1. La diversitat dels éssers vius
1. Evolució i biodiversitat
2. La classificació dels éssers vius
3. Les moneres
4. Els bacteris i l’ésser humà
5. Els protoctists
6. Els fongs i els líquens

2. Introducció
Coneixem una mínima
part de les espècies que
viuen a la Terra.

3. 1. Evolució I biodiversitat
• Els éssers vius pateixen i han patit uns
canvis graduals en el decurs de milions
d’anys i s’han transformat en organismes
més complexos.
• Aquest procés de canvi s’anomena
evolució biològica.
• Gràcies a l’evolució les espècies estan
adaptades als distints ambients que
existeixen a la Terra.

4. L’evolució dels éssers vius

5. Què és la Biodiversitat?
•
La biodiversitat inclou totes les espècies existents a la Terra,
que habiten en els diferents ecosistemes o biosfera.
•
L’extinció és una gran amenaça per a la Biodiversitat ja que fa
que es redueixi el nombre d’espècies.
•
La destrucció de la diversitat biològica representa un dels
perills més gran que amenaça la nostra civilització.
•
La pèrdua d’espècies no tan sols té un valor ètic, estètic i
sentimental, sinó també econòmic. Moltes espècies vegetals i
animals són font d’aliments, medicaments, tèxtils, fibres i
molts altres productes.

6. 2. La classificació dels éssers vius
• Classificar significa agrupar en funció
de característiques comunes.
• Els éssers vius es classifiquen en grups
anomenats GRUPS TAXONÒMICS o
TAXONS.
• La TAXONOMIA és la branca de la
biologia que s’ocupa de posar nom als
éssers vius i de classificar-los.

7. Classificació dels èssers vius
• Per a classificar els
éssers vius fem grups,
el grup més senzill és
l’espècie.
• Diferents grups
d’espècies que tenen
característiques
comuns s’agrupen en
gèneres, i així anem
agrupant en categories
superiors per exemple:
ordre, classe, família...
Regne
Phylum / Divisió
Classe
Ordre
Família
Gènere
Espècie

8. Classificació d’un ésser viu

9. Concepte d’espècie
• Grup d’éssers vius que tenen
característiques comunes i què,en
reproduir-se, tenen descendència
fèrtil.
• És l’agrupació més bàsica.

10. • Per anomenar els organismes es fa servir un
nom en llatí que és internacional.
Ursus arctos
(Ós bru)
Ursus maritimus
(Ós polar)

11. La classificació de l’elefant és:
•
•
•
•
•
•
•
•
Regne: Animal.
Fílum: Cordats.
Subfílum: Vertebrats.
Classe: Mamífers.
Ordre: Proboscidis.
Família: Elephantidae.
Gènere: Loxodonta.
Espècie: Loxodonta africana

12. La classificació del llop és:
•
•
•
•
•
•
•
•
Regne: Animal.
Fílum: Cordats.
Subfilum: Vertebrats.
Classe: Mamífers.
Ordre: Carnívors.
Família: Cànids.
Gènere: Canis.
Espècie: Canis lupus

13. La classificació de la pastanaga és:
•
•
•
•
•
•
•
Regne: Plantes.
Fílum: Magnoliofits.
Classe: Magnoliopsids.
Ordre: Apials.
Família: Umbel·líferes.
Gènere: Daucus.
Espècie: Daucus carota

14. Els Regnes
Actualment els éssers vius s’agrupen en cinc regnes:
1. Moneres:
2. Protoctists:
3. Fongs:
4. Vegetals:
5. Animals:

15. Regne Moneres
• Unicel·lulars i microscòpics.
• No tenen nucli (Procariotes).
• Els bacteris i les algues
cianofícies o cianobacteris
formen el regne de les
moneres.
Les algues cianofícies poden viure aïllades
o en colònies, formant filaments, tant en
aigua dolça com al mar.
Els bacteris són els
éssers vius més petits
que existeixen.

