SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
Download to read offline
Institut d’orientació professional. Laboratori de
psicometria
L’aprovació de la Mancomunitat l’any 1912, després de molts entrebancs per
aconseguir-ne el permís des de les Corts, va suposar grans canvis en la manera
de viure de tota la població catalana de l’època. La principal voluntat de la
Diputació de Barcelona era d’obtenir òrgans de govern propis, a partir de
mancomunar (o unir) les quatre diputacions catalanes.
En aquesta imatge s’hi pot observar un dels molts instituts d’orientació
professional, en aquest cas un laboratori de psicometria. També anomenat
anteriorment “Secretariat d’Aprenentatge”. A partir de l’aprovació de la
Mancomunitat, van començar a aparèixer arreu de Catalunya per tal que el
major nombre de joves poguessin acudir-hi.
Va començar a actuar l’any 1915 per tal d’orientar i donar consell als joves
que es volen incorporar al món laboral ajudant-los a escollir el seu futur ofici, a
més de la seva intenció de millorar l’ensenyança professional en general i
preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà o superior per a la
indústria i comerç.
Gràcies a aquests instituts, Catalunya es va començar a omplir de professionals
que desenvolupaven feines que requerien una certa formació. La població
rebia una millor educació que els proporcionaria una millor qualitat de vida en
un futur proper. Aquestes mesures, sobretot les educatives, han sigut una peça
clau en l’educació que hi ha avui en dia a Catalunya.
ÀFRICA SOUCHEIRON
Escola de directors d’indústries elèctriques. Motors,
quadres i reostats construïts a l’escola.
La imatge ens mostra una part de les instal·lacions pertanyents a l’Escola de
Directors d’indústries elèctriques. Aquesta escola va ser creada l’any 1917 per
la Diputació de Barcelona. L’escola estava localitzada al centre de la ciutat
condal i comptava amb espais de més de 930 metres on si varen instal·lar
laboratoris elèctrics.
Aquest imatge ha estat extreta de la web oficial de la Mancomunitat de
Catalunya.
Aquesta institució va ser creada amb la finalitat d’impartir estudis, que
requerien poca preparació i eren necessaris per exercir la professió en una
Indústria elèctrica. En aquesta escola les assignatures que s’ensenyaven eren
varies però sempre el contingut d’aquestes era el bàsic. Amb aquests estudis, a
més, es pretenia transmetre als alumnes coneixements d’organització de
tallers, la constitució de societats per a l’explotació d’una indústria i el
coneixement dels mercats.
La creació d’aquesta institució va ser un pas molt important per a
l’ensenyament de Catalunya ja que aquesta escola va promoure
l’ensenyament bàsic previ a la realització de qualsevol professió.
Per una altra banda, gràcies entre altres coses, a la creació d’aquesta escola
actualment podem comptar amb una àmplia varietat de carreres
universitàries. La creació de l’Escola de Directors d’indústries va suposar una de
les primeres institucions catalanes que oferia estudis especialitzats en algun
tipus d’indústria.
MARTA JUAN
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
 
	
  
	
  
