6. La llum els cal a les plantes per fer la fotosíntesi.
7.
8. Després venen els animals, els consumidors que mengen aquestes plantes (consumidors primaris: animals herbívors) i els animals que es mengen a aquests animals (consumidors secundaris: animals carnívors).
11. EL BOSC TEMPERAT Els boscos temperats es troben a tot el planeta. Es poden trobar en àrees d’hiverns freds, fins i tot on hi ha neu. Si hi ha aigua per a que creixin els arbres, es forma un bosc temperat. Si no, hi trobem una pradera.
12. EL BOSC TROPICAL En un bosc plujós tropical pot arribar a ploure fins a 3000 mil·límetres en un any. La temperatura és constant: és calorosa i humida. Hi ha molts arbres molt alts que no deixen passar la llum del sol. Molt poques plantes poden viure a sota dels alts arbres dels boscos plujosos tropicals.
13. EL BOSC BOREAL Són els boscos freds de la Terra. Els estius són frescos, i els hiverns molt freds. Els arbres són perennes, i podem trobar molta molsa. Els animals que hi viuen han desenvolupat una protecció especial per poder viure en un entorn tant fred.
14. ELS PRATS Un prat és com un camp de pastura. Només hi ha herbes. Creixen a les parts més altes de les muntanyes. Hi ha prats a tots els continents menys en l’Antàrtica.
15. LA GARRIGA És un ecosistema d’arbustos i clima mediterrani. Són amplies zones en les que no creixen els arbres, i n’hi ha molts matolls.
16. EL DESERT Són llocs molt calents i secs. Plou molt poc durant tot l’any. Està format per sorra i roques, i de vegades aquesta sorra és vermella. No hi ha molts núvols, així que pot fer molta calor durant el dia i molt de fred durant la nit.
17. LA TUNDRA Situem la tundra a Alaska, Canadà, Grenlàndia i Rússia. És especial ja que podem trobar sòl congelat. Durant l’estiu el sol escalfa el gel i poden créixer les plantes. No hi poden créixer arbres perquè el sòl està congelat a molt poca profunditat. Molts animals van a la tundra en estiu, i alguns fins i tot en hivern!
18. L’OCEÀ Es poden diferenciar dos zones en els oceans: el fons i l’aigua de l’oceà. A l’oceà hi ha més aliments que al fons. Les algues produeixen l’aliment, i diferents organismes s’alimenten d’elles. Després els peixos “carnívors” s’alimenten també d’aquests organismes i altres peixos. Al fons hi viuen organismes que s’alimenten de les restes dels animals morts que hi arriben.
19. ECOSISTEMES A CATALUNYA L’ecosistema principal de Catalunya és el bosc mediterrani, més càlid que el bosc temperat. No obstant, podem diferenciar entre ecosistemes forestals i no forestals.
20. ECOSISTEMES FORESTALS Les plantes més abundants dels boscos o ecosistemes forestals són els arbres. A la zona mediterrània hi ha quatre grans tipus de boscos: l’alzinar, la roureda, la fageda i la pineda.
21. L’ALZINAR L’arbre més abundant és l’alzina, de fulla perenne. Sota les alzines hi creixen arbustos, algunes herbes baixes i lianes. D’animals trobem eriçons, ratolins, gats mesquers, senglars, sargantanes, llangardaixos, gripaus, papallones, escarabats i ocells com la merla, el pit-roig i l’esparver. L’alzinar creix a la terra baixa i als peus de les muntanyes, on el clima és sec i càlid.
22. LA ROUREDA L’arbre més abundant és el roure, de fulla caduca. Sota els roures hi creixen arbustos, herbes i molses. Entre els animals hi ha els mateixos que a l’alzinar. Les rouredes creixen a la part mitjana de les muntanyes en llocs on no plou gaire.
23. LA FAGEDA És un bosc de faigs, de fulla caduca. A les fagedes no hi ha arbustos, però sí moltes herbes que a la primavera fan flor. A la fageda hi ha pocs animals vertebrats, però hi abunden els invertebrats que viuen al sòl, com cargols, llimacs, cucs de terra i milpeus.
24. LES PINEDES Són boscos de pins. Hi ha molts tipus de pins, però tots tenen fulles perennes en forma d’agulla. Una pineda molt comuna a Catalunya és la de pi blanc. Trobem força animals: picots, trencapinyes, àguiles, martes, lirons, esquirols i escurçons.
25.
26. Prats: només hi ha herbes (com les que fan espiga o les margarides). Hi viuen marietes, llagostes i talps.
27. Dunes: són muntanyes de sorra que es formen en algunes platges. Sobre les dunes hi creixen herbes que estan adaptades al moviment constant de la sorra i al seu alt contingut en sal, com el tamariu, el borró i el lliri de mar.