2. El metall es un dels materials utilitzats mes antigament i que es
segueix fent servir molt a l’actualitat.
Els aliatges són barreges de metalls, que es preparen mesclant-los en
estat líquid a alta temperatura. En
refredar-se i solidificar-se, els aliatges presenten propietats similars a
les dels metalls. Per aquesta raó,
agrupem en un mateix conjunt els metalls i els aliatges: són els
materials metàl·lics.
Els metalls i els aliatges

3. El ferro és un metall que es coneix des d’abans de
l’any 1000 aC.
El ferro pur, anomenat ferro dolç, és dens
(7,87 g/cm3) i té un punt de fusió alt (1535 ºC). És
de color gris brillant, si bé amb el temps es torna
marronós a causa de la formació d’òxid de ferro.
És un material que
s’imanta amb facilitat, i és relativament fràgil i no
gaire dur, per la qual cosa
és poc útil en estat pur.

4.  Els metalls es troben a l’escorça terrestre en
minerals mesclats amb altres materials terrosos
i rocosos que no els contenen. El mineral que
conté el metall s’anomena mena, i la resta de
materials que hi apareixen mesclats, ganga.

5.  Els acers i el ferro colat són els materials ferris
que contenen una petita proporció de carboni
(C). En els acers no acostuma a superar el 2% i
en el ferro colat se situa entre el 2% i el 4%.
Molts acers contenen alguns altres metalls,
també en una proporció petita, com ara crom
(Cr), Cobalt (Co), Manganès (Mn)...

6.  - Acers dolços, que contenen entre un 0,05% i un 0,40% de
carboni. Són molt tenaços i dúctils, però no gaire durs.
S’usen per fabricar carrosseries de vehicles i per construir
perfils d’acer.
 - Acers durs, compostos d’un 0,40% a un 0,85% de carboni.
Presenten més resistència mecànica que els anteriors i s’usen
per fabricar engranatges, rodes, carrils de tren, eixos i, en
general, les parts de les màquines que han de suportar molts
esforços.
 - Acers salvatges, que tenen entre un 0,85% i un 2% de
carboni. Serveixen per fabricar motlles, eines de perforar,
cables d’acer, etc., perquè són els acers més durs i resistents.

9. PETRIS:
Els materials petris,
s'obtenen de roques i es
utilitzen gairebé patir
transformacions
principalment en la
construcció de edificis,
obres públiques i per
ornamentació. Es poden
presentar en forma de
blocs o també en forma
de grànuls i fragments de
diferents mides.

10. Alguns materials petris s'utilitzen gairebé
transformació.
1. Extracció. Les roques s'arrenquen de
l'escorça terrestre en el planter, amb
màquines o explosions controlades.
2. Trituració. S'aconsegueixen trossos
homogenis.
3. Tallat. Els blocs massa grans es tallen per
donar-los la mida adequat.
4. Desbast. Les roques es poleixen.
5. Acabat. S'eliminen irregularitats que
hagin pogut quedar.
6. Emmagatzematge. Es guarden les
roques.
7. Transport. Les roques es porten fins a la
fàbrica transformadora
PROCES:

11. CERÀMICS:
Els materials ceràmics
s'obtenen a partir de
matèries primeres. la
argila se sotmet a un
forn a elevades
temperatures.
Depenent de
lanaturalesa i el
tractament de les
matèries primeres, es
distingeixen dos grans
grups: ceràmiques
fines i ceràmiques
gruixudes.

12. CLASSIFICACIÓ:
La classificació dels materials ceràmics es
pot fer atenent diversos paràmetres. Es
poden dividir en:
- Ceràmiques tradicionals: es consideren
ceràmiques tradicionals a les derivades
de les argiles, porcellanes, rajoles, rajoles i
els vidres.
1.Ceràmica porosa: la ceràmica porosa
s'obté d'una solució aquosa .
2. Ceràmica compacta: s'obté a partir
d'una pasta molt elaborada. El procés de
cocció es realitza en dues etapes.
- Ceràmiques avançades: propietats
especials enfront de metalls i aliatges
metàl · lics convencionals.

13. Clara Villalobos Gascón

14. Els plàstics son productes no naturals obtinguts per l’
home. Estan formats per polímers que són molècules
que contenen carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i
sofre.

