1. Estaba ayer en el East End y asistí a una reunión de parados. Escuché fuertes discusiones. No se oía mas
que un grito: "pan, pan". Cuando regresé a mi casa me sentí todavía más convencido de la importancia del
imperialismo (...). Para salvar a los cuarenta millones de habitantes del Reino Unido de una mortífera
guerra civil, nosotros, los colonizadores, debemos conquistar nuevas tierras para instalar en ellas el
excedente de nuestra población y encontrar nuevas salidas a los productos de nuestras fábricas."
Sir Cecil Rhodes. Carta al periodista Stead. 1895.
"La política colonial se impone en primer lugar en las nociones que deben recurrir o la emigración, ya por
ser pobre su población, ya por ser excesiva. Pero también se impone en las que tienen o bien
superabundancia de capitales o bien excedente de productos ésta es la forma moderno actual más
extendida y más fecunda (...).
Desde este punto de vista, lo repito, la fundación de una colonia es la creación de un mercado (...). En el
tiempo en que estamos y con la crisis que pasan todas las industrias europeas, la fundación de una colonia
es la creación de una salida. Allí donde permanezca el nudo colonial entre la madre-patria que produce y
las colonias que ella fundó, se tendrá el predominio de los productos: económico, y también político (...)
Hay un segundo punto que debo igualmente abordar: es el lado humanitario y civilizador de la cuestión.
Es preciso decir abiertamente que, en efecto, las razas superiores tienen un derecho con respecto a las
razas inferiores porque existe un deber para con ellas. Las razas superiores tienen el deber de civilizar a
las razas.
Sr. Maigne: ¿Se atreve usted a decir eso en el país donde se han proclamado los derechos del hombre?
Sr. Guilloutet: Es la justificación de la esclavitud y de la trata de negros.
Jules Ferry: Si el honorable Sr. Maigne tiene razón, si la Declaración de los Derechos del Hombre ha sido
escrita para los negros de África ecuatorial, entonces, ¿con qué derecho van ustedes a imponerles los
intercambios, el tráfico? Ellos no los han llamado...
Las razas superiores tienen el deber de civilizar a las razas inferiores. ¿Y existe alguien que pueda negar
que hay más justicia, más orden material y moral en el África del Norte desde que Francia ha hecho su
conquista?"
Discurso de Jules Ferry ante la Cámara, París. 1885.
"La colonización es la fuerza expansiva de un pueblo, es su potencia de reproducción, es su dilatación y
su multiplicación a través del espacio, es la sumisión del universo o de una gran porte de él, a su lengua, a
sus costumbres, a sus ideas y a sus leyes. Un pueblo que coloniza es un pueblo que pone los cimientos de
su grandeza y de su supremacía futura (...). Desde el punto de vista moral e intelectual, este crecimiento
del número de las fuerzas y de las inteligencias humanas modifica y diversifica la producción intelectual.
¿Quién puede negar que la literatura, las artes y las ciencias de una raza determinada al ser amplificados,
adquieren un impulso que no se encuentra entre los pueblos de una naturaleza más pasiva y sedentaria?
Desde cualquier punto de vista que se adopte, sea que nos contentemos con la consideración de la
prosperidad, de la autoridad y de la influencia política, sea que nos elevemos a la contemplación de la
grandeza intelectual, he aquí el enunciado de una verdad indiscutible: el pueblo que coloniza más es el
primer y mejor pueblo, y sin no lo es hoy, lo será mañana."
P. Leroy-Beaulieu, La colonización en los tiempos modernos, 1874.
Es la británica la más grande de las razas dominantes que el mundo ha conocido y, por consiguiente, el
poder determinante en la historia de la civilización universal. Y no puede cumplir su misión, que es crear
el progreso de la cultura humana, si no es merced a la expansión de la dominación inglesa. El espíritu del
país tendrá fuerzas para cumplir esta misión que nos ha impuesto la Historia y nuestro carácter nacional.

2. [...] El Imperio británico, firmemente unido, y los Estados Unidos deben juntos asegurar la paz del mundo
y asumir la pesada responsabilidad de educar para la civilización a los pueblos retrasados.
Joseph Chamberlain al frente del Miisterio de Colonias británico, en 1895.
Una nación es como un individuo: tiene sus deberes que cumplir y nosotros no podemos desentendernos
de los nuestros hacia tantos pueblos encomendados a nuestra tutela. Sólo nuestra dominación puede
asegurar la paz, la seguridad y la riqueza a tantos desgraciados que, nunca anteriormente, han conocido
estos beneficios. Y es terminando esta obra civilizadora como nosotros llevamos a cabo nuestra misión
nacional, para el eterno provecho de los pueblos a la sombra de nuestro cetro imperial.”
J. Chamberlain. Discurso
“Estos pueblos (africanos) son muy difíciles de manejar (...) No tienen idea de los deseos y de las
complejas necesidades que constituyen lo que nosotros llamamos civilización y es asumir una gran
responsabilidad sacarlos gratuitamente del estado de barbarie en el cual viven satisfechos dichosos.”
The Times. 1877.
Las analogías entre los negros y los monos son más grandes que entre los monos y los europeos.
El negro es inferior, intelectualmente, al hombre europeo. El negro sólo puede ser humanizado y
civilizado por los europeos."
J. JUNT. Sesión científica de la Sociedad Antropológica de Londres 1863
“Los Estados Unidos no buscan anexiones territoriales, aunque el resultado final pueda ser equivalente.