Pla de les
instal·lacions de
l’Escola
Industrial de
Barcelona
	
  
Aquesta imatge correspon a l’Escola Industrial de Barcelona que es va crear al
1904 al carrer del Compte d’Urgell a l’Eixample. Ocupa quatre illes de
l’Eixample i està compost d’edificis modernistes. És una imatge extreta de la
web de la Gran Enciclopèdia Catalana.
L’edifici correspon a l’antiga fàbrica tèxtil dels germans Batlló construïda al
1868 per Rafael Guastavino. Al 1908, després del seu tancament, va ser
adquirida per la Diputació de Barcelona. Després de diferents debats per
veure quin seria el seu objectiu, es va decidir que seria utilitzat per ubicar
l’Escola Industrial de Barcelona que havia sigut creada al 1904 per un Real
Decret.
Al 1914, any de la creació de la Mancomunitat, es va inagurar l’escola
elemental del treball. Al 1918, un decret situa l’escola d’enginyers industrials a
l’estat. Això posa fi a la dependència de la Diputació de Barcelona
Lluís Planes i Calvet va ser l’arquitecte encarregat de reformar l’edifici. És un
arquitecte noucentista. Posteriorment, al 1927, Joan Rubió i Bellver, considerat
un dels principals arquitectes de la mancomunitat, va ampliar l’edifici
construint-ne un per l’entrada. Va projectar les naus centrals i el paranimf.
Aquestes dues parts, tenen un gran valor arquitectònic. Totes aquestes
ampliacions i reformes es van fer gracies a subvencions de la Diputació de
Barcelona i de la pròpia Mancomunitat. Durant la Mancomunitat de
Catalunya, es va acollir l’Escola de Bibliotecàries i l’Escola d’Enginyers
Industrials de Barcelona.
L’objectiu de l’escola industrial de Barcelona va ser transformar les
ensenyances tècniques de Catalunya aportant el seu propi projecte
pedagògic i una innovadora ensenyança educativa.
Aquest edifici va tenir i té una gran importància ja que a partir del seu objectiu,
es va aconseguir crear desenes de milers de tècnics industrials. Tots han sigut
agents actius de la construcció de la Catalunya que avui en dia coneixem.
Actualment és una universitat activa que s’anomena Escola Universitària d’
Enginyeria Técnica Industrial de Barcelona on s’ensenyen molts mes graus que
anteriorment.
MARC FERNÁNDEZ
Biblioteca de Pineda de Mar
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
Aquí tenim una imatge de la biblioteca de Pineda de Mar, una de les primeres
biblioteques públiques a Catalunya.
Aquesta, situada al poble de Pineda de Mar, va ser una de les construïdes a
partir de l’iniciativa de Biblioteques Popular de Catalunya, aprovada per
l’Assemblea de la Mancomunitat el 27 de maig de 1915.
La imatge ha estat extreta del servei de biblioteques de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB).
La Mancomunitat de Catalunya va desenvolupar un projecte per tal de
fomentar la llengua i la cultura catalana. Aquest, tot i les grans dificultats
econòmiques per falta de pressupost, va aconseguir el seu objectiu de
culturitzar la població i reformar l’ensenyament d’aquella època.
A part de la iniciativa de biblioteques es van constituir diverses Escoles
Experimentals com la d’Indústria Química, Agricultura o Administració; també
es va normalitzar la nostra llengua amb la creació del Diccionari General de la
Llengua Catalana, encarregat a Pompeu Fabra el 1932 i es va impulsar una
renovació pedagògica.
En aquella època, totes aquestes reformes van suposar per a la població la
novetat de poder alfabetitzar-se de manera lliure i gratuïta. En l’actualitat
podríem dir que segueix amb la mateixa línia i ara, a més a més, ofereix una
infinitat de serveis per ajudar a la societat a mantenir-se al dia en aspectes,
enter d’altres, tecnològics o culturals.
Actualment, l’edifici fotografiat anomenat Biblioteca Manuel Serra i Moret,
roman tancat des del 15 de gener de 2011 després de vuitanta-vuit anys en
funcionament amb l’objectiu d’oferir serveis millors al públic i ampliar les
dimensions d’aquest.
DANA ANTOLÍN
La central de
Sant Feliu de
Llobregat
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu des del
1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins la
creació de la Generalitat.
Es va constituir el 6 d'abril de 1914 i tenia dues direccions fonamentals. Per una
banda, la creació d'un infraestructura de serveis públics i administratius bàsics
per a poder potenciar un desenvolupament econòmic. Per una altra banda,
es va dur a terme un projecte cultural i educatiu per tal de fomentar la llengua
i la cultura catalana.
Ens trobem davant una imatge que és la central de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta central va ser creada entre els anys 1916 i 1921, que és el període
comprèn el pla de millores que la Mancomunitat havia ideat per aquest
sector.
La central telefònica que es veu representada es trobava situada a Sant Feliu
de Llobregat, capital del Baix Llobregat i la font d’on s’ha extret la fotografia és
la pàgina web de la Mancomunitat de Catalunya
(www.mancomunitatdecatalunya.cat), de la pestanya de l’obra feta pública i
en comunicacions, telèfons.
Aquesta imatge fa referència al pla de millores dels sistemes postal i telefònic
que es va desenvolupar entre el 1916 i el 1921. La Mancomunitat va dur a
terme una renovació en les comunicacions per tal de garantir un
desenvolupament econòmic. Gràcies a aquest pla, en tan sols deu anys va
augmentar de 38 a 372 els municipis de Catalunya que tenien telèfon. Aquest
pla en concret, va ser molt exitós.
Per a poder garantir un desenvolupament de la xarxa telefònica calien unes
infraestructures determinades: les línies; que se’n van acabar construint 5950
km.
Aquest mapa ens mostra totes les línies que es van construir per a poder
millorar el sistema telefònic.
Considero que aquest pla de
millores dels sistemes postals i
telefònics ha estat essencial per
tal de garantir el
desenvolupament de Catalunya i
cobrir el dèficit en que es
trobava. A més a més, va
garantir que pobles que es
trobaven aïllats poguessin
mantenir contacte amb les
capitals principals i que la
manera de comunicar-se fos més
ràpida i efectiva.
Per l’actualitat també ha estat molt important, aquest aspecte fa que
estiguem on estem ara. La comunicació per telèfon és indispensable per ara i
qui com estaríem ara si no s’hagués fet aquest pla a principis del segle XX.
JÚLIA PEDROL
Projecte d'Estatut de Catalunya
Aquesta imatge és una caricatura de la revista L'Esquella de la Torratxa,
publicada el dia 31 de gener de 1919. Observem representats a Domingo i
Cambó construint una figura de pedra i Lerroux parlant amb Romanones.
La Mancomunitat de Catalunya, creada el 1914 amb Prat de la Riba com a
president inicial, tot i que no va aconseguir tirar endavant tot el seu projecte
plantejat ja que només va aconseguir l'autorització de mancomunar-se en
finalitats exclusivament administratives, va dur a terme tot un seguit de
projectes i reformes amb l'objectiu d'aconseguir autonomia per Catalunya.
Els primers afers que va posar en inici en relació a l'obra de govern van ser la
creació d'unes infraestructures de serveis públics i administratius per potenciar i
millorar el desenvolupament econòmic que ho va fer amb la creació d'una
millor xarxa viària, telefònica i postal, i va engegar un pla d'acció agrària.
D'altra banda va voler fomentar la llengua i la cultura catalanes a partir d'un
projecte cultural i educatiu, va portar a terme la creació de diferents
institucions com biblioteques, escoles, entre d'altres, i anys més tard es va
publicar el Diccionari general de la llengua catalana per Pompeu Fabra.
Cambó, Domingo i Lerroux
parlant amb Romanones.
L’Esquella de la Torratxa
(31-01-1919)
La crisi causada per la Primera Guerra Mundial va començar a afectar a
Espanya d'una manera més radical el 1917 quan hi va haver una protesta
generalitzada on diferents sectors tenien alguna cosa a dir en contra el
govern.
Aquest mateix any es va convocar una vaga general per aturar la puja dels
preus ja que el fet de no intervenir va permetre la importació de productes
industrials i agraris a elevats preus que les altres potències estaven disposades a
pagar. Tot i que va fracassar, les dures repressions que va dur a terme el govern
van radicalitzar l'oposició i van afeblir encara més el torn dinàstic.
A Catalunya es va engegar un Projecte d'Estatut de Catalunya per la Lliga i els
dirigents de la Mancomunitat que en aquell moment eren Francesc Cambó,
Joan Ventosa, Ramon Abadal, Marcel·lí Domingo, Lerroux entre d'altres, aquest
últim tot i ser anticatalanista va donar suport al projecte ja que eren
autonomistes, i el projecte va ser presentat a Madrid el 1919, on el govern i el
monarca s'hi van oposà.
Aquesta campanya per l'autonomia proposava la formació d'un govern
català i d'un parlament elegit per sufragi universal, va ser un dels primers
projectes en que diferents sectors van participar amb força per aconseguir
una campanya sòlida que pogués arribar fins al final.
Això és el que vol mostrar la caricatura, Domingo i Cambó estan construint una
figura de pedra on es pot veure escrit Estatut Català això és una forma retòrica
d'ensenyar al públic que estan realitzant, formulant, creen l'Estatut de
Catalunya i que no és una simple proposta, sinó que està formulat per molts
sectors diferents on tots lluiten per un mateix objectiu i per tant és un projecte
fort, sòlid que es basa en els drets que tots volen aconseguir per Catalunya i
que no deixaran de seguir fins aconseguir-ho. Per això Lerreoux li diu a
Romanones que ja es pot pujar de peus, que és una cosa sòlida, que ells no es
deixaran vèncer, que lluitaran per aquest projecte en el que tots creuen, el
