EL LLATÍ , LA MARE DE TOTESLES LLENGÜES…ROMÀNIQUES                                           ESAR,,                       ...
L’AUCA DEL TIO BATISTEEl tio Batiste era un carreter molt ben plantat dun poble de la Marina Alta. Amb el seu carro recorr...
És clar que, després de tantíssims anys, hi existien moltesdiferències físiques entre ells (el barreig amb altres famílies...
LA TORRE DE BABELDe la babèlica confusió de les llengües vaderivar                                      4
LLENGÜES ITÀLIQUES >LLENGÜES ROMÀNIQUES                 5
QUÉ VÉNEN ELS ROMANS!ROMANITZACIÓ: procés dadaptació dels pobles dominats per Roma a la seva  cultura.CRONOLOGIA DE LA ROM...
En altres casos, com ara els bascos, la tascaromanitzadora no fou possible o molt lleugera.De tota manera, segle i mig des...
Mapa de l’expansió de l’imperi           Romà     •   Any 133 AC (vermell)     •   44 AC (taronja)     •   14 DC (groc)   ...
TERRA VELLA, LLAVOR NOVALlavor llatina en sól indoeuropeu . Els nutrients propis del terreny encada territori on s’implant...
LLATÍ VULGAR vs LLATÍ CLÀSSIC    Després de inacabables reflexions els estudiosos s’han limitat a distingir entre llatí pa...
EL LLATÍ VULGAR, LA GRAN     HERÈNCIA ROMANA    La llengua que els romans van deixar aquí no era ben bé el llatí clàssic e...
LES INVASIONS BÀRBARES:      campi qui pugui!Tots els imperis tenen un naixement discret, unaèpoca de domini arrabassador ...
LA METAMORFOSITot i que la Tarraconense encara mantenia unslligams sòlids amb Roma, a la fi cada ú seguiriael seu camí amb...
EL LLATÍ DE CATALUNYAI tu de qui eres, bonico? Aquest és el quidde la qüestió quan es parla del català? Filldel llatí vulg...
CATALONIA IS DIFFERENTEl diasistema del llatí del qual procedeix el català ésdiferent de l’anomenat llatí hispànic. El cat...
PARAULES, PARAULES, PARAULES Per comprendre millor el biaix gal·loromànic del lèxic català, feu una ulladeta a aquest quad...
DES D’ADAM I EVA… PROTOLLENGUA                                  LLATÍ  NOSTRÀTIC                            LLENGÜES ROMÀN...
GLOSSARI•   ADSTRAT:•   CARTAGINESOS::•   FRANCS:•   GAL·LOROMÀNIA:•   IBERS:•   IBEROROMÀNIA:•   OCCITÀNIA:•   ROMANITZAC...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

El llatí __la_mare_de_totes_les

1.915 visualizaciones

Publicado el

Breu síntesi de l'evolució del català

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.915
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.466
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El llatí __la_mare_de_totes_les