La originalidad del imperialismo americano consiste precisamente en sustituir los procedimientos de
conquista por una forma de actuación más sutil: la diplomacia del dólar. Los Estados Unidos tratan de
establecer, en los pequeños Estados americanos, su influencia financiera. El tesoro o la banca conceden
préstamos a los gobiernos de dichos Estados para ayudarlas a organizar una administración, a restablecer
una moneda estable o a realizar obras públicas que sean de utilidad para la vida económica. Los
capitalistas hacen inversiones en los negocios privados. En estas repúblicas donde los disturbios internos
son casi constantes, el pago de los intereses de la deuda pública y la seguridad de las inversiones no
tardan mucho en verse comprometidas. Entonces el gobierno de Washington interviene para proteger los
intereses de los prestamistas.
Pero no se detiene ahí. Aprovecha estos disturbios para intervenir en la política interior de las repúblicas,
bien sea a través de la concesión o la negativa de créditos, bien por la presión diplomática, o incluso por
las armas. Cuando uno de esos gobiernos se ve amenazado por una insurrección, los Estados Unidos
pueden conseguir fácilmente que fracase o sea un éxito el motín, pues para detener la rebelión, no tienen
más que advertir a los cabecillas de que en caso de que lleguen al poder, no podrán contar con la
concesión de créditos. De hecho, si los Estados Unidos están satisfechos del gobierno en vigor, lo
protegen; si ese gobierno no es dócil, lo abandonan a su suerte.
Pierre Renouvin. La crisis europea y la Primera Guerra Mundial (1904-1918).
"Art. 1: Los Estados Unidos garantizarán y mantendrán la independencia de la república de Panamá.
Art. 2: La república de Panamá concede a los Estados Unidos a perpetuidad el uso, la ocupación y el
control de una zona de tierra y su prolongación en el mar para la construcción, mantenimiento,
explotación, saneamiento y protección de dicho canal; esta zona de 10 millas se extiende sobre cinco a
cada orilla...
Art. 7: La república de Panamá concede a los Estados Unidos el derecho y el poder de mantener el orden
público en las ciudades de Panamá y Colón y los territorios y puertos adyacentes en el caso de que la
república de Panamá no sea capaz, a juicio de los Estados Unidos, de mantenerlo."
CHAULANGES, MANRY y SEVE. Textes historiques, 1871-1914.

3. “Las fábricas americanas producen más de lo que el pueblo americano puede utilizar; la tierra americana
produce más de lo que puede consumir. El destino ha trazado nuestra política; el comercio mundial debe
ser y será nuestro. Lo lograremos, como nuestra madre nos enseñó. Estableceremos agencias comerciales
en la superficie del mundo como centros de distribución de los productos americanos. Cubriremos los
océanos con nuestros barcos. Construiremos una marina a la medida de nuestra grandeza. De nuestras
agencias comerciales surgirán grandes colonias que desplegarán nuestra bandera y comerciarán con
nosotros.”
A. J. Beveridge. Discurso dado en Boston. 1898.
En nombre de Dios todopoderoso.
Su majestad el Rey de España; S.M. el Emperador de Alemania, Rey de Prusia; S.M. el Emperador de
Austria, Rey de Bohemia, etc. (...)
Deseando establecer en un espíritu de entendimiento mutuo, las condiciones más favorables al desarrollo
del comercio y de la civilización en determinadas regiones de África, y asegurar a todos los pueblos las
ventajas de la libre navegación por los principales ríos africanos que desembocan en el océano Atlántico;
deseosos, por otra parte, de prevenir los malentendidos y las disputas que pudieran suscitar en el futuro
las nuevas tomas de posesión efectuadas en las costas de África y preocupados, al mismo tiempo por los
medios de aumentar el bienestar moral y material de las poblaciones indígenas, han resuelto (...):
1º Declaración relativa a la libertd de comercio en la cuenca del Congo, sus desembocaduras y países
circunvecinos, con disposiciones relativas a la protección de los indígenas, de los misioneros y de los
viajeros, y a la libertad religiosa.
2º Declaración referente a la trata de esclavos y las operaciones que por tierra o por mar proporcionan
esclavos para la trata.
3º Declaración relativa a la neutralidad de los territorios comprendidos en la cuenca convencional del
Congo.
4º Acta de navegación del Congo.
5º Acta de navegación del Niger.
6º Declaración que establece en las relaciones internacionales reglas unformes respecto a las ocupaciones
que en adelante puedan verificarse en las costas del continente africano.
Artículo 34. Toda potencia que en lo sucesivo tome posesión de un territorio situado en la costa del
continente africano, pero fuera de sus posesiones actuales, o que no poseyendo ninguno hasta entonces,
llegase a adquirirlo, así como toda potencia que se haga cargo en aquélla de un protectorado, acompañará
el Acta respectiva de una notificación dirigida a las restantes potencias firmantes de la presente Acta, con
objeto de ponerlas en condiciones de hace valer sus reclamaciones, si hubiese lugar a ellas.
Artículo 35. Las potencias firmantes de la presente Acta reconocen la obligación de asegurar, en los
territorios ocupados por ellas en la costa del continente africano, la existencia de una autoridad suficiente
para hacer respetar los derechos adquiridos y, llegado el caso, la libertad de comercio y de tránsito en las
condiciones en que fuese estipulada.”
Conferencia de Berlín. Acta General. Febrero de 1885.
La política colonial se impone en primer lugar en las naciones que deben recurrir a la emigración, ya por
ser pobre su población, ya por ser excesiva (...) Pero hay otro aspecto de esta cuestión mucho más
importante: la cuestión colonial es, para países como el nuestro, dedicados por la naturaleza misma de su
industria a una gran exportación, el problema mismo de los mercados. Allí donde se tenga dominio
político, se tendrá también predominio de los productos, predominio económico.”
Jules Ferry. 1882.
