Aproximant-se a l’impacte de les polítiques
d’habitatge en les desigualtats en salut
amb múltiples mètodes
Davide Malmusi,...
SOPHIE: objectius i estructura
Avaluar l’impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre
les desigualtats en salut, ...
Equip de SOPHIE sobre habitatge
Agència de Salut Pública de Barcelona: Carme Borrell,
Ana Novoa, Davide Malmusi, Laia Palè...
Perquè l’habitatge?
Les millores en les condicions d'habitatge han estat considerades
com un factor important rere les mil...
Habitatge a SOPHIE. Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques
d’ha...
Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques
d’habitatge, condicions ...
Marc conceptual
Ana M Novoa et al. El impacto de la crisis en la relación entre vivienda y salud. Políticas de buenas
prác...
http://www.slideshare.net/sophieproject/cuimp-pe-salutaperalta
PUBLIC POLICY
APPROACH
PUBLIC POLICY
APPROACH POLICYPOLICY
BARRIERS IN
ABSENCE OF
POLICIES
BARRIERS IN
ABSENCE OF
POLICIES...
Conclusions principals
Els grups socials que pateixen més pobresa energètica (baixos
ingressos, llogaters, malalts crònics...
Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques
d’habitatge, condicions ...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Disseny inicial
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
P...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Enquesta basal
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d...
Estat de salut (sobretot mental) molt pitjor que la població de
Barcelona (fins i tot de la mateixa classe social)
Mala sa...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Treball de camp
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Objectius
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’esp...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Evolució socioeconòmica i de l’habitatge
- Situació laboral: sense ca...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Evolució de l’estat de salut
-Molts indicadors milloren, tot i quedar...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
E...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
E...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Seguiment: Resultats
Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
R...
Enquestes a usuaris Càritas BCN
Discussió
La situació econòmica de les persones entrevistades continuava
sent dolenta, amb...
http://www.slideshare.net/sophieproject/
estudio-pah-hugovasquezaspb
Conclusions (preliminars)
A tota Europa, unes males condicions d’habitatge s’associen a pitjor
salut. Aquestes condicions ...
sophie-project.eu
@sophieproject
info@sophie-project.eu
Gràcies!
Fotos: Fredi Roig, Alice Sassu, Roberto Malaguti
Reserveu...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Aproximant-se a l'impacte de les polítiques d'habitatge en les desigualtats en salut

429 visualizaciones

Publicado el

Visió general dels estudis sobre habitatge i salut del projecte Sophie. Presentada el 8 de maig a l'Agència de Salut Pública de Barcelona

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
429
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
38
Acciones
Compartido
0
Descargas
5
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Aproximant-se a l'impacte de les polítiques d'habitatge en les desigualtats en salut

