SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 38
Unitat 1: La matèria i el
seu estudi
CIÈNCIES DE LA
NATURALESA 1R ESO
PROFESSOR RAMON BATLLE
Per començar algunes preguntes…
Heu sentit a parlar moltes vegades sobre la ciència, a la tele, a internet…
 Què creieu que és la ciència? Per a què serveix?
 És el mateix estudiar per què crema el foc o què passa a dins
nostre?
 Algú sabria dir algunes àrees en les que s’especialitza?
1. L’ESTUDI DE LA NATURA
1.1. LES CIÈNCIES
 ASTRONOMIA:
 GEOLOGIA:
 BIOLOGIA:
 FÍSICA:
 QUÍMICA:
1.1. LES CIÈNCIES
1.2. EL MÈTODE CIENTÍFIC
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL MÈTODE CIENTÍFIC CLICA AL LINK
1.2. EL MÈTODE CIENTÍFIC
1. Fer-nos
preguntes
• Per què passa
aquest fenòmen..?
2. Documentar-
nos/ Observar
• Observar el
fenòmen pel que
ens hem preguntat
3. Formular
una hipòtesi
• Això deu passar
degut a que…
4.Experimentar
• Realitzar algun
tipus de prova que
demostri que el
fenòmen és degut
a la hipòtesi
plantejada.
5. Emetre
Conclusions
• A partir dels resultats
de l’experimentació
concloure en si la
nostra hipòtesi era o
no correcta.
6. Divulgar
• En cas de ser
correcta cal
comunicar els
descobriments, en
revistes, congressos…
Posem en pràctica el mètode científic
Pensa una pregunta i redacta com aplicaries el mètode científic
1. Fer-nos
preguntes
2. Documentar-
nos/ Observar
3. Formular
una hipòtesi
4.Experimentar
5. Emetre
Conclusions
6. Divulgar
1.3. Material i normes del laboratori
 Recordeu que vam estudiar el material al mateix laboratori, i vam repassar
les normes: com calia comportar-se al laboratori.
 Prement sobre la imatge podeu repassar el material de laboratori.
1.4. El treball de camp
Quan els científics volen estudiar algun
fenomen natural, cal que es desplacin a
la natura per observar, descriure o
mesurar els paràmetres que els hi
serveixin donar resposta a la seva
pregunta.
Això s’anomena treball de camp.
Material: Llibreta, càmera, flascons per
agafar mostres, mapa de la zona, altre
material específic segons la
investigació...
Algunes preguntes sobre el treball de
camp…
 A quina fase del mètode científic inclouries el treball de camp?
 Sabries dir algún exemple d’investigación on necessitaríem el treball de
camp?
2. LA MATÈRIA I LES SEVES
CARACTERÍSTIQUES
2.1 Què és la matèria?
 La matèria és tot allò que ocupa un espai. O sigui tot allò que té un volum.
 Dins d’aquesta xeringa hi ha matèria?
Apliquem el mètode científic per esbrinar-ho!
 Fer-nos la pregunta
 Observar
 Fer una hipòtesi
 Experimentar
 Fer una conclusió
 Divulgar
Sabem distingir entre què és matèria i
què no?
La calor ? La sorra ?
Un llapis ?
Vosaltres ? L’amor ? La llum ?
2.2 Magnituds i la seva mesura
 QUÈ ÉS UNA MAGNITUD?
 Una magnitud és tot allò que podem mesurar.
 UNA PERSONA ÉS UNA MAGNITUD?
 No! L’alçada, el pes d’una persona és una magnitud.
 Mai la persona o la porta en si.
 Exemples de magnituds:
Longitud, Temps, Massa, Superficie, Volum, Temperatura…
2.2 Magnituds i la seva mesura
 QUÈ ÉS UNA UNITAT ?
 Una unitat és una quantitat donada d’una magnitud, anem a veure un
exemple amb la magnitud longitud.
