SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
Paraules pregones Tretes d’aquí i d’allà...
...Cap constitució pot sostreure el dret que té Catalunya, de decidir lliurament el  seu futur i aspirar, si ho  vol, a la plena sobirania. Altra cosa, seria anar contra el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Les  Nacions Unides  van proclamar, l'any  1966 , el  Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics , que va entrar en vigor l'any  1976  i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el  27 de juliol  de  1977 , segons consta en aquest document, a les Nacions Unides:  Status of ratifications . El seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.  
...sense elecció, sense capacitat de decisió no hi ha persones que siguin totalment lliures,  no hi ha ciutadans, que són el pilar i la garantia del sistema democràtic...  
Escolta  Sepharad:  els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad, que no podrem mai ser, si no som lliures. Amén
...la nacionalitat és una comunitat natural de persones unides en una vida comuna per la unitat del territori, els costums i la llengua, tenint consciència d’aquesta unitat...
...Un poble no viu només de la seva riquesa, o del seu  benestar, o del seu bon funcionament. Un poble viu també , i molt especialment, del respecte que sent envers ell mateix, del seu honor, ...
La nostra llengua és com un nus que es fa i es desfà. Ens uneix, ens fa lliures. És fonament de la nostra identitat, és garantia de la nostra llibertat.  
...la nacionalitat esdevé una necessitat espiritual de la persona, i per això mateix, és  una font de drets...
...Espanya és un Estat compost d’una colla de nacionalitats: catalana, basca, gallega, castellana, andalusa...la nació espanyola, per tant no existeix.  L’Estat espanyol, sí, sense el consens de les nacions que l’integren..... per tant , també la llengua espanyola no existeix com a tal, sí, la castellana, la catalana, la basca, la gallega...
...La nacionalitat és un patrimoni espiritual comú a una multitud de persones i de generacions, per tant atemptar contra la nacionalitat és conculcar els drets dels altres...
...la nació és el bressol espiritual de l’home – natio  ve de  neìxer  - ...en canvi, l’home no és en cap concepte fill de l’Estat...la nació com a fet espontani que és, és fecunda i crea valors immaterials i sentimentals que no crea cap organisme polític...
...el món és dels pocs que saben on van i tenen pit per anar-hi...
...la sobirania de Catalunya és Catalunya qui la té. A la pràctica  podem cedir o ens  poden arrabassar aquest dret. Els principis, però, no  els podem cedir mai. Ens poden limitar  la llibertat, mai però, cedir a la indignitat de la pèrdua dels principis...
...no salvarem Catalunya pensant i obrant en  espanyol  . Allò que ens interessa és la nostra vitalitat i la nostra cohesió interior. La llibertat ens ha de venir de nosaltres, no dels partits espanyols afins...  
...Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat, expressió de la seva voluntat política , i instrument de realització de la seva política pròpia..
...els mapes ens fan conèixer els límits dels Estats, però no els de les nacions, senyalats més aviat per l’harmonia de les llengües...  
... una llengua és un tot orgànic que viu, es desenrotlla com un ésser vivent; sempre que la llengua sigui feta visible i tangible pel  poble que la vol com a pròpia ...      
Com si de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, tot si ho fas bé i pensant en la teva terra: l’estàs fent gran
    ....hem de recuperar el prestigi de Catalunya a través de l’excel·lència. Hem de seduir als nouvinguts perquè som eficaços, perquè fem bé les coses, perquè som seriosos. La feina ben feta ha format part de la identitat històrica de Catalunya, és un dels nostres grans fets diferencials...
...lluny d’ésser un sentiment primitiu, políticament rudimentari, el sentiment nacionalista és propi dels pobles amb un alt grau de civilitat. Amb plenitud de la consciencització col·lectiva i desenvolupament de la personalitat política.
...hem d’ésser catalans les vint-i-quatre hores del dia i hem d’ésser-ho en tots els detalls de la nostra vida...
...la defensa de la llengua i de la nació, no és, però, solament un afer cultural i utilitari sinó que és, per damunt de tot, una qüestió de dignitat. Volem parlar i viure en català, i que l’Estat o qui sigui, ens entengui a casa nostra en català i també volem viure en català ,  perquè hi tenim dret      

Más contenido relacionado

Destacado (6)

Tavertet
TavertetTavertet
Tavertet
 
ICT: Computer hardware
ICT: Computer hardwareICT: Computer hardware
ICT: Computer hardware
 
Con botas en los pies
Con botas en los piesCon botas en los pies
Con botas en los pies
 
La decisio..
La decisio..La decisio..
La decisio..
 