  1. 1. Aproximant-se a l’impacte de les polítiques d’habitatge en les desigualtats en salut amb múltiples mètodes Davide Malmusi, Andrés Peralta, Hugo Vásquez i equip del projecte SOPHIE sobre habitatge Divendres de Lesseps. Barcelona, 8 de maig 2015
  2. 2. SOPHIE: objectius i estructura Avaluar l’impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre les desigualtats en salut, desenvolupant mètodes innovadors
  3. 3. Equip de SOPHIE sobre habitatge Agència de Salut Pública de Barcelona: Carme Borrell, Ana Novoa, Davide Malmusi, Laia Palència, Lluís Camprubí, Marc Marí-Dell’Olmo, Andrés Peralta, Hugo Vásquez, Jordi Amat, Maica Rodríguez-Sanz, Roshanak Mehdipanah, Julia Ward Càritas Diocesana de Barcelona: Fernando Díaz, Carme Trilla, Mercè Darnell, Teresa Bermudez Universitat Pompeu Fabra: Jordi Bosch
  4. 4. Perquè l’habitatge? Les millores en les condicions d'habitatge han estat considerades com un factor important rere les millores en salut de la població Habitatge: la “pota trontollant” de l’Estat de Benestar Amplis estudis dels efectes en salut de les condicions físiques d’habitatge, però menys sobre les econòmiques i sobre equitat Molt escassa la literatura al nostre país, on l’habitatge ha agafat rellevància com a qüestió social tant abans com després de l’esclat de la bombolla immobiliària
  5. 5. Habitatge a SOPHIE. Què hem fet? Visió general a Europa 1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut 2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees Focus: Pobresa energètica 1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salut 2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred en l’habitatge social de Barcelona Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge 1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi- experiment” sobre reallotjament 2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online
  6. 6. Què hem fet? Visió general a Europa 1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut 2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees Focus: Pobresa energètica 1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salut 2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred en l’habitatge social de Barcelona Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge 1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi- experiment” sobre reallotjament 2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online
  7. 7. Marc conceptual Ana M Novoa et al. El impacto de la crisis en la relación entre vivienda y salud. Políticas de buenas prácticas para reducir las desigualdades en salud asociadas con las condiciones de vivienda. Informe SESPAS 2014. Gac Sanit. 2014 Jun;28 Suppl 1:44-50.
  8. 8. http://www.slideshare.net/sophieproject/cuimp-pe-salutaperalta
  9. 9. PUBLIC POLICY APPROACH PUBLIC POLICY APPROACH POLICYPOLICY BARRIERS IN ABSENCE OF POLICIES BARRIERS IN ABSENCE OF POLICIES ACCEPTANCE AND AVAILABILITY ACCEPTANCE AND AVAILABILITY POST-RECEIVING INTERVENTION POST-RECEIVING INTERVENTION Types: Regulation, Funding, Information Eligibility criteria Public resources invested Upfront costs Split-incentives Information for consumer Social norms Coping RECEIVING INTERVENTION RECEIVING INTERVENTION CONTEXTSCONTEXTS INEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONSINEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONS Revisió realista: polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salut Pregunta focal: Com i perquè varien entre grups socials l’accés a rehabilitacions energètiques i els efectes en salut que se’n deriven Mètode: Lectura de revisions i informes clau, entrevistes a agents implicats > formulació de teories inicials > cerca sistemàtica d’articles (124 full-text, 70 inclosos) i sintesi de la informació. Lluís Camprubí et al. Façade insulation retrofitting policy implementation process and its effects on health equity determinants: a realist review. Submitted.
  10. 10. Conclusions principals Els grups socials que pateixen més pobresa energètica (baixos ingressos, llogaters, malalts crònics) poden obtenir més beneficis per a la salut de les rehabilitacions, però experimenten més barreres (costos inicials, split incentives, “invasió del domicili”). Les polítiques públiques en matèria d'eficiència energètica tendeixen a augmentar aquestes desigualtats, llevat que s'adrecin específicament a fer front a la pobresa energètica o les desigualtats socials, i siguin gratuïtes per als usuaris, dirigides als grups més afectats i adaptades a les seves necessitats. Revisió realista: polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salut Lluís Camprubí et al. Façade insulation retrofitting policy implementation process and its effects on health equity determinants: a realist review. Submitted.
  11. 11. Què hem fet? Visió general a Europa 1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut 2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees Focus: Pobresa energètica 1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salut 2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred en l’habitatge social de Barcelona Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge 1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi- experiment” sobre reallotjament 2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online
  12. 12. Enquestes a usuaris Càritas BCN Disseny inicial Nou habitatge (programa de lloguer social de Càritas) En llista d’espera Persones ateses prioritzades per ser reallotjades per estar en condicions d’infrahabitatge Enquesta de seguiment (Set-Des 2013) Enquesta basal (Set-Des 2012) Entrevista sobre condicions socioeconòmiques i d’habitatge, salut de la persona i d’un dels seus fills n=300 aprox. 150 aprox. 150
  13. 13. Enquestes a usuaris Càritas BCN Enquesta basal Persones ateses prioritzades per ser reallotjades per estar en condicions d’infrahabitatge Enquesta basal (Set-Des 2012) … o amb problemes per pagar hipoteca o lloguer (Servei de Mediació en Habitatge) n=175 n=145
  14. 14. Estat de salut (sobretot mental) molt pitjor que la població de Barcelona (fins i tot de la mateixa classe social) Mala salut mental. Adults Més de 2 símptomes en l’escala GHQ-12 EAD: Usuaris atesos pels Equips d’Atenció Directa de Càritas. SMH: Usuaris atesos pel Servei de Mediació en Habitatge. CS IV i V: Classes socials manuals (més desafavorides) Puntuació "anormal" en l’escala global de dificultats de l’SDQ Mala salut mental. Infants Enquestes a usuaris Càritas BCN Enquesta basal
