Aquesta és l'unitat 7 del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ARQUITECTURA

1. Unitat 7. El Partenó d'Atenes
1. Context històric:
L'Època de Pericles a Atenes (S. V a.C.) va ser una època de gran esplendor per Atenes en la
qual hi van succeir grans realitzacions intel·lectuals, en la que l'antropocentrisme es va
imposar. Els edificis situats a l'Acròpolis d'Atenes tenien relació amb els governants de la
ciutat, era un lloc sagrat.
Pericles va preferir escollir a Fídies per a les construccions dels edificis de l'Acròpolis (deixant
de banda a Miró i Policlet). El projecte del Partenó va ser encarregat a Iktinos [Temple
d'Apol·lo a Bassae] qui va col·laborar en aquest projecte amb Cal·lícrates [temple jònic
d'Atenea Niké]. La construcció es va iniciar al 447 a.C. i es va acabar en 9 anys, sent el primer
monument de l'Acròpolis, tret de l'ornamentació escultòrica, que es va col·locar al 432 a.C.
Iktinos va usar els fonements de l'antic temple d'Atena, ampliant-los. No rep el nom de
Partenó fins més tard (Parthenos en grec vol dir verge, i es refereix a Atena com a protectora
de la ciutat).
Iktinos va escriure un llibre sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi
desenvolupà la seva idea del que és un temple dòric i com s'ha de modelar a l'espai. En la
construcció del Partenó s'hi van introduir idees revolucionàries. Seguidament es van construir
els Propileus, el temple de Niké Àptera i l'Erectèon (es va acabar al 406 a.C.).
Estil dòric amb modificacions, la cel·la dividida en dues parts desiguals i la introducció de
trets jònics (el fris interior del mur de la cel·la i 4 columnes d'estil jònic de l'opistòdom).
Correccions òptiques i policromia.
2. Documentació general:
2.1. Catalogació:
· Arquitectes: Iktinos i Cal·lícrates (sota les ordres de Fídies, que va fer l'escultura criselefantina
d'Atena).
· Nom de l'edifici: Partenó
· Cronologia: 447 a.C. - 432 a.C.
· Localització: Acròpolis d'Atenes
· Estil: Grec clàssic
2.2. Anàlisi material:
· Materials: Marbr Pentèlic i fusta
· Sistema de construcció: Arquitravat
· Dimensions: 69,5 m x 31 m; columnes, 19,5 (alt) x 1,8 (base diàmetre)
3. Anàlisi formal:
3.1. Elements de suport:
Base de 3 graons, esteròbat o crepidoma que culmina amb un últim graó o plataforma,
l'estilòbat.
Sobre la base 8 columnes dòriques a les façanes principals i 17 als laterals.
L'entaulament està compost d'arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre
(hortizontal), coberta inclinada de dues aigües (teulada de doble aiguavessant) amb frontons
triangulars.