que han dut a terme i han arribat a crear un projecte fort on es reflecteixen
totes les bases de l'autonomia per Catalunya, un dret que va ser privat anys
enrere i que l'esperit catalanista i autonomista no ha deixat que es perdés.
Aquest projecte va crear moltes controvèrsies al govern de Madrid, i tot i que
s'hi van oposar i no va aconseguir allò que estava dictat, va tenir una gran
repercussió en aquella època i en el futur. La situació social i política d'aquella
època va jugar en contra ja que en un altre moment podria haver significat
una victòria envers tots els projectes i reformes que es van voler realitzar.
Però si la Mancomunitat no hagués portat a terme aquest i tots els altres
projectes i reformes, la modernització de l'Estat, de les infraestructures, de
l'economia hagués patit un cert endarreriment que hagués causat un
empitjorament del conflicte social, i l'esperit, les ganes i la força dels catalans
per voler aconseguir ja no només l'autonomia sinó una millora de les
condicions de vida, una economia més sostenible, un govern consolidat, i un fi
comú que ens portés a tots a lluitar contra aquells que ens priven del dret a
decidir hagués esdevingut efímer.
ALBA SEGARRA
Edifici escolar
de Palau
Sabardera
Aquesta imatge representa una de les escoles promogudes per la
Mancomunitat de Catalunya. L’any 2005 va ser rehabilitat per convertir-lo en la
seu de l’Ajuntament. Va ser un edifici projectat entre1914 i 1916. Es troba al
municipi de Palau Saverdera, en la comarca de l’Alt Empordà. Aquesta
imatge ha estat extreta de la página web
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/obra-feta/ensenyament/
La Mancomunitat de Catalunya, a més a més de ser una institució de carácter
administratiu, també va dur a terme una important tasca de creació
d'infrastructures de camins i ports, educación i sanitat, d’entre d’altres. En
l’àmbit educatiu, va crear diverses escoles amb l’objectiu d’abarcar tot el
cicle formatiu, des d’estudis bàsics fins s estudis superiors. Va incorporar nous
tipus de tècniques d'estudi i ensenyament, que anaven des de l'ensenyament
ambulant a l'ensenyament per correspondencia. També va iniciar un projecte
centrat amb lsa reafirmació de ls llengua i la cultura catalanes, prenent
mesures com la creació de Biblioteques populars (1918). També es va posar
èmfasi en la divulgació i la protecció del patrimoni cultural català mitjançant
la constitució de la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació
de Monuments.
L’ajut que va dispensar la Mancomunitat cap a l’educació del poble catal’a
va ser molt important. Per primer cop va ajudar a afiançar el catalanisme en
l’àmbit educatiu, creant nombroses escoles en un període de temps reduït i
promovent projectes per reivindicar la cultura i la llengua catalanes. Un clar
exemple d’aquestes noves escoles creades seria l’Escola del Treball, que avui
en dia encara perdura com a institut d’ensenyaments postobligatoris. Per tant,
dir que aquest tret de la Mancomunitat va ajudar a que l’educació de
Catalunya es desenvolupés tal com ho ha fet.
ANDREU ORÓS
Central telefònica de Sant Feliu de Llobregat	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
La següent imatge mostra una central telefònica situada a Sant Feliu de
Llobregat, fundada entre l’any 1916-1921 (durant el període de reformes dels
sistemes postal i telefònic impulsat per la Mancomunitat).
La Mancomunitat va invertir la major part dels recursos econòmics en un pla
de millora de la xarxa viària acompanyat d’una millora en el sistema postal i
telefònic. L’objectiu per el qual es va impulsar aquesta reforma va ser la
necessitat de comunicar tots els pobles catalans per garantir les relacions entre
els ciutadans i afavorir el procés de progrés de Catalunya. El 1914 només trenta
vuit dels milers de municipis catalans tenien telèfon. Un cop feta la reforma,
l’any 1925, l’estat va donar el monopoli telefònic a la companyia Telefónica
Nacional de Espanya. Una altra reforma molt lligada a aquesta va ser la millora
de la xarxa viària. Es van construir noves carreteres que permetien connectar
els pobles rurals amb les ciutats més importants com Lleida, Barcelona, Girona
o Tarragona cosa que va beneficiar l’economia interior de Catalunya. Es va
establir una connexió entre la ciutat i els pobles rurals.
Aquestes i totes les altres reformes fetes per la Mancomunitat tenien un únic
propòsit: regenerar i modernitzar una Catalunya que estava passant una
època tràgica a resultes dels efectes de la crisi del 98, els repetits fracassos del
catalanisme polític en defensa de les particularitats de Catalunya, i la recent
situació de la Setmana Tràgica a Barcelona. El conjunt de reformes que va fer
la Mancomunitat van ser molt positives per la Catalunya del moment, es va
establir una gramàtica de la llengua, que avui en dia és vigent, es va
reestructurar i modernitzar l’educació, cosa que va permetre educar i
sensibilitzar el poble com també una millora econòmica gràcies a les reformes
ferroviàries i terrestres. En part, totes aquestes reformes guarden semblança
amb les que es proposava en el regeneracionisme de Joaquin Costa per
Espanya després de la pèrdua de Cuba. Penso que Catalunya va fer un pas
endavant i va acostar-se més al nivell d’alguns països referents d’Europa. Però
sobretot penso que l’obra de la Mancomunitat va ser la peça clau per deixar
enrere una Catalunya més “medieval” i convertir-se en el què és avui en dia:
una regió amb capacitats econòmiques, amb gent crítica, amb diversitat
d’infraestructures i amb uns habitants que parlen una llengua i tenen una
cultura pròpia. En resum, la Mancomunitat va iniciar el camí de la Catalunya
que avui en dia tenim.
ÀLEX ESPINAL
Amàlia Prat
La fotografia:
Aquesta és una imatge on s'hi representa un dibuix del Manicomi de Salt, Girona.
Ha estat extreta de la web: http://mancomunitatdecatalunya.cat/
Manicomi i context:
Per a que s'entengui millor la font s'ha de fer una petita introducció de la Mancomunitat:
A principis del Segle XX es va crear la Mancomunitat a Catalunya, una institució dirigida per
polítics catalanistes de La Lliga Regionalista, entre els quals es trobaven Prat de la Riba i
Josep Puig i Cadafalch.
Aquesta institució agrupava les quatre províncies catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i
Girona i assolia funcions administratives i i de creació d'infraestructures entre altres més
secundàries
L'any 1915 va assumir les funcions de serveis públics destinats a la cura de persones
dements a Catalunya, entre ells el Manicomi de Salt.
El manicomi de la fotografia és el de Salt, poble situat a Girona, es va fundar l'any 1886
però va entrar en funcionament el 1904, deu anys abans de la creació de la Mancomunitat.
L'any 1888 es va adquirir el Mas Cardell situat al Pla de Salt, terreny que s'utilitzaria per a
construir les instal·lacions psicosanitàries del manicomi. Abans que la Mancomunitat se’n
fes càrrec pertanyia a la pròpia diputació gironesa.
Salt era, en aquell moment, l'únic manicomi públic a Catalunya. Les persones dements que
pertanyien a classes més elevades pagaven serveis privats com clíniques i balnearis, de
manera que les persones de classe més baixa amb necessitats de cura psicològica no
tenien on anar tret de l’Hospital de Santa Caterina que no es trobava en les condicions més
òptimes. Aquest manicomi només atenia homes.
Manicomi de Salt
Amàlia Prat
L’objectiu:
L'objectiu principal de la creació d'aquest centre va ser una millora de les condicions del
malalt. Atendre a aquelles persones amb malalties mentals que es trobessin desemparades
i no tinguessin massa recursos econòmics.
A més a més es pretenia millorar la qualitat dels serveis de l'atenció sanitària que es
donava a de l'hospital de Santa Caterina on hi restaven pacients amb qualsevol tipus de
malaltia.
Al quedar assumit per la Mancomunitat, el manicomi es va poder modernitzar i va assolir
les característiques que la Mancomunitat portava amb sí mateixa.
Malalts mentals del Manicomi de Salt
Importància de les obres de la mancomunitat en sanitat:
A més a més de la millora i l’administració del Manicomi de Salt, la Mancomunitat va
realitzar grans tasques per a afavorir la investigació i l’atenció sanitària pública a
Catalunya. Trobem molts exemples que ho corroboren:
La Mancomunitat va rebre el traspàs de la titularitat dels serveis de Beneficència que
anteriorment presidien les diputacions de cada província. Així doncs, els centres
hospitalaris com les cases de Misericòrdia , les cases de beneficència, o hospitals com el
de Santa Caterina, passaven a ser dependència de la Mancomunitat.
Es va crear una Comissió específica de Sanitat que va permetre l’avanç de les institucions
mediques catalanes.
Amàlia Prat
Tots aquests fets,com és clar, van comportar en si una millora de les condicions de vida i
un saciament de les necessitats sanitàries de la població catalana, fet que a l’hora feia que
hi hagués més acontentament social i per tant menys motius per a la queixa i el malestar
social. A més a més aquest fet va provocar que hi hagués un augment de l’esperança de
vida i molts avenços en quant a la investigació clínica en malalties com la malària o la
tuberculosi molt freqüents en aquella època. Tot això no hagués estat possible sense la
Mancomunitat.
Tot i els esforços de la Mancomunitat, amb la Dictadura de Primo de Rivera va haver una
forta regressió i un endarreriment d’aquests serveis que havien avançat tant anys enrere.
Al acabar la dictadura però, la Generalitat catalana va tornaria a donar impuls a aquests
serveis.
LA MANCOMUNITAT
Júlia Ayats




