1. L2 TEORIES, MÈTODES I ENFOCAMENTS

7. 1. Adquisició vs aprenentatge ( adquisició : quan s’utilitza la llengua per a comunicar-se i aprenentatge : quan es reflexiona sobre la llengua). 2. Ordre natural : les estructures s’adquireixen en un ordre predictible. 3. Monitor : les estructures només s’adquireixen si el parlant té temps suficient per reflexionar, si es fixa en la forma i si coneix la regla ( es donen més fàcilment en la llengua escrita que no pas en una conversa informal). 4. Input comprensible : una llengua s’adquireix (no s’aprèn) mitjaçant la comprensió de missatges que es trobin per damunt del nivell de competència adquirida. 5. Filtre emocional : les persones motivades i amb baix nivell d’ansietat obtenen millors resultats en l’aprenentatge de llengües.

11. Schmidt (1990): posa l’accent sobre la capacitat de l’alumne per notar determinats trets de l’input. No tot l’input té el mateix valor: només l’input que es nota es converteix en accessible a l’intake i és susceptible d’un processament eficaç. Hi ha sis factors que influeixen perquè un determinat element es noti: la freqüència en l’input; el grau en què es ressalta dins de la conversa; l’ensenyament que canalitza l’atenció; les diferències individuals en la capacitat de processar; la interllegua de l’aprenent, i els requeriments imposats per determinades tasques. Van Patten se centra en el control de l’atenció durant el procés de comprensió i explica que la capacitat d’atenció dels aprenents és limitada: en un primer estadi l’aprenent només posa atenció preferent al significat i es fixarà en aspectes formals quan el significat no presenti problemes. No obstant això, creu que és essencial que l’aprenent fixi l’atenció en aspectes formals perquè el sistema lingüístic de l’aprenent es pugui desenvolupar. En canvi Krashen es preocupa només per la comprensió dels missatges.

12. Perspectiva interaccionista (Long,1983) Sosté que la interacció entre els parlants és determinant en l’adquisició d’una L2. En un primer moment parteix de la hipòtesi de Krashen, segons la qual l’input comprensible és el motor de l’aprenentatge, però s’hi distancia en adonar-se que són les modificacions conversacionals les que converteixen l’input en comprensible per a l’aprenent. Les modificacions conversacionals tenen un doble objectiu: evitar els problemes de comunicació i reparar-los quan sorgeixen. La producció oral i no solament la comprensió dels missatges és un element essencial en l’aprenentatge de la L2. Les interaccions es produeixen tant a nivell d’aprenent-aprenent com d’aprenent-professor-nadiu. Vygotsky (1962) des d’una altra perspectiva considera que l’ésser humà és un ésser social i que la interacció social juga un paper central en l’aprenentatge. La cooperació afavoreix la comprensió, la producció i la consolidació del repertori lingüístic.

17. Mètodes i enfocaments per a l’ensenyament i aprenentatge de llengües Diferència entre enfocament i mètode : Enfocament :es basa en teories sobre la naturalesa de la llengua i el seu aprenentatge, que són les fonts de les pràctiques i dels principis sobre l’ensenyament de llengües. Un enfocament pot tenir diferents aplicacions i desenvolupar diversos programes d’ensenyament-aprenentatge de L2. Mètode : és una aplicació de tècniques concretes d’ensenyament, basades en certs principis teòrics que es plasmen en un programa únic.

18. Mètodes i enfocaments Mètode tradicional de Gramàtica i Traducció Continguts La llengua és un sistema de regles que s’ensenya a través de textos que es tradueixen a la L1. La gramàtica pot ser deductiva i normativa. La L1 dels alumnes és la llengua d’instrucció. Paper del professor Dominant i d’autoritat. Model per a l’alumne. Classe frontal. Paper de l’alumne Receptiu. Imitador. Memoritza regles gramaticals i vocabulari. Tradueix.