  1. 1. EL LLATÍ , LA MARE DE TOTESLES LLENGÜES…ROMÀNIQUES ESAR,, AVE CA ESAR RII CA ATU AVE NITZ ATUR ROMA NITZ ANT! R O M AA L U T A N T ! TE S ALUT TE SVicent Pastor i Brionesvpastor@colegio-inmaculada.org 1
  2. 2. L’AUCA DEL TIO BATISTEEl tio Batiste era un carreter molt ben plantat dun poble de la Marina Alta. Amb el seu carro recorria tota la comarca. Tenia un amor en cada poble. De les relacions, unes esporàdiques i daltres més llargues, li van néixer un bon grapat de fills (com per a fer un equip de futbol) que sassemblaven entre ells dallò més. Els fills, també de tarannà inquiet, emigraren cap a altres terres fora de la comarca. Alguns segles més tard el cognom del tio Batiste, Sendra, shavia extés arreu del país. Moltes generacions després, un descendent tafaner del fundador de la dinastia es va entestar a comprovar si tots aquells Sendra que hi havia escampats per tot el món tenien res a veure entre ells. Tots havien sentit parlar del tio Batiste però ningú tenia clar com era aquell avantpassat. Calgueren moltes comunicacions, molts e- mails amb fotografies, una prova dADN a la què, divertits, es van sotmetre vora mil Sendra per poder demostrar de manera inequívoca el parentiu entre les diferents branques duna família, fruit dun prolífic carreter del temps de la picor. 2
  3. 3. És clar que, després de tantíssims anys, hi existien moltesdiferències físiques entre ells (el barreig amb altres famílies eramolt fort en algunes indrets) però un bon fisonomista, assessorde la sèrie CSI Las Vegas, es va encarregar delaborar unallarga llista de trets fàcials i genètics compartits que deixavenben a les clares lorigen comú de tan nombrosa descendència.Bé, si analitzem aquesta paràbola carretera, ens adonarem quecanviant alguns noms, com ara tio Batiste per llatí vulgar,descendents per llengües romàniques, prova dADN perreconstrucció filologicocomparativa del llatí vulgar o barreig percontactes amb altres llengües i intervenció del substrat, etc.podríem obtenir una breu però il·luminadora història de com unens viu es transformà en onze descendents distints i relacionatsalhora. Benvinguts, doncs, al paritori romànic. 3
  4. 4. LA TORRE DE BABELDe la babèlica confusió de les llengües vaderivar 4
  5. 5. LLENGÜES ITÀLIQUES >LLENGÜES ROMÀNIQUES 5
  6. 6. QUÉ VÉNEN ELS ROMANS!ROMANITZACIÓ: procés dadaptació dels pobles dominats per Roma a la seva cultura.CRONOLOGIA DE LA ROMANITZACIÓ : PRESTIGI I RESISTÈNCIA Quan els romans arribaren a Empúries el 218 aC no tenien pretensions de restar-hi. La seva missió estrictament comercial consistia a expulsar els cartaginesos per aconseguir el domini del comerç mediterrani. Al acabar les guerres púniques el 206 aC amb la victòria dels romans, aquests van copsar la importància estratègica i econòmica daquella costa mediterrània. Aleshores van decidir iniciar la conquesta. Tot i que és ben cert que el prestigi de la potent cultura romana va enlluernar els indígenes ibèrics, tampoc cal pensar que el seu va ser un agradós passeig militar. Els diferents focus de resistència van retardar la romanització de la península i al mateix temps van afaiçonar de manera distinta aquest procés i el llatí que shi parlaria posteriorment: Indíbil i Mandoni, Viriat o Corocotta li van fer front durant un llarg temps a les legions romanes. Mando qué vo ni, l aques paio ro t mà? 6
  7. 7. En altres casos, com ara els bascos, la tascaromanitzadora no fou possible o molt lleugera.De tota manera, segle i mig després, en tempsde Juli Cèssar i August, la península ja estavasotmesa al jou romà i, un segle més tard, amitjan segle IdC era una més de les provínciesromanes, dividida en realitat en tres províncies: laTarraconense, la Bètica i la Lusitània. Vini, vidi, vici. Hispania romana est! Rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa! 7
  8. 8. Mapa de l’expansió de l’imperi Romà • Any 133 AC (vermell) • 44 AC (taronja) • 14 DC (groc) • 117 D (verd). 8
  9. 9. TERRA VELLA, LLAVOR NOVALlavor llatina en sól indoeuropeu . Els nutrients propis del terreny encada territori on s’implantà el llatí van anarcondicionant la posteriorevolució d’aquest en el camí cap a la transformació en romanç.En la Tarraconense, el substrat era bàsicament indoeuropeu. Tot ique de les llengües ibèriques a penes si queda res en el catalàactual, no hem de menystenir la influència d’aquelles sobre el futurromanç català. Podem parlar, si més no, de mots com perexemple esquerre, estalviar, bassa, sargantana, pissarra, socarraro carrasca que els nostres avantpassats preromans van aconseguirde fer passar pel garbell romànic.Més tard, quan la llengua anava adquirint la seva fesomia romànica,altres invasions també hi van deixar la seva empremta. Parlem delsvisigots o francs i dels àrabs, aquests últims fonamentalment a lesterres del sud del domini català on van fer fora durant un temps elprimitiu romanç, el mossàrab, fins que la reconquesta militar va durde nou una llengua romànica a aquelles terres. En aquests casos,hom parla d’influència del superestrat. 9
