1. ELS AQÜEDUCTES DE LA COLÒNIA BARCINO L’aigua i la seva conducció a la ciutat de Barcelona a època romana

2. LA CIUTAT

5. AIGUA VIDA PAISATGE HOME

6. L’aigua té diverses utilitats dins d’una societat. D’una banda, per a la higiene i neteja. Per l’altre és un element que cura, és l’aigua guaridora, i finalment pot ser màgica o divina AIGUA HIGIENE TERAPEUTICA RELIGIÓ

8. ABASTAMENT D’AIGUA A LA CIUTAT Un dels problemes més importants de tots els pobles i ciutats de l’antiguitat, i del món modern, és la conducció d’aigua fins els nuclis habitats. En un principi es varen construir pous i cisternes per a la recollida de l’aigua de pluja, així com la localització, i posterior monumentalització de fonts. Els romans, com a grans arquitectes i enginyers varen aportar una solució nova: els aqüeductes

9. ELS AQÜEDUCTES Un aqüeducte és una conducció feta per l'home per a transportar aigua en gran quantitat d'un indret a un altre; normalment aquest nom s'aplica sobretot als ponts construïts per passar-hi les conduccions d'aigua, tot i que hi ha diversos tipus d’aqüeductes. Els aqüeductes aprofiten la inclinació del terreny per a que l'aigua només flueixi en el sentit desitjat. Els romans no coneixien la bomba d’aigua, per tant havien d’utilitzar el Principi d’Arquímedes” , la teoria dels vasos comunicants i els desnivells naturals.

10. Els aqüeductes més antics coneguts a són els que encara avui en dia es mantenen des d’època romana. N'hi ha, per exemple, a Barcelona, Tarragona, Mèrida i Segòvia, entre d’altres a la península ibèrica. A la ciutat de Roma se’n conserven restes de quatre diferents, i a diverses parts d’Europa, per exemple a França l’anomenat “Pont du Gard”.

11. Són construccions que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, ja que s'edificaven per a abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves d’aigua de què disposaven. El tipus de construcció és sempre molt semblant. A sota, uns pilars que sobresurten de terra i a partir d'aquí es van succeint nivells o pisos, cadascun dels quals està format per arcs semicirculars successius. A la part superior s'hi troba el canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones (viaducte), tot i que això no és tan habitual

13. L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossat de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. En arribar a la ciutat anava a parar a una torre d'aigua ( castellum aqua e), on l'aigua es filtrava d'impureses i des d'on es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.

14.  La vida dels aqüeductes no solament depenia del talent dels enginyers, sinó també d'una voluntat política eficaç, de la continuïtat d'una administració qualificada, com els curatores , i del seu personal, com|com a els acuarii o "funcionaris de l'aigua". Les principals tasques d'aquesta administració eren vetllar per la construcció dels aqüeductes, mantenir regularment en bon estat les canalitzacions i administrar les concessions de l'aigua. Per evitar els possibles fraus, en època de Frontino existia ja tot un sistema d'inspecció i repressió.

15. ELS AQÜEDUCTES DE BARCINO A Barcelona s’han localitzat restes de dos aqüeductes diferents, els dos són del moment de fundació de la ciutat, un venia des del Collcerola, l’altre menava l’aigua des del riu Besos a la zona de Montcada

16. En les excavacions arqueològiques dels anys 1958-1959, a la plaça Nova, varen apareixer els basaments de dos aqüeductes diferents. Un d’ells seguia la direcció de l’actual Portal de l’Àngel i l’altra es desviava cap a l’actual via Laietana en direcció a l’antic torrent de Jonqueres. Els darrers pilars de cadascun dels aqüeductes estaven adossats contra el parament de la muralla de l’època d’August i les seves respectives canals de subministrament desembocaven al castellum aquae , que tenia una planta de 7,40 metres per 3,80 metres, amb una alçada útil de 2,20 metres, situat on ara hi ha l’actual Arxiu Històric de la Ciutat, amb una capacitat de 60.000 litres.

17. Al llarg de diverses intervencions arqueològiques al barri de Sant Andreu de Barcelona, a l’àrea compresa entre el que fou el molí de Sant Andreu i el carrer Coronel Monasterio, a tocar de les casernes d’artilleria ja enderrocades, s’ha pogut documentar les restes d’una conducció o aqüeducte d’època romana que, possiblement, és el que portava l’aigua del riu Besos fins als aqüeductes de la plaça Nova. Aquesta conducció transcorre més o menys paral·lela al traçat del Rec Comtal, i està totalment soterrada, d’uns 60 centímetres d’amplada interior, per una alçada també interior de 1,5 metres.

19. ALTRES TEMES RELACIONATS Xarxa aigua neta. Les conduccions i canonades

20. Instal·lacions: aixetes i sifons

21. L’aigua a l’espai públic: fonts, cisternes, ninfeus

22. Xarxa aigües residuals: clavegueres i letrines

24. Les Termes. Bany i lleure

25. La calefacció. El sistema d’hipocauste La calefacció. Sergi Orata va ser el primer arquitecte en dissenyar un sistema de calefacció, l’hipocaust, basat en un doble terra per on passava l’aire calent. És interessant d’explicar-ho, ja que permetia els banys d’aigua calenta, que els edificis estiguessin caldejats i fins i tot que algunes cases disposessin de calefacció.

26. Les cases amb aigua corrent