A V A L U A C I Ó SE PRAT (març 2010) Núria Alart C O M P E T E N C I A L
L’adquisició de les competències bàsiques L’alumnat esdevé competent quan és capaç de transferir uns determinats contingut...
Ensenyar i avaluar competències = problemes autèntics REAL AUTÈNTIC ACTIVITATS = Ref: Monereo, 2009  1. Realistes en relac...
Situacions d’aprenentatge adients perquè l’alumnat esdevingui competent Cap estudi demostra que els resultats de l’alumnat...
Font: C. Monereo Proximitat Llunyania Escolar Extra-escolar Rellevància  (identitari) Irrellevància  (impersonal) Projecte...
Rubrica d’avaluació Dossier de notes i apunts Font: C. Monereo Insuficient Correcta Òptima Organització Estructura Profess...
un element essencial per aprendre Regular de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge Decidir i adaptar les estratègies ...
Autentificar les proves Investigació del professor C. Monereo:  consisteix en introduir en una prova o activitat d’avaluac...
“ Taxonomia” de Benjamin Bloom, 6 nivells
Criteris d’avaluació QUÈ AVALUAR? COM AVALUAR? QUAN AVALUAR? 1.Avaluació dels aprenentatges (qualificadora) 2.Avaluació pe...
AVALUACIÓ INICIAL QUÈ ÉS IMPORTANT AVALUAR: Què en saben? Quines intuïcions tenen? Què pensen que aprendran i com? (object...
Què aprendrem?  (després d’una presentació del professor del nou tema de química d’estudi, 2n ESO) <ul><ul><li>A dibuixar ...
L’avaluació en l’etapa inicial   PREGUNTES: Hi ha professorat que pensa que ja sap quins és el punt de partida de l’alumna...
En petits grups, cooperativament, l’ alumnat acorda què han de pensar i/o fer per resoldre un conjunt de tasques (a partir...
Si reconeixen els criteris d’avaluació, si els saben aplicar a l’avaluació de les seves produccions (  i de les dels compa...
Avaluació del què han aprés i com ho han après (de grup i individual) 2n CEIP Coves d’en Cimany Ref: Neus Sanmartí
Allò que l’alumnat aprèn i com ho aprèn depèn de com es planteja l’avaluació i, molt especialment, dels valors que es prom...
Orientacions per a l’avaluació   <ul><li>Avaluar per aprendre  (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-apr...
TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ Grup tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació Avaluació per...
AVALUACIÓ COMPETENT L’alumnat  ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habil...
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA <ul><li>Observació del professor/a </li></ul><ul><li>Elaboració de projectes </li></ul><ul><...
OBSERVACIONS Es poden realitzar en moltes situacions on l’alumnat: - Treballa en petit grup - Durant el procès de solució ...
AUTOAVALUACIONS COAVALUACIONS
Rúbriques
R Ú B R I C A Dissenyar una gràfica d’avaluació entre els docents i l’alumnat RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL  (po...
Rúbrica de l’aplaudiment Adaptació: Heidi Goodrich Andrade. Una matriz para el aplauso. (2007) CRITERIS POC JUST BÉ EXCEL·...
DIARIS DE CLASSE El diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels esdeveniments per part de l’estudi...
AVALUACIÓ PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge Consisteix en  una selecció d’evidències/mostres  (activitat...
 
Panell didàctic
SIMULACIONS Simular situacions de la vida real. Exemple: Educació Infantil: treballar els racons on es simulen moltes cose...
AUTOAVALUACIONS Els alumnes s’avaluen les seves pròpies produccions. Ref: WQBullying Correcte Bé Excel·lent Coneixement  d...
MÈTODE DE CASOS Es fa un relat d’una situació de la realitat en un context similar al del nostre alumnat on hauran de pren...
CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES El centre del Currículum és  l’alumnat i  el desenvolupament de  les seves capacitats .  No els ...
Exemples de proves d’història contemporànea <ul><li>Llegiu el següent text i contesteu a les preguntes: </li></ul><ul><li>...
