1. Els elements del llenguatge
visual i plàstic
El punt
La línia
El pla
La textura
El color

2. El punt
El punt és l’element de
l’expressió plàstica més
simple i petit. La primera
finalitat del punt és indicar
una posició. Capacitat expressiva:
Encara que el punt es
– Com a creador de línies
considera rodó, es pot – Com a element compositiu.
representar amb diferents
formes segons la funció que
(Concentració i dispersió).
tingui; per exemple,els punts – Com a focus d’atenció o
gramaticals són quadrats i
molt petits per no distreure d’indicació.
l’atenció. Tanmateix, el punt – Com a element per crear un
gràfic emprat plàsticament
pot tenir la superfície i els efecte de profunditat.
contorns irregulars.

3. Crea una composició lliure utilitzant punts de diferents formes i colors, de
manera que sembli que uns punts estan més allunyats que d’altres.
MATERIALS: llapis de colors, làmines de dibuix DIN A4.

4. Possibilitats expressives del punt
Tot el que veiem i dibuixem es pot descompondre en punts.
Treballa amb diferents tipus de punts per crear imatges.
Dibuixa diferents tipus de punts, en primer lloc amb color negre, i
després utilitzant dos o més colors. Recorda que la mida d’aquests
signes ha de ser
molt petita.
MATERIALS: retoladors, llapis de colors
làmina de dibuix DIN A4
PUNTS AMB COLOR NEGRE
PUNTS AMB DOS O MÉS COLORS

5. • “El pont de Waterloo”
André DERAIN

6. El punt dóna color: el puntillisme
Observa la següent obra puntillista. Fixa’t
que l’artista va pintar punts més foscos
per crear zones d’ombra i punts més clars
per representar les zones il·luminades.
El puntillisme és una tècnica
pictòrica que es va utilitzar per primer
cop cap al final del segle XIX. Els
artistes puntillistes feien servir
minúsculs punts de colors com a
element fonamental en la composició
de l’obra. Quan s’observa una obra
puntillista a certa distància, els punts
de colors es barregen òpticament
composant una imatge definida.
Georges Seurat, detall de La Parade (1889).

7. Sunday Afternoon on the Island of La Grande Jatte, 1884–1886

12. A partir de la imatge de la granota, fes
una composició utilitzant la mateixa
tècnica. Pots fer servir retoladors de
diferents gruixos.

14. • PUNTILLISME
Elabora una imatge utilitzant
la tècnica del puntillisme.
MATERIALS: retoladors,
làmina de dibuix DIN A4

15. El punt com a element compositiu
El punt aïllat és un element visual estàtic. Només quan marquem un punt sobre un
pla o el situem en un espai determinat, es creen tensions visuals que suggereixen
direcció i moviment.
Un punt situat en el centre d’un pla Si desplacem el punt fora del
atrau la nostra atenció i deixem de centre, apareix un gran espai
percebre l’espai que ll’envolta. buit, de manera que es produeix
Aquesta posició produeix una una sensació visual de tensió i
sensació visual d’ordre i equilibri moviment cap a l’extrem del pla
on se situa el punt.

16. Interpreta una obra
d’art on el punt sigui
el protagonista del
quadre.
MATERIAL: làmines
de dibuix DIN A 4 i
tècnica lliure.

17. CARACTERÍSTIQUES
ESTRUCTURALS: • LA LÍNIA
Forma, gruix, color i Es defineix en l’expressió plàstica com un punt
textura. en moviment.
Té posició i direcció en l’espai; i una de les
CLASSIFICACIÓ:
funcions de la línia és delimitar el contorn de
•LÍNIES SIMPLES: són les línies rectes o les formes.
les corbes. Formades per un sol traç,
es perceben directament amb una sola
mirada.
•LÍNIES COMPOSTES: Es tracta de les
línies trencades, ondulades o mixtes (
les que combinen trencades i
ondulades). Formades per fragments
de dues o més línies corves o
ondulades, no es perceben amb una
sola mirada, ja que la vista s’ha de
desplaçar en una o més direccions per
tal d’apreciar-les. • Com a element compositiu: horitzontals,
verticals, inclinades.
•CAPACITAT EXPRESSIVA DE LA LÍNIA:
• Com a element gràfic: per crear sensació de
volum i transmetre emocions.
La línia delimita el contorn dels objectes i poseeix una gran capacitat
expressiva. Segons sigui la direcció, el gruix o l’estructura, el valor expressiu i
comunicatiu de la línia variarà.

