Aquesta és l'unitat 11 del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ARQUITECTURA

1. Unitat 11. L'Altar de Zeus a Pèrgam
1. Context històric:
Regnat d'Èumenes II, dels atàlides (fill d'Àtal I), que va manar fer un altar per a commemorar
les victòries al Pont i a Bitínia (la funció de l'Altar era aquest). Els reis de Pèrgam es va guanyar
el títol de defensors de Grècia aturant invasions contra els gals o els gàlates (Galàcia, a l'Àsia
Menor).
A l'etapa hel·lenística es va posar de moda fer molts altars, grans altars (i la majoria dedicats a
Zeus o a un gran déu). En aquesta etapa es fan nombroses escoles:
· Pèrgam: relleus i altar de Zeus de l'època d'Eumenes II, grups que representen la lluita
d'aquest regne contra els gals. Gal moribund, Gal suïcidant-se (d'Epígon, escultor destacat).
· Rodes: afany pel colossalisme i per l'expressió de dolor i el moviment contorsionat.
Escultors: Cares de Lindos (Colós de Rodes), Pitòcritos (Victòria de Samotràcia, el Toro
Farnesi), Agesandre, Atenodor i Polidor (Laocoont i els seus fills).
· Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes ... Era molt comú fer al·legories
de rius. (L'Al·legoria del Nil).
· Atenes: còpies, més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d'Apol·loni; Jove orant, de
Boethas).
· Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat.
· Tralles: Taurisco i Apol·loni de Tralles, la obra més famosa és el Toro Farnesi.
2. Descripció formal:
2.1. Catalogació:
· Autor: desconegut.
· Cronologia: 188 a.C.
· Lloc original: Acròpolis de Pèrgam (l'actual Bergama).
· Lloc actual: Pergamonmuseum (Berlín).
2.2. Anàlisi material:
· Material: marbre.
· Sistema constructiu: arquitravat.
· Dimensions: 36,44 m x 34,29 m.
· Estil: grec hel·lenístic.
3. Característiques de l'arquitectura hel·lenística:
Colossalisme en les construccions, patetisme de les escultures (els relleus del fris, si hi ha
persones, expressen emocions). Centre artístic de Grècia a Orient, a les capitals hel·lenístiques
(Pèrgam destaca sobre totes) i té lloc un fenomen d'eclecticisme (mestissatge de cultures). Barreja
d'ordres arquitectònics i s'obliden els cànons, desenvolupament de diferents estils, luxe
ornamental, gran virtuosisme constructiu (gran tècnica dels artistes), gran varietat de tipus de
construccions (relacions ordre-edifici no gaire rígides) i s'abandona el dòric.
4. Anàlisi formal:
4.1. Elements de suport:
Gran pòdium massís (7 m d'alt), gran escalinata (conduia al pati interior de l'altar), a les bandes
de l'escalinata trobem el fris (el fris ja no hi és a l'entaulament). Parets exteriors podi decorades
per un fris continuat (120 m llarg) aixi com el pati interior.
Columnata jònica sobre els murs de càrrega del pòdium.

2. 4.2. Elements suportats:
Columnes sostenen entaulament pla (coronat per figures, les acròteres, d'animals fantàstics) i
amb forma d' U. Sistema arquitravat. Actualment només es conserva la façana.
4.3. Espai exterior.
Façana altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (100 m x 2,5 m) amb alts
relleus expressius. Tres pòrtics de columnes jòniques emmarquen l'escalinata. Relleus del fris:
Figures retorçades, ritme violent, convulsiu, tensió muscular, vestidures desplegades en totes
direccions, expressions facials torturades (moltes figures s'identifiquen pel nom escrit al marc).
4.5. Espai interior:
Es conserva l'escalinata (façana) al Pergamonmuseum de Berlín.
S'ha perdut el pati amb l'altar a cel obert i la planta quadrada.
5. Interpretació:
La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants de l'ordre; contra els
gegants, les forces del desordre i del caos; per instaurar l'ordre.
Al fris van treballar 40 escultors que van signar les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip,...)
que van unificar les seves obres (difícil diferenciació de les obres). Creació de l'estil conegut com
"segona escala pergàmica" que coincidí amb el regnat d'Èumenes II.
Extrapolació del fris de l'altar de Zeus amb la història de Pèrgam. Rei model en Zeus i Atena
era la seva protectora i li donava la victòria sobre els enemics. El fris simbolitza la lluita dels
déus amb els gegants, la realitat de Pèrgam va ser els atàlides (habitants de Pèrgam) contra els
bàrbars. Déus i reis simbolitzen la pau i l'ordre.
Elements comuns del fris de Pèrgam amb els del Partenó (el seu frontó occidental, Atena i
Posidó) signifiquen interès dels sobirans de Pèrgam per plocamar-se hereus de la cultura
atenenca.
Cares interiors altar decorades amb un fris reduit (explicava la història de l'heroi atàlida, Tèlef,
fundador dels atàlides) i senzill.
L'Altar es va convertir en un element important de l'època hel·lenística (agraïment i respecte al
déu suprem ordenador de l'univers, Zeus).
6. Entorn i integració urbanística:
L'Altar es va construir a l'Acròpolis de Pèrgam, a la terrassa a la que s'hi accedia per un propileu
(formava part de l'espai sagrat de la ciutat com altres edificacions com un santuari en honor d'Atena,
un teatre,...).
7. Història:
1871 Carl Humann envia a Berlín tres fragments d'una "lluita" i fins al 1877 passen
desaparcebuts quan Alexander Conze s'interesa en els fragments i li demana a Humann que
comenci l'excavació. Fins al 1878-1879 Bismark no aconsegueix el trasllat de l'altar de
Turquia a Berlín (els turcs demanen 20000 marcs de compensació). Al 1879 s'inicia el trallat i la
inauguració del Pergamonmuseum no es fa fins al 1930 on hi roman excepte al 1945-1959
quan els soviètics el desmantellen i el prenen com a botí de guerra (va al Museu Hermitage de
Leningrad).
8. Models i influències:
Altar més gran de l'antiguitat. Enorme pòdium i escalinata que té com a model l'Altar de Zeus
a Olímpia. Al fons (interior) del fris de Tèlef es veu un paissatge (1ª vegada en fer-ho) i està
disposat de forma narrativa, precedent (influenciarà) de la Columna Trajana i altres columnes
commemoratives romanes.