15. Els plàstics proporcionen el balanç necessari de propietats que no poden aconseguir
amb altres materials per exemple: color, poc pes, tacte agradable i resistència a la
degradació ambiental i biològica, es un material aïllant, es flexible i mal·leable.

16. D’ ORIGEN NATURAL
D’ ORIGEN VEGETAL: cel·lulosa i làtex.
D’ ORIGEN ANIMAL: caseines.
D’ ORIGEN ARTIFICIAL
Derivats del carbó
Derivats del gas natural
Derivats del petroli

17. Segons com reaccionen al calor n’ hi han dos tipus:
Termoplàstic: es el tipus de plàstic que quan es troba en una temperatura elevada es transforma
en estat líquid, i quan es torna a refredar torna a ser sòlid.
Termostables: son plàstics que una vegada es fonen, quan es refreden no tornen a fondir-se.
TERMOPLÀSTIC TERMOESTABLES

18. Que són?
Són un tipus de plàstics amb una característica que es la seva elasticitat, es poden
deformar i tornen a la seva forma original.

19. Aplicacions en el sector industrial: peces de motors,
aparells elèctrics i electrònics, carrosseries, aïllants elèctrics,
etc.
En construcció: canonades, impermeabilitzants, escumes
aïllants de poliestirè, etc.
Indústries de consum i altres: embolcalls, joguines,
embolcalls de joguines, maletes, articles esportius, fibres
tèxtils, mobles, bosses d'escombraries, etc.

20. FUSTA
La fusta que tots coneixem és el material de dins dels troncs
dels arbres.
Com tots els materials vegetals, està format per un
percentatge elevat de cel·lulosa, lignina i la resta de
composició de la fusta està format per resines, midó i sucres
diversos.

21. Parts d’un tronc
• Si mirem el tronc...
• És poden distingir cinc parts
 Mèdula: És el cor de l’arbre
 Duramen: Ocupa en concret la part
 que ja s’ha desenvolupat totalment.
 Fusta jove: és la part que envolta l’exterior del duramen
 Líber: És un teixit molt prim que
 envolta la fusta jove
 Escorça: part exterior o «pell» del
 tronc.

22. FUSTA NATURAL
• La fusta natural s’obté directament dels troncs
desbrancats i repelats, i serrats.
• La fusta natural es divideix en dos grans grups,
tenint en compte la seva densitat:
 fustes toves (poc
denses) En canvi els
mobles amb fusta
poc densa triguen
molt poc a fer-se
malbé
 fustes dures
(denses) Els
mobles amb fusta
dura triguen molt
a fer-se malbé.

23. FUSTA MANUFRACTURADA
 Anomenem fusta manufacturada aquells materials que són el
resultat d’un procés de transformació a partir de la fusta
obtinguda del tronc dels arbres. Entre aquests materials
 La xapa: fusta tallada en làmines molt primes.
 L’aglomerat: material elaborat amb una pasta de serradures
de fusta i cola que actua d’aglomerant.
 El contraplacat o contraxapat: està format per un seguit de
tres o cinc làmines de fusta tova.
 El DM: són plaques o taulers elaborats amb una fusta molt
triturada enriquida amb cel·lulosa procedent de paper
reciclat.

24. LES PROPIETATS DE LA FUSTA
 La fusta té una densitat molt variable. Una fusta lleugera (el pi) pot
tenir una densitat equivalent a la meitat de la de l’aigua, mentre
que altres fustes (l’iroko)
 Tota la fusta és inflamable a una temperatura elevada.
 La fusta té una notable resistència a la tracció i, en alguns casos,
també a la flexió, però en cap de les dues propietats no arriba a
tenir la resistència de l’acer.
 La fusta, en general, no és prou dura. Es treballa bé amb unes
eines relativament senzilles.
 Tota la fusta és porosa, si no és que se la recobreix d’algun
material plàstic.
 La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i elèctric.

25. EL SURO
 És l’escorça d’alguns arbres, entre els quals destaca l’alzina
surera. El suro és un material porós però impermeable.
 Se’n fan taps (perquè és porós i impermeable) i elements de
flotació del material de pesca.
 En forma de planxes d’aglomerat, d’aspecte similar al de la
fusta, el suro serveix per a recobriments aïllants i embalatges
diversos.

26. FET PER: CLARA VILLALOBOS, LAURA CATALÀ,
SONIA POL, DEYSI PALLASCO,