Ens trobem davant d'una fotografia
extreta de la web de la Mancomunitat
de Catalunya dins l'apartat "obra feta"
basada en la cultura i l'ensenyament.
Tal i com veiem al peu de foto, se'ns
representa una Biblioteca Popular de
Pineda.
Ens trobem dins del context històric
de la creació de la Mancomunitat, és
a dir, cap a l'any 1914. Els precedents
d'aquesta organització cal buscar-los
en les actuacions dels ajuntaments i
diputacions catalanes a partir del
moment en que la Lliga Regionalista
va assolir responsabilitats de govern
en aquestes institucions. Els polítics
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Pineda

catalans eren conscients que el "país" necessitava una regeneració basada en un programa de
millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la
seva cultura. Aquests objectius els va impulsar Enric Prat de la Riba quan va ser escollit president
de la Diputació de Barcelona. Així, l'any 1907 es va crear l'Institut d'Estudis Catalans i la
Biblioteca. Per aquest motiu, l'actuació de la Mancomunitat va seguir dues direccions fonamentals:
d'una banda el desenvolupament econòmic i de l'altre banda, la consolidació de la llengua i la
cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu. Jo, però, em centaré en aquest últim
perquè és el que té relació amb la fotografia que he escollit.
Es va iniciar un projecte centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes que va
incloure la creació de Biblioteques Populars (1918) com la de la imatge, Escoles Experimentals i
els Estudis normals. Per tal de normalitzar la llengua catalana, l'Institut d'Estudis Catalans va
iniciar una tasca d'unificació ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra.
Personalment, crec que la reforma de l'ensenyament i la cultura era i és una tasca bàsica pel
progrés de Catalunya. En aquell moment, els polítics cercaven una regeneració que els autoritzés
més autonomia i caràcter personal i el fonament essencial per aconseguir-ho és tenir una llengua i
unes tradicions pròpies de Catalunya. Per això, s'havia de reformar el sistema en el qual es
trobaven i lluitar pels seus objectius. Actualment, si volem que Catalunya no perdi l'essència, hem
de lluitar perquè la llengua no desaparegui i que sigui acceptada en tots els àmbits, tan en el En
públic com privat.
Història: Treball voluntari sobre La Mancomunitat de Catalunya
1. Tria d’una fotografia:
Escola Montessori. Una classe
2. Aquesta imatge representa una classe de l’Escola Montessori, una escola
catalana, durant l’època de la Mancomunitat. L’escola va ser creada el 1915, tot i
que es va establir a la plaça Universitat, l’escola va canviar d’ubicació vàries
vegades. Aquesta estava destinada a infants de parvulari, tot i que gràcies a la
pressió dels pares finalment es va ampliar fins a alumnes de més edat.
Aquesta, juntament amb altres escoles, van ser una de les moltes reformes
d’ensenyament que van ser establides per la institució de la Mancomunitat
Catalana. La imatge ha estat extreta de la següent web:
http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/obra-feta/ensenyament/
La Mancomunitat de Catalunya volia fer un pas endavant amb l’educació
catalana, es va crear un Consell de Pedagogia, sota la direcció d’Eladi Homs. Al
1914 es van crear les Escoles d’Estiu per tal que els mestres poguessin dur a
terme la seva formació. Totes aquestes reformes van ser reforçades amb l’Escola
del Treball i l’Escola Industrial. Es va donar molta cobertura als cicles formatius.
La més important però de totes les reformes va ser que totes les classes es duien
a terme en català.
La meva opinió sobre el pla d’ensenyament de la Mancomunitat és que va ser
fonamental per a l’educació catalana. Hi va haver un avançament per tal que els
estudiants obtinguessin millors mètodes d’aprenentatge que mancaven a l’època
i el més important de tot és que tot això ho feien en català, la llengua amb la que
vivia tota la població de Catalunya.
3. Marc Payés
HISTÒRIA

La Mancomunitat


1.

2.

Aquesta imatge fa referència a una tasca educativa realitzada per la Mancomunitat. És
una fotografia de l' Escola Montessori representa una classe de nens de pàrvuls l'any
1915 quan va ser creada l'escola per la Diputació de Barcelona. 
Primer va estar situada al carrer de la Universitat, després al carrer de la Diputació i dos
anys més tard va tornar a canviar el seu emplaçament i es va instal.lar a la torre Grases.
En un principi estava destinada essencialment als pàrvuls però amb el pas dels anys va
anar creixent.

L'objectiu a nivell pedagògic va ser la consolidadicó de la llengua i la cultura catalana pels
infants de Catalunya i a més començar a fer un nou projecte pedagògic amb els mètodes
de Maria Montessori motiu per el qual l'escola reb aquest nom.

Gràcies aquesta renovació pedagògica impulsada per Maria Montessiori, l'educació agafa
molta importància en la societat catalana i es comencen a crear escoles que es basaran
en aquesta renovació. Per exemple, l'escola del Mar va ser fundada l'any 1922 per Pere
Vergés quan encara era present la Mancomunitat. El mètode Montessiori parteix dels
principis de la llibertat i es centra en que l'alumne ha de poder aprendre en un ambient
agradable, és a dir, es basa princcipalment en l'educació dels sentits. Doncs podriem
trobar una relació entre l'escola del mar i aquest mètode impulsat per Montessiori ja que
en l'escola del Mar l'educació es feia a l'aire lliure i a prop del mar. 
L'escola Garbí prové d' aquest ideal d'ensenyament i per tant és l'essencia d'aquesta
renovació pedagògica, si no hagués existit la Mancomunitat potser,avui en dia no
haguessin existit escoles amb aquests principis i aquests ideals. La renovació pedagògica
feta per la Mancomunitat va permetre la pedagogia avui en dia trobem a les escoles.

3.
Claudia Moncalvo
APORTACIONS DE LA MANCOMUNITAT DE
CATALUNYA (1914-1925)
Institut d’estudis catalans
a) Aquesta imatge és una font secundària extreta
de: http://territori.blogs.uoc.edu/es/2013/10/corpus_catalan2013/
La imatge representa l’àgora de l’Institut d’Estudis
Catalans, situat al carrer del Carme a Barcelona. Una
institució de defensa i promoció de la llengua
catalana.
b) L’ institut d’estudis catalans és una corporació de caràcter científic, acadèmic i
cultural que té com a objectiu la investigació de recerca en tots els àmbits de la cultura
catalana. Aquesta institució va ser creada per les iniciatives de Enric Prat de la Riba
segons els acords amb la Diputació de Barcelona el 18 de juny de 1907 i el 14 de febrer
de 1911.
Enric Prat de la Riba, amb l’objectiu de educar i culturitzar el poble català va impulsar
la creació del IEC que va tenir molta importància durant el període de la
Mancomunitat.
L’any 1907el filòleg Pompeu Fabra va redactar el primer diccionari ortogràfic de la
llengua catalana a més, l’IEC va ser la institució catalana amb més força a nivell de
recerca científica de Catalunya, on els intel·lectuals del moment van impulsar tota
mena de projectes de tota mena.
c) L’ Institut d’Estudis Catalans va ser un òrgan molt important durant el segle XX a
Catalunya. Espanya havia descuidat les diferents llengües i cultures que hi havia a
l’Estat a part del castellà i amb la Mancomunitat és potencien tots aquests espectes
socials, culturals i intelectuals propis de Catalunya, que portaven molt temps marginats
i apartats de l’Estat espanyol. Va promoure el català com a llengua oficial, com a
inserció del català a l’escola, va fomentar diferents projectes de recerca sobre diversos
temes com ara teconologia, medicina i altres ciencies.
Actualment, a l’Institut d’Estudis Catalans es realitzen conferències sobre diversos
àmbits, com ara la biologia, la medicina, literatura i fins i tot es fan debats sobre temes
d’actualitat ja siguin polítics, econòmics, etc. També és un centre de servei obert per
estudiants on poden anar a fer consultes. Per exemple, la setmana passada es va fer
una xerrada sobre la importància dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials pel
bon funcionament de la democràcia i una altra sobre protecció vegetal anomenada
“mengem sa?”.
Dani Pérez Herms
25.02.14

More Related Content

Similar to Mancomunitat

Butlletí n.47. Acció de Govern
Butlletí n.47. Acció de GovernButlletí n.47. Acció de Govern
Butlletí n.47. Acció de Governguestc8eaf2
 
Butlletí n.47 Acció de Govern
Butlletí n.47 Acció de GovernButlletí n.47 Acció de Govern
Butlletí n.47 Acció de Governsocialistes_ cat
 
2015, Any de les Biblioteques
2015, Any de les Biblioteques2015, Any de les Biblioteques
2015, Any de les BibliotequesMiqui Mel
 
Balanç de dos anys de mandat de Les Corts
Balanç de dos anys de mandat de Les CortsBalanç de dos anys de mandat de Les Corts
Balanç de dos anys de mandat de Les CortsAjuntament de Barcelona
 
Programa Sant Lluis
Programa Sant LluisPrograma Sant Lluis
Programa Sant Lluispsoemenorca
 
Presentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitaris
Presentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitarisPresentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitaris
Presentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitarisBiblioteca de Catalunya
 
El sector Media a Barcelona i Catalunya
El sector Media a Barcelona i CatalunyaEl sector Media a Barcelona i Catalunya
El sector Media a Barcelona i CatalunyaBarcelona Business
 
Projecte Educatiu de Centre - Escola Consol Ferré
Projecte Educatiu de Centre - Escola Consol FerréProjecte Educatiu de Centre - Escola Consol Ferré
Projecte Educatiu de Centre - Escola Consol Ferréangiarrufat
 
Punts bàsics programa conjunt La Pobla de Vallbona
Punts bàsics programa conjunt La Pobla de VallbonaPunts bàsics programa conjunt La Pobla de Vallbona
Punts bàsics programa conjunt La Pobla de VallbonaCompromís Pobla de Vallbona
 

Similar to Mancomunitat (20)

Butlletí n.47. Acció de Govern
Butlletí n.47. Acció de GovernButlletí n.47. Acció de Govern
Butlletí n.47. Acció de Govern
 
