804 es proclama EMPERADOR
 FÍ DE LA REVOLUCIÓ

45. LA FRANÇA NAPOLEÒNICA
NIVELL INTERN
 Va garantir l’ordre públic
 Reorganitza l’administració i el territori per
augmentar l’eficàcia en el cobrament d’impostos
 Va elaborar un codi civil que consagrava els principis
de
 Llibertat
 Igualtat
 ascens per mèrits

46. Imperi Napoleònic 1811
 Va establir una hegemonia de França arreu d’Europa

47.  A tots els països annexats o sota la influència francesa,
-Napoleó va col·locar al tron
generals del seu exèrcit
-es van propagar les idees
revolucionàries.

49. La caiguda de Napoleó
 Els exèrcits napoleònics van actuar com a
conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i
van afavorir els interessos materials de França per
sobre dels ideals revolucionaris.
 Tot això va desencadenar als territoris ocupats
sentiments nacionals contra la França invasora.

50.  L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808
contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser
el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi
Napoleònic.

52.  Va ser vençut a Rússia

53.  Napoleó abdica i fou
desterrat a l’illa
d’Elba 1814
 Retorn efímer al 1815
(Imperi dels 100 dies)

54.  Batalla de Waterloo

55.  Fou desterrat a l’illa de Santa Elena

56. LA RESTAURACIÓ
EL CONGRÉS DE VIENA
Els països vencedors es van reunir a Viena al 1814 per
 Refer el mapa europeu
 Retornar a l’Antic Régim: Restauració
 Retorn dels monarques deposats per Napoleó
 Establir l’absolutisme a totes les potències
 Protegir l’Esglèsia de Roma

58. NOU MAPA
 França perd el seu imperi i torna a les fronteres
abans de la Revolució
 Rússia amplia territori
 S’uneixen Bélgica i Holanda
 Es crea la Confederació d’estats alemanys controlats
per Àustria
 Àustria amplia territori
 Prússia amplia territori

60. LA SANTA ALIANÇA
 Per garantir l’ordre establert Àustria, Prússia i Rússia
van signar un tractar anomenat la Santa Aliança.
 Es comprometien a sofocar qualsevol aixecament
revolucionari a Europa.
 Exèrcit: 100.000 fills de Sant Lluís

61. LES REVOLUCIONS DEL 1830 I 1848
 AL 1820 va haver una onada de revolucions
sofocades per la Santa Aliança.
 Al 1830 va haver una segona onada revolucionària.
A França van triomfar i van enderrocar el monarca
absolut Carles X i proclamar una monarquia
parlamentària.

63. Revolucions 1848
 Nova onada revolucionària a França , Aústria ,
Hongria, nord Itàlia…per aspirar al sufragi universal,
sobirania popular i igualtat social.
 Es comença a utilitzar el terme democràcia.
 Sorgiment dels treballadors com a força política.
 Moltes van acabant ser sufocades però les reformes
democràtiques es van acabar de consolidar al segle
XIX.

66. NACIONALISMES
 Ideologia política que defensa el dret de les nacions a
exercir la seva sobirnia i crear el seu propi Estat.
 Defensa la necessitat de coincidir Estat i Nació
 Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de
llaços culturals propis.
 Estat: organització política i administrativa formada
per institucions que exerceixen el poder en un
territori determinat.
 Pot ser:

67.  Disgregador: Unificador: