SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 13
1.   Presentació

          1.1 Identificació
          1.2 Elements
          1.3 Tipus de mapa
          1.4 Font

2. Anàlisi

          2.1 Descripció
          2.2 Explicació del fenòmen geogfràfic
          2.3 Causes dels fets representats
          2.4 Conseqüències dels fets representats

3. Intepretació i conclusions

          3.1 Conclusions
          3.2 Valoracions
          3.3 Perspectives de futur
 Aquest mapa indica les desigualtats en la distribució dels recursos naturals.

 No es coneix quan va ser elaborat però sí que podem suposar que en aquest
  tipus de mapa no es canvia l’informació a curt termini, perquè l’exhauriment
  d’un mineral no produeix d’un dia per l’altre, sinó durant tot un periòde.

 L’escala del mapa ens indica que cada centímetre mesurat de la superfície de
  cada país equival a 2.000 km de la realitat.
Escala     No hi ha cap llegenda que ens indiqui els diferents minerals que
             poseeix cada país en les seves reserves.

            Creiem que el mapa pot ser qualitatiu de símbols puntuals perquè es
             representen uns conceptes ( quantitat de recursos naturals
             distribuïts pel territori mundial ) sense indicar-ho amb símbols.
Tipus de
 mapa       Però també podria ser un mapa quantitatiu de coropletes perquè ens
             indica els elements anteriorment esmentats, indicant amb dos
             variacions de colors, els que en tenen de recursos i els que no.

            És una mapa de procedència primària, és un document realitzat per
  Font       Arthur   Getis     en   una     publicació     a   Introduction    to
             Geography, analitzant uns fets actuals des de fa un temps ( recull de
             dades durant un periòde per saber si es té reserva d’aquell mineral o
             no )
La localització dels recursos
          naturals no combustibles i els que
          sí que ho són, i com estan repartits
          els diferents minerals per la
          superfície errestre


                   La regla que dòna el fet d’observar
                   que quan més gran és un país, més
 Què               quantitat de minerals té. Tot i que no
                   sempre és així, com en el cas dde la
explica            Xina o el Brasil.

aquest               El fet que els països més
                     desenvolupats poseeixen la gran
mapa?                quantitat      de        reservas
                     minerals, mentre els que no tenen
                     estructures         econòmiques
                     suficients poseeixen la menor
                     part.

             La curiositat de que els països que disposen
             de moltes reserves de minerals o recursos
             renovables      són      grans     potències
             mundials, exceptuant algun país.
• Bauxita
• Mineral de ferro
• Plom




• Bauxita
• Mineral de ferro
• Manganès




• Coure
• Plom
• Urani
• Coure
• Mineral de ferro
• Plom
• Fosfats
• Urani




•   Coure/Diamants
•   Mineral de ferro/ Fosfats
•   Platí/Estany
•   Tungstè




• Diamants
• Manganès
• Fosfats
Diferents processos geològics fan que els hi hagin països que concentrin
major quantitat de minerals que d’altres indrets.




Diferents condicions biofísiques i processos provoquen la gran
desigualtat, de trobar grans països amb reserves de recursos renovables i
altres que no en tenen i que això dificulta la seva supervivència
econòmica.




Diferents climes, situacions i agressions externes presenets en indrets
afavoreixen la major qualitat i quantitat dels recursos que d’altres països
amb situacions més desfavorables.
La possibilitat de trobar a dia d’avui, en ple segle XXI, països que ho tenen
tot, que disposen de totes les comoditats i que no manquen de reservas
de minerals i altres que lluitan per sobreviure dia a dia, en condicions
infrahumanes.




Les declaracions de guerres cada vegada aniran en augment, degut a la
falta de respecte i de control que s’ha imposat, a l’hora de fer justícia
quan un país poderós, acaba amb els recursos d’un altre país que sí que
disposa de minerals, però no de mitjans ni estructures per defendre’s.




Que els països pobres que disposin de jaciments minerals, perdin les
seves reserves a mans de països com Canadà, Estats Units, o que s’esgotin
aquests minerals degut al mal ús i a la poca consciència ética que tenen
els grans.
Controlar les injustícies

                                    Fer front als països que
  No tancar els ulls quan es
                                    s’aprofiten dels països
 donen casos de desigualtats
                                      subdesenvolupats




       Fer un bon ús dels minerals

Controlar l’ús de cada mineral    Emprear aquests minerals
   per tal de conservar les      per a causes beneficioses per
      reserves naturals            a tots, no per uns quants




 Conservar els recursos renovables
 Per tal de fer un món més           Aprofitar les energies
sostenible, sense tindre que     renovables per tal de crear un
  arreglar tot allò que fem           món interior més
          malament                beneficiós, sense malgastar
Les grans desigualtats entre
                                                      països per la possesió de
                                                         recursos renovables