 Què passaria si dues persones diferents busquéssin el tresor amb el primer
mapa? I amb el segon?
2.2 Magnituds i la seva mesura
 Tant les passes com els metres són unitats de longitud, però per evitar
confusions s’ha acordat un SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS.
S’ha acordat utilitzat entre diferents països les mateixes unitats, tot i que hi ha
països que n’utilitzen d’altres.
2.2 Magnituds i la seva mesura
UNITATS BÀSIQUES
Es defineixen per elles mateixes.
UNITATS DERIVADES
Es defineixen a partir d’altres unitats
1 Dimensió
2 Dimensions
m·m = m2
3 Dimensions
m·m·m = m3
2.3 Propietats de la matèria
 PROPIETATS EXTENSIVES: Depenen de la mida del cos material. Per exemple
el volum o la massa.
 PROPIETATS INTENSIVES: No depenen de la mida del cos material.
 Per exemple el color, la brillantor, la duresa, la densitat...
Quan més
gran sigui un
cos material
Més
ocuparà
Tindrà
més Volum
Quan més
gran sigui un
cos material
Més
pesarà
Tindrà
més massa
2.3 Propietats de la matèria
 MASSA: Quantitat de matèria d’un cos (kg)
VOLUM: Espai que ocupa (m3 o L)
2.4 Factors de conversió
 Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?
100 km
2.4 Factors de conversió
 Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?
 Multiplico per una fracció, al denominador i poso la unitat que tinc, i al
numerador la unitat a la que ho vull transformar.
100 km
km
Numerador
Denominador.
m
2.4 Factors de conversió
 Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?
 Un cop posades les dues unitats he de posar el factor de conversió, en aquest
cas sé que 1 km = 1000 m, per tant és el que escriuré.
100 km
1 km
Numerador
Denominador.
1000m
1km
 Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?
 Puc tatxar les unitats que estàn a dalt i abaix, una està multiplicant i l’altra
dividint, i calculant obtinc el resultat.
 En els canvis d’unitats bàsiques és molt senzill i potser ho veureu poc útil,
però és necessari quan fem unitats derivades, ja ho veurem més endavant.
100 km
2.4 Factors de conversió
.
1000m
= 100 000 m
 Anem a convertir aquestes unitats:
 Pensa que els m2 i els m3 o els segons tenen diferent factor de conversió…
 3,2 m a km
 4,4 m3 a cm3
 53000 m2 a km2
 60 segons a hores
 30 kg a g
2.4 Factors de conversió
Activitat experimental 1:
 Mesurar diferents magnituds de la matèria. Pots realitzar un exemple virtual
d’alguns experiments fets al laboratori al següent link.
 Pots descarregar-te la fitxa de l’activitat experimental al Moodle.
 http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/
curso/materiales/propiedades/masa.htm
Activitat experimental 1:
RESUM ACTIVITAT EXPERIMENTAL:
Mesura Instrument Com es fa? Unitats
obtingudes
Massa d’un objecte
Temperatura d’un Líquid
Volum d’un líquid
Volum d’un objecte regular
Volum d’un cos sòlid
irregular
2.5 La densitat
 La densitat és la divisió entre la massa d’un cos i el seu volum:
 La massa té com a unitats el kg o algún submúltiple el g
 El volum el podem mesurar en L o en m3
LA DENSITAT PER TANT TINDRÀ LA DIVISIÓ DE LES DUES UNITATS, ÉS UNA UNITAT
DERIVADA LA QUAL CONSTA D’UNA UNITAT DE MASSA AL NUMERADOR I UNA DE