Butlletí n.47 Acció de Govern
Butlletí n.47 Acció de GovernButlletí n.47 Acció de Govern
Butlletí n.47 Acció de Govern
 
Record visita
Record visitaRecord visita
Record visita
 
2015, Any de les Biblioteques
2015, Any de les Biblioteques2015, Any de les Biblioteques
2015, Any de les Biblioteques
 
Balanç de dos anys de mandat de Les Corts
Balanç de dos anys de mandat de Les CortsBalanç de dos anys de mandat de Les Corts
Balanç de dos anys de mandat de Les Corts
 
ERC BEGUES
ERC BEGUESERC BEGUES
ERC BEGUES
 
Butlletí El Comú - Núm. 12 - abril 2019
Butlletí El Comú - Núm. 12 - abril 2019Butlletí El Comú - Núm. 12 - abril 2019
Butlletí El Comú - Núm. 12 - abril 2019
 
Portada
PortadaPortada
Portada
 
Portada
PortadaPortada
Portada
 
Programa Sant Lluis
Programa Sant LluisPrograma Sant Lluis
Programa Sant Lluis
 
Posada en funcionament de Fabra i Coats
Posada en funcionament de Fabra i CoatsPosada en funcionament de Fabra i Coats
Posada en funcionament de Fabra i Coats
 
Presentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitaris
Presentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitarisPresentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitaris
Presentació de la Biblioteca de Catalunya per a estudiants universitaris
 
Pec 2018 def
Pec 2018 defPec 2018 def
Pec 2018 def
 
El sector Media a Barcelona i Catalunya
El sector Media a Barcelona i CatalunyaEl sector Media a Barcelona i Catalunya
El sector Media a Barcelona i Catalunya
 
Rosa Mollet - 3
Rosa Mollet - 3Rosa Mollet - 3
Rosa Mollet - 3
 
Butlleti març 2011
Butlleti març 2011Butlleti març 2011
Butlleti març 2011
 
Butlleti Març 2011
Butlleti Març 2011Butlleti Març 2011
Butlleti Març 2011
 
Projecte Educatiu de Centre - Escola Consol Ferré
Projecte Educatiu de Centre - Escola Consol FerréProjecte Educatiu de Centre - Escola Consol Ferré
Projecte Educatiu de Centre - Escola Consol Ferré
 
Punts bàsics programa conjunt La Pobla de Vallbona
Punts bàsics programa conjunt La Pobla de VallbonaPunts bàsics programa conjunt La Pobla de Vallbona
Punts bàsics programa conjunt La Pobla de Vallbona
 
La Pigota número 6
La Pigota número 6La Pigota número 6
La Pigota número 6
 

More from virginiakey

More from virginiakey (8)

Geo tema 3
Geo tema 3Geo tema 3
Geo tema 3
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
Migracions
MigracionsMigracions
Migracions
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
Activitat econòmica
Activitat econòmicaActivitat econòmica
Activitat econòmica
 
Liberalisme i nacionalisme part 1
Liberalisme i nacionalisme part 1Liberalisme i nacionalisme part 1
Liberalisme i nacionalisme part 1
 
