1. INRUTAS Primera Part
Autor: Josep Alfons Arnau
Il·lustrat per: Eduard Castells
Adaptat per: Adriana Castells

2. Vet aquí
una
vegada,
un petit
país
penjat del
cel,
suspès en
l’aire per
un
finíssim fil
de llana.

3. En els orígens
d’aquell país,
que es deia
INRUTAS, els
seus
habitants
vivíen del que
la terra
produia i en
teníen prou.

4. Mai teníen pressa i un passió els feia diferents:
es preguntaven moltes coses i especialment
sobre el misteri del fil de llana que aguantava
els seu petit país.

5. Totes les nits
de Lluna
plena,
la gent sortia
als carrers,
les places, els
camps; junts
feien una gran
festa i
miraven
aquell fil de
llana.

6. Parlaven i
parlaven sobre
l’origen del fil,
…
els sommiadors
deien que el
teixia una fada
que els
estimava
sense límits.

7. Els savis explicaven
que era un fil en
forma de cercle,
que amb un joc
increible de
forces, aguantava
Inrutas al
firmament.

8. Es pasaven tota la nit parlant, cadascú
pensava una cosa diferent i mai van
aconseguir demostrar cap teoria.

9. Mai es barallaven,
tots teníen una cosa en
comú:
LA CAPACITAT DE
SORPRENDRE’S
DAVANT DEL
DESCONEGUT I
L’ÀNSIA PER
CERCAR
RESPOSTES

10. Però aixó passava als orígens dels
orígens d’Inrutas…

11. Malauradament hi va haver un moment en
què poetes i savis van desaparèixer d'aquell
país. I és que els seus habitants van deixar
d'admirar-se per allò que els envoltava i, per
tant, també pel fil de llana que aguantava en
l'aire al seu món.

12. Va succeir que
una estranya
mania, sense
saber-se com ni
quan va
començar, es va
estendre entre els
homes i dones
d'Inrutas com una
malaltia
contagiosa.

13. Els va atacar l'obsessió per posseir i
acumular coses i, el no menys
obsessionant hàbit, de donar ordres.

14. Posseir i acumular tot tipus de coses, des de
terres, animals, arbres fruiters, muntanyes rius
i fins i tot núvols. I posseir-les en competició
amb els altres, presos d'una raríssima febre per
tenir sempre més que els altres.

15. Quan algú veia un
núvol, anava a una
oficina que van obrir
per aquell temps. Si
ningú l’havia vist
abans, feia posar el
núvol al seu nom i així
era seu. Tot s’escrivia
en uns papers que es
guardaven a unes
grans carpetes verdes i
a la persona li donaven
un paper verdós que
deixava clar que el
núvol era seu.

16. Les ordres, com hem dit, eren la seva altra
obsessió. Estaven tot el dia manan coses a
tothom.
Manaven els seus fills que no riguessin, que no
es fessin petons i no es podia somiar.

17. Quan dues persones es trobaven al carrer,
l'una li deia a l'altra:
- T'ordeno que em saludis.
- No, sóc jo el que mana que em saludis-
responia l'altre.
I així durant hores...

18. Efectivament,
aquelles dues
obsessions
malaltisses,
tenir
i donar ordres,
van variar
totalment la vida
del país sostingut
al cel per un fil de
llana.

19. Ningú no es va
adonar, ja que
els canvis es
van produir
amb molta
rapidesa.
Va ser com si
un vent fred i
dolent
l'envaís tot,
però
sigilosament i
sense soroll.

20. Des de l'aparició d'aquella malaltia, a
l'escola d'Inrutas, es va estudiar una
sola matèria:
MÉS-TENIR-MÉS-MANAR.

21. Tot i la nova
situació, la
gent creia
que la
manera en la
qual es vivia
ara al petit
món
d'Inrutas,
sempre havia
estat així, fins
i tot
afirmaven
que no existia
cap altra
forma de
viure.

22. Ja no recordaven les festes de Lluna plena,
ni recordaven que abans ningú no es
preocupava per tenir coses i per manar.

23. Les velles
tradicions havien
caigut en l'oblit
més profund,
tradicions com
estirar-se en
l'herba hores i
hores, sense fer
res que no fos
gaudir de la
humitat de la
terra deixant
volar la
imaginació, o
cantar de sobte a
ple pulmó, es fos
on es fos, per
l’únic plaer de
cantar...

24. Estaven tan ocupats en aconseguir posseir flors,
núvols, gotes de rosada... en llançar ordres a
tort i a dret, en anar i venir de les seves cases
a l'oficina on eren les horribles carpetes en les
quals tothom anotava les seves propietats, o
en comptar i tornar a comptar els papers
verdosos que acumulaven, que tampoc no es
van adonar que la seva pell havia canviat de
color.

25. Des de l'aparició d'aquella mania de tenir,
tenir, tenir, i manar, manar, manar... els
adults ja no eren negres, grocs, blancs,
vermells o de color d'oliva, els cinc brillants
colors originals dels homes i les dones
d'Inrutas, ara, a partir dels 16 anys, tots
eren grisos, fins i tot els seus ulls van agafar
aquest color.

26. I el més greu és que ja no pensaven. Si
veien a la tardor a una oreneta partir cap
als llocs càlids, no quedaven com abans
estupefactes, admirant-se que la petita au
fos capaç de volar orientant-se cap a la
calor, simplement es dirigien a l'oficina a
comprovar que ningú no havia anotat com
a seu aquell ocell.

27. De tal manera
estaven capficats
en col·leccionar
papers verdosos
de propietat i en
donar ordres a
tots, que es van
oblidar tots que
el seu país
estava sostingut
al cel per un fi fil
de llana i...

28. va faltar molt
poc, perquè no
s'adonessin
que,
una matinada,
el fil…
s'estava
trencant!!!

29. FI DE LA PRIMERA PART...