2. 3.2. Espai exterior:
Concebut per ser vist des de fora. Perfecte integració a la natura. És un temple octàstil i
perípter amb dos pòrtics hexàstils.
El fust de les columnes format per tambors superposats (per tant, les columnes no són
monolítiques) i amb estries d'aresta viva.
El blancor del marbre Pentèlic contrastava amb la policromia original (perduda actualment)
de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.
És un conjunt proporcionat:
· Dimensions mitjanes (home com a mida de totes les coses).
· Equilibri entre espais buits i plens (ritme harmònic).
· Perfecció a través de les matemàtiques (un mòdul).
· Ús de carreus regulars (isòdoms) en unió viva.
· Plataforma o krepis per les quatre bandes (dos estereòbats i un estilòbat).
· Refinaments òptics (columnes més gruixudes i tríglifs als extrems, entaulament i grans
corbes, èntesi central i intercolumnis de diferent tamany).
Decoració dels timpàs:
· Est: Naixement d'Atena
· Oest: Enfrontament entre Atena i Posidó pel domini d'Atenes i l'Àtica (Per resoldre la
disputa, els déus van decidir que l'amo d'Atenes i Àtica seria pel que oferís l'element més
útil, Posidó va clavar el trident a terra i una font d'aigua salada va brollar, mentre que Atena
va plantar un oliver i aquest va ser considerat el més útil).
Decoració de les mètopes:
· Gigantomàquia, centauromàquia, amazonamàquia i guerra de Troia.
Fris del mur exterior:
· Processió de les Panatenees.
3.3. Espai interior:
Cel·la dividida en dos:
· Sala gran (nao o cel·la). Estàtua d'Atena. Columnata interior de 2 pisos en forma de U.
· Opistòdom (sala dels tresors amb 4 columnes jòniques).
Planta rectangular. Dos pòrtics hexàstils:
· Oriental: Direcció cap al Sol (est) i en direcció contrària als propileus.
· Occidental: Direcció contrària al Sol (oest) i en direcció cap als propileus.
3.4. Correccions òptiques:
L'alçària del fris, l'arquitrau i la cornisa és un terç de l'alçada de la columna.
La distància entre les columnes no és igual, lleugerament inclinades cap al centre i cap a
l'interior.
Dimensions motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora i de
plasmar la grandesa de la polis i el poder de l'Estat. (MAJESTUOSITAT)
L'amplada de les mètopes va reduint de manera imperceptible a partir del centre, als laterals
les mètopes són més amples.
L'estilòbat no és uniforme ja que l'angle es situa 11 cm més baix que el mig. El mateix s'usava
a l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici.
Fust de les columnes amb èntasi.
4. Interpretació:
Quan es va construir es van crear tres grups d'escultures per guarnir-lo: les mètopes, el fris i
els frontons. D'aquestes, les mètopes i el fris formaven part de l'escultura del Partenó mateix.
No van ser tallats i després col·locats en el lloc que els corresponia, sinó que es van fer en les
mateixes parets del Partenó, un cop que havia estat construit.
Partenó decorat amb escultures fetes per Fídies o pels seus deixebles. A la façana est es troba

3. el marbre del naixement d'Atena i a l'oest, la disputa entre Atena i Posidó.
Gran temple ofert pels grecs un cop van haver vençut als perses (es va fer a l'època de Pericles
que va iniciar la reconstrucció de l'Acròpolis destrossada durant les guerres mèdiques).
Cerca d'efectes òptics (proporcions perfectes per a crear un ambient sagrat).
Fris = 160 m llarg. Canvi en quant a la representació dels frontons. Figures policromades.
Part superior relleu més profund (per afavorir la perspectiva).
Les Panatenees era una festa en honor d'Atena i es celebrava cada 4 anys.
Elements que apareixen a la processó: Homes a cavall i a peu, figures amb vestits militars
(aurigues), aiguaders o figures que porten àmfores i persones que porten els animals al sacrifici
(bous, ...). Abscència de fons a les escenes. No hi ha escala.
L'escena més important és L'Assemblea dels déus o escena on apareixen les divinitats assegudes.
S'intercala amb l'escena del peple. Representació de dotze escenes (se'n conserven tres). Úniques
figures divines (igual tractament que les figures humanes).
Distribució dels frisos:
· Occidental: homes a peu i a cavall.
· Septentrional: aiguaders, conductors de bous,...
· Meridional: conductors de bous.
· Oriental: Posidó, Apol·lo i Artemis.
Mètopes: Escultures individuals en relleu (92, 32 a cada costat i 14 als extrems). Mètopes
separades per un element arquitectònic anomenat tríglif. Representació de batalles mítiques.
Conservació de 19.
Funció: Més que un temple de culte és considerat una ofrena monumental als déus com a agreïment
pels seus favors. Demostració de la grandesa d'Atenes (per les riqueses que acumulava la polis).
Història de l'edifici: El Partenó substitueix un antic temple destruit durant les guerres mèdiques.
Conserva el seu caràcter religiós als segles següents (església bizantina i mesquita musulmana amb
minarete). L'interior es va anar variant. El 1687, els turcs el van usar com a polvorí en la seva
guerra contra els venecians que al llançar una bomba van destruir gran part del Partenó.
Al S.XIX l'embaixador britànic a Constantinoble, Lord Elgin va treure part de les decoracions
escultòriques i les va dur al British Museum (a Anglaterra).
Models i influències:
· Els models són els grans temples de la Magna Grècia (Temple de la Concòrdia a Agrigento,
Sicília; i el Temple d'Hera a Paestum, Nàpols).
· Posteriorment el Partenó ha estat un referent obligatori i important.