SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 20
PROJECTE
CAIXA NIU
C O L · L E G I P A R E M A N Y A N E T D E R E U S
1 R E S O – T E C N O L O G I A - P R O F E S S O R R A M O N B A T L L E
OBJECTIUS
• Construir una caixa niu en grups cooperatius.
• Instalar-les al “nazareno” o a casa.
• Observar-les periòdicament i fer un estudi de quins ocells han fet el
niu
• En una d’elles posarem una webcam i els de 4t muntaran plataforma
streaming.
QUÈ ÉS UNA CAIXA NIU?
• Una caixa-niu és una estructura
artificial que pot ser utilitzada pels
ocells que fan niu a les cavitats
dels arbres o de les roques.
• Per tant, són caus artificials que es
poden posar per paliar la manca
de forats naturals als nostres
boscos.
PER A QUÈ POSAR CAIXES NIU?
• Es col·loquen caixes niu per tal de:
– Ajudar a trobar niu a ocells com les mallerengues que
necessiten forats i sovint no els troben.
– Fer un seguiment de la població d’ocells i conèixer les
espècies.
• Col·locació de caixes niu ajuda a la supervivència
d’aquestes espècies però no definitiu.
• El manteniment d'uns boscos en bon estat de salut
(afavorint la presència d'arbres vells, són l'únic sistema
eficaç per assegurar la supervivència d'aquests ocells.
PER A QUI ES COL·LOQUEN?
• Generalment es col·loquen per ocells que necessiten forats per fer el niu, com ara:
Mallerenga carbonera
Mallerenga blava
Mallerenga emplomallada
• Probablement a més d’una caixa ens nidifiquin altres ocells oportunistes que no
necessiten caixa niu per l’aprofiten com ara:
Pardals
Estornells (només si el forat és prou gran).
Pits-rojos (només si el forat és prou gran).
PER A QUI ES COL·LOQUEN?
Mallerenga blava Mallerenga carbonera Mallerenga emplomellada
Pardal Comú
Estornell
Pit-Roig
PASSOS DEL PROJECTE
DIA Data Feina
DIA 1
18/10/15
Explicació + Començar Disseny
DIA 2 23/10/15 Acabar disseny + Vistes ortogonals + Perspectives (Individual)
DIA 3 25/10/15 Peces acotades i a escala (Individual) + 3D si hi ha temps
DIA 4 30/12/15 Entrega dibuixos + Dibuixar peces, serrar
DIA 5 2/12/15 Serrar i Construcció
DIA 6 9/12/15 Construcció + Entrega
DIA 7 14/12/15 Bernisssar casa niu.
- Tornant de vacances ja les prepararem per penjar i les penjarem.
- S'han de col·locar abans de finals de gener
- Caldrà fer un seguiment de les nostres cases niu i omplir unes fitxes.
PAS 1: DISSENY CASA NIU (DIA 1 I 2)
• Heu de:
– Escollir mides de la casa (depèn de l’ocell) - (25x15x15) cm
– Escollir mida forat (depèn de l’ocell – taula ocells)
– Pensar la forma que tindrà
– Pensar peces necessàries
– Fer esbós de com serà
– Fer llista de material que necessiteu.
COSES A TENIR EN COMPTE PEL DISSENY
• UNA DE LES PECES S’HA DE PODE OBRIR PER NETEJAR-LA.
