2. La personalitat:
•El
temperament és el conjunt de disposicions
afectives que determinen les reaccions del
subjecte, es basa en l’herència biològica i és
difícilment modificable.
•El caràcter (ethos) és un conjunt d’hàbits (sentit
de prudència, justícia, valor o temperança)
adquirits al llarg de la vida.
•La personalitat és la manera estable que té una
persona de pensar, sentir i comportar-se.
3. Caràcter, hàbits, virtuts i
vicis:
•Els
trets de caràcter es poden qualificar de bons
o roïns perquè són objecte de qualificació moral.
•Existeixen bons hàbits morals i virtuts, així com
vicis morals, que marquen la nostra personalitat i
comportament.
4. Personalitat i identitat:
•Més
enllà del nostre caràcter, la nostra
personalitat depèn dels projectes i les eleccions
que fem.
•Això configura les nostres identitats (nacional,
política, religiosa, sexual, etc.)
•Cal tenir clara la jerarquia de les nostres
identitats, les quals configuren la nostra
personalitat.
•Amb el desenvolupament de la personalitat es va
formant el sentit moral com a éssers que viuen
en societat.
7. I nosaltres... Qui som?
•Cadascú
de nosaltres és el resultat d’un llarg camí
que parteix de la genètica i segueix el curs a
través del medi que ens envolta (família, amics,
professors, etc.).
•Per saber qui som necessitem que algú ens ho
digui: sense els altres no podem ser nosaltres
mateixos.
•El mirall que representen els altres, però, ens
retorna una imatge poc unitària i plena de
contradiccions perquè els éssers humans som
polièdrics.
8. “Hi ha moments en què una
veu interior em parla i diu:
aquest és el meu autèntic jo”.
WILLIAM JAMES
12. 2. L’origen social de la
conducta moral:
•L’origen
de la consciència moral o ètica és social.
•Solament es pot parlar de consciència moral
quan l’home interioritza i assumeix com a pròpies
les normes de la societat.
14. 3. L’ésser humà, una
conducta desajustada:
•Fromm: “En
l’home aquesta cadena s’interromp.
L’estímul existeix, però la forma de satisfer-lo
roman oberta, és a dir, ha de triar entre diferents
cursos d’acció”.
•És a dir, l’home està mancat d’instints i, per tant,
no està ajustat a la naturalesa.
16. 4. L’essència de l’individu:
•Formem
la nostra identitat personal sobre
d’altres identitats comunes.
•Formem part de la gran família humana, tot i que
com individus tenim una personalitat pròpia que
ens diferencia dels altres iguals.
•Nivells d’identitat:
1.Identitat animal.
2.Naturalesa humana.
3.Personalitat pròpia.