Activitat econòmica
Activitat econòmicaActivitat econòmica
Activitat econòmica
 
K eynes i hayeck
K eynes i hayeckK eynes i hayeck
K eynes i hayeck
 

Mancomunitat

  • 1. Institut d’orientació professional. Laboratori de psicometria L’aprovació de la Mancomunitat l’any 1912, després de molts entrebancs per aconseguir-ne el permís des de les Corts, va suposar grans canvis en la manera de viure de tota la població catalana de l’època. La principal voluntat de la Diputació de Barcelona era d’obtenir òrgans de govern propis, a partir de mancomunar (o unir) les quatre diputacions catalanes. En aquesta imatge s’hi pot observar un dels molts instituts d’orientació professional, en aquest cas un laboratori de psicometria. També anomenat anteriorment “Secretariat d’Aprenentatge”. A partir de l’aprovació de la Mancomunitat, van començar a aparèixer arreu de Catalunya per tal que el major nombre de joves poguessin acudir-hi. Va començar a actuar l’any 1915 per tal d’orientar i donar consell als joves que es volen incorporar al món laboral ajudant-los a escollir el seu futur ofici, a més de la seva intenció de millorar l’ensenyança professional en general i preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà o superior per a la indústria i comerç. Gràcies a aquests instituts, Catalunya es va començar a omplir de professionals que desenvolupaven feines que requerien una certa formació. La població rebia una millor educació que els proporcionaria una millor qualitat de vida en
  • 2. un futur proper. Aquestes mesures, sobretot les educatives, han sigut una peça clau en l’educació que hi ha avui en dia a Catalunya. ÀFRICA SOUCHEIRON
  • 3. Escola de directors d’indústries elèctriques. Motors, quadres i reostats construïts a l’escola. La imatge ens mostra una part de les instal·lacions pertanyents a l’Escola de Directors d’indústries elèctriques. Aquesta escola va ser creada l’any 1917 per la Diputació de Barcelona. L’escola estava localitzada al centre de la ciutat condal i comptava amb espais de més de 930 metres on si varen instal·lar laboratoris elèctrics. Aquest imatge ha estat extreta de la web oficial de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta institució va ser creada amb la finalitat d’impartir estudis, que requerien poca preparació i eren necessaris per exercir la professió en una Indústria elèctrica. En aquesta escola les assignatures que s’ensenyaven eren varies però sempre el contingut d’aquestes era el bàsic. Amb aquests estudis, a més, es pretenia transmetre als alumnes coneixements d’organització de tallers, la constitució de societats per a l’explotació d’una indústria i el coneixement dels mercats. La creació d’aquesta institució va ser un pas molt important per a l’ensenyament de Catalunya ja que aquesta escola va promoure l’ensenyament bàsic previ a la realització de qualsevol professió. Per una altra banda, gràcies entre altres coses, a la creació d’aquesta escola actualment podem comptar amb una àmplia varietat de carreres
  • 4. universitàries. La creació de l’Escola de Directors d’indústries va suposar una de les primeres institucions catalanes que oferia estudis especialitzats en algun tipus d’indústria. MARTA JUAN                                            
  • 5.       Pla de les instal·lacions de l’Escola Industrial de Barcelona   Aquesta imatge correspon a l’Escola Industrial de Barcelona que es va crear al 1904 al carrer del Compte d’Urgell a l’Eixample. Ocupa quatre illes de l’Eixample i està compost d’edificis modernistes. És una imatge extreta de la web de la Gran Enciclopèdia Catalana. L’edifici correspon a l’antiga fàbrica tèxtil dels germans Batlló construïda al 1868 per Rafael Guastavino. Al 1908, després del seu tancament, va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. Després de diferents debats per veure quin seria el seu objectiu, es va decidir que seria utilitzat per ubicar l’Escola Industrial de Barcelona que havia sigut creada al 1904 per un Real Decret. Al 1914, any de la creació de la Mancomunitat, es va inagurar l’escola elemental del treball. Al 1918, un decret situa l’escola d’enginyers industrials a l’estat. Això posa fi a la dependència de la Diputació de Barcelona Lluís Planes i Calvet va ser l’arquitecte encarregat de reformar l’edifici. És un arquitecte noucentista. Posteriorment, al 1927, Joan Rubió i Bellver, considerat un dels principals arquitectes de la mancomunitat, va ampliar l’edifici construint-ne un per l’entrada. Va projectar les naus centrals i el paranimf. Aquestes dues parts, tenen un gran valor arquitectònic. Totes aquestes ampliacions i reformes es van fer gracies a subvencions de la Diputació de Barcelona i de la pròpia Mancomunitat. Durant la Mancomunitat de Catalunya, es va acollir l’Escola de Bibliotecàries i l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.
  • 6. L’objectiu de l’escola industrial de Barcelona va ser transformar les ensenyances tècniques de Catalunya aportant el seu propi projecte pedagògic i una innovadora ensenyança educativa. Aquest edifici va tenir i té una gran importància ja que a partir del seu objectiu, es va aconseguir crear desenes de milers de tècnics industrials. Tots han sigut agents actius de la construcció de la Catalunya que avui en dia coneixem. Actualment és una universitat activa que s’anomena Escola Universitària d’ Enginyeria Técnica Industrial de Barcelona on s’ensenyen molts mes graus que anteriorment. MARC FERNÁNDEZ
  • 7. Biblioteca de Pineda de Mar                 Aquí tenim una imatge de la biblioteca de Pineda de Mar, una de les primeres biblioteques públiques a Catalunya. Aquesta, situada al poble de Pineda de Mar, va ser una de les construïdes a partir de l’iniciativa de Biblioteques Popular de Catalunya, aprovada per l’Assemblea de la Mancomunitat el 27 de maig de 1915. La imatge ha estat extreta del servei de biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La Mancomunitat de Catalunya va desenvolupar un projecte per tal de fomentar la llengua i la cultura catalana. Aquest, tot i les grans dificultats econòmiques per falta de pressupost, va aconseguir el seu objectiu de culturitzar la població i reformar l’ensenyament d’aquella època. A part de la iniciativa de biblioteques es van constituir diverses Escoles Experimentals com la d’Indústria Química, Agricultura o Administració; també es va normalitzar la nostra llengua amb la creació del Diccionari General de la Llengua Catalana, encarregat a Pompeu Fabra el 1932 i es va impulsar una renovació pedagògica.
  • 8. En aquella època, totes aquestes reformes van suposar per a la població la novetat de poder alfabetitzar-se de manera lliure i gratuïta. En l’actualitat podríem dir que segueix amb la mateixa línia i ara, a més a més, ofereix una infinitat de serveis per ajudar a la societat a mantenir-se al dia en aspectes, enter d’altres, tecnològics o culturals. Actualment, l’edifici fotografiat anomenat Biblioteca Manuel Serra i Moret, roman tancat des del 15 de gener de 2011 després de vuitanta-vuit anys en funcionament amb l’objectiu d’oferir serveis millors al públic i ampliar les dimensions d’aquest. DANA ANTOLÍN
  • 9. La central de Sant Feliu de Llobregat La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu des del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins la creació de la Generalitat. Es va constituir el 6 d'abril de 1914 i tenia dues direccions fonamentals. Per una banda, la creació d'un infraestructura de serveis públics i administratius bàsics per a poder potenciar un desenvolupament econòmic. Per una altra banda, es va dur a terme un projecte cultural i educatiu per tal de fomentar la llengua i la cultura catalana. Ens trobem davant una imatge que és la central de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta central va ser creada entre els anys 1916 i 1921, que és el període comprèn el pla de millores que la Mancomunitat havia ideat per aquest sector. La central telefònica que es veu representada es trobava situada a Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat i la font d’on s’ha extret la fotografia és la pàgina web de la Mancomunitat de Catalunya (www.mancomunitatdecatalunya.cat), de la pestanya de l’obra feta pública i en comunicacions, telèfons. Aquesta imatge fa referència al pla de millores dels sistemes postal i telefònic que es va desenvolupar entre el 1916 i el 1921. La Mancomunitat va dur a terme una renovació en les comunicacions per tal de garantir un
  • 10. desenvolupament econòmic. Gràcies a aquest pla, en tan sols deu anys va augmentar de 38 a 372 els municipis de Catalunya que tenien telèfon. Aquest pla en concret, va ser molt exitós. Per a poder garantir un desenvolupament de la xarxa telefònica calien unes infraestructures determinades: les línies; que se’n van acabar construint 5950 km. Aquest mapa ens mostra totes les línies que es van construir per a poder millorar el sistema telefònic. Considero que aquest pla de millores dels sistemes postals i telefònics ha estat essencial per tal de garantir el desenvolupament de Catalunya i cobrir el dèficit en que es trobava. A més a més, va garantir que pobles que es trobaven aïllats poguessin mantenir contacte amb les capitals principals i que la manera de comunicar-se fos més ràpida i efectiva. Per l’actualitat també ha estat molt important, aquest aspecte fa que estiguem on estem ara. La comunicació per telèfon és indispensable per ara i qui com estaríem ara si no s’hagués fet aquest pla a principis del segle XX. JÚLIA PEDROL
  • 11. Projecte d'Estatut de Catalunya Aquesta imatge és una caricatura de la revista L'Esquella de la Torratxa, publicada el dia 31 de gener de 1919. Observem representats a Domingo i Cambó construint una figura de pedra i Lerroux parlant amb Romanones. La Mancomunitat de Catalunya, creada el 1914 amb Prat de la Riba com a president inicial, tot i que no va aconseguir tirar endavant tot el seu projecte plantejat ja que només va aconseguir l'autorització de mancomunar-se en finalitats exclusivament administratives, va dur a terme tot un seguit de projectes i reformes amb l'objectiu d'aconseguir autonomia per Catalunya. Els primers afers que va posar en inici en relació a l'obra de govern van ser la creació d'unes infraestructures de serveis públics i administratius per potenciar i millorar el desenvolupament econòmic que ho va fer amb la creació d'una millor xarxa viària, telefònica i postal, i va engegar un pla d'acció agrària. D'altra banda va voler fomentar la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu, va portar a terme la creació de diferents institucions com biblioteques, escoles, entre d'altres, i anys més tard es va publicar el Diccionari general de la llengua catalana per Pompeu Fabra. Cambó, Domingo i Lerroux parlant amb Romanones. L’Esquella de la Torratxa (31-01-1919)
