1. • BORJA JABALOYES RIBES
• ENRIQUE MOYA VILLARREAL
• MARIA DE ANDRÉS MORANTE
• DANIEL MOLINER GALBIS
• SERGIO FIORE BLEDA
• NOELIA MIRA CATALÁ
2. ÍNDEX
1. Història
2. Els mestres d'obres.
3. Construcció.
4. Fatxada.
5. Fatxada posterior.
6. Fatxades laterals.
7. La sala de contractació.
8. La capella.
9. La torrassa.
10. El pavelló del consolat.
11. Els medallons.
12. Les gàrgoles.
13. Altres funcions de la Llotja
3. HISTÒRIA
Declarada Monument Històric Artístic Nacional en 1931 i
Monumento Patrimonio de l'Humanidad el 07-12-1996
'por tractar-se d'un lloc de valor universal excepcional, exemple
d'edifici secular de finals del període gòtic i il·lustratiu del poder i
riquesa de les grans ciudades mercantiles mediterráneas”
4. HISTÒRIA
• És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil
valenciana en la Baixa Edat Mitjana.
• Mostra de l'abast de la revolució comercial en l'Edat mitjana, del
desenrotllament social i del prestigi aconseguit per la burgesia
valenciana.
• Simbolitzar la puixança i la riquesa del florent segle XV
valencià
5. HISTÒRIA
• És una peça mestra de l'arquitectura civil gòtica, i meravella en
pedra gòtica.
• És un edifici del segle XV que està considerat com el més
brillant exemple del gòtic civil europeu.
• La llotja dels mercaders està edificada en el centre de la ciutat,
en el conegut com 'Barri del Mercat', com a centre de poder de la
mateixa i mostra de la gran ciutat que era València en aquells
temps.
6. HISTÒRIA
• Les seues grans fatxades rectangulars i llaurades, els sumptuosos
medallons, les artístiques gàrgoles, els pinacles lleugers, les
proporcions de les seues bellíssimes portes, els delicats
finestrals, els senyorials escuts i els majestuosos merlets,
rematades per corones reals, recorden èpoques d'esplendor, on el
Renaixement i el gòtic va brodar les seues més delicades i
elegants fantasies.
7. HISTÒRIA
El nom de llotja prové de la veu italiana 'logia' que significa pòrtic, ja
que davall els pòrtics d'esglésies i edificis públics era on es reunien
els mercaders per a realitzar les seues transaccions i estar a resguard
de les inclemències del temps.
La història compte que a mitjan segle XV la prosperitat mercantil
havia aconseguit tant desenrotllament a València que el Consell
General de la Ciutat, considerant insuficient el local de la primitiva
Llotja va acordar que es construïra una Llotja 'molt bella, magnífica i
sumptuosa, la qual fora honor e ornament daquesta insigne ciutat'
8. ELS MESTRES D'OBRES
Cinc 'pedrapiquers' principals han treballat en La Llotja
1. Pere Compte
2. Johan Yvarra
3. Johan Corbera .
4. Miguel de Maganya
5. Domingo d'Urtiaga
9. CONSTRUCCIÓ
En total l'edifici complet es va construir entre 1482 i 1548.
Es va tardar un total de seixanta-sis anys La cronologia total de les obres
en la Llotja és la siguiente:
• La Sala de Contractació: realitzada entre 1482 i 1498
• Pavelló del Consolat: entre 1498 i 1506 (les dos primeres plantes)
• Pavelló del Consolat: entre 1506 i 1533 (la tercera planta)
• Pavelló del Consolat: entre 1533 i 1548 l'acabament de l'edifici i els
medallons"
10. FATXADA Pl. Mercat
Situada en el costat oest, és la fatxada principal i recau a la Plaça del
Mercat.
Podem distingir tres parts clarament diferenciades.
1. En el centro la torre, sobreeixint en altura sobre la resta de l'edifici.
2. A la seua esquerra la fatxada del Pabellón del Consolat del Mar.
3. A la seua dreta l'entrada al Saló de Contractacions o Llotja
pròpiament dita.
Tot el conjunt es remata con almenas coronades, més d'índole decoratiu
que defensiu
11. FATXADA POSTERIOR
C/La Llotja
La fatxada posterior es compon de dos parts ben diferenciades:
1. la primera d'elles situada a la dreta és un simple mur que
tanca els magatzems que recauen al jardí.
2. Per una altra la portada que permet l'accés al saló de
contractació de La Llotja.
Esta portada és un dels exemples més excel·lents del gòtic
flamíger valencià.