18. PAISATGE AMB LÍNIES
Interpreta un paisatge basant-te
en línies de tipus diferents
( ondulades, trencades, mixtes,
verticals…) Intenta crear a més
la sensació de profunditat, traçant
línies més o meyns gruixudes
segons la proximitat.
Materials: retoladors i llapis de color,
escaire i cartabó, regle.
Làmines DIN A 4 amb marge

19. Crea sensació de profunditat amb línies:
Fes una composició lliure amb línies trencades, ondulades o mixtes que
produeixi sensació de profunditat.
Pots començar per traçar línies suaus i mig difuminades i de colors freds per tal de que sembli
que són al fons de la làmina i així mica en mica anar marcant més fort les línies per tal de que es
vegin cada cop més properes.
Finalment, les línies del davant hauran de ser molt més gruixudes amb textura o sense i els
colors hauran de ser més càlids .
MATERIALS: llapis de colors, regle, làmina de dibuix DIN A4

20. Possibilitats expressives de la línia
Dibuixa diferents tipus de línies. Modula les línies canviant-ne el
gruix o l’amplada. Procura deixar pocs espais en blanc.
LÍNIES PARAL·LELES:
rectes, ondulades, trencades i mixtes
LÍNIES ENCREUADES:
rectes, ondulades, trencades i mixtes
LÍNIES CONVERGENTS
O EN DISPOSICIÓ RADIAL

21. La línia a l’art
Escull una obra d’art on la línia sigui protagonista del quadre i fes la teva
interpretació.
Pots escolllir reproduir la totalitat del quadre o només un detall.
MATERIALS: tècnica lliure, làmina de dibuix DIN A4

22. La línia en la història de l’art
La línia ha estat aplicada en l’art per crear
ombres, volum i espai. Ara veiem tres
obres d’artistes de diferents èpoques i
estils que han utilitzat la línia com a
element de representació.
Analitza les imatges i explica si han emprat
la línia per crear ombra, volum o espai.
Fernando Botero, Dona i lloro, 1973. Juan Gris, L’escocesa, 1910. Leonardo da Vinci, Autoretrat, c. 1513.
volum espai ombra
La línia ha estat aplicada per crear…

23. Juan Gris, L’escocesa, 1910.
Fixa’t en l’obra cubista de Juan Gris. Fes
la teva pròpia obra cubista fent servir
ceres.
Dibuixa i dóna color a la imatge que has
creat utilitzant línies horitzontals, verticals,
inclinades i en espiral.

24. A partir d’una imatge fotocopiada
B/N, crea la teva composició amb
horitzontals o verticals.
Materials: làmines DIN A4 Fes una presentació raonada i ori
amb marge, escaire i cartabó,
retolador negre o estil·lògraf.

25. La línia segons l’obra
d’Eusebio Sempere

26. http://www.eusebio-sempere.com/

27. Sobre una cartolina
negra DIN A4 amb la
tècnica del collage
reprodueix una
composició amb línies
a l’estil de l’obra de
Sempere.
Materials: pegament,
tisores, cutter, compàs,
regle, papers de colors i
cartolina negra DIN A 4

28. Ara treballareu l’obra de Sempere amb ceres
o pintures.
Materials: làmina DIN A 4 amb marge o
cartolina negre DIN A 4. Pintures, regle,
escaire i cartabó.

30. La línia com a valor expressiu
• Tota línia té una direcció i Així, les línies verticals donen sensació
una tensió que exerceix d’equilibri. La línia vertical és activa i tendeix
sobre ella una força que li cap a l’elevació més que cap a la caiguda.
dóna vigor i fermesa.
La línia horitzontal és el repós absolut, la
• La línia en ocasions es torna
màxima estabilitat. Determina en l’espectador
subtil i delicada, creant
la sensació de calma, repós, serenitat,
línies suaus que generen
tranquilitat, placidesa, etc.
moviment
És per tant una línia estàtica.
• Les diferents posicions que
poden adoptar les línies en La línia oblíqua tendeix a la caiguda i és
el pla creen diferents inestable. A causa de la seva inestabilitat
sensacions en l’espectador. determina dinamisme i acció. És una línia
activa, genera moviment i en ocasions és
agressiva i violenta.
Les línies que convergeixen en un punt
tendeixen a expandir-se i generen sensació
de profunditat

31. Crea una composició amb línia
semblant a la d’aquests exemples.
MATERIALS:retolador negre, làmina de
dibuix DIN A 4, escaire i cartabó i regle.