"Ustedes los blancos presumían que eramos salvajes... Cuando cantabamos nuestras alabanzas al Sol, a la
Luna o al Viento, ustedes nos trataban de idólatras. Sin comprender, ustedes nos han condenado como
almas pérdidas, simplemente porque nuestra religión era diferente de la vuestra. Nosotros veiamos la

4. Obra del Gran Espíritu en casi tado: el Sol, la Luna, los Arboles, el Viento y las Montañas; y veces nos
aproximábamos de El a través de ellos: ¿Era eso tan malo?. Yo pienso que nosotros creemos
sinceramente en el Ser Supremo, de una fé más fuerte que muchos blancos que nos han tratado de
paganos. Los Indios vivendo del lado de la Naturaleza y del Maestro de la Naturaleza, no viven en la
obscuridad."
Tatanga Mani o Búfalo Caminante (1871-1967).
*Jefe indígena de la tribu Stoney de Canadá.
Charles Napier (1782-1853).
Primer gobernador de Sind (hoy
en Pakistán
"Nuestro objeto al conquistar la India, el objeto de todas nuestras crueldades, no fue otro que el dinero...
Se dice que de la India se han obtenido unos mil millones de libras esterlinas en los últimos noventa años
(1756-1846). Cada uno de estos chelines se ha extraído de un charco de sangre; se ha limpiado a
conciencia y ha ido a parar a los bolsillos de los asesinos. Sin embargo, por mucho que se limpie y se
seque el dinero, esa “maldita mancha” no saldrá nunca."
History of Sir C. Napier’s Administration of Scinde. Londres, 1847
Por una feliz circunstancia, que quizá todavía no se ha señalado, Argelia tendrá que pedir durante mucho
tiempo los productos manufacturados que produce Francia, mientras que ella podrá surtir con abundancia
las materias primas necesarias para la industria de la metrópoli. Pero antes de que el colono pueda pedir a
la tierra el aceite, la soja, el tabaco, el algodón, la madera, etc., antes de que nos pueda aportar aceites más
corrientes, pieles, granos, animales, lanas y otros productos del interior de Argelia, es necesario que la
dominación sea conquistada por la fuerza y mantenida por la política.”
General Bugeaud. Argelia, los medios para conservar y utilizar la conquista. 1842.
Carta del Jefe Seattle al presidente de los Estados Unidos
[Carta: Texto completo]
Jefe Seattle
Nota
El presidente de los Estados Unidos, Franklin Pierce, envía en 1854 una oferta al jefe
Seattle, de la tribu Suwamish, para comprarle los territorios del noroeste de los Estados
Unidos que hoy forman el Estado de Wáshington. A cambio, promete crear una
"reservación" para el pueblo indígena. El jefe Seattle responde en 1855.

5. El Gran Jefe Blanco de Wáshington ha ordenado hacernos saber que nos quiere comprar
las tierras. El Gran Jefe Blanco nos ha enviado también palabras de amistad y de buena
voluntad. Mucho apreciamos esta gentileza, porque sabemos que poca falta le hace
nuestra amistad. Vamos a considerar su oferta pues sabemos que, de no hacerlo, el
hombre blanco podrá venir con sus armas de fuego a tomar nuestras tierras. El Gran Jefe
Blanco de Wáshington podrá confiar en la palabra del jefe Seattle con la misma certeza
que espera el retorno de las estaciones. Como las estrellas inmutables son mis palabras.
¿Cómo se puede comprar o vender el cielo o el calor de la tierra? Esa es para nosotros
una idea extraña.
Si nadie puede poseer la frescura del viento ni el fulgor del agua, ¿cómo es posible que
usted se proponga comprarlos?
Cada pedazo de esta tierra es sagrado para mi pueblo. Cada rama brillante de un pino,
cada puñado de arena de las playas, la penumbra de la densa selva, cada rayo de luz y el
zumbar de los insectos son sagrados en la memoria y vida de mi pueblo. La savia que
recorre el cuerpo de los árboles lleva consigo la historia del piel roja.
Los muertos del hombre blanco olvidan su tierra de origen cuando van a caminar entre
las estrellas. Nuestros muertos jamás se olvidan de esta bella tierra, pues ella es la madre
del hombre piel roja. Somos parte de la tierra y ella es parte de nosotros. Las flores
perfumadas son nuestras hermanas; el ciervo, el caballo, el gran águila, son nuestros
hermanos. Los picos rocosos, los surcos húmedos de las campiñas, el calor del cuerpo
del potro y el hombre, todos pertenecen a la misma familia.
Por esto, cuando el Gran Jefe Blanco en Wáshington manda decir que desea comprar
nuestra tierra, pide mucho de nosotros. El Gran Jefe Blanco dice que nos reservará un
lugar donde podamos vivir satisfechos. Él será nuestro padre y nosotros seremos sus
hijos. Por lo tanto, nosotros vamos a considerar su oferta de comprar nuestra tierra. Pero
eso no será fácil. Esta tierra es sagrada para nosotros. Esta agua brillante que se escurre
por los riachuelos y corre por los ríos no es apenas agua, sino la sangre de nuestros
antepasados. Si les vendemos la tierra, ustedes deberán recordar que ella es sagrada, y
deberán enseñar a sus niños que ella es sagrada y que cada reflejo sobre las aguas
limpias de los lagos hablan de acontecimientos y recuerdos de la vida de mi pueblo. El
murmullo de los ríos es la voz de mis antepasados.
Los ríos son nuestros hermanos, sacian nuestra sed. Los ríos cargan nuestras canoas y
alimentan a nuestros niños. Si les vendemos nuestras tierras, ustedes deben recordar y
enseñar a sus hijos que los ríos son nuestros hermanos, y los suyos también. Por lo tanto,
ustedes deberán dar a los ríos la bondad que le dedicarían a cualquier hermano.
