Breu síntesi de l'evolució del català

1. EL LLATÍ , LA MARE DE TOTES
LES LLENGÜES…ROMÀNIQUES
ESAR,,
AVE CA ESAR RII
CA ATU
AVE NITZ ATUR
ROMA NITZ ANT!
R O M AA L U T A N T !
TE S ALUT
TE S
Vicent Pastor i Briones
vpastor@colegio-inmaculada.org
1

2. L’AUCA DEL TIO BATISTE
El tio Batiste era un carreter molt ben plantat d'un poble de la Marina Alta.
Amb el seu carro recorria tota la comarca. Tenia un amor en cada poble. De
les relacions, unes esporàdiques i d'altres més llargues, li van néixer un bon
grapat de fills (com per a fer un equip de futbol) que s'assemblaven entre
ells d'allò més. Els fills, també de tarannà inquiet, emigraren cap a altres
terres fora de la comarca. Alguns segles més tard el cognom del tio Batiste,
Sendra, s'havia extés arreu del país. Moltes generacions després, un
descendent tafaner del fundador de la dinastia es va entestar a comprovar
si tots aquells Sendra que hi havia escampats per tot el món tenien res a
veure entre ells. Tots havien sentit parlar del tio Batiste però ningú tenia clar
com era aquell avantpassat. Calgueren moltes comunicacions, molts e-
mails amb fotografies, una prova d'ADN a la què, divertits, es van sotmetre
vora mil Sendra per poder demostrar de manera inequívoca el parentiu
entre les diferents branques d'una família, fruit d'un prolífic carreter del
temps de la picor.
2

3. És clar que, després de tantíssims anys, hi existien moltes
diferències físiques entre ells (el barreig amb altres famílies era
molt fort en algunes indrets) però un bon fisonomista, assessor
de la sèrie CSI Las Vegas, es va encarregar d'elaborar una
llarga llista de trets fàcials i genètics compartits que deixaven
ben a les clares l'origen comú de tan nombrosa descendència.
Bé, si analitzem aquesta paràbola carretera, ens adonarem que
canviant alguns noms, com ara tio Batiste per llatí vulgar,
descendents per llengües romàniques, prova d'ADN per
reconstrucció filologicocomparativa del llatí vulgar o barreig per
contactes amb altres llengües i intervenció del substrat, etc.
podríem obtenir una breu però il·luminadora història de com un
ens viu es transformà en onze descendents distints i relacionats
alhora. Benvinguts, doncs, al paritori romànic.
3

4. LA TORRE DE BABEL
De la babèlica confusió de les llengües va
derivar
4

5. LLENGÜES ITÀLIQUES >
LLENGÜES ROMÀNIQUES
5

6. QUÉ VÉNEN ELS ROMANS!
ROMANITZACIÓ: procés d'adaptació dels pobles dominats per Roma a la seva
cultura.
CRONOLOGIA DE LA ROMANITZACIÓ : PRESTIGI I RESISTÈNCIA
Quan els romans arribaren a Empúries el 218 aC no tenien pretensions de
restar-hi. La seva missió estrictament comercial consistia a expulsar els
cartaginesos per aconseguir el domini del comerç mediterrani. Al acabar les
guerres púniques el 206 aC amb la victòria dels romans, aquests van
copsar la importància estratègica i econòmica d'aquella costa mediterrània.
Aleshores van decidir iniciar la conquesta. Tot i que és ben cert que el
prestigi de la potent cultura romana va enlluernar els indígenes ibèrics,
tampoc cal pensar que el seu va ser un agradós passeig militar. Els
diferents focus de resistència van retardar la romanització de la península i
al mateix temps van afaiçonar de manera distinta aquest procés i el llatí que
s'hi parlaria posteriorment: Indíbil i Mandoni, Viriat o Corocotta li van fer
front durant un llarg temps a les legions romanes.
Mando
qué vo ni,
l aques
paio ro t
mà?
6

7. En altres casos, com ara els bascos, la tasca
romanitzadora no fou possible o molt lleugera.
De tota manera, segle i mig després, en temps
de Juli Cèssar i August, la península ja estava
sotmesa al jou romà i, un segle més tard, a
mitjan segle IdC era una més de les províncies
romanes, dividida en realitat en tres províncies: la
Tarraconense, la Bètica i la Lusitània.
Vini, vidi, vici.
Hispania romana est!
Rosa, rosa, rosam, rosae,
rosae, rosa!
7

8. Mapa de l’expansió de l’imperi
Romà
• Any 133 AC (vermell)
• 44 AC (taronja)
• 14 DC (groc)
• 117 D (verd).
8

9. TERRA VELLA, LLAVOR NOVA
Llavor llatina en sól indoeuropeu . Els nutrients propis del terreny en
cada territori on s’implantà el llatí van anarcondicionant la posterior
evolució d’aquest en el camí cap a la transformació en romanç.
En la Tarraconense, el substrat era bàsicament indoeuropeu. Tot i
que de les llengües ibèriques a penes si queda res en el català
actual, no hem de menystenir la influència d’aquelles sobre el futur
romanç català. Podem parlar, si més no, de mots com per
exemple esquerre, estalviar, bassa, sargantana, pissarra, socarrar
o carrasca que els nostres avantpassats preromans van aconseguir
de fer passar pel garbell romànic.
Més tard, quan la llengua anava adquirint la seva fesomia romànica,
altres invasions també hi van deixar la seva empremta. Parlem dels
visigots o francs i dels àrabs, aquests últims fonamentalment a les
terres del sud del domini català on van fer fora durant un temps el
primitiu romanç, el mossàrab, fins que la reconquesta militar va dur
de nou una llengua romànica a aquelles terres. En aquests casos,
hom parla d’influència del superestrat.
9

