1. EL SUBSTANTIU La flexió nominal ESCOLA SADAKO Departament de Llengües

2. El substantiu: És una paraula variable (té gènere i nombre) que designa persones, animals,coses, accions i idees. Exemples: Anna, gos, casa, tomb, desig, tranquil.litat...

3. El gènere del substantiu En general, el gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diferents maneres: 1-Generalment s’ afegeix una –a al masculí. avi------- àvia fillol------fillola gat------ gata assistent---assistenta pintor---pintora 2- De vegades, el fet d’ afegir una –a fa que l’última consonant es modifiqui . -t -da -c -ga -p -ba -f -va nebot neboda amic amiga borrec borrega llop lloba serf serva -u -va -l -l.la -s -ssa hereu hereva Marcel Marcel.la gos gossa

4. El gènere del substantiu 3- Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el plural canviant aquestes vocals per una -a alumne alumna monjo monja Andreu Andrea 4-En alguns casos es pot formar el femení afegint les terminacions –na, -ina o –essa al singular: cosí cosina heroi heroïna tigre tigressa 5- Alguns noms tenen finals propis: -or -riu / -òleg –òloga actor actriu filòleg filòloga

5. 6- En un nombre reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení : abella abellot bruixa bruixot guilla guillot perdiu perdigot dida didot merla merlot El gènere del substantiu 7- Hi ha masculins i femenins que tenen un arrel diferent: amo mestressa marit muller ase somera marrà ovella oncle tia cavall euga gendre nora toro vaca home dona

6. 8- De vegades la mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en: -aire, -cida, -ista, - ta: El cantaire la cantaire el parricida la parricida El modista la modista el gimnasta la gimnasta 9- Hi ha noms d’animals invariables. Es distingeix el gènere per les formes mascle o femella: El rossinyol mascle el rossinyol femella El gènere del substantiu

7. 10-Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere: el llum (aparell) – la llum (claror) el fi (objectiu) – la fi (acabament) el terra (sòl) – la terra (sorra) el clau (de clavar) – la clau (d’obrir) el pols (batec) – la pols (partícules) el còlera (epidèmia) - la còlera (ràbia) El gènere del substantiu 11- Hi ha alguns noms dels quals sovint no fem bé el gènere. Per exemple: SÓN MASCULINS: els afores, un avantatge, el costum, els llegums, el pendent, el corrent, el compte, el lleixiu, el senyal, els espinacs… SÓN FEMENINS: la resplendor, una allau, una análisi, una àncora, les postres, la síndrome, la sida, la xocolata, una aroma…

8. 1- La majoria dels substantius formen el plural afegint una –s al singular. El nombre del substantiu 2- Els substantius acabats en –a àtona canvien aquesta –a per –es: Ex: casa cases dia dies Aquesta norma pot provocar canvis ortogràfics: home homes pal pals senglar senglars -ca -ques -ça -ces -ja -ges -gua -gües -ga - gues -qua -qües roca roques raça races pluja pluges aigua aigües piga pigues pasqua pasqües

9. 3- La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen –ns mà mans pi pins veí veïns bacallà bacallans carbó carbons bé béns pa pans camió camions. 4- Els substantius masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint –os gas gasos lluç lluços gos gossos braç braços sufix sufixos peix peixos reflex reflexos despatx despatxos El nombre del substantiu

11. Informació basada en: Curs de Nivell C , Editorial Castellnou