1. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
CASA KAUFMANN
1. Documentació general
a) Títol: Casa Kaufmann o Casa de la cascada (Falling Water House)
b) Autor: Frank LLoyd Wright (Richland Center, Wisconsin 1867 - Taliesin West,
Arizona 1959 )
c) Biografia:
Estudià enginyeria, que abandonà pocs mesos abans d'entrar al taller de l'arquitecte
J.L.Silsbee, a Chicago.
El 1887, entrà al d'Adler-Sullivan, on romangué fins el 1893, i fou fortament influït per
la ideologia de Louis Sullivan.
Amb l'habitatge d'Oak Park, Illinois (1889), inicià la seva obra amb referències a les
construccions dels grangers i a les japoneses, que s'acusaren sempre en els seus
habitatges. Però el fet més nou i més decisiu és la integració de la construcció en el
seu entorn i la no ruptura amb la natura, que fa entrar a la mateixa casa.
Representativa d'això és la casa Robie, a Chicago (1909).
A partir del 1935, després d'una llarga època de marginació, construí algunes de les
seves obres més importants, tant per l'aplicació dels materials com per l'estudi de la
Paqui Berral 1

2. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
llum: Falling Water House i Kaufmann House, a Bear Run, Pennsilvània (1936), i les
oficines de la Johnson Wax Co., a Racine, Wisconsin (1938).
Posteriorment, cal esmentar el museu Guggenheim (Nova York) (1943-59), que tipifica
un nou sistema de visita a una col·lecció, la Price Tower, Bartlesville, Oklahoma
(1955), i una sèrie de projectes utòpics, irrealitzats, per a Bagdad i Pittsburg, així com
el gratacel de 1600 m d'alçada pensat per a Chicago.
c) Mecenes: Edgar Kaufmann, director d’una empresa.
d) Cronologia: 1935 – 1937.
e) Context històric: Crack del 29 i les seves conseqüències / Període
d’entreguerres.
Context artístic: Arquitectura organicista
En oposició als principis racionalistes i funcionalistes es va desenvolupar una
arquitectura preocupada per buscar la correspondència entre arquitectura i natura, i
per utilitzar formes més orgàniques. Aquesta tendència, anomenada Organicisme,
pretén posar els mitjans tècnics al servei de l’ésser humà, i per això parteix del seu
coneixement.
Es té molt en compte la psicologia experimental i, com que les sensacions hi tenen
molt a dir, l’arquitecte ha de tenir present l’acústica, l’harmonia de colors i l’harmonia
de l’habitatge amb l’entorn.
Amb l’ Organicisme es recuperen materials com la fusta, el maó o la pedra i
l’arquitectura adquireix formes més lliures, de manera que l’espai adquireix una nova
flexibilitat.
f) Tipologia d’edifici: Civil, residència familiar.
g) Dimensions: -
h) Relació amb l’entorn: La Casa de la Cascada està a Mill Run, Pennsilvanià
(EUA). En aquests paratges es troba també el Parc Natural de Bear Run i el Parc
Estatal de Ohiophyle.
Quan la família Kauffman mostrà el
terreny a Wright per primera vegada, li
van demanar una casa des d’on es
pogués veure la cascada. Després d’un
any sense notícies del projecte, Wright
els mostrà els dibuixos d’un casa en la
cascada, des d’on es pot accedir
directament a les seves aigües. envoltada de natura, de boscos i està construïda sobre
una roca. El riu passa a través d’ella.
Paqui Berral 2

3. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
Aquesta casa es troba gairebé “camuflada” per
l’entorn que l’envolta. No només pels seus
materials, sinó per la seva composició. En mig
d’uns boscos, amb els seus alts arbres, troben
un element (la casa) en que predomina
l’horitzontalitat. Això, però, no provoca un fort
contrast, degut a què es troba en la cascada, i
tant aquest com el recorregut del riu es desenvolupen en una successió de plans
horitzontals de la mateixa pedra amb la que està realitzada la casa.
La relació de la Casa de la Cascada amb el paisatge
és tant estreta, que fins i tot podem trobar dins de la
casa roques que pertanyien al terreny inicial i que
s’han mantingut intactes, com succeeix en l’espai de
la xemeneia. Igualment, el terra de tota la planta
baixa està treballat amb la mateixa pedra que es
trobava en aquest lloc.
Els colors de la casa combinen perfectament amb les tonalitats distintes del bosc
(verds, veig, ocres, rosats…) al llarg de les estacions de l’any, el que intensifica la idea
d’aquesta casa com un element més del bosc, amb el que es relaciona íntimament.
2. Anàlisi formal:
a) Sistema constructiu: Arquitravat
Materials: materials industrials com la pedra, fusta (acabats interiors), formigó
armat, vidre i alumini. La pedra i la fusta són elements orgànics, encara que també hi
ha elements prefabricats.
Elements de suport:
Aprofità les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l’edifici com la
gran sala d’estar de la planta inferior i s’ajudà també de murs verticals de pedra i
columnes de formigó.
L’enorme xemeneia de pedra rústica, que sorgeix de la roca natural com si es tractés
d’una torre, es considera l’eix principal de l’edifici, doncs, tots els espais s’articulen
prenent-la com a punt de referència.
Elements de cobertura:
Sobre aquests elements es recolzen els plans horitzontals que presideixen la
construcció i que es troben disposats de forma esglaonada, fet que permet de salvar
els desnivells del terreny i d’adaptar-s’hi perfectament.
Paqui Berral 3

4. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
b) Forma i estil:
Plantejament general de l’edifici:
- Planta:
Exteriorment, la casa té 3 plantes esglaonades:
- La primera de les quals s’assenta directament damunt la roca natural, que
emergeix del terra i forma la base de la xemeneia situada a la sala d’estar.
- Aquest primer pla es perllonga per davant formant una gran terrassa suspesa per
damunt de la cascada, de manera que la caiguda d’aigua sembla que surt de la
mateixa casa.
- De la planta superior, en sobresurt una altra terrassa, l’eix de la qual forma un
angle de 90º amb la de sota; aquesta segona terrassa més alta supera l’anterior per un
costat, amb una disposició tal que li permet fer de sostre i protecció d’una part de la
inferior i, alhora, deixa passar el sol permanentment per la banda restant.
L’espai interior respon directament a la concepció centrífuga que Wright té de
l’arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora, de manera que la
contraposició entre els plans verticals i horitzontals no es converteix mai en una caixa,
a l’estil del racionalisme, sinó que assegura la intercomunicació entre els espais intern
i extern, efecte que és afavorit per la construcció en vidre de tots els angles interiors, i
que evita l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament.
D’aquesta manera, la vista pot anar des de dins cap a fora sense necessitat de solució
de continuïtat.
D’altra banda, la disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap
estructura reguladora, i s’adapta a les necessitats concretes de cada zona.
- Alçat:
Són tres plantes, disposades de manera esglaonada per integrar-se a l’orografia del
terreny.
Decoració:
- Elements que utilitza:
Decoració orgànica i molt senzilla. A l’interior hi ha molta fusta i el mobiliari és simple.
Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combinen
amb fusteria d’alumini i grans finestrals.
- Objectius que busca:
La decoració vol integrar-se amb la natura i crear sintonia amb aquesta. L’exterior de
la planta fou dissenyat per confondre’s amb l’entorn, per mimetitzar-s’hi a través de
diferents plans superats mitjançant rampes, esglaons, ponts, parapets i terrasses.
Característiques formals:
Paqui Berral 4

5. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
- Ritme en els espais: Edifici integrat en la natura que crea sensació d’harmonia,
equilibri i tranquil·litat.
- Llum: Molta llum, que entra pels grans finestrals.
- Pràctica: Residencial.
Estil:
- De l’època:
Els inicis del segle XX van ser un moment molt ric a nivell artístic. Arreu del mont
sorgiren diferents corrents arquitectòniques, que s’escamparen fàcilment i ràpidament
gràcies als mitjans de comunicació.
Malgrat tot a Europa tindria més força la corrent racionalista de l’arquitectura, que es
fonamentava en:
- l’absència de decoració supèrflua
- jugava amb les línies verticals i horitzontals
- els contrastos de materials
- jocs volumètrics
- distribució racional i funcional de l’edifici.
Als Estats Units, en canvi, imperà l’organicisme, que es basava en:
- Els jocs d’asimetries.
- Jocs de materials, teulades, sortints, etc.
- De l’autor:
“En l’arquitectura orgànica és absolutament impossible considerar l’edifici com una
cosa, el mobiliari i els complements com una altra i l’emplaçament com una altra més”
E. Kaufmann.
Wright, un arquitecte individualista mal vist per la indústria (ja que assumia
personalment tots els aspectes de la construcció), aplicà a la Casa Kaufmann els
principis del seu programa:
1. Harmonització amb l’entorn, a basa d’estendre i accentuar les plans paral·lels al
terra.
2. Aixecament de soterranis, en considerar-los antihigiènics.
3. Manca d’ornamentació a les façanes, tret de la aportada pels mateixos materials
de construcció.
4. Mobiliari senzill que provenia de la producció en sèrie.
En aquest sentit, és destacable la influència que l’arquitectura japonesa exercí sobre
Wright, tant pel que fa als exteriors com als interiors: senzills, funcionals i amb les
mínimes compartimentacions.
Paqui Berral 5

6. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
3. Interpretació:
a) Funció de l’obra (iconologia):
Per l’època:
Va ser una obra d’art molt innovadora que no s’adequava a les directrius seguides pels
altres arquitectes.
L’obra de Wright no assolí la difusió que en un principi es pensava que tindria, en part
per la rebel·lia del seu autor.
Pel mecenes:
Aquest tipus d’obres deixen veure el caràcter del mecenes, ja que són molt personals i
l’organicisme permet aquest personalisme.
La casa va ser encarregada a Wright el 1935 per Edgar Kaufmann, director d’uns
grans magatzems a Pittsburg. Fou concebuda per a l’ús particular, fet que en
determinà el caràcter pràctic.
Pel lloc:
La mateixa adaptació de la construcció al lloc i als materials del terreny, com
l’expansió centrífuga dels seus espais interiors, van fer que l’obra esdevingués un
autèntic símbol de l’organicisme.
Els materials utilitzats, la concepció de l’espai, la implicació directa amb la natura, la
integració de l’aigua, les roques i els arbres, són símbols d’una manera molt concreta
d’entendre l’arquitectura: oberta, integrada en l’entorn, de caràcter pràctic i amb la
vocació de constituir un refugi per a la persona.
Per l’artista:
Va esdevenir una mena d’aventura tècnica per part del seu autor, que explorà les
possibilitats dels nous materials i va realitzar un veritable exercici d’integració de
l’arquitectura en la natura.
b) Antecedents i transcendència:
Antecedents:
El caràcter centrífug de les construccions de Wright és hereu directe de les tradicionals
cases de camp americanes en forma de creu. Així ho expressà en les seves
primeres construccions, però no en aquesta, on la forma de creu desaparegué i va
permetre una absència total d’estructura reguladora.
L’arquitectura japonesa pel que fa als exteriors i als interiors: senzills, funcionals i
amb les mínimes compartimentacions.
La Casa de la Cascada respon plenament a la concepció organicista de l’arquitectura,
si bé s’ha volgut veure una influència del racionalisme en el joc de volums octogonals
Paqui Berral 6

7. ORGANICISME Casa Kaufmann, Frank LLoyd Wright
que la conformen. Tot i això, aquest joc de volums no responia a una intenció
purament volumètrica, sinó que simplement és el resultat de la mateixa expansió dels
espais interiors.
Transcendència:
El programa teòric de Wright, malgrat els seus encerts, no assolí la difusió que
prometia, a causa, en bona part, del caràcter rebel del seu autor.
En conjunt, més que influències va tenir oposicions, principalment del racionalisme
europeu de Walter Gropius i Mies Van der Rohe, arquitectes que, malgrat tot,
assumiren alguns dels postulats de Wright i els aplicaren a les seves obres.
Paqui Berral 7