VOLUM AL DENOMINADOR
𝐷𝐸𝑁𝑆𝐼𝑇𝐴𝑇 =
𝑀𝐴𝑆𝑆𝐴
𝑉𝑂𝐿𝑈𝑀
𝑔
𝐿
𝐾𝑔
𝑚3
2.5 La densitat
 Com calculem la densitat d’un cos? Anem a fer un petit experiment…
 QUÈ CREIEU QUE ÉS MÉS DENS? L’OLI O L’AIGUA?
 PER TANT QUÈ QUEDARÀ A SOTA? QUÈ PESA MÉS PER UNITAT DE VOLUM?
 Calculem les dues densitats. Si t’has perdut aquesta sessió al Moodle trobaràs
un vídeo on realitzen la mateixa experiència.
2.5 La densitat
 Un cop fet l’experiment, explica a la llibreta com calcularies la densitat de:
 Un líquid
 Un sòlid irregular.
 La densitat és una propietat intrínseca
de la materia, no depèn de la mida del
cos, per tant l’aigua o l’oli sempre tenen
la mateixa densitat, independentment
de la quantitat que tinguem.
 Conèixer el valor de la densitat d’un material ens serveix per relacionar la
massa i el volum.
 Així per exemple puc saber quan pesa 1 L d’aigua si sé la seva densitat.
 O a l’inrevés, puc saber quan ocuparia un kg d’or.
 PER FER-HO UTILITZO FACTORS DE CONVERSIÓ.
2.5 La densitat
Quan pesa 1 L d’aigua si la seva densitat és de 1000 g/L?
1 L ·
1000 𝑔
𝐿
= 1000 g
1 kg ·
1000 𝑔
1𝑘𝑔
= 1000 g Ho passo a g ja que la densitat està en g.
1000 g ·
1 𝑐𝑚3
19,3 𝑔
= 51,8 cm3 Poso a sota la unitat que vull tatxar amb el número
Quan ocupa 1 kg d’or si sé que la seva densitat és de 19,30 g/cm3 ?
3. CANVIS EN LA MATÈRIA
3.1 Canvis físics i canvis químics
 Existeixen 2 tipus de canvis en la matèria:
 ELS CANVIS FÍSICS: Són aquells canvis en la matèria on les substàncies
que hi intervenen segueixen sent la mateixa substància.
 Per exemple:
 Quan l’aigua passa de líquid a gas: seguim tenint aigua. (Canvis d’estat de la matèria)
 Quan posem sucre dins de l’aigua, i es dissol. Seguim tenint aigua i sucre.
 Quan un metall al augmentar la temperatura es dilata. Seguim tenint el mateix metall
després del canvi.
3.1 Canvis físics i canvis químics
 Existeixen 2 tipus de canvis en la matèria:
 ELS CANVIS QUÍMICS: Són aquells canvis en la matèria on les substàncies
que hi intervenen passen a ser una nova substància.
 Per exemple: Bàsicament totes les reaccions químiques:
 Quan cremem alguna cosa, estem fent una reacció química i les substàncies deixen de
ser el que eren per transformar-se en noves substàncies.
 La fotosíntesi, on transformem el diòxid de carboni i l’aigua en aliment per la planta
(Glucosa).
Sabries identificar quin d’aquests canvis
és físic i quin és químic?
L’electròlisi de
l’aigua és un
procés en el que
passem l’aigua a
oxigen i hidrogen.
Al apretar una
molla aquesta
queda
comprimida.
En la digestió
estomacal els
aliments es
transformen en
compostos
assimilables
Quan t’acabes de
dutxar l’aigua
calenta de la
dutxa es trova al
mirall.
3.2 CANVIS D’ESTAT DE LA MATÈRIA
 És un tipus de canvi físic!
 Cada estat de la materia té unes propietats, al tema següent veurem per què,
comprovem-les!
3.2 CANVIS D’ESTAT DE LA MATÈRIA
 Cada canvi d’estat es donarà a una temperatura i una pressió diferent segons
la substància que sigui.
 Algunes substàncies, no totes, poden passar directament de líquid a gas o al
revés. Per exemple la naftalina o el iode.
Punt d’ebullició de l’aigua: 100 ºCPunt de fusió de l’aigua: 0 ºC