10. LLATÍ VULGAR vs LLATÍ CLÀSSIC
Després de inacabables reflexions els estudiosos
s’han limitat a distingir entre llatí parlat i llatí escrit com
a criteri bàsic per diferenciar el vulgar del clàssic.
Si hem de fer cas al que la història ens ha deparat en
aquest combat entre el llatí culte i urbanita i el llatí
col·loquial i camperol, només cal dir que el primer es
considera una llengua morta i del segon ja hem vist la
prolífica descendència que hem heretat en tota la
Romània lingüística, la vella i la nova Romània
transatlàntica. El llatí que es parlava a Catalunya
esdevingué amb el temps un llatí força innovador si el
comparem amb el que es parlava a la Bètica, més
escolar i amb un tarannà marcadament conservador.
10

11. EL LLATÍ VULGAR, LA GRAN
HERÈNCIA ROMANA
La llengua que els romans van deixar aquí no era ben bé el llatí clàssic escrit i
conservador que era l'orgull de l'imperi Romà sinó més aina el seu equivalent parlat i
popular que van dur els legionaris, comerciants, etc. que s'hi establiren. D'aquest llatí
vulgar derivarien en realitat totes les llengües romàniques, entre elles el català.
Aquest llatí col·loquial no va arrelar de la mateixa manera en els diferents dominis de
l'imperi. Alguns factors expliquen la diversitat posterior de la Romània lingüística:
1) Les llengües de substrat (preindoeuropees o indoeuropees) que s'hi parlaven
abans de l'arribada del llatí
2) L'extracció social dels colonitzadors
3) La cronologia de la romanització i la intensitat d'aquesta
4) La procedència geogràfica dels pobladors
5) La situació geogràfica respecte a Roma
RETRAT-TIPUS DEL COLONITZADOR ROMÀ EN TERRES CATALANES: soldat
veterà llicenciat o mercader, procedent del Migdia de la Península Itàlica, parlant d'un
llatí que va modernitzant-se amb el pas del temps, que arriba a unes terres de
llengua indoeuropea en una fase primera primerenca de la colonització, tot i que hi
troba més resistència que no esperava.
11

12. LES INVASIONS BÀRBARES:
campi qui pugui!
Tots els imperis tenen un naixement discret, una
època de domini arrabassador i, també,un declivi.
Una conjunció de factors històrics, socials i polítics
van conduir al desmembrament de l’imperi Romà i
de retruc al desmembrament del llatí vulgar que ja
començava a evolucionar de manera distinta, tot
depenent dels indrets on es parlava: podem parlar
d’anarquia militar, crisi econòmica, conflictivitat
social i de les nombroses invasions dels pobles
del nord europeu que, l’imperi Romà, a la llarga,
no va poder integrar. 12

13. LA METAMORFOSI
Tot i que la Tarraconense encara mantenia uns
lligams sòlids amb Roma, a la fi cada ú seguiria
el seu camí amb el seu substrat, les seves
circumstàncies particulars i amb la consciència
cada cop més feble d’estar parlant la llengua
declinada dels romans. Dins el conjunt del que
anomenem la vella Romània las transicions
entre les llengües romàniques van ser suaus
exceptuant el francés dins el grup occidental,
el castellà dins la iberoromània i, a l’altra banda
de l’àmbit romànic, el romanés que va tenir
una evolució molt particular.
13

14. EL LLATÍ DE CATALUNYA
I tu de qui eres, bonico? Aquest és el quid
de la qüestió quan es parla del català? Fill
del llatí vulgar,sí…però, en quina divisió jugues,
en l’occidental o en l’oriental? Ah, l’occidental i,
en quin equip, el gal·loromànic o l’iberoromànic?
No seràs una llengua pont,oi? Mire, senyora,
m’han volgut francesos i espanyols, però pareix
que darrerament la meva filiació ha deixat de Vive
la
ser motiu de discussió… En general, jo li he de Gallie
!
confessar que m’atreu més el nord dels Pirineus.
14

15. CATALONIA IS DIFFERENT
El diasistema del llatí del qual procedeix el català és
diferent de l’anomenat llatí hispànic. El català, l’occità i
el francés es remunten a un diasistema que anomenem
llatí gàl·lic. Ara podem fer una xicoteta comparació de
vocabulari per comprovar el que suara hem dit:
CASTELLÀ CATALÀ
metus > miedo pavore > por
fervere > hervir bullire > bullir
comedere > comer manducare > menjar
fabulare > hablar parabolare > parlar
quaerere > querer volere > voler
15

16. PARAULES, PARAULES, PARAULES
Per comprendre millor el biaix gal·loromànic del lèxic català, feu una
ulladeta a aquest quadre comparatiu amb els representants iberoromànics:
Castellà Portugués Francés Occità Català
heder feder puer pudir pudir
trigo trigo blé blat blat
codorniz codorniz caille calha guatlla
mañana manha matin matin matí
ordeñar ordenhar moudre mólzer munyir
nada nada rien res res
preguntar perguntar demander demandar demanar
cama cama lit liet llit
16

17. DES D’ADAM I EVA…
PROTOLLENGUA
LLATÍ
NOSTRÀTIC
LLENGÜES ROMÀNIQUES
IBEROROMÀNIA
INDOEUROPEU
CATALÀ
ORIENTALS OCCIDENTALS
GAL·LOROMÀNIA
17

18. GLOSSARI
• ADSTRAT:
• CARTAGINESOS::
• FRANCS:
• GAL·LOROMÀNIA:
• IBERS:
• IBEROROMÀNIA:
• OCCITÀNIA:
• ROMANITZACIÓ:
• SUBSTRAT:
• SUPERESTRAT:
18