UN REPORTATGE D\'ORIOL MALLÓ SOBRE EL REGNE DEL XIBALBÀ A LA PENINSULA DEL YUCATAN,PUBLICAT A LA REVISTA SÀPIENS

1. sc
al
a
viatge a
l’inframon
maia
arqueòlegs mexicans ens obren la porta d’entrada a l’‘infern’ maia
Sota les selves de Yucatán, a Mèxic, s’hi amaga un laberint de coves, camins i petits arqueologia subaquàtica
temples. És un univers subterrani construït per l’antiga civilització maia per simbolitzar Els arqueòlegs, impressionats per les
el regne de Xibalbà, la llar dels Senyors de la Mort. ‘Sàpiens’ s’hi endinsa en exclusiva piràmides maies, havien prestat poca
atenció a l’inframón construït per aquesta
de la mà de l’arqueòleg que dirigeix l’estudi sobre aquest inframón amb el seu equip
don couch
civilització. A l’esquerra, màscara
de submarinistes. Per oriol mAlló, amb l’assessorament de guillErmo dE AndA. fotografies de don CouCh funerària trobada a Calakmul.

2. amèrica precolombina
É
s una regió inhòspita, perduda entre el Carib
i l’altiplà que domina Mèxic. La gran plana
del Yucatán és una inacabable línia a l’horit-
zó. Una terra sense rius ni llacs, tan sols amb
corrents subterranis i ulls d’aigua (anomenats
cenotes) que xuclen les gotes del cel i alimen-
ten la vida de la superfície. A penes un llit de selva baixa,
no gaire espessa però ben intricada, que solca tot el terri-
tori, on els habitants de petits pobles cultiven fruites tro-
picals. Entre pluges escasses i salvatges tempestes tropi-
cals, la natura floreix tan ràpid com mor, i en aquest equi-
libri incert la supervivència és un repte diari. Aquest és el
lloc on cap al 2500 aC van arribar les tribus maies provi-
nents de les terres altes de l’actual Guatemala per conver-
tir-se en els senyors de la península del Yucatán. Influïts
per la cultura olmeca del golf de Mèxic, els maies van cre-
ar entre el segle III aC i IX dC una teranyina de ciutats es-
tat, desenvolupant en aquella regió una de les grans civi-
litzacions de l’antiguitat.
l’herència oculta dels antics maies
La seva complexa mitologia senyoreja les ruïnes dels tem-
ples, però també s’amaga en la profunditat de la terra. Si
les piràmides representen la muntanya sagrada que va
emergir de les aigües primordials durant la creació del
món, les coves subterrànies que abunden a la regió es van
convertir per als maies en la llar de les potències obscures
kurt whelan/new odyssey art
del cosmos. És una part menys visible i espectacular del
seu llegat, però igualment important per comprendre la
seva religió i la seva societat. “Hem de suposar que els
primers santuaris dels maies, tot just arribats al territori
de les selves tropicals centreamericanes, van ser les coves,
tan abundants a la regió”, escriu el reconegut arqueòleg
Miguel Rivera Dorado. “Desgraciadament, els arqueòlegs,
excepte notables excepcions, han parat poca atenció a
aquests indrets. Impressionats i seduïts per les ciutats regional”, precisa De Anda, “és a dir, que en una mateixa que retrata perfectament la difícil vida dels maies al Yu- els senyors
monumentals, han deixat les coves de banda, cosa que àrea geogràfica hem trobat concentrades una sèrie de catán. Travessar l’aigua significa la destrucció i el retorn a la de la nit
priva la investigació religiosa d’un àmbit privilegiat”. representacions materials d’aquesta idea abstracta que indeterminació primigènia, però al mateix temps garanteix Per als maies,
és l’inframón”. Des que l’INAH va fer públic l’informe, el renaixement posterior. L’aigua és mort i aniquilació, i, al Xibalbà era la llar
bussejar en aigües fosques l’agost del 2008, res ha estat igual per a Guillermo de Anda. mateix temps, vida i metamorfosi. És l’agent purificador de les potències
Darrerament, però, hi ha esforços importants per posar La premsa mundial es va fer ressò d’aquella troballa que que mata el passat contaminat i prepara els éssers vius obscures del
remei a aquest oblit. La feina d’alguns arqueòlegs canvia mostrava un territori verge sota la selva. per a una vida renovada. cosmos, com els
la visió que tenim dels cenotes i el seu paper en l’univers Heus aquí, doncs, el paper essencial de les coves i les déus de la mort
maia. És el cas de Guillermo de Anda, arqueòleg i professor les claus de l’inframón aigües subterrànies en la religió maia. Les coves són la via que apareixen
de la Universidad Autónoma de Yucatán, a Mérida, que va En la cosmovisió maia, el cel és el regne de la llum dels d’accés al regne de Xibalbà, la baula entre el país dels vius representats en
redactar un primer i essencial informe arqueològic per a astres i de la pluja que tot ho vivifica. La terra és la gran i la terra dels morts. Un regne de foscor que resulta terrible aquesta pintura.