AL·LÈS, G (2009):  L’avaluació amb competències bàsiques MONEREO (Coordi)  Pisa como escusa . Edit. Graó SANMARTÍ, N. (200...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Avaluacio competencial

1.960 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.960
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
793
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Avaluacio competencial

  1. 1. A V A L U A C I Ó SE PRAT (març 2010) Núria Alart C O M P E T E N C I A L
  2. 2. L’adquisició de les competències bàsiques L’alumnat esdevé competent quan és capaç de transferir uns determinats continguts adquirits en una o vàries matèries a la resolució d’un problema plantejat en qualsevol altra situació Les fases d’una acció competent són: Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  3. 3. Ensenyar i avaluar competències = problemes autèntics REAL AUTÈNTIC ACTIVITATS = Ref: Monereo, 2009 1. Realistes en relació a l’àmbit avaluat Avaluar les CB per a cuidar les plantes. Situació real d’un jardí, eines reals, fang, insectes, etc, i exigir l’ús correcte i segur de les eines, ordre en les accions, ús de productes d’abonament, antiparàsits, etc. 2. Rellevant per a l’alumnat Les CB avaluades han de ser útils per a les activitats extraescolars. Millorarà el sentit de l’activitat, augmentarà la motivació perquè li servirà i la podrà possar a la pràctica. 3. Promoure la socialització de l’alumnat Si l’avaluació consisteix en simular una entrevista de treball, es realitzarà un currículum vitae ajustat a la demanda de treball adequant-se la manera de vestir, utilitzant termes tècnics propis de l’ambit laboral
  4. 4. Situacions d’aprenentatge adients perquè l’alumnat esdevingui competent Cap estudi demostra que els resultats de l’alumnat millorin a partir de retornar-lis els treballs amb anotacions i puntuacions. Neus Sanmartí, 2008 Parteixen de situacions significatives i funcionals adreçades a generar interès mitjançant la resolució de problemes Presenten models d’actuació que mostren com s’apliquen els coneixements en situacions pràctiques Proposen nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més complexos Potencien progressivament la pràctica autònoma , la pràctica compartida i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals Fomenten la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge
  5. 5. Font: C. Monereo Proximitat Llunyania Escolar Extra-escolar Rellevància (identitari) Irrellevància (impersonal) Projectes Simulacions Portafolis Cooperació Casos de pensament Problemes tradicionals Exercicis Textos en col·laboració Disciplinar Interdisciplinar Acadèmic Autèntic Dossiers d’apunts Aprenentatge cooperatiu Casos Social Individual Grau d’autenticitat d’activitats d’avaluació
  6. 6. Rubrica d’avaluació Dossier de notes i apunts Font: C. Monereo Insuficient Correcta Òptima Organització Estructura Professorat Agrupament continguts Estructura personalitzada Ampliació Lectures recomanades Altres assignatures Iniciativa personal Reflexió Descripció Dubtes i preguntes Argumentació: recerca, casos Qualitat Literals i exhaustius Sintètics i selectius Personals i selectius
  7. 7. un element essencial per aprendre Regular de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge Decidir i adaptar les estratègies pedagògiques individuals o col·lectives 1. Té com a funció Contrastar el grau d’assoliment dels objectius de les matèries i de les CB per part de l’alumnat Ajustar, si escau, els processos didàctics aprendre a constatar el propi progrés 2. Permet al professorat si ens autoregulem, podrem seguir aprenent per això és atès que amb l’alumnat fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. per L’avaluació de les CB 3. Permet a l’alumnat que permet 4. S’ha de compartir per Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  8. 8. Autentificar les proves Investigació del professor C. Monereo: consisteix en introduir en una prova o activitat d’avaluació habitual, canvis amb la finalitat de convertir-la en més autèntica. (P. Ex. A partir dels criteris PISA) <ul><li>Canvis en la situació problema . Casos de la vida real. Casos rellevants a partir del quals es poden fer preguntes relacionades amb el que s’ha fet a classe. </li></ul><ul><li>Canvis en el tipus i la complexitat de les preguntes. Preguntes que inclouen diferents maneres de representar la informació: gràfics, símbols, mapes, ... Diferents nivells de complexitat cognitiva (Taxonomia de Bloom) </li></ul><ul><li>Canvis en els tipus d’ajuts i informació addicional . Utilitzar recursos, internet, un company, successos inesperats, fer una pregunta al professor,... </li></ul><ul><li>Canvis en la valoració de les proves . Es fan públics els criteris de l’avaluació </li></ul>Ref. C. Monereo
