1. XARXES HIDROGRÀFIQUES

2. Que són Les Xarxes Hidrogràfiques?
És una xarxa que engloba un conjunt de cursos fluvials que
desemboquen al riu Ebre o directament a la Mediterrània.
. Es pot dividir en tres xarxes:
Xarxa pirinenca:
. són els més llargs i més cabalosos de Catalunya. S’originen al
Pirineu i desguassen a l’Ebre, a través del Segre.
. El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial.

3. Xarxa pirinenca-mediterrània
. Neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà-llarg i desemboquen
directament al mar.
. El seu règim es pluvial, depèn de l’aportació d’aigua durant les
estacions plujoses.
. En són exemples la Muga, el Fluvià, el Ter, i el Llobregat.

4. Xarxa mediterrània
. Neixen a la serralada prelitoral o bé en la litoral.
. Són rius molt curts i de poc cabal que desemboquen
directament al mar.
. Els que neixen a la serralada litoral són rieres a torrents
sense cabal continu i el règim es de tipus torrencial.

5. . Els rius d’aquesta xarxa solen originar inundacions que
afecten de tant les poblacions litorals.
. En són exemples el Francolí, el Gaià, el Foix, el
Besòs o la Tordera.

6. Tipus de Mapa
. És tracta d’un mapa qualitatiu ja que els símbols indiquen
elements diferents sense fer cap mena de jerarquia ni donar
valors numèrics
. És tracta d’un mapa de superfície o corocromàtic perquè
diferència per diferents colors les diferents conques
hidrogràfiques a Catalunya.

8. Tipus d’escala
. És tracta d’una escala gràfica ja que cada segment mostra
la relació entra la longitud de la representació i la de la
realitat.
Tipus de Font
. És una font secundaria que permet interpretar a partir de la
seva llegenda el significat del que representa ( les xarxes
hidrogràfiques a Catalunya.
. El mapa que ens ha tocat analitzar el trobem a la pàgina 75
del nostre llibre de l’editorial Barcanova.

9. Conclusions
. Les nostres conclusions són totalment objectives ja que
és tracta d’un mapa qualitatiu i no quantitatiu i per tant les
dades que es representen fan referència a la realitat física
de les xarxes i dels rius catalans.