l’Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH). mare d’on sorgeix tota la vida. I el regne de Xibalbà, fosc i però fonamental, ja que no és un destí final sinó un trànsit
En aquest estudi exposava els subterrani, és el pol oposat al cel. Es tracta, doncs, d’una necessari, la purificació que assegura el ressorgiment del
resultats de dos anys d’investi- mena d’infern, però sense el judici moral que aquest espai sol en el seu perenne cicle. Perquè el cel i l’inframón són
descens sagrat gar el seu projecte, anomenat mític comporta en altres tradicions com la judeocristiana. dues cares d’un mateix mirall, en un cicle que compleix
les investigacions El culto al cenote en el centro de L’inframón és llar de les potències obscures, com els déus la llei de l’etern retorn. Un cicle que requereix de l’acció
subaquàtiques Yucatán. De Anda considerava de la mort i la malaltia, i representa simbòlicament la nit, humana, amb el seu culte i els seus sacrificis, però sense
confirmen que provat que, sota la superfície de el somni i la mort.
des dels ‘cenotes’ la terra yucateca i accessibles des Els maies pensaven que tota la terra que trepitjaven
(cavernes d’aigua)
s’accedia al laberint
dels cenotes, hi havia una sèrie
de túnels, camins i temples que
descansava sobre una gran capa d’aigua. Per això l’in-
framón es troba físicament sota terra, més enllà de les
En la cosmovisió maia, el cel és el regne de
de coves i passos per als maies tenien la funció de masses aquàtiques. I per això també és un espai ambigu, la llum; la terra és la gran mare d’on sorgeix
subterranis, una
entrada física al seu
reproduir una entrada física al
seu inframón còsmic, el regne
ja que vida i mort són dues cares d’una mateixa moneda,
indissolublement lligades. L’aigua està associada amb el
la vida, i Xibalbà és l’infern, però sense el
pensament religiós. de Xibalbà. “Parlem d’un patró procés de destrucció i creació, en una simbologia religiosa judici moral de la tradició judeocristiana
fotos: don couch
48 SàpienS SàpienS 49

3. amèrica precolombina
apocalipsis encobertes ni profecies tremendis- Calcehtok (al Yucatán); el subterrani de la pirà-
tes, com la indústria cultural de la catàstrofe mide del rei Pakal, a les ruïnes de Palenque; o el
pronostica per al desembre del 2012. cas més espectacular, l’estructura 19 de la ciutat
Les celebracions rituals que la recerca arque- de Yaxchilán, anomenada el Laberint.