  9. 9. “ Taxonomia” de Benjamin Bloom, 6 nivells
  10. 10. Criteris d’avaluació QUÈ AVALUAR? COM AVALUAR? QUAN AVALUAR? 1.Avaluació dels aprenentatges (qualificadora) 2.Avaluació per a l’aprenentatge (formadora) Resultats finals Progrés i procés alumnat Autoavaluació coavaluació Inicial Formativa Final Procés d’aprenentatge Algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge Diagnostica el grau de competència i prendre consciència dels punts de partida <ul><ul><li>Identificar on estan les dificultats </li></ul></ul><ul><ul><li>Comprendre les seves causes </li></ul></ul><ul><ul><li>Identificar els aprenentatges realizats i valorar la qualitat del procés d’ensenyament dissenyat </li></ul></ul>
  11. 11. AVALUACIÓ INICIAL QUÈ ÉS IMPORTANT AVALUAR: Què en saben? Quines intuïcions tenen? Què pensen que aprendran i com? (objectius) Quines emocions els desperta? Quina motivació? Quin coneixement tenen? No hi ha respostes bones o dolentes: totes són un bon punt de partida per aprendre Cal “despenalitzar” l’error!! Coneixements previs Ref: G. Al.lès, 2009
  12. 12. Què aprendrem? (després d’una presentació del professor del nou tema de química d’estudi, 2n ESO) <ul><ul><li>A dibuixar àtoms </li></ul></ul><ul><ul><li>A fer fórmules </li></ul></ul><ul><ul><li>A explicar perquè passen coses </li></ul></ul><ul><ul><li>A saber teories </li></ul></ul><ul><ul><li>A pensar </li></ul></ul><ul><ul><li>A explicar perquè l’aigua i altres substàncies canvien </li></ul></ul><ul><ul><li>A explicar perquè l’aigua i altres substàncies són com són </li></ul></ul>(després de presentar els oficis a l’aula d’acollida ESO. Què en saben? MAPA MENTAL Ref: Al.lès 2009
  13. 13. L’avaluació en l’etapa inicial PREGUNTES: Hi ha professorat que pensa que ja sap quins és el punt de partida de l’alumnat i que l’avaluació inicial comporta perdre temps que es pot dedicar a fer d’altres activitats. Hi esteu d’acord? Per què? D’altres pensen que sí que és important, però que n’hi ha prou amb una conversa amb tot el grup-classe. Hi esteu d’acord? Per què? Ref: G.Al.lès 2009
  14. 14. En petits grups, cooperativament, l’ alumnat acorda què han de pensar i/o fer per resoldre un conjunt de tasques (a partir del què han anat aprenent). Aquest acord cal avaluar-lo/regular-lo perquè no hi hagi errors AVALUACIÓ FORMATIVA
  15. 15. Si reconeixen els criteris d’avaluació, si els saben aplicar a l’avaluació de les seves produccions ( i de les dels companys…) Què és important avaluar abans de l’examen final? AVALUACIÓ FINAL Reflexionem sobre l’avaluació al final del procés d’aprenentatge Ref: Al.lès (2009): L’avaluació amb competències bàsiques
  16. 16. Avaluació del què han aprés i com ho han après (de grup i individual) 2n CEIP Coves d’en Cimany Ref: Neus Sanmartí
  17. 17. Allò que l’alumnat aprèn i com ho aprèn depèn de com es planteja l’avaluació i, molt especialment, dels valors que es promouen a través d’ella. Orientacions per a l’avaluació Una reflexió final
  18. 18. Orientacions per a l’avaluació <ul><li>Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge): </li></ul><ul><ul><li>Contínua i global , plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir coneixements </li></ul></ul><ul><ul><li>Constatarà els avenços de l'alumnat i en detectarà les dificultats (l’error com a ocasió d’aprenentatge) </li></ul></ul><ul><ul><li>Tindrà un caràcter formatiu , regulador i orientador del procés educatiu </li></ul></ul>Sr. Àngel Domingo Servei d’Ordenació Curricular Lleida, febrer 2009
  19. 19. TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ Grup tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació Avaluació per continguts Avaluació per competències Utilitza números Utilitza nivells competencials Compara persones Individual Descobreix què no saben Estableix el seu nivell No hi ha participació Hi ha participació S’avalua en un moment donat S’avalua tot un procés Persona avaluadora passiva Persona avaluadora activa Utilitza exercicis Observa evidències Avalua parts o resultat del programa Avalua el procés i la globalitat Restringida al programa estudiat Inclou coneixements adquirits per experiència i de fora del centre