Sabemos que el hombre blanco no comprende nuestras costumbres. Para él una porción
de tierra tiene el mismo significado que cualquier otra, pues es un forastero que llega en
la noche y extrae de la tierra aquello que necesita. La tierra no es su hermana sino su
enemiga, y cuando ya la conquistó, prosigue su camino. Deja atrás las tumbas de sus
antepasados y no se preocupa. Roba de la tierra aquello que sería de sus hijos y no le
importa.
La sepultura de su padre y los derechos de sus hijos son olvidados. Trata a su madre, a la

6. “El Congreso, considerando que la instrucción de los indígenas hace correr a Argelia un
auténtico peligro, tanto desde el punto de vista económico como dessed el punto de
vista de la seguridad del doblamiento francés, se pronuncia en el sentido de que la
instrucción primaria de los indígenas sea suprimida”
Congreso de los colonos franceses en Argel, marzo 1908.
Tratadlos como a niños. Hacedles creer que lo que sabemos es en su beneficio y en el
nuestro. Hacedlo así y todas las dificultades de habran terminado”
Capitán Osborn (1860)
“ No son capazos d’exercir el propi govern. Cóm ho podrien ser? No formen una raça
capaç de governar-se a sí mateixos(…)aquest problema(…) és racial. Déu no ha
preparat durant mil anys als pobles teutònics i de parla inglesa per a una vana actitud
d’autocontemplació i autodeterminació.No! Ens a convertit en organitzadors magistrals
del Món per a impossar el sistema ahí on regna el caos (…) Si no fora per aquesta força
el Món cauria en la barbarie i la foscor. I de tota la nostra raça Ell va assenyalar al poble
nordamericà com a la nació elegida per a dirigir la regeneració del Món.
1900 Senador Beveridge
“Para compensar lo perdido en el mercado americanodebemos poseer el mercado
colonial.
Porque señores, el imperio, para parodiar la célebre frase es el comercio”
Joseph Chamberlain en el congrés de la Cámara de Comerç del Imperi, Londres
1896
Actualmentelas 5 partes del Mundo son tributarias nuestras, Las planicies de América
del Norte i Rusia sion nuestros campos de trigo (…) Canadfá y los paises Bálticos
nuestros bosques. Australia mantiene nuestras ovejas, América del Sur nuestros rebaños
de bueyes. El Perú envia su plata. California nuestro oro. Los chinos cultivan el te para
nosotros y de la Índias Orientales fluyen hacia Inglaterra rios de café, azucar y especias.
Francia y España son nuestros viñedos. El Mediterráneo es nuestro Vergel. Nuestro
algodón lo sacamos de EstaDOS Unidos (…)
Stanley Jevons 1866
“Los invasores ingleses han roto los telares indios i destruidos sus útiles. Inglaterra
comenzó con expulsar los tejidos indios del mercado europeo, después se dedicó a
exportar al Indostaní el hilado, y por fín inundó de tejidos de algodón la patria de los
tejidos de algodón (…) en 1824, las exportaciones de muselinas inglesas ala india
alcanzaron apenas un millon de yardas, mientras que en 1837 subieron a los 64

7. millones. Peero en el mismo periodo, la población de Dacca pasó d 150.000 a 30.000
individuos. Esta decadencia de las ciudades indias, celebres por sus productos, no era
con todo la peor de las consecuencias de la dominación británica. La técnica inglesa y el
empleo de la maquina de vapor por los ingleses había destruido, en todso el Indostaní, la
articulación entre la agricultura y la industria artesdanal.”
K. Marx: La dominación britànica en la India
“Europa purde verse como una casa de comercio que desde hace unos años va
viendo decrecer su volumen de negocios. El consumo europeu está saturado, es
preciso hacer surgir en todas partes del Mundo nuevas capas de consumidores, so
pena de ver la quiebra de la sociedad moderna (…)
Jules Ferry
Estava ahir en l'East End i vaig assistir a una reunió de parats. Vaig escoltar fortes discussions. No se
sentia mes que un crit: "pa, pa". Quan vaig tornar a ma casa em vaig sentir encara més convençut de la
importància de l'imperialisme (...). Per a salvar als quaranta milions d'habitants del Regne Unit d'una
mortífera guerra civil, nosaltres, els colonitzadors, hem de conquistar noves terres per a instal·lar en elles
l'excedent de la nostra població i trobar noves eixides als productes de les nostres fàbriques."
Sir Cecil Rhodes. Carta al periodista Stead. 1895.
"La política colonial s'imposa en primer lloc en les nocions que han de recórrer o l'emigració, ja per ser
pobre la seua població, ja per ser excessiva. Però també s'imposa en les que tenen o bé superabundància
de capitals o bé excedent de productes esta és la forma modern actual més estesa i més fecunda (...).
Des d'este punt de vista, ho repetisc, la fundació d'una colònia és la creació d'un mercat (...). En el temps
en què estem i amb la crisi que passen totes les indústries europees, la fundació d'una colònia és la creació
d'una eixida. Allí on romanga el nuc colonial entre la mare-pàtria que produïx i les colònies que ella va
fundar, es tindrà el predomini dels productes: econòmic, i també polític (...)
Hi ha un segon punt que dec igualment abordar: és el costat humanitari i civilitzador de la qüestió. És
precís dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret respecte a les races inferiors perquè
hi ha un deure amb elles. Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races.
Sr. Maigne: S'atrevix vosté a dir això en el país on s'han proclamat els drets de l'home?
Sr. Guilloutet: És la justificació de l'esclavitud i de la tracta de negres.