• LA MIDA DEPENDRÀ DE L’ESPÈCIE (25x15x15) cm
• ALTURA DEL FORAT A UNS 20 CM
• EL FORAT DEPENDRÀ DE L’ESPÈCIE
• TEULADA HA DE FER BAIXADA.
• FUSTRA GRUIXUDA NO Fullola (MIN 1CM)
EXEMPLES DE DISSENY
PAS 2: DIBUIX (DIES 2 I 3)
• INDIVIDUALMENT DIBUIXAR:
– VISTES ORTOGONALS
– PERSPECTIVA CAVALLERA
– PERSPECTIVA ISOMÈTRICA
– PECES (6 PECES)
• A ESCALA I ACOTADES
PAS 3: CONSTRUCCIÓ (DIES 4-7)
• Col·locarem els claus de manera
perpendicular a la força de la
gravetat per evitar que se’ns
obri.
• La fusta ha d’estar ben tallada
per evitar que entri aigua a la
casa niu, si plou. Si queda algun
forat podeu utilitzar massilla de
fusta.
• Un cop acabat bernissarem la fusta
PAS 4: PREPARACIÓ PER
COL·LOCACIÓ
• A l’interior col·locarem o teixit de sac tallada a 10 cm i desfilada o trossos de 5 cm de
cordill de fibra vegetal desfilat (cànem, cotó, espart…)  No més gran per evitar que
les cries s’’hi enredin.
PAS 5: COL·LOCACIÓ CASES NIU
• L’alçada depèn del ocell  pels que ens interessen hauria d’estar entre 2 i 8m. (2-4m)
LLIGADA EN UNA BRANCA: Menys probable que
l’ataquin els depredadors. A > 0,5 m del tronc per evitar
cops amb el vent.
LLIGADA AL TRONC: També la podem posar d’aquesta
manera, tot i que amb una branca darrere. És més
incòmode, intentarem fer-ho de la primera manera.
FIXA EN UNA PARET
PAS 5: COL·LOCACIÓ CASES NIU
• DIRECCIÓ DEL FORAT: La direcció del forat serà sud-est, així, després de les fredes nits,
els primers raigs del sol escalfen la caixa sense arribar-la a esclafar massa al llarg del
dia.
• Màxim col·locar una caixa cada 50 metres.
• No s’ocuparàn totes probablement (Si s’ocupa un 30% de les caixes podem donar-nos
per satisfets)
• Vigilar no facilitar la feina als depredadors.
• HAUREM D’OMPLIR FITXA SEGUIMENT
PAS 6: SEGUIMENT
• FEBRER: Han d’estar col·locades ja que comencen a buscar lloc per nidificar.
• ENTRE FEBRER I MARÇ: Construeixen el niu dins la caixa
• PRINCIPIS D’ABRIL: Cova d’ous, mallerengues una mica més tard. Només un individu
porta menjar a la parella.
• FINALS D’ABRIL/MAIG: Neixen pollets. Podrem controlar facilment l’ocupació
observant entrades i sortides dels adults per alimentar les cries. Dura uns 20 dies.
• POT HAVER SEGONES POSTES Finals de maig principis de juny i en altres cases nius.
Fins al Juliol. A partir d’aquesta data queden buides. Tot i que a l’hivern les utilitzen
com a refugi per les nits més fredes.
PAS 6: SEGUIMENT
• Per observar
– Prismàtics sense fer soroll
– No es pot mirar a dins perquè podríem provocar l’abandonament
del niu
Jo us marcaré les dates d’observació.
FITXA SEGUIMENT
• OMPLIR-LA. UNA FITXA PER CAIXA NIU.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