16. Els bacteris
• Un bacteri és un
organisme
unicel·lular.A la part
externa hi té una capa
(paret cel·lular) que fa
d’embolcall; per dins, i
unida a la paret, hi ha la
membrana cel·lular.
• El citoplasma és un
material gelatinós on hi
ha l’ADN

17. Els bacteris es distingeixen segons la seva forma
exterior:
esfèrics (cocs)
allargats (bacils)
en forma de
coma (vibrions)
en forma d’espiral
(espirils)

18. Funció de nutrició:
•
Els bacteris poden ser autòtrofs, però la majoria són
heteròtrofs.
Bacteris descomponedors
S’alimenten de cadàvers i d’altres
restes mortes que converteixen en
matèria inorgànica (ex: bacteris del
sòl).
Bacteris paràsits
Es nodreixen d’altres éssers vius i
els causen malalties (ex: bacteri de
la tuberculosi).
Bacteris simbionts
Formen una associació amb altres
éssers vius i, els proporcionen
algun benefici. (ex: bacteris de
l’estómac dels remugants)

19. Funció de relació:
•
Detecten canvis en el medi i
hi responen amb un
moviment o secretant
substàncies. Si les condicions
es tornen gaire
desfavorables, s’envolten
d’una cobertura gruixuda i es
converteixen en una espora
de resistència. En forma
d’espora, el bacteri pot
mantenir-se viu sense
alimentar-se ni realitzar cap
altra activitat fins que les
condicions ambientals
milloren.

20. Funció de reproducció
• Es reprodueixen
ASEXUALMENT per
bipartició: l’ADN es
duplica, es separa i el
citoplasma es divideix
per la meitat. Cada
part s’emporta una
còpia de l’ADN.

21. Els bacteris i l’ésser humà
Bacteris d’utilitat industrial:
•
Hi ha molts tipus de bacteris que són beneficiosos perquè
intervenen en processos industrials que ens permeten obtenir o
transformar substàncies per beneficiar-nos-en.
•
Els bacteris també són útils en el tractament de les deixalles, per a
la depuració d’aigües residuals i per a l’obtenció de gas
combustible.
•
En el camp de la medicina, els bacteris es fan servir en l’obtenció
d’antibiòtics i d’hormones, com la del creixement o la insulina.

22. Malaties importants produïdes per bacteris:
• La major part de bacteris són
completament inofensius per a l’ésser
humà i molts, fins i tot, són beneficiosos.
• Però hi ha algunes espècies determinades
de bacteris que són perjudicials perquè
provoquen malalties greus als éssers
humans i a la resta d’éssers vius.
• Entre les malalties més conegudes hi ha
les següents: la tuberculosi, la
gastroenteritis, la sífilis i el botulisme.

23. Regne Protoctists
•
•
•
•
Unicel·lulars o pluricel·lulars sense veritables teixits.
Amb nucli (eucariotes).
Autòtrofs o heteròtrofs.
Inclouen els protozoos i les algues

24. Protozoos
Formes de locomoció:
Per pseudòpodes
Són falsos braços que és capaç de formar,
també els usa per a ingerir l’aliment

25. Protozoos
Moviment per cilis
Petit filaments que es mouen tots juntament
Parameci

26. Veure els següents
protoctistes
en youtube
Stentor
Vorticella
Paramecium
Plasmodium
Amoeba
Euglena

27. Protozoos
Per flagels
Més llargs que els cilis, com fuets
Tripanosoma

28. Protozoos
Inmòbils
Normalment són paràsits, no necessiten
moure's
Plasmodi

29. La alimentació dels protozous
Els paràsits
S'acoblen a un altre organisme i s'alimenten d'ell,
normalment absorbint.
Provoquen malalties greus a les persones i a molts
animals
Els protozous de vida lliure
Ingereixen bacteris i altres protozous més petits (pseudòpodes)
Viuen en tolles, pantans i rius
Recordeu: són sempre heteròtrofs!

30. Al beure o utilitzar aigua no tractada o potabilitzada,
podem patir diarrees
Acostuma a ser a causa dels protozous que viuen en
ella.

31. En alguns països del món hi ha mosquits que, amb les
seves picades, transmeten malalties com la “malaltia de la
son” o la malària
Mosca tse-tse
Aquestes malalties es deuen als protozous que
transmeten els insectes.