  20. 20. AVALUACIÓ COMPETENT L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
  21. 21. MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA <ul><li>Observació del professor/a </li></ul><ul><li>Elaboració de projectes </li></ul><ul><li>Experiments </li></ul><ul><li>Demostracions </li></ul><ul><li>Productes escrits </li></ul><ul><li>Recerques </li></ul><ul><li>Debats </li></ul><ul><li>Revisió i discusió de documents </li></ul><ul><li>Observació directa de l’aplicació dels coneixements </li></ul><ul><li>Valoració del treball fet </li></ul><ul><li>Autoavaluació </li></ul><ul><li>Rúbrica d’avaluació </li></ul><ul><li>Examen oral </li></ul><ul><li>Valoració del dossier </li></ul><ul><li>Portfoli, PBL, anàlisi de casos, simulacions, projectes, ... </li></ul>
  22. 22. OBSERVACIONS Es poden realitzar en moltes situacions on l’alumnat: - Treballa en petit grup - Durant el procès de solució d’un problema. - En un debat - En un anàlisi de casos. - En simulacions, … Consisteix en un procès de descripció del comportament de l’alumnat. Amb uns criteris prèviament determinats.
  23. 23. AUTOAVALUACIONS COAVALUACIONS
  24. 24. Rúbriques
  25. 25. R Ú B R I C A Dissenyar una gràfica d’avaluació entre els docents i l’alumnat RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL (pot ser aplicada a cada alumne individualment o al conjunt de les exposicions de tot el grup) Aspectes que s´avaluen CORRECTE BÉ EXCEL·LENT Preparació Ha de fer algunes rectificacions, de tant en tant sembla dubtar Exposició fluida, molt pocs errors Es nota un bon domini del tema , no comet errors, no dubta Interès Li costa d´aconseguir o de mantenir l´interès del públic Interessa força en principi però es fa una mica monòtona Atrau l´atenció del públic i manté l´interès durant tota l´exposició La veu Costa d´entendre alguns fragments Veu clara, bona vocalització Veu clara, bona vocalització, entonació adequada, matisada, sedueix Temps Excessivament llarg o insuficient per desenvolupar correctament el tema Temps ajustat al previst, però amb un final precipitat o allargassat per manca de control del temps Temps ajustat al previst, amb un final que reprèn les idees principals i arrodoneix l´exposició. Suport Suport visual adequat (murals, cartells) Suports visuals adequat interessants (murals, cartells) L´exposició s´acompanya dels suports visuals especialment atractius i de molta qualitat ( murals i cartells)
  26. 26. Rúbrica de l’aplaudiment Adaptació: Heidi Goodrich Andrade. Una matriz para el aplauso. (2007) CRITERIS POC JUST BÉ EXCEL·LENT VOLUMEN Molt baix. Es pot escoltar altres sorolls Baix en la major part de la sala Alt com per a no poder parlar Tant alt que no ens permet pensar. TEMPS Lent. Les mans gairebé no es tanquen, queden fregant suaument. Relaxat. Les mans piquen lentament. Ràpid. Les mans piquen ràpidament Molt ràpid i àgil. Les mans piquen molt ràpidament. DINÀMICA Comença amb una pausa i s’escolta un picar de mans i després desapareix. Sense intensitat ni canvis en la dinàmica des del principi fins al final. Augmentant a poc a poc, fins arribar a un límit i després decreix. S’inicia de sobte, intensament fins a eixordar per uns segons i després decreix lentament
  27. 27. DIARIS DE CLASSE El diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels esdeveniments per part de l’estudiant. Els permet sintetitzar els seus pensaments i els seus fets. Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’aprendre. (metacognició)
  28. 28. AVALUACIÓ PORTFOLI com a sistema d’ensenyament i aprenentatge Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge. Barberà, 2005 “ Col·lecció de materials seleccionats amb la intenció d’explicar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar sobre aquest i avaluar-ho”
  29. 30. Panell didàctic
  30. 31. SIMULACIONS Simular situacions de la vida real. Exemple: Educació Infantil: treballar els racons on es simulen moltes coses de la vida real, anar a comprar, Teatralitzacions sobre qualsevol contingut. Preparar una entrevista per a una visita al centre d’un autor d’un llibre llegit. Tècniques del procès incident: ex. Presentació del centre a unes persones angleses. L’alumne es creu que es real.