Montserrat el cant-del_ocells-pau_casals
Montserrat el cant-del_ocells-pau_casalsMontserrat el cant-del_ocells-pau_casals
Montserrat el cant-del_ocells-pau_casals
 
Barça feliç aniversari menyp
Barça   feliç aniversari menypBarça   feliç aniversari menyp
Barça feliç aniversari menyp
 

Similar a 3 paraules pregones

Conferencia La Pedrera
Conferencia La PedreraConferencia La Pedrera
Conferencia La Pedrera
ERCMalgrat
 
Feixisme i segona guerra mundial
Feixisme i segona guerra mundialFeixisme i segona guerra mundial
Feixisme i segona guerra mundial
marcapmany
 
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentistaBreu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
Sergi Pich Cañisà
 
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
cerezojordan17
 
DUDH completa
DUDH completaDUDH completa
DUDH completa
mutxafilo
 

Similar a 3 paraules pregones (20)

Declaració de Santa Coloma de Gramenet d'Òmnium Cultural
Declaració de Santa Coloma de Gramenet d'Òmnium Cultural Declaració de Santa Coloma de Gramenet d'Òmnium Cultural
Declaració de Santa Coloma de Gramenet d'Òmnium Cultural
 
Unanovaconstitucio.cat
Unanovaconstitucio.cat Unanovaconstitucio.cat
Unanovaconstitucio.cat
 
Conferencia La Pedrera
Conferencia La PedreraConferencia La Pedrera
Conferencia La Pedrera
 
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYACRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CRIDA DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
 
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
 
2015 04 12_ponencia-politica-aprovada_sn_lleida_anc
2015 04 12_ponencia-politica-aprovada_sn_lleida_anc2015 04 12_ponencia-politica-aprovada_sn_lleida_anc
2015 04 12_ponencia-politica-aprovada_sn_lleida_anc
 
Catalunya nou estat d'europa
Catalunya nou estat d'europaCatalunya nou estat d'europa
Catalunya nou estat d'europa
 
Feixisme i segona guerra mundial
Feixisme i segona guerra mundialFeixisme i segona guerra mundial
Feixisme i segona guerra mundial
 
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
 
Resolució d'ICV - Plenari del Fet Nacional
Resolució d'ICV - Plenari del Fet NacionalResolució d'ICV - Plenari del Fet Nacional
Resolució d'ICV - Plenari del Fet Nacional
 
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentistaBreu manual de bones pràctiques de l'independentista
Breu manual de bones pràctiques de l'independentista
 
Island
Island Island
Island
 
Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadania
 
Ud 13
Ud 13Ud 13
Ud 13
 
Tema10 11 org_politica
Tema10 11 org_politicaTema10 11 org_politica
Tema10 11 org_politica
 
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
 
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independenciaPropuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
Propuesta JuntsXSi y la CUP - declaración de independencia
 
DUDH completa
DUDH completaDUDH completa
DUDH completa
 
Jaume barberà la por
Jaume barberà   la porJaume barberà   la por
Jaume barberà la por
 
Decàleg a.mun
Decàleg a.munDecàleg a.mun
Decàleg a.mun
 

Más de vilamajor

Fent memòria
Fent memòria Fent memòria
Fent memòria
vilamajor
 
115. centrem nos en catalunya
115. centrem nos en catalunya115. centrem nos en catalunya
115. centrem nos en catalunya
vilamajor
 
Onze de setembre la via catalana 2013
Onze de setembre la via catalana 2013Onze de setembre la via catalana 2013
Onze de setembre la via catalana 2013
vilamajor
 
64 1. la meva falç
64 1. la meva falç64 1. la meva falç
64 1. la meva falç
vilamajor
 