ològica ha mostrat com a pràctiques sistemàti- Des de les seves primeres troballes l’any 2008,
ques en tot Mesoamèrica, com el joc de pilota o l’arqueòleg Guillermo de Anda i el seu equip han
l’ofrena de sang, asseguraven la continuació del obert un capítol nou. A la cova de Gbis, al ter-
cicle de la vida que garantia la conservació de me municipal de Kantunil, van trobar un camí
l’univers. L’ofrena de sang, per exemple, era un empedrat de gairebé cent metres de llarg, “que
acte insubstituïble amb el qual la noblesa maia està ben fonamentat i té un sistema constructiu
alimentava els déus i participava així en la rege- similar, per exemple, al de les calçades de la zona
neració constant del món. Com una transfusió arqueològica de Chichén Itzá. I que, sorprenent-
a la divinitat, la sang fou la penyora que evitava ment, després d’una columna artificial gira cap
el col·lapse de l’univers. “La cultura del sacrifici a l’est: aquesta és la direcció mítica en la qual es
humà s’aplicava sense excepcions en totes les troba el regne de Xibalbà”. El Popol Vuh, un dels
cultures d’aquesta àrea, fossin pobles sedentaris pocs llibres sagrats dels maies que es va salvar
o nòmades”, sentencia De Anda. Automutilar- del zel destructor dels missioners espanyols, des-
se, escorxar, extraure el cor, trencar ossos i criu amb tot detall els territoris de Xibalbà, seu
llançar víctimes als pous són part de l’univers dels senyors de l’inframón. S’hi arriba a través
maia. El culte a la sang i als implacables cicles d’una cova situada a l’est, i la ruta subterrània
de la vida i la mort fou la base d’una civilització passa per profundes gorges i rius de sang i pus, i
jeràrquica que l’arqueologia desxifra dia a dia. per terres fosques infestades d’escorpins. Refent
Però els rius subterranis del Yucatán foren també l’espai regal als déus aquest puzle subterrani, De Anda creu que “totes aquestes
sagrat on els maies s’enfrontaven als déus i dominaven la sang i l’encens estructures que hem localitzat eren portals que podrien
els dimonis de la por. (dalt, un encenser representar passos cap a altres nivells de l’inframón”.
maia trobat a Aquests nivells apareixen en el Popol Vuh quan narra
noves revelacions subterrànies guatemala) eren la història dels bessons divins, dos personatges mítics
Fins fa poc es considerava que l’entrada a Xibalbà, ‘la terra dues ofrenes que superen un munt de paranys dels déus de l’inframón
fotos: don couch
de la por’, eren les coves de Candelaria o Naj Tunich (loca- habituals que els i acaben ascendint al cel convertits en el sol i la lluna. Com
litzades al sud-est del Petén, a Guatemala), un gran espai maies oferien diu De Anda, “la mida petita i la disposició d’aquestes
de peregrinació durant segles que els descendents dels a les divinitats. entrades les fa especialment intrigants, però el conjunt de reforçar la idea que havien trobat la representació material troballes Tot plegat meravella De Anda, que destaca l’enginy
maies continuen considerant una porta cap a l’inframón. tots aquests elements en una sola àrea geogràfica és prou del pensament religiós maia fou una petita esquerda a la sorprenents. dins d’aquells antics constructors per tal d’introduir pedres
També s’havien estudiat altres “entrades” o construccions significatiu. La nostra hipòtesi és que ens trobem davant cova de Kantunil. “És una cavitat molt petita, no supera una de les coves, els treballades per passatges sinuosos i esquerdes ínfimes.
