SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
Irene Herranz
Silvia Muñoz
Laura Rodríguez
•

Identificació: Aquest mapa ens indica la nostra
empremta ecològica al món, l’any 2006.
Escala: En aquest mapa no apareix cap
escala ja que es tracta d'un mapa anamòrfi.

•

- La mida dels països indica el total

Elements

d’empremtes nacionals amb relació a les
empremtes globals.

- Lleg enda:
- Els colors indiquen les empremtes
nacionals per càpita.
• Tipus de mapa:
MAPA TEMÀTIC

És tracta d’un mapa temàtic

perquè proporciona informació d’un tema concret.
QUANTITATIU

Expressa diferències de valors

numèrics i jerarquies entre els elements.
ANAMÒRFIC

Relaciona el valor d’un element

amb la superfície que ocupa en el mapa.
COROPLETES

Representa dades estadístiques

mitjançant un codi de colors.

• Font: Living planet report, WWF
• Descripció del mapa.

• La

emprempta

ecològica:

Indicador

de

la

demanda humana que es fa als ecosistemes del
planeta posant-la en relació amb la capacitat
ecològica de la Terra de regenerar els seus
recursos.
• Representat i relació amb altres espais

geogràfics.
Relacionat amb el desenvolupament sostenible.

• Com calcular l’empremta ecològica
Primer es medeix la majoria dels recursos que consumim i
la major part dels residus que generem.
Segon, molts d’aquests recursos i fluxos de residus es poden
convertir en àrees biològicament productives.
• Explicació del fenòmen geogràfic: Àrea de territori ecològicament
productiu (cultius, ramaderia, boscos o ecosistemes aquàtiques) necessari
per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una
població amb un estil de vida específic de forma indefinida.
1. La quantitat d'hectàrees utilitzada per urbanitzar, generar
infraestructures i centres de treball.
2. Hectàrees necessàries per proporcionar aliment vegetal necessari.
3. Superfície necessària per la ramaderia que necessita aliments.
4. Superfície marina necessària per produir peix.
5. Hectàrees de bosc necessàries per assumir el CO2 que provoca el nostre
consum energètic.
• CAUSES DELS FETS:
Principal causa: contaminació ambiental i la sobrexplotació
dels recursos i la seva mala gestió. També la sobrepoblació.
47.5% Crema de combustibles fòssils.

22.0% Agricultura.
7.6% Fusta i Paper.
6.7% Pesca

6.3% Ramaderia.
3.6% Energia Nuclear
3.6% Assentaments Urbans
2.7% Obtenció de llenya.

COMPONENTS
• La petjada ecològica ens permet ser conscients de les
conseqüències ambientals que genera la nostra forma de
vida quotidiana.
• És un indicador clau per la sostenibilitat.
• La empremta ecològica depén del desenvolupament del país. A la
Terra hi ha un gran desequilibri ecològic a causa de la
mundialització de l’economia.
• Una persona d’un país ric genera més terreny productiu per
satifer les seves necessitats que un altre persona del tercer món.
• En principi a cadascú dels habitants del planeta ens correspondria 1,8
Ha per satisfer les nostres necessitats al llarg d’un any.

ACTUALMENT utilitzem 2,7 Ha.
Si seguim així, en un FUTUR ens caldrien 2 planetes.

Estem consumit més recursos i produint més residus dels que el planeta
pot generar i admetre.
• En definitiva el modus de vida dels països desenvolupats no es
pot estendre a tot el planeta. És a dir, hem de canviar el consum i
el nivell de vida que portem.

Más contenido relacionado

Similar a 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián
Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián
Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián Toni Guirao
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...Irta
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientFDaniCM
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaICGCat
 
Pregària dia mundial medi ambient
Pregària dia mundial medi ambient Pregària dia mundial medi ambient
Pregària dia mundial medi ambient ialvare3
 
Pèrdua De La Biodiversitat
Pèrdua De La BiodiversitatPèrdua De La Biodiversitat
Pèrdua De La Biodiversitatjaume15
 
La desertització by adrià mónica g i hector r
La desertització by adrià mónica g i hector rLa desertització by adrià mónica g i hector r
La desertització by adrià mónica g i hector rToni Guirao
 
La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planetaLa disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planetaEscola Vedruna-Àngels
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sosteniblescuadras
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?neusgr
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaGemma Ajenjo Rodriguez
 
4 la distribució població mundial núria silvana
4 la distribució població mundial núria silvana4 la distribució població mundial núria silvana
4 la distribució població mundial núria silvanaToni Guirao
 

Similar a 1 la petjada ecològica irene sílvia laura (15)

Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián
Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián
Els habitants a les regions del món by mónica, hector, adrián
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
 
Sostenibilitat
SostenibilitatSostenibilitat
Sostenibilitat
 
Pregària dia mundial medi ambient
Pregària dia mundial medi ambient Pregària dia mundial medi ambient
Pregària dia mundial medi ambient
 
Natura i societat
Natura i societatNatura i societat
Natura i societat
 
Pèrdua De La Biodiversitat
Pèrdua De La BiodiversitatPèrdua De La Biodiversitat
Pèrdua De La Biodiversitat
 