  • 12. La crisi causada per la Primera Guerra Mundial va començar a afectar a Espanya d'una manera més radical el 1917 quan hi va haver una protesta generalitzada on diferents sectors tenien alguna cosa a dir en contra el govern. Aquest mateix any es va convocar una vaga general per aturar la puja dels preus ja que el fet de no intervenir va permetre la importació de productes industrials i agraris a elevats preus que les altres potències estaven disposades a pagar. Tot i que va fracassar, les dures repressions que va dur a terme el govern van radicalitzar l'oposició i van afeblir encara més el torn dinàstic. A Catalunya es va engegar un Projecte d'Estatut de Catalunya per la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat que en aquell moment eren Francesc Cambó, Joan Ventosa, Ramon Abadal, Marcel·lí Domingo, Lerroux entre d'altres, aquest últim tot i ser anticatalanista va donar suport al projecte ja que eren autonomistes, i el projecte va ser presentat a Madrid el 1919, on el govern i el monarca s'hi van oposà. Aquesta campanya per l'autonomia proposava la formació d'un govern català i d'un parlament elegit per sufragi universal, va ser un dels primers projectes en que diferents sectors van participar amb força per aconseguir una campanya sòlida que pogués arribar fins al final. Això és el que vol mostrar la caricatura, Domingo i Cambó estan construint una figura de pedra on es pot veure escrit Estatut Català això és una forma retòrica d'ensenyar al públic que estan realitzant, formulant, creen l'Estatut de Catalunya i que no és una simple proposta, sinó que està formulat per molts sectors diferents on tots lluiten per un mateix objectiu i per tant és un projecte fort, sòlid que es basa en els drets que tots volen aconseguir per Catalunya i que no deixaran de seguir fins aconseguir-ho. Per això Lerreoux li diu a Romanones que ja es pot pujar de peus, que és una cosa sòlida, que ells no es deixaran vèncer, que lluitaran per aquest projecte en el que tots creuen, el que han dut a terme i han arribat a crear un projecte fort on es reflecteixen totes les bases de l'autonomia per Catalunya, un dret que va ser privat anys enrere i que l'esperit catalanista i autonomista no ha deixat que es perdés.
  • 13. Aquest projecte va crear moltes controvèrsies al govern de Madrid, i tot i que s'hi van oposar i no va aconseguir allò que estava dictat, va tenir una gran repercussió en aquella època i en el futur. La situació social i política d'aquella època va jugar en contra ja que en un altre moment podria haver significat una victòria envers tots els projectes i reformes que es van voler realitzar. Però si la Mancomunitat no hagués portat a terme aquest i tots els altres projectes i reformes, la modernització de l'Estat, de les infraestructures, de l'economia hagués patit un cert endarreriment que hagués causat un empitjorament del conflicte social, i l'esperit, les ganes i la força dels catalans per voler aconseguir ja no només l'autonomia sinó una millora de les condicions de vida, una economia més sostenible, un govern consolidat, i un fi comú que ens portés a tots a lluitar contra aquells que ens priven del dret a decidir hagués esdevingut efímer. ALBA SEGARRA
  • 14. Edifici escolar de Palau Sabardera Aquesta imatge representa una de les escoles promogudes per la Mancomunitat de Catalunya. L’any 2005 va ser rehabilitat per convertir-lo en la seu de l’Ajuntament. Va ser un edifici projectat entre1914 i 1916. Es troba al municipi de Palau Saverdera, en la comarca de l’Alt Empordà. Aquesta imatge ha estat extreta de la página web http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/obra-feta/ensenyament/ La Mancomunitat de Catalunya, a més a més de ser una institució de carácter administratiu, també va dur a terme una important tasca de creació d'infrastructures de camins i ports, educación i sanitat, d’entre d’altres. En l’àmbit educatiu, va crear diverses escoles amb l’objectiu d’abarcar tot el cicle formatiu, des d’estudis bàsics fins s estudis superiors. Va incorporar nous tipus de tècniques d'estudi i ensenyament, que anaven des de l'ensenyament ambulant a l'ensenyament per correspondencia. També va iniciar un projecte centrat amb lsa reafirmació de ls llengua i la cultura catalanes, prenent mesures com la creació de Biblioteques populars (1918). També es va posar èmfasi en la divulgació i la protecció del patrimoni cultural català mitjançant la constitució de la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments. L’ajut que va dispensar la Mancomunitat cap a l’educació del poble catal’a va ser molt important. Per primer cop va ajudar a afiançar el catalanisme en l’àmbit educatiu, creant nombroses escoles en un període de temps reduït i promovent projectes per reivindicar la cultura i la llengua catalanes. Un clar exemple d’aquestes noves escoles creades seria l’Escola del Treball, que avui
  • 15. en dia encara perdura com a institut d’ensenyaments postobligatoris. Per tant, dir que aquest tret de la Mancomunitat va ajudar a que l’educació de Catalunya es desenvolupés tal com ho ha fet. ANDREU ORÓS
  • 16. Central telefònica de Sant Feliu de Llobregat                     La següent imatge mostra una central telefònica situada a Sant Feliu de Llobregat, fundada entre l’any 1916-1921 (durant el període de reformes dels sistemes postal i telefònic impulsat per la Mancomunitat). La Mancomunitat va invertir la major part dels recursos econòmics en un pla de millora de la xarxa viària acompanyat d’una millora en el sistema postal i telefònic. L’objectiu per el qual es va impulsar aquesta reforma va ser la necessitat de comunicar tots els pobles catalans per garantir les relacions entre els ciutadans i afavorir el procés de progrés de Catalunya. El 1914 només trenta vuit dels milers de municipis catalans tenien telèfon. Un cop feta la reforma, l’any 1925, l’estat va donar el monopoli telefònic a la companyia Telefónica Nacional de Espanya. Una altra reforma molt lligada a aquesta va ser la millora de la xarxa viària. Es van construir noves carreteres que permetien connectar els pobles rurals amb les ciutats més importants com Lleida, Barcelona, Girona o Tarragona cosa que va beneficiar l’economia interior de Catalunya. Es va establir una connexió entre la ciutat i els pobles rurals. Aquestes i totes les altres reformes fetes per la Mancomunitat tenien un únic propòsit: regenerar i modernitzar una Catalunya que estava passant una època tràgica a resultes dels efectes de la crisi del 98, els repetits fracassos del catalanisme polític en defensa de les particularitats de Catalunya, i la recent
  • 17. situació de la Setmana Tràgica a Barcelona. El conjunt de reformes que va fer la Mancomunitat van ser molt positives per la Catalunya del moment, es va establir una gramàtica de la llengua, que avui en dia és vigent, es va reestructurar i modernitzar l’educació, cosa que va permetre educar i sensibilitzar el poble com també una millora econòmica gràcies a les reformes ferroviàries i terrestres. En part, totes aquestes reformes guarden semblança amb les que es proposava en el regeneracionisme de Joaquin Costa per Espanya després de la pèrdua de Cuba. Penso que Catalunya va fer un pas endavant i va acostar-se més al nivell d’alguns països referents d’Europa. Però sobretot penso que l’obra de la Mancomunitat va ser la peça clau per deixar enrere una Catalunya més “medieval” i convertir-se en el què és avui en dia: una regió amb capacitats econòmiques, amb gent crítica, amb diversitat d’infraestructures i amb uns habitants que parlen una llengua i tenen una cultura pròpia. En resum, la Mancomunitat va iniciar el camí de la Catalunya que avui en dia tenim. ÀLEX ESPINAL
  • 18. Amàlia Prat La fotografia: Aquesta és una imatge on s'hi representa un dibuix del Manicomi de Salt, Girona. Ha estat extreta de la web: http://mancomunitatdecatalunya.cat/ Manicomi i context: Per a que s'entengui millor la font s'ha de fer una petita introducció de la Mancomunitat: A principis del Segle XX es va crear la Mancomunitat a Catalunya, una institució dirigida per polítics catalanistes de La Lliga Regionalista, entre els quals es trobaven Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch. Aquesta institució agrupava les quatre províncies catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i assolia funcions administratives i i de creació d'infraestructures entre altres més secundàries L'any 1915 va assumir les funcions de serveis públics destinats a la cura de persones dements a Catalunya, entre ells el Manicomi de Salt. El manicomi de la fotografia és el de Salt, poble situat a Girona, es va fundar l'any 1886 però va entrar en funcionament el 1904, deu anys abans de la creació de la Mancomunitat. L'any 1888 es va adquirir el Mas Cardell situat al Pla de Salt, terreny que s'utilitzaria per a construir les instal·lacions psicosanitàries del manicomi. Abans que la Mancomunitat se’n fes càrrec pertanyia a la pròpia diputació gironesa. Salt era, en aquell moment, l'únic manicomi públic a Catalunya. Les persones dements que pertanyien a classes més elevades pagaven serveis privats com clíniques i balnearis, de manera que les persones de classe més baixa amb necessitats de cura psicològica no tenien on anar tret de l’Hospital de Santa Caterina que no es trobava en les condicions més òptimes. Aquest manicomi només atenia homes. Manicomi de Salt
