Cap a la Guerra TotalCom hem vist en el primer tema, durant la primera meitat delsegle XX savança cap a la Guerra Total. E...
La idea del bombardeig, està present en laliteratura del s.XIX i principis del XX. Aquípodem veure una imatge publicada en...
El primer bombardeig de la història:                  Tripoli 1911    Els italians en el marc de la guerra italo-turca van...
El primer bombardeig és descrit en aquest fragment de “Canzone della Diana”   escrit el mateix 1911 pel poeta i aviador fu...
Giulio Douhet: El domini del aireEl bombardeig de Tripoli va ser seguit pel general Douhet qui un anymés tard publica “reg...
La Primera Guerra Mundial    Durant la Primera Guerra Mundial lús de bombardeigs apareix a la    part final de la guerra ...
Els moviments davantguardes. Europa,      en el periode dentreguerresAquests moviments creixen exponencialment després de ...
Els moviments davantguardes:                        El FuturismeNeix del manifest futurista de Marinettique       en      ...
Els moviments davantguardes:                     Otto DixDix es va allistar en lartilleria a lagost del 1914. Més tard va ...
OTTO DIXInvàlids de la guerra jugant a cartes, 1920- La guerra #39, 1924 - Autorretrat, 1915
OTTO DIX. “LA GUERRA”, 1929.  És una de les més crues expressions dels horrors de la guerra dins la història de lart.  Con...
Els moviments davantguardes:                      George GroszGrosz es va allistar voluntari a Berlín al novembre de 1914....
GEORGE GROSZExplosió, 1917- Lhome gris balla, 1949- Leclipsi del Sol, 1926
Els moviments davantguardes:                      Max BeckmannEs va enrolar com a voluntari a les tropes durant la Primera...
MAX BECKMANNLObús, 1915- Nit, 1918
Els moviments davantguardes: Christopher Nevinson  Nevinson va començar essent futurista, lúnic deixeble anglès  de Marine...
CHRISTOPHER NEVINSONSèrie Explosió dun obús, 1915
Epíleg. La guerra del Rif: Xauen (1)Lestat espanyol i francès es van repartir Marroc en la ConferènciadAlgeciras el 1906. ...
Epíleg. La guerra del Rif: Xauen (i 2)Després de la retirada, el 1925 les forces aèries franceses intervenen imitjançant u...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Cap a la Guerra Total

1.505 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.505
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.301
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Cap a la Guerra Total

  1. 1. Cap a la Guerra TotalCom hem vist en el primer tema, durant la primera meitat delsegle XX savança cap a la Guerra Total. En aquest PowerPoint intentarem fer una aproximació a com es desenvolupaaquesta evolució. No es tracta duns desenvolupamentstecnològics que porten a lús darmament químic o delsbombardeigs si no unes necessitats bel·liques fruït de novesteories militars i noves ideologies.
  2. 2. La idea del bombardeig, està present en laliteratura del s.XIX i principis del XX. Aquípodem veure una imatge publicada en unarevista científica dels EUA i en un diaribritànic el 1911; en que defensen el menorcost dels aparells aeronàutics comparantels dos milions de lliures que va costar elvaixell de guerra cuirassat amb els 52dirigibles i 235 aeroplans que es podrienadquirir.
  3. 3. El primer bombardeig de la història: Tripoli 1911 Els italians en el marc de la guerra italo-turca van ser els primers en emprar avions per exercicis militars, així es van produir: El 23 doctubre de 1911: Primer vol de reconeixement militar des dun avió. 1 de novembre de 1911: Primer llançament de bombes des dun avió pilotat per Gavotti contra uns campaments als afores de Tripoli. Març de 1912: Primeres fotografies aèries en un vol de reconeixement.