D'un temps d'un pais
D'un temps d'un paisD'un temps d'un pais
D'un temps d'un pais
vilamajor
 
L'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunyaL'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunya
vilamajor
 
Sant jordi 2013 ( salvador )
Sant jordi 2013 ( salvador )Sant jordi 2013 ( salvador )
Sant jordi 2013 ( salvador )
vilamajor
 
Llengua cançó catalana
Llengua cançó catalanaLlengua cançó catalana
Llengua cançó catalana
vilamajor
 
Esplèndidament formós
Esplèndidament formósEsplèndidament formós
Esplèndidament formós
vilamajor
 
El meu secret 2008 cala estreta
El meu secret 2008   cala estretaEl meu secret 2008   cala estreta
El meu secret 2008 cala estreta
vilamajor
 
Heus ací catalunya
Heus ací catalunyaHeus ací catalunya
Heus ací catalunya
vilamajor
 
Imatges de catalunya
Imatges de catalunyaImatges de catalunya
Imatges de catalunya
vilamajor
 
Tardor a catalunya
Tardor a catalunyaTardor a catalunya
Tardor a catalunya
vilamajor
 
2012 02 11 ajuntament de barcelona
2012 02 11 ajuntament de barcelona2012 02 11 ajuntament de barcelona
2012 02 11 ajuntament de barcelona
vilamajor
 
No et prenguin_el_pel
No et prenguin_el_pelNo et prenguin_el_pel
No et prenguin_el_pel
vilamajor
 

Más de vilamajor (20)

Fent memòria
Fent memòria Fent memòria
Fent memòria
 
115. centrem nos en catalunya
115. centrem nos en catalunya115. centrem nos en catalunya
115. centrem nos en catalunya
 
Onze de setembre la via catalana 2013
Onze de setembre la via catalana 2013Onze de setembre la via catalana 2013
Onze de setembre la via catalana 2013
 
64 1. la meva falç
64 1. la meva falç64 1. la meva falç
64 1. la meva falç
 
D'un temps d'un pais
D'un temps d'un paisD'un temps d'un pais
D'un temps d'un pais
 
L'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunyaL'estelada, una bandera per a catalunya
L'estelada, una bandera per a catalunya
 
Sant jordi 2013 ( salvador )
Sant jordi 2013 ( salvador )Sant jordi 2013 ( salvador )
Sant jordi 2013 ( salvador )
 
Llengua cançó catalana
Llengua cançó catalanaLlengua cançó catalana
Llengua cançó catalana
 
Esplèndidament formós
Esplèndidament formósEsplèndidament formós
Esplèndidament formós
 
El meu secret 2008 cala estreta
El meu secret 2008   cala estretaEl meu secret 2008   cala estreta
El meu secret 2008 cala estreta
 
Heus ací catalunya
Heus ací catalunyaHeus ací catalunya
Heus ací catalunya
 
Tot nuria
Tot nuriaTot nuria
Tot nuria
 
Taull
TaullTaull
Taull
 
Imatges de catalunya
Imatges de catalunyaImatges de catalunya
Imatges de catalunya
 
Costa brava
Costa bravaCosta brava
Costa brava
 
Rupit
RupitRupit
Rupit
 
Tardor a catalunya
Tardor a catalunyaTardor a catalunya
Tardor a catalunya
 
2012 02 11 ajuntament de barcelona
2012 02 11 ajuntament de barcelona2012 02 11 ajuntament de barcelona
2012 02 11 ajuntament de barcelona
 
Virolai
VirolaiVirolai
Virolai
 
No et prenguin_el_pel
No et prenguin_el_pelNo et prenguin_el_pel
No et prenguin_el_pel
 