  • 19. Amàlia Prat L’objectiu: L'objectiu principal de la creació d'aquest centre va ser una millora de les condicions del malalt. Atendre a aquelles persones amb malalties mentals que es trobessin desemparades i no tinguessin massa recursos econòmics. A més a més es pretenia millorar la qualitat dels serveis de l'atenció sanitària que es donava a de l'hospital de Santa Caterina on hi restaven pacients amb qualsevol tipus de malaltia. Al quedar assumit per la Mancomunitat, el manicomi es va poder modernitzar i va assolir les característiques que la Mancomunitat portava amb sí mateixa. Malalts mentals del Manicomi de Salt Importància de les obres de la mancomunitat en sanitat: A més a més de la millora i l’administració del Manicomi de Salt, la Mancomunitat va realitzar grans tasques per a afavorir la investigació i l’atenció sanitària pública a Catalunya. Trobem molts exemples que ho corroboren: La Mancomunitat va rebre el traspàs de la titularitat dels serveis de Beneficència que anteriorment presidien les diputacions de cada província. Així doncs, els centres hospitalaris com les cases de Misericòrdia , les cases de beneficència, o hospitals com el de Santa Caterina, passaven a ser dependència de la Mancomunitat. Es va crear una Comissió específica de Sanitat que va permetre l’avanç de les institucions mediques catalanes.
  • 20. Amàlia Prat Tots aquests fets,com és clar, van comportar en si una millora de les condicions de vida i un saciament de les necessitats sanitàries de la població catalana, fet que a l’hora feia que hi hagués més acontentament social i per tant menys motius per a la queixa i el malestar social. A més a més aquest fet va provocar que hi hagués un augment de l’esperança de vida i molts avenços en quant a la investigació clínica en malalties com la malària o la tuberculosi molt freqüents en aquella època. Tot això no hagués estat possible sense la Mancomunitat. Tot i els esforços de la Mancomunitat, amb la Dictadura de Primo de Rivera va haver una forta regressió i un endarreriment d’aquests serveis que havien avançat tant anys enrere. Al acabar la dictadura però, la Generalitat catalana va tornaria a donar impuls a aquests serveis.
  • 21. LA MANCOMUNITAT Júlia Ayats Ens trobem davant d'una fotografia extreta de la web de la Mancomunitat de Catalunya dins l'apartat "obra feta" basada en la cultura i l'ensenyament. Tal i com veiem al peu de foto, se'ns representa una Biblioteca Popular de Pineda. Ens trobem dins del context històric de la creació de la Mancomunitat, és a dir, cap a l'any 1914. Els precedents d'aquesta organització cal buscar-los en les actuacions dels ajuntaments i diputacions catalanes a partir del moment en que la Lliga Regionalista va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions. Els polítics Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Pineda catalans eren conscients que el "país" necessitava una regeneració basada en un programa de millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la seva cultura. Aquests objectius els va impulsar Enric Prat de la Riba quan va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Així, l'any 1907 es va crear l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca. Per aquest motiu, l'actuació de la Mancomunitat va seguir dues direccions fonamentals: d'una banda el desenvolupament econòmic i de l'altre banda, la consolidació de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu. Jo, però, em centaré en aquest últim perquè és el que té relació amb la fotografia que he escollit. Es va iniciar un projecte centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes que va incloure la creació de Biblioteques Populars (1918) com la de la imatge, Escoles Experimentals i els Estudis normals. Per tal de normalitzar la llengua catalana, l'Institut d'Estudis Catalans va iniciar una tasca d'unificació ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra. Personalment, crec que la reforma de l'ensenyament i la cultura era i és una tasca bàsica pel progrés de Catalunya. En aquell moment, els polítics cercaven una regeneració que els autoritzés més autonomia i caràcter personal i el fonament essencial per aconseguir-ho és tenir una llengua i unes tradicions pròpies de Catalunya. Per això, s'havia de reformar el sistema en el qual es trobaven i lluitar pels seus objectius. Actualment, si volem que Catalunya no perdi l'essència, hem de lluitar perquè la llengua no desaparegui i que sigui acceptada en tots els àmbits, tan en el En públic com privat.
  • 22. Història: Treball voluntari sobre La Mancomunitat de Catalunya 1. Tria d’una fotografia: Escola Montessori. Una classe 2. Aquesta imatge representa una classe de l’Escola Montessori, una escola catalana, durant l’època de la Mancomunitat. L’escola va ser creada el 1915, tot i que es va establir a la plaça Universitat, l’escola va canviar d’ubicació vàries vegades. Aquesta estava destinada a infants de parvulari, tot i que gràcies a la pressió dels pares finalment es va ampliar fins a alumnes de més edat. Aquesta, juntament amb altres escoles, van ser una de les moltes reformes d’ensenyament que van ser establides per la institució de la Mancomunitat Catalana. La imatge ha estat extreta de la següent web: http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/obra-feta/ensenyament/ La Mancomunitat de Catalunya volia fer un pas endavant amb l’educació catalana, es va crear un Consell de Pedagogia, sota la direcció d’Eladi Homs. Al 1914 es van crear les Escoles d’Estiu per tal que els mestres poguessin dur a terme la seva formació. Totes aquestes reformes van ser reforçades amb l’Escola del Treball i l’Escola Industrial. Es va donar molta cobertura als cicles formatius. La més important però de totes les reformes va ser que totes les classes es duien a terme en català. La meva opinió sobre el pla d’ensenyament de la Mancomunitat és que va ser fonamental per a l’educació catalana. Hi va haver un avançament per tal que els estudiants obtinguessin millors mètodes d’aprenentatge que mancaven a l’època i el més important de tot és que tot això ho feien en català, la llengua amb la que vivia tota la població de Catalunya. 3. Marc Payés
  • 23. HISTÒRIA La Mancomunitat 1. 2. Aquesta imatge fa referència a una tasca educativa realitzada per la Mancomunitat. És una fotografia de l' Escola Montessori representa una classe de nens de pàrvuls l'any 1915 quan va ser creada l'escola per la Diputació de Barcelona. Primer va estar situada al carrer de la Universitat, després al carrer de la Diputació i dos anys més tard va tornar a canviar el seu emplaçament i es va instal.lar a la torre Grases. En un principi estava destinada essencialment als pàrvuls però amb el pas dels anys va anar creixent. L'objectiu a nivell pedagògic va ser la consolidadicó de la llengua i la cultura catalana pels infants de Catalunya i a més començar a fer un nou projecte pedagògic amb els mètodes de Maria Montessori motiu per el qual l'escola reb aquest nom. Gràcies aquesta renovació pedagògica impulsada per Maria Montessiori, l'educació agafa molta importància en la societat catalana i es comencen a crear escoles que es basaran
  • 24. en aquesta renovació. Per exemple, l'escola del Mar va ser fundada l'any 1922 per Pere Vergés quan encara era present la Mancomunitat. El mètode Montessiori parteix dels principis de la llibertat i es centra en que l'alumne ha de poder aprendre en un ambient agradable, és a dir, es basa princcipalment en l'educació dels sentits. Doncs podriem trobar una relació entre l'escola del mar i aquest mètode impulsat per Montessiori ja que en l'escola del Mar l'educació es feia a l'aire lliure i a prop del mar. L'escola Garbí prové d' aquest ideal d'ensenyament i per tant és l'essencia d'aquesta renovació pedagògica, si no hagués existit la Mancomunitat potser,avui en dia no haguessin existit escoles amb aquests principis i aquests ideals. La renovació pedagògica feta per la Mancomunitat va permetre la pedagogia avui en dia trobem a les escoles. 3. Claudia Moncalvo
  • 25. APORTACIONS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925) Institut d’estudis catalans a) Aquesta imatge és una font secundària extreta de: http://territori.blogs.uoc.edu/es/2013/10/corpus_catalan2013/ La imatge representa l’àgora de l’Institut d’Estudis Catalans, situat al carrer del Carme a Barcelona. Una institució de defensa i promoció de la llengua catalana. b) L’ institut d’estudis catalans és una corporació de caràcter científic, acadèmic i cultural que té com a objectiu la investigació de recerca en tots els àmbits de la cultura catalana. Aquesta institució va ser creada per les iniciatives de Enric Prat de la Riba segons els acords amb la Diputació de Barcelona el 18 de juny de 1907 i el 14 de febrer de 1911. Enric Prat de la Riba, amb l’objectiu de educar i culturitzar el poble català va impulsar la creació del IEC que va tenir molta importància durant el període de la Mancomunitat. L’any 1907el filòleg Pompeu Fabra va redactar el primer diccionari ortogràfic de la llengua catalana a més, l’IEC va ser la institució catalana amb més força a nivell de recerca científica de Catalunya, on els intel·lectuals del moment van impulsar tota mena de projectes de tota mena. c) L’ Institut d’Estudis Catalans va ser un òrgan molt important durant el segle XX a Catalunya. Espanya havia descuidat les diferents llengües i cultures que hi havia a
  • 26. l’Estat a part del castellà i amb la Mancomunitat és potencien tots aquests espectes socials, culturals i intelectuals propis de Catalunya, que portaven molt temps marginats i apartats de l’Estat espanyol. Va promoure el català com a llengua oficial, com a inserció del català a l’escola, va fomentar diferents projectes de recerca sobre diversos temes com ara teconologia, medicina i altres ciencies. Actualment, a l’Institut d’Estudis Catalans es realitzen conferències sobre diversos àmbits, com ara la biologia, la medicina, literatura i fins i tot es fan debats sobre temes d’actualitat ja siguin polítics, econòmics, etc. També és un centre de servei obert per estudiants on poden anar a fer consultes. Per exemple, la setmana passada es va fer una xerrada sobre la importància dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials pel bon funcionament de la democràcia i una altra sobre protecció vegetal anomenada “mengem sa?”. Dani Pérez Herms 25.02.14