  10. 10. LLATÍ VULGAR vs LLATÍ CLÀSSIC Després de inacabables reflexions els estudiosos s’han limitat a distingir entre llatí parlat i llatí escrit com a criteri bàsic per diferenciar el vulgar del clàssic. Si hem de fer cas al que la història ens ha deparat en aquest combat entre el llatí culte i urbanita i el llatí col·loquial i camperol, només cal dir que el primer es considera una llengua morta i del segon ja hem vist la prolífica descendència que hem heretat en tota la Romània lingüística, la vella i la nova Romània transatlàntica. El llatí que es parlava a Catalunya esdevingué amb el temps un llatí força innovador si el comparem amb el que es parlava a la Bètica, més escolar i amb un tarannà marcadament conservador. 10
  11. 11. EL LLATÍ VULGAR, LA GRAN HERÈNCIA ROMANA La llengua que els romans van deixar aquí no era ben bé el llatí clàssic escrit iconservador que era lorgull de limperi Romà sinó més aina el seu equivalent parlat ipopular que van dur els legionaris, comerciants, etc. que shi establiren. Daquest llatívulgar derivarien en realitat totes les llengües romàniques, entre elles el català.Aquest llatí col·loquial no va arrelar de la mateixa manera en els diferents dominis delimperi. Alguns factors expliquen la diversitat posterior de la Romània lingüística: 1) Les llengües de substrat (preindoeuropees o indoeuropees) que shi parlavenabans de larribada del llatí2) Lextracció social dels colonitzadors3) La cronologia de la romanització i la intensitat daquesta4) La procedència geogràfica dels pobladors5) La situació geogràfica respecte a Roma RETRAT-TIPUS DEL COLONITZADOR ROMÀ EN TERRES CATALANES: soldatveterà llicenciat o mercader, procedent del Migdia de la Península Itàlica, parlant dunllatí que va modernitzant-se amb el pas del temps, que arriba a unes terres dellengua indoeuropea en una fase primera primerenca de la colonització, tot i que hitroba més resistència que no esperava. 11
  12. 12. LES INVASIONS BÀRBARES: campi qui pugui!Tots els imperis tenen un naixement discret, unaèpoca de domini arrabassador i, també,un declivi.Una conjunció de factors històrics, socials i políticsvan conduir al desmembrament de l’imperi Romà ide retruc al desmembrament del llatí vulgar que jacomençava a evolucionar de manera distinta, totdepenent dels indrets on es parlava: podem parlard’anarquia militar, crisi econòmica, conflictivitatsocial i de les nombroses invasions dels poblesdel nord europeu que, l’imperi Romà, a la llarga,no va poder integrar. 12
  13. 13. LA METAMORFOSITot i que la Tarraconense encara mantenia unslligams sòlids amb Roma, a la fi cada ú seguiriael seu camí amb el seu substrat, les sevescircumstàncies particulars i amb la consciènciacada cop més feble d’estar parlant la llenguadeclinada dels romans. Dins el conjunt del queanomenem la vella Romània las transicionsentre les llengües romàniques van ser suausexceptuant el francés dins el grup occidental,el castellà dins la iberoromània i, a l’altra bandade l’àmbit romànic, el romanés que va teniruna evolució molt particular. 13
  14. 14. EL LLATÍ DE CATALUNYAI tu de qui eres, bonico? Aquest és el quidde la qüestió quan es parla del català? Filldel llatí vulgar,sí…però, en quina divisió jugues,en l’occidental o en l’oriental? Ah, l’occidental i,en quin equip, el gal·loromànic o l’iberoromànic?No seràs una llengua pont,oi? Mire, senyora,m’han volgut francesos i espanyols, però pareixque darrerament la meva filiació ha deixat de Vive laser motiu de discussió… En general, jo li he de Gallie !confessar que m’atreu més el nord dels Pirineus. 14
  15. 15. CATALONIA IS DIFFERENTEl diasistema del llatí del qual procedeix el català ésdiferent de l’anomenat llatí hispànic. El català, l’occità iel francés es remunten a un diasistema que anomenemllatí gàl·lic. Ara podem fer una xicoteta comparació devocabulari per comprovar el que suara hem dit:CASTELLÀ CATALÀmetus > miedo pavore > porfervere > hervir bullire > bullircomedere > comer manducare > menjarfabulare > hablar parabolare > parlarquaerere > querer volere > voler 15
  16. 16. PARAULES, PARAULES, PARAULES Per comprendre millor el biaix gal·loromànic del lèxic català, feu una ulladeta a aquest quadre comparatiu amb els representants iberoromànics: Castellà Portugués Francés Occità Catalàheder feder puer pudir pudirtrigo trigo blé blat blatcodorniz codorniz caille calha guatllamañana manha matin matin matíordeñar ordenhar moudre mólzer munyirnada nada rien res respreguntar perguntar demander demandar demanarcama cama lit liet llit 16
  17. 17. DES D’ADAM I EVA… PROTOLLENGUA LLATÍ NOSTRÀTIC LLENGÜES ROMÀNIQUES IBEROROMÀNIAINDOEUROPEU CATALÀ ORIENTALS OCCIDENTALS GAL·LOROMÀNIA 17
  18. 18. GLOSSARI• ADSTRAT:• CARTAGINESOS::• FRANCS:• GAL·LOROMÀNIA:• IBERS:• IBEROROMÀNIA:• OCCITÀNIA:• ROMANITZACIÓ:• SUBSTRAT:• SUPERESTRAT: 18

×