32. El pla
Superfície de dues dimensions, alçària i amplària, que
té posició i direcció en l’espai. Teòricament, el pla és
infinit, però per poder descriure’l visualment se li
posen límits i això dóna lloc a les formes planes.
Hi ha diveres maneres de delimitar un pla:
Pla delimitat per una línia de contorn
Pla delimitat per la textura de la seva superfície
Per definir aquest pla, s’ha emprat una tinta plana
de diferent color que el fons.

33. Classificació de les formes planes:
• FORMES PLANES • FORMES PLANES
GEOMÈTRIQUES ORGÀNIQUES
• Obeeixen a lleis matemàtiques, i • Obeeixen a lleis naturals i poden
és per aquest motiu que arriben a adoptar infinites aparences. La
donar gran sensació d’ordre i sensació visual que produeixen és
d’estabilitat. Hi ha tres formes de més dinamisme que la de les
geomètriques bàsiques: quadrat, formes geomètriques.
cercle i triangle equilàter.

34. Una de les funcions principals del pla consisteix a
crear volum en unir-se diverses formes planes en
diferents direccions.
El volum té tres dimensions: alçària, amplària i
profunditat.

35. Capacitat expressiva del pla
• Com a receptor dels altres elements plàstics.
• Com a element compositiu.
• Com a element estructurador de formes
volumétriques.
El pla és l’element plàstic que rep l’acció de tots els altres, perquè es
pot treballar sobre d’aquest espai amb punts, línies, colors i textures.
Per això reuneix un gran poder d’expressió.
El pla és el més indicat per transmetre sensacions de volum,
clarobscur, profunditat, etc. Aquestes qualitats el converteixen en
part fonamental per l’elaboració d’obres artístiques en qualsevo`l
dels seus mitjans d’expressió.

36. El pla i la sensació d’espai
tridimensional.
• DIFERÈNCIA DE MIDA
• DIFERÈNCIA DE COLOR
• DIFERÈNCIA DE TEXTURA
• SUPERPOSICIÓ
• CURVATURA O PLEC
• OMBREJAT

37. L’estergit
L’estergit és una tècnica Utilitzant la tècnica de l’estergit, crea una
que consisteix a acolorir original composició.
es quitxant sobre un suport, En una cartolina, dibuixa
ja sigui tela, fusta, llautó,
vàries figures que formin part d’un mateix tema
parets, etc. S’han de fer servir
plantilles de formes lliures o o conjunt, com per exemple l’oceà, i retalla-les.
geomètriques per tapar les Després, reparteix-les sobre una làmina de dibuix
zones que no es volen pintar. que ha de servir de base per a la teva creació.
Habitualment es fa servir un Amb un raspall de dents amarat de pintura,
raspall de dents, una esponja
esquitxa les figures movent els filaments per
o un esprai per empolvorar
la pintura. sobre. Deixa assecar la pintura i retira les figures
per obtenir la teva creació.
Materials:
Làmina DIN A4
Tèmperes, raspall de dents, esponja
o similar, tisores, cutter…

38. Possibilitats expressives del pla:
la llei de compensació de masses
Realitza una composició amb plans de colors,
ordenant-los segons la llei de compensació de masses.
Dibuixa plans orgànics i geomètrics amb diferents
formes en cartolines, retalla’ls i pinta’ls amb ceres.
Tingues en compte que la mida més petita no ha de
tenir menys d’1 cm i la més gran no ha de tenir més de
5 cm. Prepara un fons de colors senzills per enganxarhi
a sobre els plans i les figures que has dibuixat.
Gustave Caillebote, La Place de l’Europe a París, 1877.
A La Place de l’Europe
a París, de Gustave
Caillebote, l’espai s’ha
estructurat segons la
llei de compensació
de masses. En aquest
exemple, el pes de l’obra
es troba a la dreta.