Jules Ferri: Si l'honorable Sr. Maigne té raó, si la Declaració dels Drets de l'Home ha sigut escrita per als
negres d'Àfrica equatorial, llavors, amb quin dret van vostés a imposar-los els intercanvis, el tràfic? Ells
no els han cridat...
Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races inferiors. I existix algú que puga negar que hi
ha més justícia, més orde material i moral en l'Àfrica del Nord des que França ha fet la seua conquista?"
Discurs de Jules Ferri davant de la Cambra, París. 1885.
"La colonització és la força expansiva d'un poble, és la seua potència de reproducció, és la seua dilatació i
la seua multiplicació a través de l'espai, és la submissió de l'univers o d'una gran port d'ell, a la seua
llengua, als seus costums, a les seues idees i a les seues lleis. Un poble que colonitza és un poble que posa
els fonaments de la seua grandesa i de la seua supremacia futura (...). Des del punt de vista moral i
intel·lectual, este creixement del nombre de les forces i de les intel·ligències humanes modifica i
diversifica la producció intel·lectual. Qui pot negar que la literatura, les arts i les ciències d'una raça
determinada al ser amplificats, adquirixen un impuls que no es troba entre els pobles d'una naturalesa més
passiva i sedentària?

8. Des de qualsevol punt de vista que s'adopte, siga que ens acontentem amb la consideració de la
prosperitat, de l'autoritat i de la influència política, siga que ens elevem a la contemplació de la grandesa
intel·lectual, heus ací l'enunciat d'una veritat indiscutible: el poble que colonitza més és el primer i millor
poble, i sense no ho és hui, ho serà demà."
P. Leroy-Beaulieu, La colonització en els temps moderns, 1874.
És la britànica la més gran de les races dominants que el món ha conegut i, per consegüent, el poder
determinant en la història de la civilització universal. I no pot complir la seua missió, que és crear el
progrés de la cultura humana, si no és mercé a l'expansió de la dominació anglesa. L'esperit del país
tindrà forces per a complir esta missió que ens ha imposat la Història i el nostre caràcter nacional. [...]
L'Imperi britànic, fermament unit, i els Estats Units deuen junts assegurar la pau del món i assumir la
pesada responsabilitat d'educar per a la civilització als pobles retardats.
Joseph Chamberlain al capdavant del Miisterio de Colònies britànic, en 1895.
Una nació és com un individu: té els seus deures que complir i nosaltres no podem desentendre'ns dels els
nostres cap a tants pobles encomanats a la nostra tutela. Només la nostra dominació pot assegurar la pau,
la seguretat i la riquesa a tants desgraciats que, mai anteriorment, han conegut estos beneficis. I és acabant
esta obra civilitzadora com nosaltres duem a terme nostra missió nacional, per a l'etern profit dels pobles
a l'ombra del nostre ceptre imperial.”
J. Chamberlain. Discurs
“Estos pobles (africans) són molt difícils de manejar (...) No tenen idea dels desitjos i de les complexes
necessitats que constituïxen el que nosaltres cridem civilització i és assumir una gran responsabilitat
traure'ls gratuïtament de l'estat de barbàrie en el qual viuen satisfets feliços.”
The Estafes. 1877.
Les analogies entre els negres i les mones són més grans que entre les mones i els europeus.
El negre és inferior, intel·lectualment, a l'home europeu. El negre només pot ser humanitzat i civilitzat
pels europeus."
J. JUNT. Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres 1863
“Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent.
L'originalitat de l'imperialisme americà consistix precisament a substituir els procediments de conquista
per una forma d'actuació més subtil: la diplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten d'establir, en els
xicotets Estats americans, la seua influència financera. El tresor o la banca concedixen préstecs als
governs dels dits Estats per a ajudar-les a organitzar una administració, a restablir una moneda estable o a
realitzar obres públiques que siguen d'utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversions en
els negocis privats. En estes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels
interessos del deute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt a veure's compromeses. Llavors
el govern de Washington intervé per a protegir els interessos dels prestadors.
Però no es deté ací. Aprofita estos disturbis per a intervindre en la política interior de les repúbliques, bé
siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, bé per la pressió diplomàtica, o inclús per les armes.
Quan un d'eixos governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir
fàcilment que fracasse o siga un èxit el motí, perquè per a detindre la rebel·lió, no tenen més que advertir
els capitostos que en el cas que arriben al poder, no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si
els Estats Units estan satisfets del govern en vigor, ho protegixen; si eixe govern no és dòcil, ho
abandonen a la seua sort.
Pierre Renouvin. La crisi europea i la Primera Guerra Mundial (1904-1918).
"Art. 1: Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà.
Art. 2: La república de Panamà concedix als Estats Units a perpetuïtat l'ús, l'ocupació i el control d'una
zona de terra i la seua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i
protecció del dit canal; esta zona de 10 milles s'estén sobre cinc a cada vora...
Art. 7: La república de Panamà concedix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l'orde públic en
les ciutats de Panamà i Colom i els territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga
capaç, segons el parer dels Estats Units, de mantindre-ho."
CHAULANGES, MANRY i SEVE. Textes historiques, 1871-1914.

9. “Les fàbriques americanes produïxen més del que el poble americà pot utilitzar; la terra americana
produïx més del que pot consumir. El destí ha traçat la nostra política; el comerç mundial ha de ser i serà
el nostre. Ho aconseguirem, com la nostra mare ens va ensenyar. Establirem agències comercials en la
superfície del món com a centres de distribució dels productes americans. Cobrirem els oceans amb els
nostres barcos. Construirem una marina a la mesura de la nostra grandesa. De les nostres agències
comercials sorgiran grans colònies que desplegaran la nostra bandera i comerciaran amb nosaltres.”
A. J. Beveridge. Discurs Donat a Boston. 1898.
En nom de Déu totpoderós.