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Matèria i d'altres
Matèria i d'altresMatèria i d'altres
Matèria i d'altresnapasumat
 
Matèria i materials
Matèria i materialsMatèria i materials
Matèria i materialsmflore22
 
La matèria i els materials
La matèria i els materialsLa matèria i els materials
La matèria i els materialsnfont
 
T6 matèria-materials-curs14-15
T6 matèria-materials-curs14-15T6 matèria-materials-curs14-15
T6 matèria-materials-curs14-156sise
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiacelia080590
 
Estats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesEstats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesLurdes Morral
 
T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-16T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-166sise
 
T6 matèria-materials
T6 matèria-materialsT6 matèria-materials
T6 matèria-materials6sise
 
T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 99T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 996sise
 
T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 99T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 996sise
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèriamaria
 

La actualidad más candente (17)

La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
T6 matèria-materials-curs16-17
T6 matèria-materials-curs16-17T6 matèria-materials-curs16-17
T6 matèria-materials-curs16-17
 
Matèria i d'altres
Matèria i d'altresMatèria i d'altres
Matèria i d'altres
 
Matèria i materials
Matèria i materialsMatèria i materials
Matèria i materials
 
Matèria i materials
Matèria i materialsMatèria i materials
Matèria i materials
 
La matèria i els materials
La matèria i els materialsLa matèria i els materials
La matèria i els materials
 
T6 matèria-materials-curs14-15
T6 matèria-materials-curs14-15T6 matèria-materials-curs14-15
T6 matèria-materials-curs14-15
 
Poer point la materia
Poer point la materiaPoer point la materia
Poer point la materia
 
Si hi ha química
Si hi ha químicaSi hi ha química
Si hi ha química
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRia
 
Copy of la matèria
Copy of la matèriaCopy of la matèria
Copy of la matèria
 
Estats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesEstats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mescles
 
T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-16T6 matèria-materials-curs15-16
T6 matèria-materials-curs15-16
 
T6 matèria-materials
T6 matèria-materialsT6 matèria-materials
T6 matèria-materials
 
T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 99T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 99
 
T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 99T6 matèria-materials-curs15-16 99
T6 matèria-materials-curs15-16 99
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 

Similar a Unitat 1: La matèria i el seu estudi

Setmana cultural 2011 manual 1
Setmana cultural 2011 manual 1Setmana cultural 2011 manual 1
Setmana cultural 2011 manual 1Neus Cortiella
 
La matèria. Mesura
La matèria. MesuraLa matèria. Mesura
La matèria. Mesurasilvia
 
De qu㨠depã¨n que un objecte suri
De qu㨠depã¨n que un objecte suriDe qu㨠depã¨n que un objecte suri
De qu㨠depã¨n que un objecte suriannasoler79
 
Màquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftMàquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftjnavarr9
 
Cc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I DensitatCc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitatjcarmonaespinosa
 
Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I DensitatCc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitatjcarmona
 
Exemples Activitats Ma Centres
Exemples Activitats Ma CentresExemples Activitats Ma Centres
Exemples Activitats Ma Centresannagalobart
 
El món de les ones: El so
El món de les ones: El soEl món de les ones: El so
El món de les ones: El sobsimoncam
 
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIA
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIAMAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIA
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIALasilviatecno
 
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptx
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptxMAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptx
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptxLasilviatecno
 
Continguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energiaContinguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energiassuser83f238
 
Programació projecte final
Programació projecte finalProgramació projecte final
Programació projecte finalNika Mo
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèriaEVAMASO
 
Aquest trimestre hem fet
Aquest trimestre hem fetAquest trimestre hem fet
Aquest trimestre hem fetEduard Orge
 
6è. Pot viure un lleó a un illa?
6è. Pot viure un lleó a un illa?6è. Pot viure un lleó a un illa?
6è. Pot viure un lleó a un illa?escolaSamuntada
 

Similar a Unitat 1: La matèria i el seu estudi (20)

Setmana cultural 2011 manual 1
Setmana cultural 2011 manual 1Setmana cultural 2011 manual 1
Setmana cultural 2011 manual 1
 
La matèria. Mesura
La matèria. MesuraLa matèria. Mesura
La matèria. Mesura
 
De qu㨠depã¨n que un objecte suri
De qu㨠depã¨n que un objecte suriDe qu㨠depã¨n que un objecte suri
De qu㨠depã¨n que un objecte suri
 
Unitat 2
Unitat 2Unitat 2
Unitat 2
 
Màquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftMàquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deft
 
La matèria ud2
La matèria ud2La matèria ud2
La matèria ud2
 
Cc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I DensitatCc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1 Er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
 
Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I DensitatCc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
Cc 1er Eso Unitat 1 Massa, Volum I Densitat
 
Exemples Activitats Ma Centres
Exemples Activitats Ma CentresExemples Activitats Ma Centres
Exemples Activitats Ma Centres
 
El món de les ones: El so
El món de les ones: El soEl món de les ones: El so
El món de les ones: El so
 
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIA
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIAMAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIA
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR L'ENERGIA
 
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptx
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptxMAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptx
MAGNITUDS I SISTEMES D’UNITATS_MESURAR LA MATÈRIA.pptx
 
Continguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energiaContinguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energia
 
Programació projecte final
Programació projecte finalProgramació projecte final
Programació projecte final
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESOPRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
 
Projecte ciencia 2 na
Projecte ciencia 2 naProjecte ciencia 2 na
Projecte ciencia 2 na
 
Aquest trimestre hem fet
Aquest trimestre hem fetAquest trimestre hem fet
Aquest trimestre hem fet
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energia
 
6è. Pot viure un lleó a un illa?
6è. Pot viure un lleó a un illa?6è. Pot viure un lleó a un illa?
6è. Pot viure un lleó a un illa?
 