                      Ha portat que uns països                                               Ha portat a
                    s’estiguin beneficiant a costa                                  discriminacions, injustícies i
                               d’altres                                                   altres fenòmens




                                          S’ha observat que l’ús de
                                          molts d’aquests minerals
 S’han donat casos d’aliançes                                                             Que provoca que
                                            adquirits és purament
dels més forts i poderosos per                                                            s’incrementin els
                                        beneficiós pels interessos dels
poder desbancar els minerals                                                            enfrontaments entre
                                             qui dominen el país (
 dels països més vulnerables                                                        estructures polítiques i estats
                                          armes, estructures, noves
                                                 tecnologies)
Repartiment just dels
                          minerals més
                           demandats




                       Igualtat i
 No agressions dels
països poderosos cap
                        justicía               Consciència a l’hora de
                                                  tractar amb els
   als vulnerables
                         en un                  recursos renovables



                         futur
                        Sancionar als països
                        que sobrepassen els
                         límits d’extrecció
                           d’un mineral
                            determinat

Más contenido relacionado

Más de Toni Guirao

6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavierToni Guirao
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica Toni Guirao
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i albaToni Guirao
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brendaToni Guirao
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene lauraToni Guirao
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleixToni Guirao
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i martaToni Guirao
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eToni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaToni Guirao
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericToni Guirao
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaToni Guirao
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra Toni Guirao
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaToni Guirao
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaToni Guirao
 
B anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesús
B anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesúsB anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesús
B anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesúsToni Guirao
 
A solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena mA solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena mToni Guirao
 
A la setmana tràgica sendin i terren
A la setmana tràgica sendin i terrenA la setmana tràgica sendin i terren
A la setmana tràgica sendin i terrenToni Guirao
 
A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia
A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia
A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia Toni Guirao
 
A joan peiró claudi, adam i oliveira
A joan peiró claudi, adam i oliveiraA joan peiró claudi, adam i oliveira
A joan peiró claudi, adam i oliveiraToni Guirao
 
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommmA els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommmToni Guirao
 

Más de Toni Guirao (20)

6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
6 ordenació del territori a catalunya natàlia i xavier
 
5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica 5 poligons industrials marta i mònica
5 poligons industrials marta i mònica
 
5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba5 la globalització de l’economia andrea i alba
5 la globalització de l’economia andrea i alba
 
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
5 activitats econòmiques a espanya ines i brenda
 
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
4 la xarxa urbana catalana sílvia irene laura
 
4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix4 els moviments de la població migracio aleix
4 els moviments de la població migracio aleix
 
4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta4 megalopolis usa mònica i marta
4 megalopolis usa mònica i marta
 
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena eA repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
A repressió a la dictadura de primo de rivera eva a i lorena e
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i ericB les víctimes del pistolerisme oriol i eric
B les víctimes del pistolerisme oriol i eric
 
B la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i martaB la batalla de l'ebre mònica i marta
B la batalla de l'ebre mònica i marta
 
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
B l’enfortiment de la cnt i el congrés de sants ac monique i sandra
 
B l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brendaB l’anarquisme inés i brenda
B l’anarquisme inés i brenda
 
B els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paulaB els fets de prats de molló gemma a i paula
B els fets de prats de molló gemma a i paula
 
B anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesús
B anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesúsB anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesús
B anarquisme a la guerra civil ivan, roger i jesús
 
A solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena mA solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena m
 
A la setmana tràgica sendin i terren
A la setmana tràgica sendin i terrenA la setmana tràgica sendin i terren
A la setmana tràgica sendin i terren
 
A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia
A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia
A la constitucio de 1931 elena, iris i sònia
 
A joan peiró claudi, adam i oliveira
A joan peiró claudi, adam i oliveiraA joan peiró claudi, adam i oliveira
A joan peiró claudi, adam i oliveira
 
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommmA els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm
A els treballadors de la indústria cotonera al segle pol i sergio gommm
 