Sa majestat el Rei d'Espanya; S.M. L'Emperador d'Alemanya, Rei de Prússia; S.M. L'Emperador
d'Àustria, Rei de Bohèmia, etc. (...)
Desitjant establir en un esperit d'enteniment mutu, les condicions més favorables al desenvolupament del
comerç i de la civilització en determinades regions d'Àfrica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de
la lliure navegació pels principals rius africans que desemboquen en l'oceà Atlàntic; desitjosos, d'altra
banda, de previndre els malentesos i les disputes que pogueren suscitar en el futur les noves preses de
possessió efectuades en les costes d'Àfrica i preocupats, al mateix temps pels mitjans d'augmentar el
benestar moral i material de les poblacions indígenes, han resolt (...):
1r Declaració relativa a la libertd de comerç en la conca del Congo, les seues desembocadures i països
circumveïns, amb disposicions relatives a la protecció dels indígenes, dels missioners i dels viatgers, i a la
llibertat religiosa.
2n Declaració referent a la tracta d'esclaus i les operacions que per terra o per mar proporcionen esclaus
per a la tracta.
3r Declaració relativa a la neutralitat dels territoris compresos en la conca convencional del Congo.
4t'Acta de navegació del Congo.
5t'Acta de navegació del Níger.
6t Declaració que establix en les relacions internacionals regles unformes respecte a les ocupacions que
d'ara en avant puguen verificar-se en les costes del continent africà.
Article 34. Tota potència que d'ara en avant prenga possessió d'un territori situat en la costa del continent
africà, però fora de les seues possessions actuals, o que no posseint cap fins llavors, arribara a adquirir-ho,
així com tota potència que es faça càrrec en aquella d'un protectorat, acompanyarà l'Acta respectiva d'una
notificació dirigida a les restants potències firmants de la present Acta, a fi de posar-les en condicions de
fa valdre les seues reclamacions, si haguera lloc a elles.
Article 35. Les potències firmants de la present Acta reconeixen l'obligació d'assegurar, en els territoris
ocupats per elles en la costa del continent africà, l'existència d'una autoritat suficient per a fer respectar els
drets adquirits i, arribat el cas, la llibertat de comerç i de trànsit en les condicions en què fóra estipulada.”
Conferència de Berlín. Acta General. Febrer de 1885.
La política colonial s'imposa en primer lloc en les nacions que han de recórrer a l'emigració, ja per ser
pobre la seua població, ja per ser excessiva (...) Però hi ha un altre aspecte d'esta qüestió molt més
important: la qüestió colonial és, per a països com el nostre, dedicats per la naturalesa mateixa de la seua
indústria a una gran exportació, el problema mateix dels mercats. Allí on es tinga domini polític, es tindrà
també predomini dels productes, predomini econòmic.”
Jules Ferri. 1882.
"Vostés els blancs presumien que érem salvatges... Quan cantàvem les nostres alabances al Sol, a la Lluna
o al Vent, vostés ens tractaven d'idòlatres. Sense comprendre, vostés ens han condemnat com a ànimes
pèrdues, simplement perquè la nostra religió era diferent de la vostra. Nosaltres véiem l'Obra del Gran
Esperit en quasi tado: el Sol, la Lluna, els Arbores, el Vent i les Muntanyes; i vegades ens aproximàvem
d'El a través d'ells: Era això tan roín?. Jo pense que nosaltres creiem sincerament en el Ser Suprem, d'una
fe més forta que molts blancs que ens han tractat de pagans. Els Indis vivendo del costat de la Naturalesa i
del Mestre de la Naturalesa, no viuen en la foscor."
Tatanga Mani o Búfal Caminant (1871-1967).
*Cap indígena de la tribu Stoney de Canadà.
Charles Napier (1782-1853).
Primer governador de Sind (hui al
Pakistan

10. "El nostre objecte al conquistar l'Índia, l'objecte de totes les nostres crueltats, no va ser un altre que els
diners... Es diu que de l'Índia s'han obtingut uns mil milions de lliures esterlines en els últims noranta
anys (1756-1846). Cada un d'estos xílings s'ha extret d'un toll de sang; s'ha netejat a consciència i ha anat
a parar a les butxaques dels assassins. No obstant això, per molt que es netege i s'asseque els diners, eixa
“maleïda taca” no eixirà mai."
History of Sir C. Napier'S Administration of Scinde. Londres, 1847
Per una feliç circumstància, que potser encara no s'ha assenyalat, Algèria haurà de demanar durant molt
de temps els productes manufacturats que produïx França, mentres que ella podrà assortir amb
abundància les matèries primeres necessàries per a la indústria de la metrópoli. Però abans que el colon
puga demanar a la terra l'oli, la soja, el tabac, el cotó, la fusta, etc., abans que ens puga aportar olis més
corrents, pells, grans, animals, llanes i altres productes de l'interior d'Algèria, és necessari que la
dominació siga conquistada per la força i mantinguda per la política.”
General Bugeaud. Algèria, els mitjans per a conservar i utilitzar la conquista. 1842.
Carta del Cap Seattle al president dels Estats Units
[Carta: Text complet]
Cap Seattle
Nota
El president dels Estats Units, Franklin Pierce, envia en 1854 una oferta al cap Seattle,
de la tribu Suwamish, per a comprar-li els territoris del nord-oest dels Estats Units que
hui formen l'Estat de Washington. A canvi, promet crear una "reservació" per al poble
indígena. El cap Seattle respon en 1855.
El Gran Cap Blanco de Washington ha ordenat fer-nos saber que ens vol comprar les
terres. El Gran Cap Blanco ens ha enviat també paraules d'amistat i de bona voluntat.