19. Mètode directe Continguts Aproximació comunicativa i funcional a la llengua meta. Gramàtica inductiva. Ús exclusiu de la L2, bàsicament oral. Paper del professor Proporciona l’input. Gestiona el funcionament de l’aula i interacciona amb els alumnes. Paper de l’alumne Actiu i participatiu. Interacciona amb el professor.

20. Mètode audiolingüístic Continguts Conductista. Input pautat. Presentació de la llengua oral abans que la llengua escrita. Utilització de drills. Paper del professor Controla i dirigeix. Segueix les orientacions del mètode. Classe frontal. Paper de l’alumne Receptiu. Imitador. Memoritza regles gramaticals i vocabulari. Tradueix.

21. Mètode audiovisual Continguts Constructivista. La presentació visual pretén mostrar les situacions en què s’usa la llengua. Presentació de la llengua oral abans que la llengua escrita. Assumeix la naturalesa social i situacional del llenguatge. Paper del professor Controla i dirigeix el procés d’ensenyament-aprenentatge. Gestiona el temps i els recursos. Paper de l’alumne Receptiu i creatiu alhora. Imita amb correcció el model, i el trasllada a situacions similars de la vida real.

22. Enfocament comunicatiu Continguts Semàntic-comunicatiu. Les unitats lingüístiques són categories de significat funcional i comunicatiu. La funció de la llengua és la interacció i la comunicació, tant a nivell oral com escrit. Paper del professor Animador. Orientador. Assessor lingüístic . Paper de l’alumne Actiu i especulatiu. Executor del seu propi aprenentatge. Interacciona amb el professor i altres alumnes.

23. Mètode de la Resposta Física Total Continguts Conductista i estructural. Ús quasi exclusiu de la llengua oral. Ús d’estructures lingüístiques bàsiques (en especial en imperatiu). Paper del professor Conductor del procés d’ensenyament-aprenentatge a l’aula. Gestor de les activitats de classe. Paper de l’alumne Respon a ordres orals. També pot donar ordres.

24. Mètode natural Continguts Comunicatiu. Importància del lèxic i l’input comprensible. Accentua els aspectes de tipus afectiu. Paper del professor Font principal d’input comprensible. Creador d’un clima favorable a l’aula per a l’aprenentatge. Paper de l’alumne Receptor de L2 en un primer estadi. Productor de L2 a mesura que progressa en l’aprenentatge.

25. Enfocament humanístic Continguts Promou valors com l’autoestima, la consciència, la motivació i les actituds. Paper del professor Creador d’un clima favorable a l’aula per a l’aprenentatge. Paper de l’alumne Responsable del seu ritme d’aprenentatge.

26. L’ensenyament del català com a L2 L’ensenyament del català es polaritza bàsicament en dos tipus d’enfocament: el basat en la gramàtica tradicional o normativa i el comunicatiu.

28. L’enfocament comunicatiu L’enfocament comunicatiu, iniciat per un grup d’investigadors reunits pel consell d’Europa, es va concretar en el nivell llindar . És el punt de partença del primer mètode basat en l’ús de la llengua, i no en el sistema, adequat a les necessitats d’una persona que vol aprendre a comunicar-se en una llengua estrangera. Això va implicar un canvi total de perspectiva que, a grans trets, es pot resumir de la manera següent:

30. El mètode de les tipologies textuals Es relaciona amb el concepte de competència discursiva. Els parlants d’una llengua són capaços d’entendre i produir diferents tipus de text a partir de dos tipus de coneixements: el coneixement de les regles generals de formació i interpretació de textos, que es corresponen amb les propietats textuals; i el coneixement de les característiques distintives de diferents tipus de textos i gèneres discursius. Adam en diferencia cinc: descriptiu, narratiu, explicatiu, argumentatiu i conversacional. L’aportació de la tipologia textual permet una àmplia aplicació didàctica, juntament amb la proposta de les propietats del text -adequació, coherència i cohesió- des de l’estudi de la gramàtica fins a la producció i comentari de textos.