associades amb Xibalbà, com el laberint del Satunsat, al d’un patró regional que materialitza les idees sobre el camí els 60 cm d’amplada, i per travessar-la cal arrossegar-se submarinistes de de Entre la foscor, l’aigua i la sensació d’asfíxia, es devia repre-
jaciment d’Oxkintok; les coves de Loltún, Balamkanché o a l’inframón que apareixen en el Popol Vuh”. Allò que més va amb la panxa enganxada a terra. De fet, sovint algun Anda han localitzat sentar un misteri de mort que acabava en resurrecció. “En
membre del nostre equip s’hi queda encallat quan vol fer una calçada la construcció d’aquests espais tan recòndits tot indica una
passar les bombones d’oxigen. El més sorprenent d’aquesta empedrada de quasi acurada selecció de característiques, buscades amb cura:
esquerda, construïda artificialment amb pedres tallades, cent metres de llarg el forat a terra que dóna accés a l’inframón, la presència
és el fet que s’hi accedeix després de despenjar-se diversos (foto esquerra) i una d’un cos d’aigua, la petita esquerda que simbolitza potser
els sacrificis humans, a estudi metres per un pou amb una corda. No obstant això, el estalactita amb la aquest pas entre un nivell i un altre, la dificultat d’accés
els ossos del ‘cenote’ sagrat gran esforç es veu recompensat en traspassar el llindar.
L’escletxa desemboca en una cambra on es troben dues
base esculpida (foto
dreta).
que podria simbolitzar potser el retorn a l’úter... Sens
dubte es tractava d’espais especialment seleccionats per
E
de les construccions més enigmàtiques: un adoratori i un als rituals religiosos”.
ntre el 1960 i el 1961, un restes humanes que van acabar en “el que vaig descobrir és una cosa eren homes. aquesta troballa mur amb una petita porta annexa”.
estudi amb finançament magatzems durant dècades sense que ja es mencionava, que hi havia desmenteix la idea de les verges Fou tal l’esforç per accedir a aquest lloc que De Anda i rastres de vida i de mort
privat va voler excavar al que ningú s’interessés per aquella molts nens, però no se sabia quants. sacrificades, que venia del cronista el seu equip van acabar literalment exhaustos, però tan- Entre la calçada i el temple s’han trobat també restes
gran cenote de chichén acumulació òssia. l’anàlisi va determinar que quasi el fra diego de landa. també vam mateix una sensació inexplicable es va apoderar d’ells. “És humanes, fragments de ceràmica, algunes escultures
itzá [a la imatge, la piràmide del 80% de la mostra està composta de descobrir la presència de marques un espai majestuós, on es pot respirar perfectament. És (com la d’un sacerdot amb la vestimenta d’un déu de la
jaciment]. davant els pocs resultats nens llançats al pou nens d’entre tres i onze anys d’edat, de tall que podrien haver-se produït talment com un temple subterrani, un espai sagrat buit mort), mostres d’escriptura pintades a les parets i gravats
dels submarinistes en les aigües el 2006, guillermo de anda va i que en el grup dels adults la majoria per la desarticulació dels cossos, el de tota ornamentació supèrflua. Suposem que, després de diversos. Tots són senyals de vida i proves de l’ús ritual de
tèrboles, van tirar pel dret i van assumir el repte de desxifrar descarnament i l’escorxament. això tots els suplicis per accedir a aquell indret tan especial, les coves. Troballes que segons l’equip d’arqueòlegs podrien
utilitzar una bomba de succió. així, aquest mapa inconnex. d’aquell confirma la iconografia conservada i l’iniciat podia sentir la proximitat dels déus”. datar del període de la civilització maia anomenat clàssic
com recorda de anda, “van acabar trencaclosques, en va sorgir un les cròniques espanyoles que parlen terminal (750-850 dC). I aquest és el patró que es repro-
destrossant el fons del cenote informe definitiu, Los huesos del de sacrificis humans, d’extracció de dueix en catorze coves més estudiades durant dos anys,
sense trobar els grans tresors
que esperaven. el més important
cenote sagrado de Chichén Itzá,
basat en l’estudi directe de 130
cors, de decapitacions o fins i tot de
l’extracció de la pell de les víctimes,
Al laberint subterrani, els arqueòlegs hi en municipis del centre de Yucatán com Tecoh, Homún,
Chocholá i Abalá.