Molt apreciem esta gentilesa, perquè sabem que poca falta li fa la nostra amistat.
Considerarem la seua oferta perquè sabem que, de no fer-ho, l'home blanc podrà vindre
amb les seues armes de foc a prendre les nostres terres. El Gran Cap Blanco de
Washington podrà confiar en la paraula del cap Seattle amb la mateixa certesa que
espera el retorn de les estacions. Com les estreles immutables són les meues paraules.
Com es pot comprar o vendre el cel o la calor de la terra? Eixa és per a nosaltres una
idea estranya.
Si ningú pot posseir la frescor del vent ni el fulgor de l'aigua, com és possible que vosté
es propose comprar-los?
Cada tros d'esta terra és sagrat per al meu poble. Cada branca brillant d'un pi, cada
grapat d'arena de les platges, la penombra de la densa selva, cada raig de llum i el
brunzir dels insectes són sagrats en la memòria i vida del meu poble. La saba que
recorre el cos dels arbres porta amb si la història del pell roja.
Els morts de l'home blanc obliden la seua terra d'origen quan caminaran entre les
estreles. Els nostres morts mai s'obliden d'esta bella terra, perquè ella és la mare de
l'home pell roja. Som part de la terra i ella és part de nosaltres. Les flors perfumades són
les nostres germanes; el cervo, el cavall, el gran àguila, són els nostres germans. Els pics

11. rocosos, els solcs humits de les camps, la calor del cos del potro i l'home, tots pertanyen
a la mateixa família.
Per açò, quan el Gran Cap Blanco en Washington mana dir que desitja comprar la
nostra terra, demana molt de nosaltres. El Gran Cap Blanco diu que ens reservarà un
lloc on podem viure satisfets. Ell serà el nostre pare i nosaltres serem els seus fills. Per
tant, nosaltres considerarem la seua oferta de comprar la nostra terra. Però això no serà
fàcil. Esta terra és sagrada per a nosaltres. Esta aigua brillant que s'escorre pels rierols i
corre pels rius no és a penes aigua, sinó la sang dels nostres avantpassats. Si els venem
la terra, vostés hauran de recordar que ella és sagrada, i hauran d'ensenyar als seus
xiquets que ella és sagrada i que cada reflex sobre les aigües netes dels llacs parlen
d'esdeveniments i records de la vida del meu poble. El murmuri dels rius és la veu dels
meus avantpassats.
Els rius són els nostres germans, sacien la nostra set. Els rius carreguen les nostres
canoes i alimenten els nostres xiquets. Si els venem les nostres terres, vostés han de
recordar i ensenyar als seus fills que els rius són els nostres germans, i els seus també.
Per tant, vostés hauran de donar als rius la bondat que li dedicarien a qualsevol germà.
Sabem que l'home blanc no comprén els nostres costums. Per a ell una porció de terra té
el mateix significat que qualsevol altra, perquè és un foraster que arriba en la nit i extrau
de la terra allò que necessita. La terra no és la seua germana sinó la seua enemiga, i
quan ja la va conquistar, prosseguix el seu camí. Deixa arrere les tombes dels seus
avantpassats i no es preocupa. Roba de la terra allò que seria dels seus fills i no li
importa.
La sepultura de son pare i els drets dels seus fills són oblidats. Tracta a sa mare, a la
terra, al seu germà i al cel com a coses que puguen ser comprades, saquejades, venudes
com a Moltons o adorns colorits. El seu gana devorarà la terra, deixant arrere només un
desert.
Jo no entenc, els nostres costums són diferents de les seues. Tal vegada siga perquè sóc
un Salvatge i no comprenc.
No hi ha un lloc quiet en les ciutats de l'home blanc. Cap lloc on es puga sentir el florir
dels fulls en la primavera o el batre les ales d'un insecte. Mes tal vegada siga perquè sóc
un home salvatge i no comprenc. El soroll pareix només insultar les oïdes.
Quina resta de la vida si un home no pot sentir el plorar solitari d'una au o el raucar
nocturn de les granotes al voltant d'un llac?. Jo sóc un home pell roja i no comprenc.
L'indi preferix el suau murmuri del vent encrespant la superfície del llac, i el propi vent,
net per una pluja diürna o perfumat pels pins.
L'aire és de molt de valor per a l'home pell roja, perquè totes les coses compartixen el
mateix aire -l'animal, l'arbre, l'home- tots compartixen el mateix bufit. Pareix que
l'home blanc no sent l'aire que respira. Com una persona agonitzant, és insensible al mal
olor. Però si venem la nostra terra a l'home blanc, ell ha de recordar que l'aire és valuós
per a nosaltres, que l'aire compartix el seu esperit amb la vida que manté. El vent que va
donar als nostres iaios el seu primer respir, també va rebre el seu últim sospir. Si els
venem la nostra terra, vostés han de mantindre intacta i sagrada, com un lloc on fins al
mateix home blanc puga assaborir el vent ensucrat per les flors dels prats.
Per tant, meditarem sobre l'oferta de comprar la nostra terra. Si decidim acceptar,
imposaré una condició: l'home blanc ha de tractar els animals d'esta terra com als seus
germans.

12. Sóc un home salvatge i no comprenc cap altra forma d'actuar. VI un miler de búfals
podrint-se en la planura, abandonats per l'home blanc que els va abatre des d'un tren al
passar. Jo sóc un home salvatge i no comprenc com és que el cavall fumejant de ferro
pot ser més important que el búfal, que nosaltres sacrifiquem només per a sobreviure.
Què és l'home sense els animals? Si tots els animals se n'anaren, l'home moriria d'una
gran soledat d'esperit, perquè el que ocórrega amb els animals en breu ocorrerà als
hòmens. Hi ha una unió en tot.
