1. Índex
● Enquadrament
● Composició
● Punt de vista i plans
● Enfocament
● Il·luminació
2. Enquadrament
La fotografia és un sistema de selecció visual. En el fons,
tot consisteix en enmarcar una porció del con visual mentre
s'està en el lloc apropiat i en el moment apropiat.
-Henri Cartier-Bresson
3. Les càmeres capturen imatges
amb uns límits establerts,
generalment, de forma
rectangular.
La selecció ve limitada per un
marc que també limita la nostra
visió en el moment de fer la
captació i decidir què és allò que
hi fem sortir.
4. Per aquest motiu l'enquadrament és un dels elements més
importants a considerar, ja que segons el que triem estarem donant
un missatge o un altre molt diferent.
5. L'enquadrament determina
allò que veurem d'un referent
real, és una selecció d'un
espai concret de la realitat
visible.
6. Allò que es veu en l'espai
enquadrat es diu que es troba en
camp, perquè resta dins del
camp de visió de la càmera,
mentre allò que queda fora se
l'anomena genèricament fora de
camp o espai off.
7. La tria del format és un altre factor comunicatiu important. La
majoria dels elements fotosensibles tenen un format rectangular i hi
haurà la posibilitat de triar un enquadrament horitzontal, vertical o
inclinat.
9. Compocició
La composició determinarà l'estètica i també, en molts casos, la
significació que atribuïm als elements que apareixen en la imatge i
aquesta en general.
10. La composició d'una imatge és, en certa manera, un art, i com a tal
no existeixen limitacions que facin que una determinada
composició sigui millor que una altra.
11. S'han documentat una sèrie de guies que cal conèxer i tenir en
compte per a millorar la transmissió dels elements objectius i
subjectius del tema i motiu de la imatge a l'espectador.
12. En tota escena hi sol haver un motiu i fons. Per resaltar el motiu cal
omplir l'enquadrament, és a dir, fer que un objecte sigui present en
l'escena. També és important en l'enquadrament deixar un marge
per no “ofegar” la imatge.
13. Cal tenir presents les línies
dominants i utilitzar-les per a
dirigir l'atenció de
l'espectador, no desviar-la.
14. La línia de l'horitzó sol ser una referència visual clau per al ésser
humà.
Un altre cas típic són les línies diagonals que sovint es formen en
les imatges.
15. Segons la regla dels terços, una
imatge es divideix en nou parts
iguals utilitzant dues línies
imaginàries paral·leles i
equiespaiades de forma
horitzontal i dues més de forma
vertical.
16. La mirada d'un ésser humà traça una línia dominant imaginària a la
imatge de gran força expressiva que ha de ser respectada i
destacada. Una persona o objecte en moviment també descriu una
línia dominant.
17. Punt de vista i plans
Les imatges es capten de forma
clara i descriptiva, si bé no
aporten cap originalitat.
La variació del puint de vista o
angulació aporta pespectives
diferents amb elements
inesperats que sovint capten
més l'atenció.
18. Un dels elements que determinarà el punt de vista serà la
posició en horitzontal i vertical respecte allò que captem, així
parlem dels següents antgles o plans:
19. Tres quarts: s'agafa
l'element una mica de
costat.
Perfil o lateral:
l'element és captat
pel lateral.
Frontal o mig: la
càmara està jus
davant i a la mateixa
alçada de l'element
captat.
20. Picat: el punt de vista de la
càmara és superior al element
captat.
Contrapicat: és la perspectiva
contrària al picat, és a dir,
consisteix en fotografiar un
motiu des de baix cap a dalt i
ajuda a ressaltar la grandiositat
d'un element.
21. Zenital: la imatge es pren en un
angle totalment perpendicular
(de dalt cap a baix) respecte al
terra. És el picat absolut.
22. Nadir: la càmara o el punt de
vista és just a sota, és el
contrapicat absolut.
Presa a ran: la càmera capta la
imatge a ran de terra o de
l'objecte.
23. Un altre element important sobre el punt de vista serà la distància
de la càmera. Segons aquesta distància, distingim els següents
plans:
24. Pla de detall: mostra un objecte
o part d'un objecte o subjecte
sobre el que es vol cridar
l'atenció.
Primeríssim primer pla: mostra
una part del rostre o del cos
d'una persona .
25. Primer pla: presenta
el rostre sencer o,
com a molt, amb
l'espatlla.
Pla mig: presenta la
persona tallada per la
cintura, és a dir, de
mig cos en amunt.
Pla sencer: els límits
inferiors i superiors
de la pantalla
coinsideixen amb el
cap i els peus dels
personatnges.
Javier Solis
Pau Fabregà
26. Gran pla general: mostra un gran
paisatge o una multitud.
Pla de conjunt: mostra un
escenaria ampli en el que
s'incorpora una persona o un
grup de persones que ocupa un
terç o una quarta part de
l'enquadrament.
27. Enfocament
L'enfocament permet captar les imatges nítidament, fent que els
contorns dels elements quedin clarament definits.
28. El recurs més important és
l'enfocament selectiu, que
consisteix en destacar
l'element enfocat per sobre
de totes les altres coses,
cosa que provoca el fixament
del centre d'interès en un
punt.
29. TTiippuuss ddee lllluumm ssoollaarr
Llum del migdia: no sol ser
bona per la fotografia, ja que
elimina ombres.
Llum del matí: difumina els
detalls llunyans.
Llum del capvespre: produeix
ombres que fan resaltar
textura i volum.
30. Llum dura o directe: és llum
que prové d'un únic punt de
llum, ja sigui natural o
artificial.
Llum difusa o indirecte: no
produeix grans ombres i
ajuda a dissimular la textura
dels objectes.
31. Textura
En una imatge, la textura és
una il·lusió òptica que
proporciona una capacitat
comunicativa extra.
Amb aquesta capacitat
podem distinguir si els
objectes són llisos o arrugats
32. Imatges
Totes les imatges
exposades al treball
las he fet jo
personalment menys
dos que ja estan
senyalitzades.