EsforçOs De Les Estructures
EsforçOs De Les EstructuresEsforçOs De Les Estructures
EsforçOs De Les Estructurestonitaltavull
 
Àlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESO
Àlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESOÀlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESO
Àlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESOAlbert Sola
 
L’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetismeL’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetismeLa cova de la Cova
 
Relacions interespecífiques
Relacions interespecífiquesRelacions interespecífiques
Relacions interespecífiqueslluisdegibert
 
L’energia i les seves formes
L’energia i les seves formesL’energia i les seves formes
L’energia i les seves formeslolaporrasmartin
 
El Garbell D’EratòStenes
El Garbell D’EratòStenesEl Garbell D’EratòStenes
El Garbell D’EratòStenesElies Villalonga
 
T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-16T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-166sise
 
Descripció d’animals
Descripció d’animalsDescripció d’animals
Descripció d’animalsNeus Cortiella
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctricMeritxell Sd
 
Joc oca i preguntes bloom
Joc oca i preguntes bloomJoc oca i preguntes bloom
Joc oca i preguntes bloomBeatriu Palau
 
Com escriure un text expositiu
Com escriure un text expositiuCom escriure un text expositiu
Com escriure un text expositiuMVidalArtigues
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemesJordi Bas
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Guida Allès Pons
 

La actualidad más candente (20)

EsforçOs De Les Estructures
EsforçOs De Les EstructuresEsforçOs De Les Estructures
EsforçOs De Les Estructures
 
Nombres decimals 1r ESO
Nombres decimals 1r ESONombres decimals 1r ESO
Nombres decimals 1r ESO
 
Àlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESO
Àlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESOÀlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESO
Àlgebra i Equacions de 1r Grau 2n ESO
 
L’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetismeL’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetisme
 
Relacions interespecífiques
Relacions interespecífiquesRelacions interespecífiques
Relacions interespecífiques
 
L’energia i les seves formes
L’energia i les seves formesL’energia i les seves formes
L’energia i les seves formes
 
El Garbell D’EratòStenes
El Garbell D’EratòStenesEl Garbell D’EratòStenes
El Garbell D’EratòStenes
 
T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-16T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-16
 
Les eines prehistòriques
Les eines prehistòriquesLes eines prehistòriques
Les eines prehistòriques
 
Descripció d’animals
Descripció d’animalsDescripció d’animals
Descripció d’animals
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctric
 
Noves estratègies metodològiques
Noves estratègies metodològiquesNoves estratègies metodològiques
Noves estratègies metodològiques
 
Joc oca i preguntes bloom
Joc oca i preguntes bloomJoc oca i preguntes bloom
Joc oca i preguntes bloom
 
Com escriure un text expositiu
Com escriure un text expositiuCom escriure un text expositiu
Com escriure un text expositiu
 
Ud les olimpiades
Ud les olimpiadesUd les olimpiades
Ud les olimpiades
 
Eleccions de delegat
Eleccions de delegatEleccions de delegat
Eleccions de delegat
 
Habitatge a la prehistòria
Habitatge a la prehistòriaHabitatge a la prehistòria
Habitatge a la prehistòria
 
8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes8. dinàmica dels ecosistemes
8. dinàmica dels ecosistemes
 
L’Acer
L’AcerL’Acer
L’Acer
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
 

Destacado

ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona
ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona
ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona Tecno Compte
 
รับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรี
รับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรีรับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรี
รับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรีthanaetch
 
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense florUnitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense florRamon Batlle Pujals
 
Unitat 1: La matèria i el seu estudi
Unitat 1: La matèria i el seu estudiUnitat 1: La matèria i el seu estudi
Unitat 1: La matèria i el seu estudiRamon Batlle Pujals
 
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb florAnna Fané
 
Caixes niu
 Caixes niu Caixes niu
Caixes niuRug1998
 
Unit 1: The earth in the universe
Unit 1: The earth in the universeUnit 1: The earth in the universe
Unit 1: The earth in the universeRamon Batlle Pujals
 

Destacado (18)

ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona
ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona
ús dels mobils a l'aula Pere compte URV tarragona
 
Orenetes 2016
Orenetes 2016Orenetes 2016
Orenetes 2016
 
รับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรี
รับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรีรับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรี
รับสมัครเด็กกำพร้า ยากจน เรียนต่อฟรี
 
Unitat 3 a
Unitat 3 aUnitat 3 a
Unitat 3 a
 
Unitat 3 b
Unitat 3 bUnitat 3 b
Unitat 3 b
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Pteridofits
PteridofitsPteridofits
Pteridofits
 
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense florUnitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
 