Más de Ramon Batlle Pujals

Más de Ramon Batlle Pujals (6)

Projecte caixes niu
Projecte caixes niuProjecte caixes niu
Projecte caixes niu
 
Unitat 5: Les plantes amb flor
Unitat 5: Les plantes amb florUnitat 5: Les plantes amb flor
Unitat 5: Les plantes amb flor
 
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense florUnitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
 
Unitat 3 b
Unitat 3 bUnitat 3 b
Unitat 3 b
 
Unitat 3 a
Unitat 3 aUnitat 3 a
Unitat 3 a
 
Unit 1: The earth in the universe
Unit 1: The earth in the universeUnit 1: The earth in the universe
Unit 1: The earth in the universe
 

Unitat 1: La matèria i el seu estudi

  • 1. Unitat 1: La matèria i el seu estudi CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE
  • 2. Per començar algunes preguntes… Heu sentit a parlar moltes vegades sobre la ciència, a la tele, a internet…  Què creieu que és la ciència? Per a què serveix?  És el mateix estudiar per què crema el foc o què passa a dins nostre?  Algú sabria dir algunes àrees en les que s’especialitza?
  • 3. 1. L’ESTUDI DE LA NATURA
  • 4. 1.1. LES CIÈNCIES  ASTRONOMIA:  GEOLOGIA:  BIOLOGIA:  FÍSICA:  QUÍMICA:
  • 6. 1.2. EL MÈTODE CIENTÍFIC MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL MÈTODE CIENTÍFIC CLICA AL LINK
  • 7. 1.2. EL MÈTODE CIENTÍFIC 1. Fer-nos preguntes • Per què passa aquest fenòmen..? 2. Documentar- nos/ Observar • Observar el fenòmen pel que ens hem preguntat 3. Formular una hipòtesi • Això deu passar degut a que… 4.Experimentar • Realitzar algun tipus de prova que demostri que el fenòmen és degut a la hipòtesi plantejada. 5. Emetre Conclusions • A partir dels resultats de l’experimentació concloure en si la nostra hipòtesi era o no correcta. 6. Divulgar • En cas de ser correcta cal comunicar els descobriments, en revistes, congressos…
  • 8. Posem en pràctica el mètode científic Pensa una pregunta i redacta com aplicaries el mètode científic 1. Fer-nos preguntes 2. Documentar- nos/ Observar 3. Formular una hipòtesi 4.Experimentar 5. Emetre Conclusions 6. Divulgar
  • 9. 1.3. Material i normes del laboratori  Recordeu que vam estudiar el material al mateix laboratori, i vam repassar les normes: com calia comportar-se al laboratori.  Prement sobre la imatge podeu repassar el material de laboratori.
  • 10. 1.4. El treball de camp Quan els científics volen estudiar algun fenomen natural, cal que es desplacin a la natura per observar, descriure o mesurar els paràmetres que els hi serveixin donar resposta a la seva pregunta. Això s’anomena treball de camp. Material: Llibreta, càmera, flascons per agafar mostres, mapa de la zona, altre material específic segons la investigació...
  • 11. Algunes preguntes sobre el treball de camp…  A quina fase del mètode científic inclouries el treball de camp?  Sabries dir algún exemple d’investigación on necessitaríem el treball de camp?
  • 12. 2. LA MATÈRIA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES
  • 13. 2.1 Què és la matèria?  La matèria és tot allò que ocupa un espai. O sigui tot allò que té un volum.  Dins d’aquesta xeringa hi ha matèria? Apliquem el mètode científic per esbrinar-ho!  Fer-nos la pregunta  Observar  Fer una hipòtesi  Experimentar  Fer una conclusió  Divulgar
  • 14. Sabem distingir entre què és matèria i què no? La calor ? La sorra ? Un llapis ? Vosaltres ? L’amor ? La llum ?