La desertització by adrià mónica g i hector r
La desertització by adrià mónica g i hector rLa desertització by adrià mónica g i hector r
La desertització by adrià mónica g i hector r
 
La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planetaLa disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenible
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
4 la distribució població mundial núria silvana
4 la distribució població mundial núria silvana4 la distribució població mundial núria silvana
4 la distribució població mundial núria silvana
 

Más de Toni Guirao

B obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaB obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaToni Guirao
 
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaB les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaToni Guirao
 
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanA la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanToni Guirao
 
A el general franco
A el general francoA el general franco
A el general francoToni Guirao
 
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcB entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcToni Guirao
 
3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriolToni Guirao
 
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavierToni Guirao
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica Toni Guirao
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i albaToni Guirao
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brendaToni Guirao
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene lauraToni Guirao
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleixToni Guirao
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i martaToni Guirao
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eToni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaToni Guirao
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericToni Guirao
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaToni Guirao
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra Toni Guirao
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaToni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaToni Guirao
 

Más de Toni Guirao (20)

B obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvanaB obrerisme català núria silvana
B obrerisme català núria silvana
 
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàliaB les col·lectivitzacions xavier natàlia
B les col·lectivitzacions xavier natàlia
 
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i vanA la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
A la postguerra a barcelona ruben sabido i i van
 
A el general franco
A el general francoA el general franco
A el general franco
 
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marcB entrevista ente franco i hitler ferran i marc
B entrevista ente franco i hitler ferran i marc
 
3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol3 índex d'envelliment eric i oriol
3 índex d'envelliment eric i oriol
 
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i marta
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brenda
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 

1 la petjada ecològica irene sílvia laura

  • 2.
  • 3. • Identificació: Aquest mapa ens indica la nostra empremta ecològica al món, l’any 2006. Escala: En aquest mapa no apareix cap escala ja que es tracta d'un mapa anamòrfi. • - La mida dels països indica el total Elements d’empremtes nacionals amb relació a les empremtes globals. - Lleg enda: - Els colors indiquen les empremtes nacionals per càpita.
  • 4. • Tipus de mapa: MAPA TEMÀTIC És tracta d’un mapa temàtic perquè proporciona informació d’un tema concret. QUANTITATIU Expressa diferències de valors numèrics i jerarquies entre els elements. ANAMÒRFIC Relaciona el valor d’un element amb la superfície que ocupa en el mapa. COROPLETES Representa dades estadístiques mitjançant un codi de colors. • Font: Living planet report, WWF
  • 5. • Descripció del mapa. • La emprempta ecològica: Indicador de la demanda humana que es fa als ecosistemes del planeta posant-la en relació amb la capacitat ecològica de la Terra de regenerar els seus recursos.
  • 6. • Representat i relació amb altres espais geogràfics. Relacionat amb el desenvolupament sostenible. • Com calcular l’empremta ecològica Primer es medeix la majoria dels recursos que consumim i la major part dels residus que generem. Segon, molts d’aquests recursos i fluxos de residus es poden convertir en àrees biològicament productives.
  • 7. • Explicació del fenòmen geogràfic: Àrea de territori ecològicament productiu (cultius, ramaderia, boscos o ecosistemes aquàtiques) necessari per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una població amb un estil de vida específic de forma indefinida. 1. La quantitat d'hectàrees utilitzada per urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. 2. Hectàrees necessàries per proporcionar aliment vegetal necessari. 3. Superfície necessària per la ramaderia que necessita aliments. 4. Superfície marina necessària per produir peix. 5. Hectàrees de bosc necessàries per assumir el CO2 que provoca el nostre consum energètic.
  • 8. • CAUSES DELS FETS: Principal causa: contaminació ambiental i la sobrexplotació dels recursos i la seva mala gestió. També la sobrepoblació. 47.5% Crema de combustibles fòssils. 22.0% Agricultura. 7.6% Fusta i Paper. 6.7% Pesca 6.3% Ramaderia. 3.6% Energia Nuclear 3.6% Assentaments Urbans 2.7% Obtenció de llenya. COMPONENTS
  • 9. • La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que genera la nostra forma de vida quotidiana. • És un indicador clau per la sostenibilitat.
  • 10. • La empremta ecològica depén del desenvolupament del país. A la Terra hi ha un gran desequilibri ecològic a causa de la mundialització de l’economia. • Una persona d’un país ric genera més terreny productiu per satifer les seves necessitats que un altre persona del tercer món.
  • 11. • En principi a cadascú dels habitants del planeta ens correspondria 1,8 Ha per satisfer les nostres necessitats al llarg d’un any. ACTUALMENT utilitzem 2,7 Ha. Si seguim així, en un FUTUR ens caldrien 2 planetes. Estem consumit més recursos i produint més residus dels que el planeta pot generar i admetre.
  • 12. • En definitiva el modus de vida dels països desenvolupats no es pot estendre a tot el planeta. És a dir, hem de canviar el consum i el nivell de vida que portem.