Unitat 1: La matèria i el seu estudi
Unitat 1: La matèria i el seu estudiUnitat 1: La matèria i el seu estudi
Unitat 1: La matèria i el seu estudi
 
Gimnospermes
GimnospermesGimnospermes
Gimnospermes
 
Gimnospermes
GimnospermesGimnospermes
Gimnospermes
 
Pteridofits
PteridofitsPteridofits
Pteridofits
 
Briòfits
 Briòfits Briòfits
Briòfits
 
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb flor
 
Angiospermes
AngiospermesAngiospermes
Angiospermes
 
Unitat 5: Les plantes amb flor
Unitat 5: Les plantes amb florUnitat 5: Les plantes amb flor
Unitat 5: Les plantes amb flor
 
Caixes niu
 Caixes niu Caixes niu
Caixes niu
 
Unit 1: The earth in the universe
Unit 1: The earth in the universeUnit 1: The earth in the universe
Unit 1: The earth in the universe
 

Último

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Último (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

Projecte caixes niu

  • 1. PROJECTE CAIXA NIU C O L · L E G I P A R E M A N Y A N E T D E R E U S 1 R E S O – T E C N O L O G I A - P R O F E S S O R R A M O N B A T L L E
  • 2. OBJECTIUS • Construir una caixa niu en grups cooperatius. • Instalar-les al “nazareno” o a casa. • Observar-les periòdicament i fer un estudi de quins ocells han fet el niu • En una d’elles posarem una webcam i els de 4t muntaran plataforma streaming.
  • 3. QUÈ ÉS UNA CAIXA NIU? • Una caixa-niu és una estructura artificial que pot ser utilitzada pels ocells que fan niu a les cavitats dels arbres o de les roques. • Per tant, són caus artificials que es poden posar per paliar la manca de forats naturals als nostres boscos.
  • 4. PER A QUÈ POSAR CAIXES NIU? • Es col·loquen caixes niu per tal de: – Ajudar a trobar niu a ocells com les mallerengues que necessiten forats i sovint no els troben. – Fer un seguiment de la població d’ocells i conèixer les espècies. • Col·locació de caixes niu ajuda a la supervivència d’aquestes espècies però no definitiu. • El manteniment d'uns boscos en bon estat de salut (afavorint la presència d'arbres vells, són l'únic sistema eficaç per assegurar la supervivència d'aquests ocells.
  • 5. PER A QUI ES COL·LOQUEN? • Generalment es col·loquen per ocells que necessiten forats per fer el niu, com ara: Mallerenga carbonera Mallerenga blava Mallerenga emplomallada • Probablement a més d’una caixa ens nidifiquin altres ocells oportunistes que no necessiten caixa niu per l’aprofiten com ara: Pardals Estornells (només si el forat és prou gran). Pits-rojos (només si el forat és prou gran).
  • 6. PER A QUI ES COL·LOQUEN? Mallerenga blava Mallerenga carbonera Mallerenga emplomellada Pardal Comú Estornell Pit-Roig
  • 7. PASSOS DEL PROJECTE DIA Data Feina DIA 1 18/10/15 Explicació + Començar Disseny DIA 2 23/10/15 Acabar disseny + Vistes ortogonals + Perspectives (Individual) DIA 3 25/10/15 Peces acotades i a escala (Individual) + 3D si hi ha temps DIA 4 30/12/15 Entrega dibuixos + Dibuixar peces, serrar DIA 5 2/12/15 Serrar i Construcció DIA 6 9/12/15 Construcció + Entrega DIA 7 14/12/15 Bernisssar casa niu. - Tornant de vacances ja les prepararem per penjar i les penjarem. - S'han de col·locar abans de finals de gener - Caldrà fer un seguiment de les nostres cases niu i omplir unes fitxes.