  4. 4. El primer bombardeig és descrit en aquest fragment de “Canzone della Diana” escrit el mateix 1911 pel poeta i aviador futurista Gabrielle DAnnunzio :E tu Gavotti, dal tuo lieve spalto I tu Gavotti, des del teu lleu glacisChinato nel pericolo u dei venti Ajagut en els perills dels ventsSul nemico che ignora il nuovo assalto! Sobre lenemic que ignora el nou assalt!Poi come il tessitor lancia la spola Com el teixidor llença la llançadoraO come il frombolier lancia la fromba O com el foner llença la pedra(gli attoniti la grande ala sorvola) (als atònits els sobrevola la granada)Anche la Morte or ha le sue sementi També la mort té les seves llavorsLa bisogna con una mano sola Necessites una sola màTratti, e strappi la molla con i denti. Tires i desprens lanella amb les dentsDi su lala tu scag,li la tua bomba Des de lala llences la bombaAlla subita strage; e par che tarda Fins la matança sobtada, i sembla que et cremiIl cuor vivo nel filo della romba... El cor viu en el fil del rugit
  5. 5. Giulio Douhet: El domini del aireEl bombardeig de Tripoli va ser seguit pel general Douhet qui un anymés tard publica “reglas para el uso del aeroplano en la guerra” ,primera publicació al respecte ampliada el 1921 amb “El domini delaire” on defensa els següents postulats: Qui controli el cel guanyarà la guerra sense necessitat dexèrcit. La guerra aèria elimina la distinció entre soldats i civils. Latac a grans concentracions de població civil obligarà els governs a firmar la pau. Sha datacar primer, més ràpid i amb més crueltat per evitar que et puguin tornar latac.
  6. 6. La Primera Guerra Mundial Durant la Primera Guerra Mundial lús de bombardeigs apareix a la part final de la guerra i queda sobretot reduït a la zona del front, davant limmovilisme de la guerra de trinxeres encara que finalment esdevé decisiu lús de tancs i blindats. ● També apareix lús indicriminat datacs per part de submarins i la utilització de gas mostassa per lexèrcit de la triple aliança. Aquestes mesures van ser impulsades per Erich Ludendorf que les plasmà en el llibre “La guerra total” el 1935, on apareix per primera vegada aquest concepte. La idea és molt semblant a la de Douhet, tot i que aquest últim es referia amb el terme de “guerra integral”.
  7. 7. Els moviments davantguardes. Europa, en el periode dentreguerresAquests moviments creixen exponencialment després de la PrimeraGuerra Mundial quan molts joves artistes expressaran les sevesvivències en la guerra, ja que la majoria van participar en la PrimeraGuerra Mundial; molts influïts per el corrent futurista italià. Artistescom Grosz, Dix, Nevinson entre daltres, marquen un abans i undesprés en la percepció de la guerra a Europa. Molts, després de laseva participació en la Primera Guerra Mundial, alertaran sobrelascens del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya.
  8. 8. Els moviments davantguardes: El FuturismeNeix del manifest futurista de Marinettique en tretze punts defensa eltrencament absolut amb el passat i labellesa de la màquina i el moviment.Així com la glorificació de la guerra i elpatriotisme.Marinetti viatja a Tripoli on fa decorresponsal de la guerra per un diarifrancès. Anys més tard publica “elbombardeo”. ( cl i ck e u d a m u n t e l t e xt p e r fe r -l o m é s g ra n )
  9. 9. Els moviments davantguardes: Otto DixDix es va allistar en lartilleria a lagost del 1914. Més tard va comentarsobre el seu entusiasme de joventut: “ La guerra era una cosa horrible,però també hi havia quelcom de formidable. No me la volia perdre de capde les maneres”. Els seus dibuixos, aniran mostrant la seva ambivalènciadavant la guerra i seran la base de les seves desenganyades obres depostguerra.“Piojos, ratas, alambradas, pulgas, granadas, bombas, trincheras,cadaveres, sangre, aguardiente, ratones, gatos, gases, cañones,inmundicia, balas, morteros, fuego, acero ¡Eso es la guerra! ¡Todo obradel diablo !”