que van trobar foren centenars individus, dels quals va establir el pell que després vestia el sacerdot han trobat restes humanes, fragments de Guillermo de Anda no té cap dubte del sentit que cal
d’ossos”, recorda de anda. Piles de sexe, l’edat i la manera de morir. en els seus rituals”.
ceràmica, escultures, gravats... Senyals de extreure d’aquest conjunt de noves proves. “L’inframón, les
coves i els cenotes estaven molt lligats. El món subterrani
foto suPerior: the metroPolitan museum of art/art resource/scala
vida i proves de l’ús ritual de les coves era part integral de la cosmogonia maia. Les coves eren el
50 SàpienS SàpienS 51

4. kurt whelan/new odyssey art don couch
llindar entre la seguretat de l’espai humà i el perillós espai déus propers per provar de trobar l’esquema de temples subterranis diverses actes enviades al rei espanyol Felip II i que van preguntes sense
supernatural dels déus, i en aquests llocs sagrats els maies El tracte amb en aquella gran ciutat de l’antiguitat maia, la descoberta acabar per definir les places d’excavació. Una tasca que no resposta. l’equip
portaven a terme rituals importants. El món de les coses les potències recent d’un nou dipòsit d’ossos al cenote Las Calaveras resulta gens fàcil. Guillermo De Anda i els seus estudiosos d’arqueòlegs de ho sabies?
sagrades estava vedat als homes, tret que protagonitzessin sobrenaturals era un (entre els estats del Yucatán i Quintana Roo) mostra que submarinistes arrisquen la vida en cada immersió pels de Anda investiga
certs rituals que asseguraven l’equilibri del cosmos. Al
meu entendre, en trobar aquests temples de tan difícil
dels eixos principals
de la religió maia.
aquesta nova àrea d’estudi amplia i redefineix la com-
prensió que tenim de la cosmovisió maia i de les seves
foscos laberints que amaguen els cenotes. L’arqueòleg va
construir, pràcticament de zero, els equips professionals
ara si aquestes
construccions
un català al
accés dins les coves, descobrim el marc físic d’un ritus En aquesta pràctiques religioses. autòctons capaços de moure’s en les aigües fosques dels subterrànies cor del món maia
J
d’iniciació. Un lloc de meditació, reflexió i purificació. La reconstrucció d’una Aquest nou llindar de l’arqueologia subaquàtica té dos cenotes i descobrir els camins de l’inframón. “Un busse- formaven part
foscor i la quietud propicia una via d’accés al món sagrat, pintura mural del mestres i rivals: Guillermo de Anda i l’estudiosa del cenote jador no es fa d’avui a demà. I calen força requisits: ser un d’un ritual iniciàtic osep ligorred és un manlleuenc fascinat per las
on només es pot arribar després de desprendre’s de les jaciment de Tulum, a Las Calaveras, Carmen Rojas Sandoval. Tots dos es disputen bon nedador, aprendre tècniques de salvament, moltes o era un espai per cultures mesoamericanes que des de fa deu
coses materials”. Yucatán, s’observa la glòria de trobar nous passos cap al regne de Xibalbà i el hores sota l’aigua. A més, hi ha la por. Por quan entres en a peregrinacions anys dirigeix el departamento de Patrimonio
Aquest complex sistema de túnels, coves, passos i orato- la presentació repte d’interpretar les noves troballes. un lloc que no coneixes, por quan estàs enmig d’un pas massives. arqueológico de la ciutat de mérida, capital de
ris que ha trobat l’equip de Guillermo de Anda seria, doncs, d’ofrenes rituals difícil, por quan estàs controlant el teu aire perquè no te’n yucatán. ligorred va estudiar al distrito federal i excavant
part d’un joc etern entre l’home i els déus que es lliurava sota el cel estrellat. les fonts dels conqueridors espanyols falti...”. Emergint triomfals de tantes proves subterrànies, a yaxchilán, a chiapas, va començar la seva apassionada
a l’interior dels cenotes del Yucatán. “L’inframón ha estat De Anda ha seguit una llarga investigació pista per pista els successors dels bessons divins de la mitologia maia història d’amor amb el passat i el present maia.
