Un recull d'algunes de les pintures d'aquest gran pintor

1. por Usuario de Windows

2. William Adolphe Bouguereau (La Rochelle, 1825-1905) Pintor francès. Va ser deixeble entre 1838 i 1841 de Louis Sage, que havia tingut com a mestre a Jean Auguste Ingres. En 1841 la seva família es va traslladar a Bordeus, i Boguereau va començar l'any següent a assistir a l'Escola Municipal de Dibuix i Pintura, amb Jean-Paul Alaux com a professor. Va guanyar un premi en 1844 i va decidir dedicar-se professionalment a la pintura, però, no tenia mitjans d'establir a París, de manera que de 1845-1846 va pintar retrats per reunir-los. També va treballar, a la nit, com a comptable per a un mercader de vins. Per fi, el 1846 va entrar a l'Escola de Belles Arts de París, en l'estudi de François-Edouard Picot, d'estil clarament acadèmic. Una de les seves pintures de llavors va ser Igualtat (1848). En 1850 va guanyar el Grand Prix de Roma pel quadre Zenobia descoberta per pastors a la vora del riu Araxes. Aquest mateix any es va establir en aquesta ciutat, a la Vila Medici. Allí va romandre fins 1854, aprenent de Jean Alaux i Victor Schnetzer, i va estudiar amb profunditat la pintura de Giotto, també li van interessar les obres de diversos pintors renaixentistes italians. De retorn a França, va exhibir al Saló de Pintura de París de 1854 El triomf de la màrtir. Pintat a Roma el 1853, el seu tema era el trasllat del cos de Santa Cecília al seu sepulcre a la catacumba del seu nom, i tenia ja totes les característiques de la seva pintura: esbossos inicials en oli, colors moderats, figures en postures clàssiques. El 1856 va obtenir un encàrrec del govern francès per pintar Napoleó III visitant les víctimes de la inundació de Tarascó de 1856, un tema històric. També va pintar La dansa (1850); Amor fratern (1851), El ball (1856); Primavera (1858) i El dia de Tots Sants (1859). El 1859 va decorar en part la capella de Sant Lluís de l'església parisenca de Santa Clotilde: sota la direcció de Picot, va representar diverses escenes de la vida del rei Lluís IX de França. Va continuar més enviant quadres al Saló de París, el de 1865, Família indigent, va significar l'adopció de temes populars, encara que sempre idealitzats. El 1867 va realitzar la decoració del sostre de les capelles de Sant Pere i Pau i de Sant Joan Baptista de l'església de Sant Agustí (París). El 1869 va fer el propi en el sostre de la Sala de Concerts del Gran Teatre de Bordeus. Altres quadres d'aquesta època són Descans a la collita (1865), El retorn de la primavera (1866); Oferiment de gràcies (1867); Art i literatura (1867), i Noia teixint (1869) En els anys setanta, coincident amb el seu ensenyament a l'Acadèmia Julian de París (des de 1875), va donar a les seves pintures més lluminositat (per exemple, en Nimfes i sàtir, de 1873), en molts d'elles va incloure figures infantils (Passeig en ruc , 1878). De 1881 a 1889 es va ocupar especialment en la decoració, amb escenes de la vida de Crist, de la Capella de la Verge a l'església de Sant Vicenç de Paül (París). Al mateix temps va realitzar altres quadres, com Bacus jove (1884). El 1888 va ser nomenat professor de l'École des Beaux-Arts de París, però va continuar pintant fins a la seva mort. Es va dedicar també al retrat (Aristide Boucicart, 1875). Altres pintures la dècada dels setanta van ser El primer petó (1873); Cupido (1875), El secret (1876); Retorn de la collita (1878); Ànima portada al cel (1878); Caritat (1878); Descans (1879) i El naixement de Venus (1879).Dels anys vuitanta en endavant va pintar Corona de flors (1884); Pastora (1889); Petita pastora (1891); Invasor del regne de Cupido (1892); Innocència (1893), El rapte de Psique (1895); Jove pastora ( 1895), La Verge amb els àngels (1900); Jove sacerdotessa (1902) i La Verge de les Roses (1903). La seva considerable obra (més de set-cents quadres) era característicament acadèmica: tècnica depurada per als nombrosos esbossos previs, bon acabat (que cuidava amb cura), colorit variat, tema narratiu i sentimental des perspectiva clàssica. Va ser popular a França i en la cort de Napoleó III, però va quedar en certa manera al marge a causa de al creixent estima per nous estils com l' impressionisme, a qui curiosament havia vetat per al Saló de París per considerar que als quadres d'aquest estil els faltava acabat. Això no va impedir que els seus quadres fossin adquirits en gran nombre per col·leccionistes americans i anglesos. Els estudiosos de l'art actuals el consideren un pintor vuitcentista important. Molt treballador i metòdic, va ajudar a molts pintors joves a continuar amb la seva carrera artística.

3. Autoretrat

4. Elizabeth Jane Gardner, la seva segona esposa

5. El tiet Eugène

6. RETRATS

11. TRIOMFS I ALEGORIES

28. mitologia

65. IDILIS

70. Banyistes nu femení

87. DIBUIXOS I ESTUDIS

91. Temes literaris

97. TEMES RELIGIOSOS

125. Pintura històrica

129. CUPIDELLS

138. Mares i fills

145. INFÀNCIA

176. Aquesta presentació acompanya l’entrada del Blog Terra de somnis II dedicada a Bouguereau