1. La xarxa hidrogràfica de Catalunya La xarxa hidrogràfica catalana es divideix en dos grans sectors: el vessant occidental, format pel Segre i els seus afluents, que davalla dels Pirineus fins a confluir amb l’Ebre; i el vessant oriental, format pels rius menors que van desembocant a la Mediterrània al llarg de tot el litoral. Entre el vessant occidental i l’oriental hi ha un marcat desequilibri. El primer, amb una superfície una mica més gran, disposa d’un total d’aportacions d’aigua d’una mitjana de 18.700 hm ³ anuals. El segon, amb una superfície semblant, disposa únicament d’una mitjana de 2020 hm³ l’any. La causa d’aquest desequilibri és, naturalment, l’aportació de l’Ebre, que és de 12.000 hm³. Així, els canals de regadiu han pogut adquirir una importància més gran en el vessant occidental (canals d’Urgell, 478 hm³; canal de Pinyana, 369 hm³…) que no pas a l’oriental (canal de la dreta del Llobregat, 40 hm³; canal del Barcelonès, 70 hm³). És per això que al Barcelonès hi ha hagut més cultius de secà i menys arbres fruiters. Si bé el cabdal d’aigua que arriba és molt més gran al vessant occidental, la demanda d’aigua, en canvi, és molt més gran al vessant oriental, degut al gran consum de la zona urbana de Barcelona, la qual cosa fa que la necessitat sigui més gran i és per això que s’està estudiant fer un canal que porti aigua de l’Ebre cap a les comarques barcelonines. El gran desequilibri entre l’aigua que es té i la que es necessita, fa que a les comarques orientals prengui una importància creixent l’aprofitament de reserves subterrànies, cosa que no passa al vessant occidental. Hem de pensar que, en general, Catalunya és molt rica en aigües subterrànies. Actualment, prop del 50% dels regadius del vessant oriental s’abasta amb recursos hídrics subterranis, mentre que a la vessant occidental aquest percentatge baixa fins un 7%. “Catalunya”, Enciclopèdia Catalana

2. Alt (50 %) Baix (7 %) APROFITAMENT AIGÜES SUBTERRÀNIES Molt més alta (degut al consum de Barcelona) Baixa DEMANDA D’AIGUA Menys importants (canal dreta del Llobregat, 40 hm ³, canal Barcelonès, 70 hm ³) Més importants (canal Urgell, 478 hm ³, canal Pinyana, 369 hm ³) CANALS DE REGADIU Més petit 2020 hm ³ Més gran 18.700 hm ³ CABDAL VESSANT ORIENTAL VESSANT OCCIDENTAL