2. Lesions pel fred
El fred pot causar lesions locals o generals, igual que amb la calor. Una persona pot
patir lesions pel fred encara que la temperatura ambienta estigui per sobre de zero
graus, perquè la tolerància de cada persona a les temperatures baixen depèn de
molts factors.(edat, nutrició, cansament de salut…).
El vent i l’aigua son molt important en l’aparició de les lesions per fred. El vent accelera
el refredament del cos i augmenta la sensació de fred. L’aigua fa el mateix però
encara més ràpid.
3. Congelació
És una lesió local pel fred. Pot ser l’efecte de l’acció directa del fred sobre una zona concreta, però també pot
ser el resultat del refredament general, que sempre serà més intens en les parts més exposades al fred:els dits,
el nas, les orelles.
Seqüència i graus de congelació
El refredament corporal es va manifestant seguint una seqüència concreta:
-Primer apareix una pal·lidesa indolora.
-Desprès, un envermelliment amb sensibilitat augmentada, sensació de cremor i dolor (1r grau).
- Si el refredament continua la pell s’acaba tornant freda, blavosa i reinflada i es cobreix de butllofes
blavoses.La víctima sent coïssor i dolor intens, alhora que la zona esdevé gairebé insensible al tacte (2n grau).
- Si no es recupera la temperatura normal es produirà la mort dels teixits i la gangrena (3r grau).
4. Actuacions davant d’una congelació:
Les actuacions dependran del grau de congelació, si es de primer grau hi haurà prou tapant amb roba d’abric, però si es més
greu:
1. Porta la víctima a un lloc més càlid.
2. Avalua si pateix un refredament general (hipotèrmia).
3. Treu la roba humida de la zona congelada i canvia-la per roba seca. 4.
Banya la zona amb aigua tèbia. Fes beure líquids tebis a la víctima. 5.
Desinfecta les lesions sense fregar-les. No rebentis les butllofes. 6.
Embena la zona afectada. 7 .
Avisa al 112 i segueix els seus consells.
5. Hipotèrmia
És el descens de la temperatura corporal per sota dels nivells fisiològicament acceptables, aquest descens tindrà repercussions
greus, que pot arribar fins la mort.
Quan comença el refredament, els símptomes són: moviment voluntari continuat, esgarrifances, contraccions musculars
involuntàries que produeixen calor i escalfen el cos. Si la hipotèrmia es lleu, amb això n’hi ha prou i la víctima es recuperarà amb
facilitat.
El problema serà més greu quan, tot i les esgarrifances, el cos continua refredat. Amb la hipotèrmia mantinguda a la víctima li
dòna la sensació de fatiga i decaïment, se li altera el comportament i acaba caient en una somnolència que la fa quedar-se
quieta i perdre la consciència. El refredament s’accelerarà i la víctima morirà.
El risc de la mort serà més alt quan la víctima tingui una o més de les característiques següents:
-El seu pols estigui per sota de 40 batecs per minut.
-Tingui menys de 8 respiracions per minuts.
-La temperatura corporal sigui inferior a 26ºC.
6. Actuacions davant una hipotèrmia
1. Porta la víctima a un lloc més càlid.
2. Si no té esgarrifances, fes-li una avaluació d’emergència i actua segons el que calgui. Si convé, truca al
112.
3. Si no cal una actuació d’emergència, afluixa-li la roba cenyida, treu-li la roba humida i posa-li’n de seca.
4. Escalfa-la progressivament. Segons el cas, dóna-li begudes tèbies i dolces a glops petits, abriga-la amb
mantes o bé banya-la amb aigua, primer a uns 10ºC i a poc a poc més calenta.
5. Si té les característiques que hem esmentat augmenten, trasllada-la a un hospital sense que es refredi.