39. Possibilitats expressives del pla: la llei de la
balança
Realitza una composició abstracta amb plans
geomètrics i orgànics i pinta’ls amb
ceres. Retalla i enganxa els plans en la part posterior
d’aquesta làmina, col·locantlos
segons la llei de la balança.

40. LÀMINA
Aconsegueix sensació de profunditat amb formes planes:
Divideix en dues parts la làmina i crea una composició amb formes planes on hi hagi sensació
de profunditat. En una costat les formes planes poden ser orgàniques o geomètriques i a l’’altra
banda
cal que les formes siguin tridimensionals.
MATERIALS: llapis de colors, làmines de dibuix DIN A4, regle, compàs…
Per crear formes que donin sensació de profunditat a partir de formes planes, pots seguir
aquest procediment:
1.Dibuixa formes planes amb llapis de colors utilitzant la diferència de grandària i la
superposició.
2. Difumina o suavitza els perfils de les formes que estiguin més lluny.
Per al fons utilitza colors suaus.

41. Materials:
Làmina DIN A4
Cartolina negra
o de color,
tisores,
pegament,
llapis.
Una forma plana pot engendrar per descomposició rítmica, composicions altament interessants. Per això només cal tallar una
forma plana elemental (quadrat, rectàngle, cercle...) i separar una mica las parts resultants. Es necessari que aquesta
separació es fagi amb el criteri d’ “expansió” es a dir, les formes resultants no poden variar de lloc ni canviar-se per altres.

44. El pla a l’art
• Escull una obra d’art on el pla sigui el protagonista del quadre.
Reprodueix la imatge amb tècnica lliure, collage, pintura, llapis de colors,
tècnica mixta, etc.

45. Crea una composició amb plans en blanc i negre, on treballis la superposició i l’ombrejat .
Materials:
Làmina DIN A4
Llapis de grafit , regle i compàs.

46. LA TEXTURA: és una qualitat de les superfícies
deguda a l’estructura material de l’objecte i que
produeix diferents sensacions visuals i tàctils.
ES DEFINEIX COM ‘ASPPECTE VISUAL O LA
SENSACIÓ TÀCTIL DE LES SUPERFÍCIES.

47. SEGONS L’ORIGEN ES CLASSIFIQUEN EN:
TEXTURES NATURALS: les que es troben a la natura.
TEXTURES ARTIFICIALS: les elaborades per mitjans manuals.

48. Les textures tàctils, són les que es poden percebre per mitjà del tacte.
Les textures gràfiques o visuals: són les que només es perceben amb la vista.

49. Frottage
textures visuals

50. Crea una composició lliure amb textures tàctils. Reuneix diversos
materials de distinta forma , textura o color i crea una composició.
MATERIALS:
làmines de dibuix
DIN A4, pegament,
tisores…

51. Composició amb diferents textures visuals
Quan toquem superfícies diferents en podem
percebre els entrants i els sortints. Farem servir
aquestes qualitats per realitzar una composició.
Col·loca fulls de paper, de mida A-5, sobre
diverses superfícies (la taula, el terra, la paret,
el ratllador…) i frega cada full amb un color
diferent, tal com et mostrem. Pots utilitzar
ceres o llapis de colors.
A continuació, fes una composició amb les
diverses textures que has realitzat.

52. Crea una composició lliure amb
textures gràfiques o visuals.
Fes un disseny amb diverses formes
planes, textura algunes formes
mitjançant la tècnica del frottage
emprant teles, fustes i fins i tot trames
de la paret.

53. Textures perforades
Aquesta proposta consisteix a fer textures diferents
en una làmina de dibuix per mitjà d’incisions i
perforacions amb diversos instruments.
• Selecciona làmines de dibuix diferents, de
diverses mides i colors.
•Col·loca-les sobre un drap plegat.
• Fes diversos tipus de perforacions amb
objectes que punxin: agulles, escuradents,
talladors de trames, bisturís, tisores, etc.,
per obtenir superfícies homogènies amb
diferents textures.

54. Fes la teva pròpia textura visual
Fent servir papers de diferents colors i estampats que
trobis en revistes, o fi ns i tot paper de regal,crea la
teva pròpia habitació. Utilitza la teva imaginació per
crear el sostre, les catifes, les parets, els mobles, les
làmpades, etc. Observa
atentament l’exemple que et mostrem tot seguit per
veure el recursos que s’han utilitzat per crear
la composició.