12. FATXADA LATERAL
C/Pere Compte
• La portada exterior de la fatxada dóna accés al saló columnari
de La Llotja i se situa pràcticament en el centre del
mur, mancant la resta de la paret de qualsevol tipus de
decoració.
• Es compon d'un ample va format per un arc conopial que
descansa en dos mènsules.
13. LA SALA DE
CONTRACTACIÓ
• La Sala de Contractació o Saló Columnari constituïx el cos
principal de l'edifici.
• Es va iniciar en 1482 i consta d'una gran sala dividida en tres naus
longitudinals.
• L'edifici està concebut com un temple al comerç i presenta un
marcat caràcter simbòlic.
• La decoració és una rica iconografia que invadix quasi tot l'edifici
amb motius quotidians, religiosos, animalísticos o guerrers,
emergint en baquetones, muntants, llindes, etc.
• El sostre de la volta és blau amb estreles, simulant la volta celeste
• Les claus i els nervis es van pintar de verd, pa d'or i roig
14. LA CAPELLA
• La capella que va estar dedicada a la Mare de Déu de la
Misericòrdia i on es va celebrar la primera missa el 26 de maig de
1499.
• Este espai va ser construït entre 1484 i 1486.
• Ocupa el cos davall de l'edifici de la torre.
• Fins a 1891 existia un llenç de Crist Crucificat, obra anònima del
segle XVI que hui en dia es troba depositat en l'Ajuntament de
Valencia.
• De la seua antiga utilització com a capella no queda cap, excepte
la decoració escultòrica que adorna la part arquitectònica de la
capella.
15. LA TORRASSA
• La torre esta situada en l'extrem esquerre de la fatxada principal
de la Llotja.
• La porta és d'estil neogòtic, amb calats adorns en pedra, i cercada
per un reixat de ferro, que dóna entrada a la torre.
• Esta porta pareix la primera que es va construir en tota la Llotja
• L'escala d'accés és circular, de caragol.
• La terrassa de la torre és d'època moderna"
16. EL PAVELLÓ
DEL CONSOLAT
• Es va començar a edificar en 1498 i es va finalitzar en 1548.
• El seu estil és gòtic finalitzat en estil renaixentista.
• Porta esta denominació perquè al seu dia va albergar al
Tribunal del 'Consolat del Mar', s'ocupara i jutjara dels
assumptes marítims i mercantils.
• Va ser el primer tribunal mercantil que es va fundar a
Espanya.
• El Pavelló consta de soterrani, planta baixa, saló principal i
pis superior.
• L'exterior del Pavelló del Consolat és d'estil gòtic
17. ELS MEDALLONS.
EL PAVELLÓ DEL CONSOLAT
• És l'element decoratiu que més crida l'atenció, per la seua
modernitat renaixentista en un edifici gótico.
• En total són quaranta medallons agrupats per parelles.
• Realitzats entre 1533 i 1534, amb ells es van donar per acabades
pràcticament les obres de La Llotja.
• La qualitat dels relleus és de mediocre a roín i són difícils
d'apreciar amb detall des del carrer
18. LES GÀRGOLES
• La Llotja posseïx 28 gàrgoles que rodegen l'extrem superior
del monumento.
• Són gàrgoles gòtiques que coronen les parts altes del
monument, la varietat temàtica de les quals (animals
fantàstics, persones en què divertides actituds, monstres amb
i sense ales, àguiles etc) han donat lloc a llegendes i exagerats
comentaris sobre la pretesa procacitat d'algunes.
• També són elements pràctics. Arrepleguen aigües pluvials de
les cobertes de l'edifici.
19. ALTRES FUNCIONS DE LA
LLOTJA
• Local destinat a la pública contractació, tenien lloc les subhastes
d'arrendaments dels drets de la Generalitat del Regne durant l'etapa
foral.
• En més d'una ocasió el Saló Columnari va servir d'improvisat depòsit
de blat, en els temps d'escassetat de grano
• Després de la Guerra de Successió a la Corona Espanyola, l'edifici va
ser convertit en quarter militar i el jardí usat com a cuina per a la
tropa.
• També seria usat com improvisat hospital en moments de pesta, com
les onades de còlera del segle XIX.
20. ALTRES FUNCIONS DE LA
LLOTJA
• A més un altre comerç es desenrotllava fins fa ben poc en la
Llotja els diumenges, el de la Filatèlia i Numismàtica de
València.
• En èpoques no molt antigues el saló de contractació servia
d'Exposició de Ninot en els temps de Fallas.
• També quasi al finalitzar la Guerra Civil Espanyola, la Llotja
va servir per a celebrar reunions de les Corts Espanyoles