Jesús MorenoFernando Rodríguez
   Va néixer a Paris (França) el 9 de gener de 1908.   Filla de ladvocat George Bretrand i de Françoise de Beauvoir, mem...
   "La invitada" (1943)   "La sangre de los otros" (1944)   "Todos los hombres son mortales" (1947)   "El segundo sexo...
La ventana estaba a oscuras. Me loesperaba. Antes —¿antes dequé?—, cuando por excepción yosalía sin Maurice, al volver hab...
El    varón    realiza    elaprendizaje de los juegosde su existencia,como un libre movimientohacia el mundo; rivaliza end...
   Ho va definir en el 1963 com una manera de viure individualment i com una manera    de lluitar col · lectivament ", as...
   "Ella té uns plantejaments radicals, ella deia nosaltres som" les altres ", és el    concepte que susa per descriure l...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Condició femenina: Simone de Beauvoir

323 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
323
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
5
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Condició femenina: Simone de Beauvoir

  1. 1. Jesús MorenoFernando Rodríguez
  2. 2.  Va néixer a Paris (França) el 9 de gener de 1908. Filla de ladvocat George Bretrand i de Françoise de Beauvoir, membres duna família burgesa i de creences catòliques. La seva germana petita es deia Helene. Simone no va seguir les pautes socials i religioses de la seva família. El 1929, mentre estava estudiant filosofia a la Universitat de la Sorbona, va formar parella amb lescriptor i filòsof Jean-Paul Sartre, amb qui va compartir pensament esquerrà. El 1931 va fer classes de filosofia a Marsella, per posteriorment traslladar-se a Rouen i París. Va ser professora a la Sorbona entre 1941 i 1943, any en què va abandonar la docència per dedicar-se a lescriptura, col · laborant amb Sartre a la revista "Le temps modernes". Simone també va mantenir trobades amoroses amb altres homes, entre ells amb lescriptor nord-americà Nelson Algren, relació confirmada després de la lectura de lelevat nombre de cartes conservades que Simone li va enviar a Algren entre 1947 i 1964. Simone va morir a París el 14 dabril de 1985. Tenia 77 anys.
  3. 3.  "La invitada" (1943) "La sangre de los otros" (1944) "Todos los hombres son mortales" (1947) "El segundo sexo" (1949) ”La mujer rota" (1968) "Memorias de una joven formal" (1958).
  4. 4. La ventana estaba a oscuras. Me loesperaba. Antes —¿antes dequé?—, cuando por excepción yosalía sin Maurice, al volver habíasiempre un rayo de luz entre lascortinas rojas. Yo subía los dospisos corriendo, tocaba el timbre,demasiado impaciente como parabuscar mi llave.
  5. 5. El varón realiza elaprendizaje de los juegosde su existencia,como un libre movimientohacia el mundo; rivaliza endureza e independenciacon los otros varones ydesprecia a las niñas.Cuando trepa a los árboles,como cuando pelea consus amigos o los enfrentaen juegos violentos.
  6. 6.  Ho va definir en el 1963 com una manera de viure individualment i com una manera de lluitar col · lectivament ", assenyala Pardina. "Viure individualment significa ser conscient que en una societat com en la que vivia ella i vivim nosaltres estem en desigualtat de condicions legals, socials, institucionals, afectives i de relació personal amb els homes, i lluitar col · lectivament és perquè després dhaver pres consciència individual daquesta desigualtat no nhi ha prou amb defensar la teva autonomia i igualtat sinó que cal portar una lluita col · lectiva perquè les opressions existents, com deia Beauvoir, ens impliquen a totes ".
  7. 7.  "Ella té uns plantejaments radicals, ella deia nosaltres som" les altres ", és el concepte que susa per descriure la condició de les dones en les societats occidentals. Des del punt de vista filosòfic l, la seva aportació més important és en el camp de lètica des de la seva existència, i el seu segon sexe, no és més que una prolongació daquesta ètica, amb una modulació existencialista diferent a la dels altres autors.

×