3 paraules pregones

  • 1. Paraules pregones Tretes d’aquí i d’allà...
  • 2. ...Cap constitució pot sostreure el dret que té Catalunya, de decidir lliurament el seu futur i aspirar, si ho vol, a la plena sobirania. Altra cosa, seria anar contra el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
  • 3. Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966 , el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics , que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977 , segons consta en aquest document, a les Nacions Unides: Status of ratifications . El seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.  
  • 4. ...sense elecció, sense capacitat de decisió no hi ha persones que siguin totalment lliures, no hi ha ciutadans, que són el pilar i la garantia del sistema democràtic...  
  • 5. Escolta Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Sepharad, que no podrem mai ser, si no som lliures. Amén
  • 6. ...la nacionalitat és una comunitat natural de persones unides en una vida comuna per la unitat del territori, els costums i la llengua, tenint consciència d’aquesta unitat...
  • 7. ...Un poble no viu només de la seva riquesa, o del seu benestar, o del seu bon funcionament. Un poble viu també , i molt especialment, del respecte que sent envers ell mateix, del seu honor, ...
  • 8. La nostra llengua és com un nus que es fa i es desfà. Ens uneix, ens fa lliures. És fonament de la nostra identitat, és garantia de la nostra llibertat.  
  • 9. ...la nacionalitat esdevé una necessitat espiritual de la persona, i per això mateix, és una font de drets...
  • 10. ...Espanya és un Estat compost d’una colla de nacionalitats: catalana, basca, gallega, castellana, andalusa...la nació espanyola, per tant no existeix. L’Estat espanyol, sí, sense el consens de les nacions que l’integren..... per tant , també la llengua espanyola no existeix com a tal, sí, la castellana, la catalana, la basca, la gallega...
  • 11. ...La nacionalitat és un patrimoni espiritual comú a una multitud de persones i de generacions, per tant atemptar contra la nacionalitat és conculcar els drets dels altres...
  • 12. ...la nació és el bressol espiritual de l’home – natio ve de neìxer - ...en canvi, l’home no és en cap concepte fill de l’Estat...la nació com a fet espontani que és, és fecunda i crea valors immaterials i sentimentals que no crea cap organisme polític...
  • 13. ...el món és dels pocs que saben on van i tenen pit per anar-hi...
  • 14. ...la sobirania de Catalunya és Catalunya qui la té. A la pràctica podem cedir o ens poden arrabassar aquest dret. Els principis, però, no els podem cedir mai. Ens poden limitar la llibertat, mai però, cedir a la indignitat de la pèrdua dels principis...
  • 15. ...no salvarem Catalunya pensant i obrant en espanyol . Allò que ens interessa és la nostra vitalitat i la nostra cohesió interior. La llibertat ens ha de venir de nosaltres, no dels partits espanyols afins...  
  • 16. ...Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat, expressió de la seva voluntat política , i instrument de realització de la seva política pròpia..
  • 17. ...els mapes ens fan conèixer els límits dels Estats, però no els de les nacions, senyalats més aviat per l’harmonia de les llengües...  
  • 18. ... una llengua és un tot orgànic que viu, es desenrotlla com un ésser vivent; sempre que la llengua sigui feta visible i tangible pel poble que la vol com a pròpia ...      
  • 19. Com si de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, tot si ho fas bé i pensant en la teva terra: l’estàs fent gran
  • 20.     ....hem de recuperar el prestigi de Catalunya a través de l’excel·lència. Hem de seduir als nouvinguts perquè som eficaços, perquè fem bé les coses, perquè som seriosos. La feina ben feta ha format part de la identitat històrica de Catalunya, és un dels nostres grans fets diferencials...
  • 21. ...lluny d’ésser un sentiment primitiu, políticament rudimentari, el sentiment nacionalista és propi dels pobles amb un alt grau de civilitat. Amb plenitud de la consciencització col·lectiva i desenvolupament de la personalitat política.
  • 22. ...hem d’ésser catalans les vint-i-quatre hores del dia i hem d’ésser-ho en tots els detalls de la nostra vida...
  • 23. ...la defensa de la llengua i de la nació, no és, però, solament un afer cultural i utilitari sinó que és, per damunt de tot, una qüestió de dignitat. Volem parlar i viure en català, i que l’Estat o qui sigui, ens entengui a casa nostra en català i també volem viure en català , perquè hi tenim dret      

Notas del editor

  1. Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l'antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922. Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d'Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars. El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences. A la fi del s. XVII era lloc reial.
  2. Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa (260 m de longitud i 75 d'altura). Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 . La potència instal·lada és de 55 GW i la producció de 85 MWh
  3. Rupit
  4. Salt del municipi de Rupit i Pruit (Osona).