  15. 15. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Treball de camp Nou habitatge (programa de lloguer social de Càritas) En llista d’espera Enquesta de seguiment (Set-Des 2013) Total persones seguides: 232 (72% respecte al basal; sense diferències amb persones no seguides) Persones ateses prioritzades per ser reallotjades per estar en condicions d’infrahabitatge Enquesta basal (Set-Des 2012) … o amb problemes per pagar hipoteca o lloguer (Servei de Mediació en Habitatge) n=175 >> 140 n=145 >> 92 Seguiment n=92 n=99 n=38 n=3 reallotjades abans d’enquesta basal
  16. 16. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Objectius Nou habitatge (programa de lloguer social de Càritas) En llista d’espera Enquesta de seguiment (Set-Des 2013) Estudiar l’evolució entre 2012 i 2013 de les condicions de vida, d’habitatge i d’estat de salut. Analitzar si hi ha diferències segons si les persones han estat o no reallotjades per Càritas. Analitzar els efectes dels canvis de les condicions de vida i habitatge en la salut de les persones entrevistades. Seguiment n=92 n=99 n=38 n=3 reallotjades abans d’enquesta basal
  17. 17. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Resultats Evolució socioeconòmica i de l’habitatge - Situació laboral: sense canvis importants (tants troben feina com la perden). - Ingressos: empitjoren en SMH, milloren en EAD (sobretot no reallotjats) - Preocupació per no poder menjar baixa del 77% al 67% - Millora de l’habitatge (tipus, assequibilitat, habitabilitat, barri) principalment en EAD 0% 20% 40% 60% 80% 100% Cost de l'habitatge Probabilitat de perdre l 'habitatge Habitabilitat Amuntegament Nombre de privacions materials Persones que han millorat aspectes de l’habitatge, segons reallotjament No reallotjades Reallotjades * p<0,05 * * *
  18. 18. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Resultats Evolució de l’estat de salut -Molts indicadors milloren, tot i quedar-se en nivells molt pitjors que la població general -Cap diferència significativa en l’evolució de persones reallotjades i no reallotjades * p<0,05 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mala salut percebuda Mala salut mental (GHQ-12>2) Té molt dolor o malestar (EuroQol) Està molt ansiós o deprimit Migranya o mal de cap frequent Mal d'esquena frequent Menors: Mala salut mental (SDQ>16) Menors: Otitis de repetició EAD BASAL EAD SEGUIMENT SMH BASAL SMH SEGUIMENT * * * * * * *
  19. 19. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Resultats Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut? Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental) Persones que han mantingut o disminuït els ingressos Persones que han augmentat els ingressos de la llar
  20. 20. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Resultats Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut? Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental) Persones amb igual o pitjor risc de perdre l’habitatge Persones que perceben menys risc de perdre l’habitatge
  21. 21. Enquestes a usuaris Càritas BCN Seguiment: Resultats Les millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut? Regressió lineal. GHQ (0-36) al seguiment. Ajust: GHQ basal, edat, sexe, país beta p beta p Millora en relació al basal (ref: igual/pitjor) socioeconòmica general i de l'habitatge Situació laboral 0,78 -1,46 3,02 0,494 Recolzament social 1,09 -1,04 3,21 0,315 Ingressos mensuals 2,76 1,04 4,48 0,002 2,11 0,38 3,84 0,017 Preocupació per no poder menjar 1,85 -0,04 3,74 0,055 1,74 -0,16 3,63 0,072 Tipus d'habitatge 1,43 -0,45 3,31 0,134 Problemes per fer front als costos de l'habitatge 2,28 0,42 4,13 0,016 Assequibilitat de l'habitatge 1,94 0,24 3,64 0,025 Risc de perdre l'habitatge als propers dos anys 3,37 1,67 5,07 0,000 2,84 1,13 4,56 0,001 material de l'habitatge Satisfacció amb l'habitatge 1,50 -0,27 3,27 0,096 Nombre de problemes d'habitabilitat 1,87 0,30 3,45 0,020 Amuntegament 1,86 -0,16 3,88 0,071 Nombre de bens materials 3,51 1,73 5,29 0,000 2,22 0,38 4,06 0,018 barri Problemes per dormir pel soroll exterior -0,48 -2,16 1,19 0,570 Avaluació del barri com a lloc per viure 2,08 0,15 4,01 0,035 La violència no és un problema al barri 1,20 -0,53 2,92 0,173 Percepció de seguretat tornant a casa de nit 1,66 -0,20 3,51 0,080 IC 95% IC 95% Model multivariatModels "bivariats"
  22. 22. Enquestes a usuaris Càritas BCN Discussió La situació econòmica de les persones entrevistades continuava sent dolenta, amb lleugeres millores. Les condicions d’habitatge milloraven sobretot entre les persones reallotjades per Càritas. Diversos indicadors de salut han millorat tant en adults com els menors, sense diferències entre les persones reallotjades i la resta. Una millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatges assequibles i adequats pot derivar en millores de la salut. La col·laboració amb Càritas ha fet possible l’accés a població vulnerable, tot i les limitacions a l’hora de poder avaluar una intervenció específica en un context amb múltiples condicionants.
  23. 23. http://www.slideshare.net/sophieproject/ estudio-pah-hugovasquezaspb
  24. 24. Conclusions (preliminars) A tota Europa, unes males condicions d’habitatge s’associen a pitjor salut. Aquestes condicions són pitjors als països del Sud i de l’Est, amb menys polítiques d’estat de benestar i d’habitatge. A Barcelona, la millora de l’aïllament d’edificis poc eficients ha reduït la mortalitat per fred extrem. Cal dissenyar polítiques que facin arribar aquestes intervencions als col·lectius més necessitats. En el nostre context, les persones en situació d’emergència habitacional presenten nivells altíssims de patiment mental. Les polítiques i intervencions que en millorin la situació econòmica i d’habitatge poden revertir en una millor salut.
  25. 25. sophie-project.eu @sophieproject info@sophie-project.eu Gràcies! Fotos: Fredi Roig, Alice Sassu, Roberto Malaguti Reserveu l’agenda! Jornades de conclusions de SOPHIE a Barcelona 1-3 de juliol (UPF, Campus Ciutadella) 1: Gènere, crisi, austeritat, immigració 2-3: Mercat de treball (8) d’octubre: Barri i habitatge

×