Part nº6 de: El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)

1. 6. L'OPOSICIÓ: EXILI I RESISTÈNCIA:
6.1. La trajectòria de l'exili:
Molts republicans van a França (a camps de refugiats preparats per les autoritats franceses amb
barracons precaris tancats en un filat) i a l'Àfrica nord.
Molts exiliats tornaren a Espanya quan el règim va prometre no actuar contra els que no haguessin
comès delictes de sang, però no ho van complir.
Molts van tornar després de la mort del dictador.
Catalunya: 50000 exiliats (pèrdua de personalitats polítiques, sindicals, intel·lectuals, artísitques,
professionals i científiques --> pèrdua de capital humà i incidí en el baix nivell de producció
cultural de la postguerra).
França: colònia d'emigrats espanyols (Tolosa, Montalbà, Albí, Perpinyà, Bordeus i París) -->
situació difícil amb la prea alemanya de França (els exiliats eren considerats comunistes perillosos i
molts van ser deportats a camps de concentració nazis on van morir). Molts van emigrar a la Gran
Bretanya i a Amèrica però altres s'uniren a la resistència francesa. Molts també van anar a
Hispanoamèrica (es van instal·lar a Mèxic on el president Lázaro Cárdenas acceptà gran nombre
d'espanyols), altres s'instal·laren a Argentina, Colòmbia, Xile, Veneçuela, Cuba i la URSS (on hi
havia 3000 infants espanyols enviats l'any 37).
Oposició franquista durant l'exili --> institucions polítiques de la República i governs català i
basc van continuar funcionant a l'exili.
1945, Mèxic --> Celebració de les primeres corts republicanes a l'exili i s'hi elegí un govern
republicà (institució que es mantení fins al 1977).
Generalitat --> A la mort del president Lluís Companys --> Josep Irla va assolir la presidència a
l'exili (abans era President del Parlament de Catalunya) --> 1945 --> Creació de govern amb
persones de prestigi (Pompeu Fabra, Rovira i Virgili,..) que va viure dos anys --> 1954 --> Dimissió
de Josep Irla --> Antics diputats del Parlament català es reuneixen a l'ambaixada espanyola a Mèxic
i escolliren a Josep Tarradelles com a president de la Generalitat.
6.2. L'evolució de l'oposició:
Tres etapes:
1ª: 1939-1944 (difícil i arriscada reconstrucció d'organitzacions polítiques i sindicals.
Repressió policial que desarticulava i empresonava els dirigents de les organitzacions de la
CNT, la UGT, el PSOE, el PSUC, el POUM i ERC que tractaren de refer-se a la
clandestinitat. 1940, París --> creació del Front Nacional de Catalunya amb nacionalistes,
dirigents d'ERC i d'Estat Català i al 1945 del Moviment Socialista de Cataluya (POUM i
PSUC). Aparegueren els maquis, antics combatents republicans que formaren partides de
guerrillers que actuaven a les zones rurals d'Espanya i Barcelona i Madrid. La més
espectacular fou la invasió de la Vall d'Aran en la que ocuparen la Vall tret de Viella durant
deu dies però fou un fracàs, aquesta activitat es mantigué fins el 52).
2ª: 1945-1947 (creació d'unes condicions favorables per acabar amb el règim amb la victòria
dels aliats de la 2ªG.M. Els opositors, enfront aquesta situació crearen plataformes unitàries i
l'any 45 es feu l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques integrada per forces
republicanes i que volien reestablir la legalitat republicana. Aviat sorgiren divergències dins
les institucions unitàries (PSOE i els reformistes de la CNT van veure inviable la restauració
republicana a curt termini pel que s'uniren als monàrquics dissidents del franquisme per
proposar l'obertura d'un període constituent que decidís la forma de la tornada del règim
democràtic. Altres grups com ERC, PSUC i PCE i part del PSOE i el sector més àcrata de la
CNT, que el 1939 creà el Moviment Llibertari Espanyol, van continuar amb la defensa de la
restauració republicana. Una altre divergència es trobà en com enderrocar el franquisme
(intervenció dels aliats, els comunistes i els anarquistes, prioritzava l'actuació guerrillera per
preparar una insurrecció generalitzada del poble)).
3ª: 1948-1951 (desmoralització a causa de la consolidació dictatorial, a finals del 48 es va

2. fer evident el fracàs de totes les opcions antifranquistes. Ninguna potència volia enfrontar-
se al dictador i no semblava possible que la guerrilla o una movilització popular acabés amb
la dictaudra. També, la policia franquista i la Guàrdia Civil van liquidar la resistència
política. Organitzacions van quedar delmades (CNT), altres van desaparèixer (POUM, UGT,
republicans, nacionalistes,...) o es desgastaven amb lluites internes i escissions exteriors
(PSOE). En aquesta època, els comunistes (PSUC-PCE) van proposar la fi de la lluita
guerrillera i aleshores s'inicià una nova etapa en la que les organitzacions polítiques es van
anar vinculant a les lluites socials i reivindicatives de les classes populars).
6.3. El ressorgiment de la conflictivitat social:
Final dels '40 --> Ressorgiment de la protesta popular (classes treballadores) --> Actuacions
obreres (rebuig a la dictadura fruit la reorganització incipient de l'esquerra i les dures condicions de
treball de la postguerra).
1945 --> Conflictes laborals (sectors tèxtil i metal·lúrgic a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró a
causa dels sous baixos) --> 1946 --> Vaga General a Manresa --> 1947 --> Vaga General al País
Basc --> 1958 --> Moviment de vagues a Astúries.
Acció reivindicativa de més importància --> vaga de tramvies de BCN (deteriorament de la vida a
causa de l'augment dels preus).
1951 --> Increment en 20 cts. el preu del bitllet del tramvia --> Boicot generalitzat de la població --
> Vaga General (12 de Març) --> Governador civil i alcalde de BCN destituïts --> Puja de tarifes
anul·lada per les noves autoritats --> 1957 --> Segon increment de preus --> Nova vaga de tramvies.
Moviments estudiantils s'anaven desvetllant del període de letargia --> 1956-57 --> Primeres
revoltes estudiantils (Madrid i BCN) --> Creació assemblea lliure (causa: detenció dels participants
a la segona vaga de tramvies) i molts estudiats de la Universitat de Barcelona van ser sancionats
(Fets del Paranimf) --> Inici moviment estudiantil antifranquista.