Els Recursos Naturals al món

  • 1.
  • 2. 1. Presentació 1.1 Identificació 1.2 Elements 1.3 Tipus de mapa 1.4 Font 2. Anàlisi 2.1 Descripció 2.2 Explicació del fenòmen geogfràfic 2.3 Causes dels fets representats 2.4 Conseqüències dels fets representats 3. Intepretació i conclusions 3.1 Conclusions 3.2 Valoracions 3.3 Perspectives de futur
  • 3.
  • 4.  Aquest mapa indica les desigualtats en la distribució dels recursos naturals.  No es coneix quan va ser elaborat però sí que podem suposar que en aquest tipus de mapa no es canvia l’informació a curt termini, perquè l’exhauriment d’un mineral no produeix d’un dia per l’altre, sinó durant tot un periòde.  L’escala del mapa ens indica que cada centímetre mesurat de la superfície de cada país equival a 2.000 km de la realitat.
  • 5. Escala  No hi ha cap llegenda que ens indiqui els diferents minerals que poseeix cada país en les seves reserves.  Creiem que el mapa pot ser qualitatiu de símbols puntuals perquè es representen uns conceptes ( quantitat de recursos naturals distribuïts pel territori mundial ) sense indicar-ho amb símbols. Tipus de mapa  Però també podria ser un mapa quantitatiu de coropletes perquè ens indica els elements anteriorment esmentats, indicant amb dos variacions de colors, els que en tenen de recursos i els que no.  És una mapa de procedència primària, és un document realitzat per Font Arthur Getis en una publicació a Introduction to Geography, analitzant uns fets actuals des de fa un temps ( recull de dades durant un periòde per saber si es té reserva d’aquell mineral o no )
  • 6. La localització dels recursos naturals no combustibles i els que sí que ho són, i com estan repartits els diferents minerals per la superfície errestre La regla que dòna el fet d’observar que quan més gran és un país, més Què quantitat de minerals té. Tot i que no sempre és així, com en el cas dde la explica Xina o el Brasil. aquest El fet que els països més desenvolupats poseeixen la gran mapa? quantitat de reservas minerals, mentre els que no tenen estructures econòmiques suficients poseeixen la menor part. La curiositat de que els països que disposen de moltes reserves de minerals o recursos renovables són grans potències mundials, exceptuant algun país.
  • 7. • Bauxita • Mineral de ferro • Plom • Bauxita • Mineral de ferro • Manganès • Coure • Plom • Urani
  • 8. • Coure • Mineral de ferro • Plom • Fosfats • Urani • Coure/Diamants • Mineral de ferro/ Fosfats • Platí/Estany • Tungstè • Diamants • Manganès • Fosfats
  • 9. Diferents processos geològics fan que els hi hagin països que concentrin major quantitat de minerals que d’altres indrets. Diferents condicions biofísiques i processos provoquen la gran desigualtat, de trobar grans països amb reserves de recursos renovables i altres que no en tenen i que això dificulta la seva supervivència econòmica. Diferents climes, situacions i agressions externes presenets en indrets afavoreixen la major qualitat i quantitat dels recursos que d’altres països amb situacions més desfavorables.
  • 10. La possibilitat de trobar a dia d’avui, en ple segle XXI, països que ho tenen tot, que disposen de totes les comoditats i que no manquen de reservas de minerals i altres que lluitan per sobreviure dia a dia, en condicions infrahumanes. Les declaracions de guerres cada vegada aniran en augment, degut a la falta de respecte i de control que s’ha imposat, a l’hora de fer justícia quan un país poderós, acaba amb els recursos d’un altre país que sí que disposa de minerals, però no de mitjans ni estructures per defendre’s. Que els països pobres que disposin de jaciments minerals, perdin les seves reserves a mans de països com Canadà, Estats Units, o que s’esgotin aquests minerals degut al mal ús i a la poca consciència ética que tenen els grans.
  • 11. Controlar les injustícies Fer front als països que No tancar els ulls quan es s’aprofiten dels països donen casos de desigualtats subdesenvolupats Fer un bon ús dels minerals Controlar l’ús de cada mineral Emprear aquests minerals per tal de conservar les per a causes beneficioses per reserves naturals a tots, no per uns quants Conservar els recursos renovables Per tal de fer un món més Aprofitar les energies sostenible, sense tindre que renovables per tal de crear un arreglar tot allò que fem món interior més malament beneficiós, sense malgastar
  • 12. Les grans desigualtats entre països per la possesió de recursos renovables Ha portat que uns països Ha portat a s’estiguin beneficiant a costa discriminacions, injustícies i d’altres altres fenòmens S’ha observat que l’ús de molts d’aquests minerals S’han donat casos d’aliançes Que provoca que adquirits és purament dels més forts i poderosos per s’incrementin els beneficiós pels interessos dels poder desbancar els minerals enfrontaments entre qui dominen el país ( dels països més vulnerables estructures polítiques i estats armes, estructures, noves tecnologies)
  • 13. Repartiment just dels minerals més demandats Igualtat i No agressions dels països poderosos cap justicía Consciència a l’hora de tractar amb els als vulnerables en un recursos renovables futur Sancionar als països que sobrepassen els límits d’extrecció d’un mineral determinat