3. Es diu que el seu nom era Arnau
de N’Hug, senyor de
Mataplana i de Montgrony , i
que va ser un dels soldats més
esforçats en la guerra contra els
sarraïns.
Tot un heroi.
4. Però va tornar de la guerra als
dominis dels seus
avantpassats i el poble va
veure que el seu cor s’havia
endurit, i que fer matança al
camp de batalla l’havia
convertit en un salvatge.
5. La seva besàvia , la senyora
Blanca de N’Hug, era
descendent de les famílies més
antigues i diuen que remuntant-se
al passat s’hagués trobat que els
seus antecessors eren valents
caçadors de mamuts.
6. Era molt bona i generosa, fins
al punt que els seus vassalls no
pagaven impostos.
7. Però en arribar
el Comte Arnau
tot això es va acabar
i va obligar a tothom
a pagar més del que podia,
i la gent va començar a passar fam.
8. Les dones ploraven,
els homes estaven desesperats,
i els nens demanaven
menjar pels carrers , com gossos perduts.
9. Hi va haver qui lluità
contra aquella injustícia,
Però ja no hi era la bona senyora Blanca
per a protegir-los.
10. El comte Arnau va anar a casa de cada
família que no volia pagar i va torturar
i matar a tothom que es negava
a satisfer la seva supèrbia
de senyor feudal.
14. El Comte va descobrir una
cova que connectava el seu castell i el de les
Dames, que era una
abadia de monges
dedicades a l’oració
i al servei
de Déu.
15. Va fer arreglar el pas, tot
assegurant els passadissos, i
va posar torxes per tot, per
poder caminar amb la
seguretat de la llum.
16. Es va dedicar a espiar les monges
sense ser reconegut.
I diuen que es va enamorar d’una de les
monges, de nom Adelaida.
17. La tragèdia va ser que l’Adelaida,
tan jove i bella, se la va endur Déu
d’una malaltia misteriosa.
Va morir als braços del Comte ,
que va clamar venjança contra Déu.
18. I va passar que el comte i els seus soldats,
llops sense pietat, van traspassar els
passadissos fins al Castell de les Dames.
I van violar les esposes del Senyor i
les van torturar i les van assassinar.
19. I el comte Arnau va dir, davant l’altar :
- Tu m’has pres l’esposa. Doncs jo et prenc
totes les teves meuques.
Així comfirmo el meu pacte amb Llucifer,.
Només a ell dec obediència.
20. I diuen que en aquell precís instant es
va desfermar una tempesta amb una
violència mai vista , amb trons i llamps
esfereïdors.
21. I que tota la tropa infernal del Comte va morir a
dins del passadís, quan intentaven tornar,
perquè la muntanya se’ls va esfondrar a sobre.
Només el Comte Arnau va sobreviure.
25. Cura amb la negra nit,
Cura amb el comte Arnau
No escoltis el seu crit
O et portarà al seu cau.
Nit fosca. Aneu en compte.
Lluna plena. Quin horror!
Ja l’Arnau puja a la torre
Tot buscant la seva mort.
26. El comte Arnau havia esclavitzat el seu poble
i presumia de ser més poderós que el Sol
i tan tenebrós com la Lluna.
27. Jurava que pujaria a dalt del cel i des d’allà vigilaria
totes les muntanyes del voltant
i fins i tot podria veure Sant Joan
de les Abadesses per cridar grolleries a les monges.
28. Va fer venir l’arquitecte
més famós del país
i li va encarregar
que construís
la torre més alta de totes
i així demostrar el seu poder vanitós.
29. Però el mestre, bon professional,
anava a poc a poc.
I el comte no sabia
tenir paciència
Volia la torre de seguida.
30. Per això, el Comte va
segrestar el fill de l’arquitecte i
va amenaçar amb matar-lo
si no feia la torre més
poderosa de la cristiandat
en tres mesos.
31. Per tal que anés més ràpid,
el Comte va obligar
els seus vassalls
a deixar terres i ramats
i els va esclavitzar
per fer d’obrers
a la torre.
32. La torre va créixer i
créixer molt ràpidament,
per gust del Comte i
disgust de l’arquitecte.
33. Al final,
va arribar el dia
de posar l’última pedra.
I l’arquitecte estava trist
i el Comte estava alegre.
34. - Per què estàs trist?No és aquesta la torre
més alta i poderosa? No vols que alliberi el teu fill?
-M’agenollo davant vos, Comte.
Estic content de tornar a veure el meu fill.
35. -Primer pugem a dalt de la torre.
Van pujar graons i graons.
Més de mil.
I al final van arribar a dalt de tot.
36. Allà el comte va dir a l’arquitecte:
- El teu fill està mort.
I ara tu també has de morir
per tal de no repetir mai
una obra com aquesta.
I el va llençar daltabaix per sobre dels merlets.
40. El comte Arnau, l’assassí,
va cridar contra Déu
i contra els homes,
que eren uns covards
i no gosaven aconseguir
els seus desitjos per la força.
Només ell era capaç
de trencar qualsevol
norma per satisfer la seva voluntat.
41. El vent va agafar aquestes paraules
i les va escampar.
I el cel es va omplir de núvols
i els llamps i els trons
van començar
a fer tremolar
la terra.
42. De sobte ,
va venir com una sacsejada gegantina,
com si el món s’ensorrés
i s’escapés de sota els peus.
43. Era la torre
que s’esquerdava
de dalt a baix .
I el comte la va veure obrir-se entre les seves cames
com si una espasa l’hagués tallat en dos.
44. L’esquerda es va anar fent
cada vegada més ample.
I la torre es va enfonsar
en mig
d’un terratrèmol
horríson.
I la terra, com un
monstre, se la va empassar
sencera.
45. I el forat, fet de terra i roques, semblava una mandíbula
carnívora que mastegava, i es va
tancar sobre el comte Arnau,
i se’l va menjar
com a un
cuc fastigós.
49. Quadre I / III
Cristian Baños
Dasha Malevych
Laura Martí
Alba Martínez
Cristina Romero
Mar Santamaria
Sílvia Álvarez
Clàudia Àvila
Aroa Ballesteros
Dídac Bedoya
Andrea Delgado
Cristina Olmedo
50. Quadre II / IV
Ainoha Becerra
Jennifer Conforme
AinhoaDíaz
Vera Medina
PaulaMoreno
Sara Muiña
Widad Alaoui
Ana Carbonero
Aaron Cidoncha
Maria López
Sergi Bedoya
Ruben Bothazi
AitorCid
Andrea López