sempre aquí, en la gran quantitat de coves de l’àrea maia des del 2003: “En la recerca de manifestacions del culte han desafiat de nou els senyors del Xibalbà. I els espais
i en els cenotes que es troben sobretot a les terres del nord antic al cenote, hem regirat totes les fonts que hem pogut. que un dia foren estranys i inaccessibles ressorgeixen de tàndem societat-natura
de Yucatán, però fins ara no ho havíem sabut entendre. Fonts històriques generades pels cronistes espanyols, que la foscor i l’oblit, mentre els arqueòlegs demostren sobre segons ligorred, “les descobertes de de anda van fer
Queda molt per estudiar, ja que encara es discuteix si narren de primera mà com els rituals al voltant de coves i la marxa que els vells mites són més reals que mai. El girar novament la mirada del món cap a la investigació de la
aquestes construccions artificials eren part d’un ritus cenotes continuaven vigents en l’època del contacte amb els mapa del subsòl maia i les seves creences més obscures relació societat-natura i la història antiga del poble maia. el
iniciàtic o un espai per a peregrinacions massives. Però conqueridors. Un exemple d’això són les actes que donen comencen a aclarir-se. S món inferior, al qual un pot accedir mitjançant les coves o
el cert és que el descens a l’inframón era una cosa real fe dels judicis que es van dur a terme en contra del que els cenotes, van ser molt utilitzats, tant per anar-hi a buscar
entre els maies antics.” els evangelitzadors espanyols van anomenar els ‘maies aigua, és clar, però també com a indrets sacralitzats. el fet
oriol mAlló és Periodista.
Mentre l’equip del professor De Anda ja treballa en idòlatres’, que encara ben entrat el segle XVI continuaven guillErmo dE AndA és arqueòleg i Professor
de trobar-hi noves proves d’activitats humanes ajuda a
diversos pous propers al cenote sagrat de Chichén Itzá fent rituals que incloïen els sacrificis humans. Aquesta de la uniVersidad autónoma de yucatán. comprendre el valor d’aquests espais”.
don CouCh és fotògraf.
informació ens va fer pensar que els darrers akinob, els al seu entendre, “cal promoure estudis que tinguin en
sacerdots maies que dirigien les cerimònies, seguien un per saber-ne més
compte l’ocupació humana més antiga de les coves. en
Els submarinistes arrisquen la seva ritual fortament pautat. Per això suposem que la tradició
havia de remuntar-se a molts segles enrere, als moments
:: rivera dorado, miguel. El pensamiento religioso de los antiguos
algunes, com a loltún, al sud del yucatán, s’hi han trobat
les proves més antigues de presència humana a les terres
vida penetrant per esquerdes ínfimes i de màxim esplendor d’aquella civilització”.
mayas. madrid: trotta, 2006. excel·lent síntesi de la mitologia maia.
:: rivera dorado, miguel. Popol Vuh : relato maya sobre el origen del maies, trossos d’eines associades a restes de fauna
arrossegant-se per passatges sinuosos L’arqueòleg també va anar encerclant les referències del
passat i els cenotes del present en l’aïllada zona central del
mundo. madrid: trotta, 2008. Versió crítica i anotada d’aquesta obra cabdal.
:: taladoire, e; courau, j. Los mayas. barcelona: blume, 2005.
plistocènica. Per exemple, està documentat que a les parets
d’alguns cenotes es troben fòssils de fa uns 65 milions
per descobrir tots els camins de l’inframón Yucatán. Poblats i pous que ja eren àmpliament citats en
:: garcia, dolors. Xibalbà, el regne de la por. barcelona: barcanova, 2009.
obra de narrativa juvenil sobre l’inframón maia. d’anys”. tot està per fer i encara res no està dit del tot.
52 SàpienS SàpienS 53