  • 15. 2.2 Magnituds i la seva mesura  QUÈ ÉS UNA MAGNITUD?  Una magnitud és tot allò que podem mesurar.  UNA PERSONA ÉS UNA MAGNITUD?  No! L’alçada, el pes d’una persona és una magnitud.  Mai la persona o la porta en si.  Exemples de magnituds: Longitud, Temps, Massa, Superficie, Volum, Temperatura…
  • 16. 2.2 Magnituds i la seva mesura  QUÈ ÉS UNA UNITAT ?  Una unitat és una quantitat donada d’una magnitud, anem a veure un exemple amb la magnitud longitud.  Què passaria si dues persones diferents busquéssin el tresor amb el primer mapa? I amb el segon?
  • 17. 2.2 Magnituds i la seva mesura  Tant les passes com els metres són unitats de longitud, però per evitar confusions s’ha acordat un SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS. S’ha acordat utilitzat entre diferents països les mateixes unitats, tot i que hi ha països que n’utilitzen d’altres.
  • 18. 2.2 Magnituds i la seva mesura UNITATS BÀSIQUES Es defineixen per elles mateixes. UNITATS DERIVADES Es defineixen a partir d’altres unitats 1 Dimensió 2 Dimensions m·m = m2 3 Dimensions m·m·m = m3
  • 19. 2.3 Propietats de la matèria  PROPIETATS EXTENSIVES: Depenen de la mida del cos material. Per exemple el volum o la massa.  PROPIETATS INTENSIVES: No depenen de la mida del cos material.  Per exemple el color, la brillantor, la duresa, la densitat... Quan més gran sigui un cos material Més ocuparà Tindrà més Volum Quan més gran sigui un cos material Més pesarà Tindrà més massa
  • 20. 2.3 Propietats de la matèria  MASSA: Quantitat de matèria d’un cos (kg) VOLUM: Espai que ocupa (m3 o L)
  • 21. 2.4 Factors de conversió  Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió? 100 km
  • 22. 2.4 Factors de conversió  Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?  Multiplico per una fracció, al denominador i poso la unitat que tinc, i al numerador la unitat a la que ho vull transformar. 100 km km Numerador Denominador. m
  • 23. 2.4 Factors de conversió  Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?  Un cop posades les dues unitats he de posar el factor de conversió, en aquest cas sé que 1 km = 1000 m, per tant és el que escriuré. 100 km 1 km Numerador Denominador. 1000m
  • 24. 1km  Volem passar 100 km a m, com ho fem amb factors de conversió?  Puc tatxar les unitats que estàn a dalt i abaix, una està multiplicant i l’altra dividint, i calculant obtinc el resultat.  En els canvis d’unitats bàsiques és molt senzill i potser ho veureu poc útil, però és necessari quan fem unitats derivades, ja ho veurem més endavant. 100 km 2.4 Factors de conversió . 1000m = 100 000 m
  • 25.  Anem a convertir aquestes unitats:  Pensa que els m2 i els m3 o els segons tenen diferent factor de conversió…  3,2 m a km  4,4 m3 a cm3  53000 m2 a km2  60 segons a hores  30 kg a g 2.4 Factors de conversió
  • 26. Activitat experimental 1:  Mesurar diferents magnituds de la matèria. Pots realitzar un exemple virtual d’alguns experiments fets al laboratori al següent link.  Pots descarregar-te la fitxa de l’activitat experimental al Moodle.  http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/ curso/materiales/propiedades/masa.htm
  • 27. Activitat experimental 1: RESUM ACTIVITAT EXPERIMENTAL: Mesura Instrument Com es fa? Unitats obtingudes Massa d’un objecte Temperatura d’un Líquid Volum d’un líquid Volum d’un objecte regular Volum d’un cos sòlid irregular