  10. 10. OTTO DIXInvàlids de la guerra jugant a cartes, 1920- La guerra #39, 1924 - Autorretrat, 1915
  11. 11. OTTO DIX. “LA GUERRA”, 1929. És una de les més crues expressions dels horrors de la guerra dins la història de lart. Construït a la manera dun retaule, el record de la guerra passada és una denúncia delrenaixement del bel·licisme a Alemanya. Va merèixer la censura del nazisme i lexpulsió de Dix de la seva càtedra.
  12. 12. Els moviments davantguardes: George GroszGrosz es va allistar voluntari a Berlín al novembre de 1914. Al començam ent de1915 va passar a un batalló de la reserva i des daquell mateix any es va implicaractivam ent en el m oviment de resistència contra la guerra, en ple auge delm ilitarism e. Les seves abundants im atges del front i la rereguarda, i sobre elsefectes de la guerra mostren el seu rebui g i condem na de lesdevenim ent bèl·lic.La seva experiència durant la Primera Guerra Mundial li va inspirar, en letapadentreguerres, presaigs apocalíptics dun altre conflicte imm inent.“El estallido de la guerra m e m ostró que las m asas, que desfilaban con entusiasm opor la calle sugestionadas por la prensa y la pompa militar, no tenian voluntad.Estaban dom inadas por la voluntad de los estadistas y los generales.”
  13. 13. GEORGE GROSZExplosió, 1917- Lhome gris balla, 1949- Leclipsi del Sol, 1926
  14. 14. Els moviments davantguardes: Max BeckmannEs va enrolar com a voluntari a les tropes durant la Primera Guerra Mundial,decideix participar directament en el procés i ser com afirmava: “testimoni directede la barbàrie humana que representava lenfrontament”. Lhorror de les trinxeresfou una experiència vital i necessària per al seu art.“Esta mañana temprano estuve en el polvoriento y grisáceo frente y vi cosasincandesentes y transformadas por hechizo. Negro ardiente, como un violetagrisaceo dorado a un ocre de barro devastado, y un cielo pálido y polvoriento, yhombres desnudos y semi desnudos con armas y vendas. Todo disolviéndose...Para mí la guerra es un milagro, si bien un milagro bastante incómodo. Esto esalimento para mi arte.”
  15. 15. MAX BECKMANNLObús, 1915- Nit, 1918
  16. 16. Els moviments davantguardes: Christopher Nevinson Nevinson va començar essent futurista, lúnic deixeble anglès de Marinetti. Linterès dels futuristes per lacció i la màquina troba en la guerra un tema privilegiat. La guerra és per als futuristes la màxima manifestació denergia renovadora. Nevinson va ser conductor dambulància per a la Creu Roja i nomenat artista de guerra oficial el 1917. Les obres anteriors a aquest nomenament se centren sobretot en la destrucció i el sofriment de la guerra.
  17. 17. CHRISTOPHER NEVINSONSèrie Explosió dun obús, 1915
  18. 18. Epíleg. La guerra del Rif: Xauen (1)Lestat espanyol i francès es van repartir Marroc en la ConferènciadAlgeciras el 1906. Però el 1921 lexèrcit espanyol és derrotat a Annualen el transcurs de la guerra del Rif. Contra la guerra de guerrilles delsrifenys es posen a prova les noves armes: bombardeigs de bombes i gasmostassa; així prenen el control del poble sagrat de Xauen per establir-secom a base i després dun setge de 4 anys es veuen obligats a retirar-se .
  19. 19. Epíleg. La guerra del Rif: Xauen (i 2)Després de la retirada, el 1925 les forces aèries franceses intervenen imitjançant uns pilots voluntaris americans bombardegen la ciutat, on no hihavien guerrillers, ja que aquests samagaven en les coves; a la ciutatnomés hi quedaven infants, dones i avis. El bombardeig va deixar la ciutaten ruïnes. Xauen, podia ser només un acte “casual” de dany col·lateral versla població civil però... Manxúria, 1931, Abissinia, 1934.

×