4. CINEMA D’ANIMACIÓ
Abans de la invenció del cinema ja existia la imatge en moviment, les joguines
òptiques van ser els invents precursors del cinema, eren petits artilugis
que, basant-se en els fenòmens de l'estroboscòpia i la persistència de la
retina, produien efecte de moviment a partir de seqüències de dibuixos d'una
figura en posicions consecutives d'un moviment. Alguns exemples són:
Zoòtrop
Fenaquistiscopi
Filoscop
Mutoscop
Praxinoscopi
5. ZOÒTROP
El zoòtrop és una joguina òptica inventada per Wiliam George Horner el 1834.
Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o
persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment. El zoòtrop era
composat d'un tambor circular amb unes petites ranures distribuïdes a la
seva part superior i una tira d'imatges que descomposaven un moviment
rítmic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En
girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió
del moviment.
6. FENAQUISTISCOPI
El fenaquistiscopi va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el
moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o
persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga
Joseph Plateu i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer.
L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie
d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen
les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa devant
d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer
girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en
moviment.
7. FILOSCOP
Un foliscop és un llibre, generalment adreçat als infants, que conté una sèrie
d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, de manera que
en passar les pàgines ràpidament les imatges semblin anirmar-se tot simulant
un moviment o altra mena de canvi. El primer foliscopi fou patentat pel
britànic John Barnes Linnet el setembre de 1868.
8. MUTOSCOPI
El mutoscopi va ser un dispositiu cinematogràfic primitiu patentat
per Herman Casla el 21 de novembre de 1894. La projecció de la pel lícula no
es feia en una pantalla, sinó per a una sola persona. No obstant això, era més
barat i més senzill. Les imatges que eren simples còpies de fotografies en
blanc i negre. Però en comptes de lligar les imatges com un petit llibre, les
imatges eren col.locades en un cilindre. Una bobina es componia d'unes 850
targetes d'aproximadament un minut.
9. PRAXINOSCOPI
Un praxinoscopi és una joguina òptica inventada per Charles-Émile Reynaud
el 1876. Està format per un tambor giratori, un cilindre central immòbil
envoltat de miralls acoblats i una tira de dotze dibuixos fixada al la part
interior del tambor que formen un moviment cíclic; de manera que quan gira
el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la
impressió de moviment. Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop.
10.
11. LA BIOGRAFIA DE CHARLES CHAPLIN
Aquest personatge va nèixer el 16-4-1889 a Londres i va morir el 25-12-1977 a
Vevey (Suïssa).Charles Chaplin als 19 anys es va enamorar de la jove actriu
Hetty Kelly. El 1909 el director el va incluir a la troupe que aquell any feia una
gira per Paris, al cap d’un any va participar en una altra per Estat Units. Per
demostrar la grandesa de Chaplin us mostrarem el treball que feia en les
següents pel·lícules:
El gran dictador: Escriptor de diàlegs, director i tenia el paper de Hynkel
(dictador de Tomania) i de Jewish Barber.
L’immigrant: Escriptor de diàlegs, director i tenia el paper de immigrant.
Temps modern: Escriptor de diàlegs, director, compositor i tenia el paper d’un
treballador de fàbrica.
La quimera de l’or: Escritor de diàlegs, director i actor.
Día de paga: Compositor, productor, director i actor.
12. LA BIOGRAFIA DE CHOMÓN
Chomón va nèixer a Terol el 1871 i va morir a París el 1929 ser fotògraf, pintor
de pel·lícules, retolista, realitzador, guionista, director de trucatges i de
fotografia, productor, inventor, investigador.... És a dir, va fer gairebé tot allò
que es podia fer en la indústria del cinema. Va treballar a Barcelona, París i
Torí. Va filmar al Marroc i a Tunísia.
13. STEVEN ALLAN SPIELBERG
Steven Allan Spielberg va nèixer a Ohio el 18 de desembre de 1946, és
un director, guionista i productor de cinema. El Time el va classificar com a
una de les 100 persones més importants del segle. Va fer una carrera
durant 40 anys. Les primeres pel·lícules de ciència-ficció i aventures, de
vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un prototip
de les superproduccions de Hollywood. Els anys següents les seves
pel·lícules van començar a enfocar temes com
l’aniquilació, l'esclavatge, la guerra i el terrorisme. Spielberg va guanyar
l'Oscar al millor director el 1993 . Algunes de les pel·lícules seves són:
Jaws (1975), ET, l'extraterrestre (1982), i Jurassic Park (1993). Fins ara, la
recaptació total de totes les pel·lícules dirigides per Spielberg és de més
de 8.500 milions de dòlars a tot el món.
14. WALTER ELIAS DISNEY
Walter Elias Disney va nèixer el 5 de desembre de 1901 a Chicago i va
morir el 15 de desembre de 1966 a California. Va ser un
productor, director, guionista i animador americà. Va ser el fundador, amb
el seu germà Roy Oliver Disney, de The Walt Disney Company, empresa
que avui dia té un benefici anual de 35.000 milions de dòlars, i el principal
creador d'un estil inconfusible de pel·lícules de dibuixos animats. Aquest
personatge va ser tant important que quan es va morir el van congelar per
conservar el seu cos.
15.
16. ELS GERMANS LUMIÈRE (a)
Auguste Marie Louis Nicolas (19 d'octubre de 1862, Besançon , França - 10
abril de 1954, Lió) i Jean Louis (5 d'octubre de 1864, Besançon , França - 6
de juny de 1948, Bandol), van ser els primers cineastes de la història. Quan
tots dos van assistir a La Martinière, la major escola tècnica a Lió. Els dos
germans treballaven pel seu pare, Louis com a físic i Aguste com a
administrador. Louis va fer algunes millores en el procés del seu pare.
17. ELS GERMANS LUMIÈRE (b)
No va ser fins que el seu pare es va jubilar el 1892 que els germans van
començar a crear imatges en moviment. Es va patentar un nombre
d'importants processos que condueixen a la seva càmera de cinema, més
notablement perforacions de la pel · lícula (originalment implementat
per Emile Reynaud) com un mitjà de fer avançar la pel · lícula a través de la
càmera i el projector. El cinematògraf va ser patentat en si el 13 de febrer
de 1895 i les primeres imatges en ser gravat amb què es va registrar el 19
de març de 1895.
18.
19. ELS CURTMETRATGES
El curmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura
menys que el temps mig d’una pel·lícula de producció normal. La durada dels
curtmetratges va des de menys d'un minut fins als 30 minuts. Se solen fer
servir per tractar temes menys comercials o en els quals l'autor té més
llibertat creativa. Molts joves creadors utilitzen aquests per a donar els seus
primers passos en la indústria cinematogràfica i bastants directors de cinema
consagrats avui dia van començar amb aquestes produccions.
21. CONCLUSIÓ
Ens ho hem passat molt bé fent el projecte tots junts, ja que ens va
desmotivar la pèrdua del “pen”. Però creiem que ens ha quedat un projecte
molt ben fet. Però el més important és que hem après moltes coses entre
elles les següents són: com es fa i quins aparells feien servir per fer el cinema
d’animació, qui era Charles Chaplin, Chómon, Steven Spielberg , Walt Disney i
els germans Lumière i que són els curmetratges.
22. Adrià i Judit: Els curtmetratges.
Adrià i Joel: Personatges importants.
Joel i Ester: Els creadors del cinema.
Judit i Ester: Cinema d’animació.