  31. 32. AUTOAVALUACIONS Els alumnes s’avaluen les seves pròpies produccions. Ref: WQBullying Correcte Bé Excel·lent Coneixement del tema Ara coneixem una mica més que abans el tema del maltractament entre alumnes ( bullying ). Ara coneixem força millor que abans aquest tema del maltractament entre alumnes ( bullying ). Sabrem identificar fàcilment les conductes quan es produeixin. Ara coneixem força millor que abans aquest tema del maltractament entre alumnes ( bullying ). Sabrem identificar fàcilment les conductes quan es produeixin i tindrem eines per afrontar-lo i prevenir-lo. Sabrem a qui demanar ajuda, si cal. Recerca d’informació Ens ha costat una mica però hem trobat la informació demanada. Hem trobat la informació demanada, però ens ha costat una mica descobrir el més rellevant dintre del text. Hem trobat fàcilment la informació demanada i hem sigut hàbils en descobrir ràpidament el més rellevant o allò que ens interessava més dintre del text. Cooperació Hem participat aportant algunes idees i suggeriments. Hem participat aportant idees i hem fet observacions i suggeriments oportunes. Hem participat activament aportant idees, fent observacions i suggeriments molt interessants i rellevants per al tema. Responsabilitat Individual Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys. Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys i hem acceptat els suggeriments i les crítiques que ens han fet. Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys i hem defensat els nostres punts de vista. Hem acceptat les crítiques i els seus suggeriments. Hem adequat el treball individual incorporant les bones aportacions dels companys i destriant les innecessàries o errònies. Dinàmica d’interacció Hem aconseguit agrupar-nos en cada moment segons es demanava. Ens hem agrupat segons les necessitats de cada moment i hem acceptat els canvis de situacions. Ens hem agrupat segons es demanava en les diferents activitats i hem sabut adequar la nostra actuació a cada nova situació i als companys del grup. Resolució de conflictes En els punts de desacord hem escoltat les opinions dels companys. En els punts de desacord hem escoltat les opinions i hem aportat les nostres opinions argumentades. En els moments de desacord, hem argumentat les nostres opinions, hem escoltat i valorat les dels altres i hem arribat a un consens satisfactori per tots.
  32. 33. MÈTODE DE CASOS Es fa un relat d’una situació de la realitat en un context similar al del nostre alumnat on hauran de prendre decisions. És una manera de projectar-se. S’ha d’aprendre una decisió sobre diferents casos. Ex: en una situació determinada es presenten quatre alternatives. Quina escolliries? Per què? Argumenta. <ul><li>Portar mocador. </li></ul><ul><li>Portar “gelaba” i mocador </li></ul><ul><li>No portar mocador. </li></ul><ul><li>No portar “gelaba” </li></ul>
  33. 34. CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats . No els continguts. Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar. Treball en equip del professorat . Reorganització del temps i espai escolar . Organització flexible. Educació integral i inclusiva. Dimensió afectiva/emotiva.
  34. 35. Exemples de proves d’història contemporànea <ul><li>Llegiu el següent text i contesteu a les preguntes: </li></ul><ul><li>“ Jo feia catorze hores i mitja de treball afectiu quan tenia 7 anys. En aquesta fàbrica hi havia al voltant de 50 nens, més o menys, de la meva edat; frequentment no es trobaven massa bé de salut. Sempre hi havia mitja dotzena de malalts, normalment a causa del treball excessiu. La principal ocupació d’un dels encarregats era colpejar als nens per forçar-los a treballar en excés” </li></ul><ul><li>Feu un resum de les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric (3 punts) </li></ul><ul><li>Expliqueu les principals formes organitzatives del moviment obrer que es van desenvolupar a la segona meitat del segle XIX (3,5 punts) </li></ul><ul><li>Expliqueu els trets generals de la Segona Revolució Industrial i la seva influència en l’expansió colonial europea (3,5 punts) </li></ul>Font: Monereo, 2009
  35. 36. AL·LÈS, G (2009): L’avaluació amb competències bàsiques MONEREO (Coordi) Pisa como escusa . Edit. Graó SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA 2006 . Consell Superior d’Avaluació http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm . Bibliografia

×