Vostés han d'ensenyar als seus xiquets que el sòl davall els seus peus és la cendra dels
seus iaios. Perquè respecten la terra, diguen als seus fills que ella va ser enriquida amb
les vides del nostre poble. Ensenyen als seus xiquets el que ensenyem als nostres, que la
terra és la nostra mare. Tot el que li ocórrega a la terra, li ocorrerà als fills de la terra. Si
els hòmens escupen en el sòl, estan escopint en si mateixos.
Açò és el que sabem: la terra no pertany a l'home; és l'home el que pertany a la terra.
Açò és el que sabem: totes la coses estan relacionades com la sang que unix una família.
Hi ha una unió en tot.
El que ocórrega amb la terra recaurà sobre els fills de la terra. L'home no va teixir el
teixit de la vida; ell és simplement un dels seus fils. Tot el que fera al teixit, ho farà a si
mateix.
Inclús l'home blanc, el Déu Del Qual camina i parla com ell, d'amic a amic, no pot estar
exempt del destí comú. És possible que siguem germans, a pesar de tot. Veurem. D'una
cosa estem segurs que l'home blanc arribarà a descobrir algun dia: el nostre Déu és el
mateix Déu.
Vostés podran pensar que ho posseïxen, com desitgen posseir la nostra terra; però no és
possible, Ell és el Déu de l'home, i la seua compassió és igual per a l'home pell roja com
per a l'home pell blanca.
La terra és preciosa, i despreciar-la és despreciar el seu creador. Els blancs també
passaran; tal vegada més ràpid que totes les altres tribus. Contaminen els seus llits i una
nit seran sufocats pels seus propis rebutjos.
Quan ens desposseïsquen d'esta terra, vostés brillaran intensament il·luminats per la
força del Déu que els va portar a estes terres i per alguna raó especial els va donar el
domini sobre la terra i sobre l'home pell roja.
Este destí és un misteri per a nosaltres, perquè no comprenem el que els búfals siguen
exterminats, els cavalls indòmits siguen tots domats, els racons secrets del bosc dens
siguen impregnats de l'olor de molts hòmens i la visió de les muntanyes obstruïda per
fils de parlar.
Què ha succeït amb el bosc espés? Va desaparéixer.
Què ha succeït amb l'àguila? Va desaparéixer.
La vida ha acabat. Ara comença la supervivència.
FI
“El Congrés, considerant que la instrucció dels indígenes fa córrer a Algèria un autèntic
perill, tant des del punt de vista econòmic com desset el punt de vista de la seguretat del

13. doblamiento francés, es pronuncia en el sentit que la instrucció primària dels indígenes
siga suprimida”
Congrés dels colons francesos a Alger, març 1908.
Tracteu-los com a xiquets. Feu-los creure que el que sabem és en benefici seu i en el
nostre. Feu-ho així i totes les dificultats d'hauran acabat”
Capità Osborn (1860)
“ No són cabassos d'exercir el propi govern. Com ho podrien ser? No formen una raça
capaç de governar-se a si mateixos(…)este problema(…) és racial. Déu no hi ha
preparat durant mils anys als pobles teutònics i de vèrbola anglesa per a una vana
actitud d'autocontemplació i autodeterminació.No! Ens$ a convertit en organitzadors
magistrals del món per a impossar el sistema ací on regna el caos (…) Si no fora per
esta força el món cauria en la barbàrie i la foscor. I de tota la nostra raça Ell va
assenyalar al poble nordamericà com a la va nàixer triada per a dirigir la regeneració del
món.
1900 Senador Beveridge
“Per a compensar allò que s'ha perdut en el mercat americanodebemos posseir el mercat
colonial.
Perquè senyors, l'imperi, per a parodiar la cèlebre frase és el comerç”
Joseph Chamberlain en el congrés de la Cambra de Comerç de l'Imperi, Londres
1896
Actualmentelas 5 parts del món són tributàries les nostres, Les planures d'Amèrica del
Nord i Rússia sió els nostres camps de blat (…) Canadfá i els països Bàltics els nostres
boscos. Austràlia manté les nostres ovelles, Amèrica del Sud nostres ramats de bous. El
Perú envia la seua plata. Califòrnia el nostre or. Els xinesos cultiven el te per a nosaltres
i de l'Índies Orientals fluïxen cap a Anglaterra rius de café, sucre i espècies. França i
Espanya són les nostres vinyes. El Mediterrani és el nostre El Verger. El nostre cotó ho
traiem d'estats Units (…)
Stanley Jevons 1866
“Els invasors anglesos han rote els telers indis i destruïts els seus útils. Anglaterra va
començar d'expulsar els teixits indis del mercat europeu, després es va dedicar a
exportar a l'Indostaní el filat, i per fet va inundar de teixits de cotó la pàtria dels teixits
de cotó (…) en 1824, les exportacions de mussolines angleses ala índia van aconseguir a
penes un milió d'iardes, mentres que en 1837 van pujar als 64 milions. Peero en el
mateix període, la població de Dacca va passar d 150.000 a 30.000 individus. Esta
decadència de les ciutats índies, celebres pels seus productes, no era amb tot la pitjor de

14. les conseqüències de la dominació britànica. La tècnica anglesa i l'ocupació de la
maquina de vapor pels anglesos havia destruït, en todso l'Indostaní, l'articulació entre
l'agricultura i la indústria artesdanal.”
K. Marx: La dominació britànica a l'Índia
“Europa purde veure's com una casa de comerç que des de fa uns anys va veient
decréixer el seu volum de negocis. El consum europeu està saturat, és necessari fer
sorgir en totes parts del món noves capes de consumidors, sota pena de veure la
fallida de la societat moderna (…)
Jules Ferri