  • 8. PAS 1: DISSENY CASA NIU (DIA 1 I 2) • Heu de: – Escollir mides de la casa (depèn de l’ocell) - (25x15x15) cm – Escollir mida forat (depèn de l’ocell – taula ocells) – Pensar la forma que tindrà – Pensar peces necessàries – Fer esbós de com serà – Fer llista de material que necessiteu.
  • 9. COSES A TENIR EN COMPTE PEL DISSENY • UNA DE LES PECES S’HA DE PODE OBRIR PER NETEJAR-LA. • LA MIDA DEPENDRÀ DE L’ESPÈCIE (25x15x15) cm • ALTURA DEL FORAT A UNS 20 CM • EL FORAT DEPENDRÀ DE L’ESPÈCIE • TEULADA HA DE FER BAIXADA. • FUSTRA GRUIXUDA NO Fullola (MIN 1CM)
  • 10.
  • 12.
  • 13. PAS 2: DIBUIX (DIES 2 I 3) • INDIVIDUALMENT DIBUIXAR: – VISTES ORTOGONALS – PERSPECTIVA CAVALLERA – PERSPECTIVA ISOMÈTRICA – PECES (6 PECES) • A ESCALA I ACOTADES
  • 14. PAS 3: CONSTRUCCIÓ (DIES 4-7) • Col·locarem els claus de manera perpendicular a la força de la gravetat per evitar que se’ns obri. • La fusta ha d’estar ben tallada per evitar que entri aigua a la casa niu, si plou. Si queda algun forat podeu utilitzar massilla de fusta. • Un cop acabat bernissarem la fusta
  • 15. PAS 4: PREPARACIÓ PER COL·LOCACIÓ • A l’interior col·locarem o teixit de sac tallada a 10 cm i desfilada o trossos de 5 cm de cordill de fibra vegetal desfilat (cànem, cotó, espart…)  No més gran per evitar que les cries s’’hi enredin.
  • 16. PAS 5: COL·LOCACIÓ CASES NIU • L’alçada depèn del ocell  pels que ens interessen hauria d’estar entre 2 i 8m. (2-4m) LLIGADA EN UNA BRANCA: Menys probable que l’ataquin els depredadors. A > 0,5 m del tronc per evitar cops amb el vent. LLIGADA AL TRONC: També la podem posar d’aquesta manera, tot i que amb una branca darrere. És més incòmode, intentarem fer-ho de la primera manera. FIXA EN UNA PARET
  • 17. PAS 5: COL·LOCACIÓ CASES NIU • DIRECCIÓ DEL FORAT: La direcció del forat serà sud-est, així, després de les fredes nits, els primers raigs del sol escalfen la caixa sense arribar-la a esclafar massa al llarg del dia. • Màxim col·locar una caixa cada 50 metres. • No s’ocuparàn totes probablement (Si s’ocupa un 30% de les caixes podem donar-nos per satisfets) • Vigilar no facilitar la feina als depredadors. • HAUREM D’OMPLIR FITXA SEGUIMENT
  • 18. PAS 6: SEGUIMENT • FEBRER: Han d’estar col·locades ja que comencen a buscar lloc per nidificar. • ENTRE FEBRER I MARÇ: Construeixen el niu dins la caixa • PRINCIPIS D’ABRIL: Cova d’ous, mallerengues una mica més tard. Només un individu porta menjar a la parella. • FINALS D’ABRIL/MAIG: Neixen pollets. Podrem controlar facilment l’ocupació observant entrades i sortides dels adults per alimentar les cries. Dura uns 20 dies. • POT HAVER SEGONES POSTES Finals de maig principis de juny i en altres cases nius. Fins al Juliol. A partir d’aquesta data queden buides. Tot i que a l’hivern les utilitzen com a refugi per les nits més fredes.
  • 19. PAS 6: SEGUIMENT • Per observar – Prismàtics sense fer soroll – No es pot mirar a dins perquè podríem provocar l’abandonament del niu Jo us marcaré les dates d’observació.
  • 20. FITXA SEGUIMENT • OMPLIR-LA. UNA FITXA PER CAIXA NIU.