  • 28. 2.5 La densitat  La densitat és la divisió entre la massa d’un cos i el seu volum:  La massa té com a unitats el kg o algún submúltiple el g  El volum el podem mesurar en L o en m3 LA DENSITAT PER TANT TINDRÀ LA DIVISIÓ DE LES DUES UNITATS, ÉS UNA UNITAT DERIVADA LA QUAL CONSTA D’UNA UNITAT DE MASSA AL NUMERADOR I UNA DE VOLUM AL DENOMINADOR 𝐷𝐸𝑁𝑆𝐼𝑇𝐴𝑇 = 𝑀𝐴𝑆𝑆𝐴 𝑉𝑂𝐿𝑈𝑀 𝑔 𝐿 𝐾𝑔 𝑚3
  • 29. 2.5 La densitat  Com calculem la densitat d’un cos? Anem a fer un petit experiment…  QUÈ CREIEU QUE ÉS MÉS DENS? L’OLI O L’AIGUA?  PER TANT QUÈ QUEDARÀ A SOTA? QUÈ PESA MÉS PER UNITAT DE VOLUM?  Calculem les dues densitats. Si t’has perdut aquesta sessió al Moodle trobaràs un vídeo on realitzen la mateixa experiència.
  • 30. 2.5 La densitat  Un cop fet l’experiment, explica a la llibreta com calcularies la densitat de:  Un líquid  Un sòlid irregular.  La densitat és una propietat intrínseca de la materia, no depèn de la mida del cos, per tant l’aigua o l’oli sempre tenen la mateixa densitat, independentment de la quantitat que tinguem.
  • 31.  Conèixer el valor de la densitat d’un material ens serveix per relacionar la massa i el volum.  Així per exemple puc saber quan pesa 1 L d’aigua si sé la seva densitat.  O a l’inrevés, puc saber quan ocuparia un kg d’or.  PER FER-HO UTILITZO FACTORS DE CONVERSIÓ. 2.5 La densitat
  • 32. Quan pesa 1 L d’aigua si la seva densitat és de 1000 g/L? 1 L · 1000 𝑔 𝐿 = 1000 g 1 kg · 1000 𝑔 1𝑘𝑔 = 1000 g Ho passo a g ja que la densitat està en g. 1000 g · 1 𝑐𝑚3 19,3 𝑔 = 51,8 cm3 Poso a sota la unitat que vull tatxar amb el número Quan ocupa 1 kg d’or si sé que la seva densitat és de 19,30 g/cm3 ?
  • 33. 3. CANVIS EN LA MATÈRIA
  • 34. 3.1 Canvis físics i canvis químics  Existeixen 2 tipus de canvis en la matèria:  ELS CANVIS FÍSICS: Són aquells canvis en la matèria on les substàncies que hi intervenen segueixen sent la mateixa substància.  Per exemple:  Quan l’aigua passa de líquid a gas: seguim tenint aigua. (Canvis d’estat de la matèria)  Quan posem sucre dins de l’aigua, i es dissol. Seguim tenint aigua i sucre.  Quan un metall al augmentar la temperatura es dilata. Seguim tenint el mateix metall després del canvi.
  • 35. 3.1 Canvis físics i canvis químics  Existeixen 2 tipus de canvis en la matèria:  ELS CANVIS QUÍMICS: Són aquells canvis en la matèria on les substàncies que hi intervenen passen a ser una nova substància.  Per exemple: Bàsicament totes les reaccions químiques:  Quan cremem alguna cosa, estem fent una reacció química i les substàncies deixen de ser el que eren per transformar-se en noves substàncies.  La fotosíntesi, on transformem el diòxid de carboni i l’aigua en aliment per la planta (Glucosa).
  • 36. Sabries identificar quin d’aquests canvis és físic i quin és químic? L’electròlisi de l’aigua és un procés en el que passem l’aigua a oxigen i hidrogen. Al apretar una molla aquesta queda comprimida. En la digestió estomacal els aliments es transformen en compostos assimilables Quan t’acabes de dutxar l’aigua calenta de la dutxa es trova al mirall.
  • 37. 3.2 CANVIS D’ESTAT DE LA MATÈRIA  És un tipus de canvi físic!  Cada estat de la materia té unes propietats, al tema següent veurem per què, comprovem-les!
  • 38. 3.2 CANVIS D’ESTAT DE LA MATÈRIA  Cada canvi d’estat es donarà a una temperatura i una pressió diferent segons la substància que sigui.  Algunes substàncies, no totes, poden passar directament de líquid a gas o al revés. Per exemple la naftalina o el iode. Punt d’ebullició de l’aigua: 100 ºCPunt de fusió de l’aigua: 0 ºC