Què treballarem en aquest tema? -Les conquestes militars de la Corona d’Aragó. - L’expansió mediterrània catalanoaragonesa...
   La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb    la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans.   Els segles XI...
-1213: batalla de Muret  fi de l’expansió cap a Occitània             - expansió al sud peninsular i a la MediterràniaCa...
   Entre el 1229 i el 1287 Jaume I i Alfons III van    conquerir el regne musulmà de Mallorca,    centre estratègic a la ...
MALLORCA  regne musulmà, des del s. X    bon centre de comunicacions    refugi de pirates (problemes amb el comerç)    ...
- iniciativa: nobles aragonesos i ordes religiosos militars (templers)        ocupació de terres - 1236: intervenció de J...
LES CONQUESTES DE LA CORONA D’ARAGÓ
PACTES ENTRE CASTELLA I ELS COMTES - REIS CATALANS:1. Tractat de Carrión (1140)Ramon Berenguer IV – Alfons VII de Castella...
4. Tractat d’Almirra (1244)  Alfons X el Savi (gendre Jaume) – Jaume I  - Alfons volia controlar Xàtiva   La frontera que...
SICÍLIAPere II el Gran (1276-1285)-Inici expansió mediterrània amb la incorporació de Sicília (1282)       - 1262: casamen...
-Guerra amb França    - ocupació de Girona per les tropes de Felip l’Ardit    -Profanació sepulcre Sant Narcís  mosques  ...
SARDENYA Interès per:      - riqueses naturals, mines de plata i corall, salines      - producció agrícola: cereals      -...
RUTES COMERCIALS- Suport dels mercaders catalans (BCN) i també València i Mallorca- naus i diners per noves rutes comercia...
CONSOLAT DE MAR- Organisme del dret marítim català      - llibre del consolat de mar  normes jurídiques acceptades a la M...
LES DRASSANES- Edifici on es construeixen les galeres de la corona.Les drassanes reials de BCN són un edifici gòtic, situa...
Els successors de Jaume I inicien una expansió militar i comercial per laMediterrània:     - Pere el Gran → Sicília (zona ...
LA POBLACIÓs. XII-XIII: augment de la població  prosperitat econòmica ( comerç )      - camp: majoria de població      - ...
Llotja: centre comercial de les ciutat, on es reunien els mercaders per taxar els preus dels productes.                   ...
-Pagesos (90% de la població)    - lliures, molt pocs    - adscrits a la terra, majoria (havien de pagar la remença per ab...
Els mals usos:- Conjunt de costums feudals. A la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XIV) es comencen a veure com abusius.Tot i que ...
Població remença al final del segle XV
- Grups socials diferents: esclaus, mudèjars i jueus
Cronologia:70 dC: Imperi romà destrueix el temple i la ciutat de Jerusalem                          - diàspora: els jueus...
LOCALITATS CATALANES AMB POBLACIÓ JUEVA                                                      La majoria de les aljames    ...
ACTIVITATS ECONÒMIQUES  - artesania: joiers, teixidors  - comerç  - prestadors de diners  - càrrecs a la cort reial: intèr...
Menorah: canelobre de 7 braços  simbolitza els 7 dies de la Creació                                                      ...
MARGINACIÓL’hàbit reglamentari (imposat al s. XIII) i la rodella són dos signes clars de la marginaciódels jueus, i obeeix...
ASSALTS AL CALLMotius que provoquen aquests atacs:     1. enveja que generen els jueus, pels privilegis que tenen i pel po...
Atac de 1391: general a totes les jueries de la península ibèrica- predicacions incendiàries de l’ardiaca Ferran Martínez ...
Exemple. Jafudà Cresques- Cartògraf jueu d’origen mallorquí, va treballar a la Cort de Pere III, Joan I i Martí I.-Es va c...
-s. XII: inici de la immigració jueva- Jaume I dóna facilitats per establir-se a Catalunya- els reis protegien els jueus (...
LA MONARQUIA CONFEDERAL  - cada estat manté les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.  -instit...
-Monarquia confederal: confederació d’estats      Cada estat té les estructures de poder, els costums, les lleis i     la...
CORTS  s.XIII: formació de l’Estat Català           • consellers   Òrgan màxim de legislació         formada per      • ...
-CONSOLIDACIÓ -1283: Pere II el Gran necessita ajuda (guerra de Sicília, contra França i el Papa) - 3 estaments demanaran ...
GENERALITAT:- formada per 3 diputats (1 de cada braç) + 3 oïdors de comptes                                              ...
ELS CONSELLS MUNICIPALS-s. XIII – XIV: consolidació de les institucions municipals- abans: govern municipal estava format ...
- Corts: reunions dels representants dels privilegiats agrupats en 3 braços.- Les Corts eren una limitació al poder del re...
DINASTIES FRANCESES1234: mort de Sanç VII (participa a las Navas de Tolosa)    - sense descendència legítima    - successi...
Enfrontament Joan II i Carles de Viana  -Carles busca refugi a Nàpols i Sicília  - 1460: retorn a BCN  empresonat per odr...
Furs navarresos -eren una limitació al poder reial - monarquia  pactisme i acceptar els furs (= corona d’Aragó) - comprom...
-s. XIII: Navarra és governada per dinasties franceses.- s. XV. Unió de Navarra i Aragó    - enfrontament entre Carles de ...
CRISI DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA                                  - salpàs, creus de rams.-s. XIV: crisi agrària  males coll...
LA PESTA A EUROPA, LES REVOLTES PAGESES I URBANESLa fam, la guerra i la pesta van fer pensar a lapoblació europea la creen...
EL COMPROMÍS DE CASP (1412)-Va ser una reunió de 9 representants dels estats d’Aragó, València i Catalunya, 3 percada esta...
PRETENDENTS A LA CORONA CATALANO-ARAGONESAEl fet que Jaume d’Urgellfos en aquells moments elgovernador general de laCorona...
ALFONS IV el Magnànim (V d’Aragó) – Conquesta de Nàpols - Fill primogènit de Ferran I - Casat amb Maria de Castella  NO f...
ENFRONTAMENTS SOCIALS I POLÍTICS  Crisi demogràfica i econòmica + lluites socials i polítiques                       pe...
Enfrontament entre la BIGA i la BUSCA-Enfrontament per controlar el govern de la ciutat de BCN- 2 grups:      Biga  parti...
La guerra civil (1462-1472)-Enfrontament entre monarquia (Joan II) i l’oligarquia catalana.- monarquia: imposar autoritari...
-problema: país destrossat econòmicament i els conflictes socials sense resoldre     - nova guerra remença (1484-1485)    ...
-s. XIV – XV: crisi demogràfica- 1348: pesta negra- augment de mortalitat + emigració a les ciutats = despoblament rural- ...
Arquitectura religiosa    - ús de pilars i torres octogonals    - espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o t...
Interior de la Catedral de Girona
Arquitectura civil:    - edificis relacionats amb el comerç: llotges i drassanes    - residències reials i nobiliàries. Ca...
- pogroms- llotja- drassanes- call- pactisme- monarquia confederal- cort reial- remences- mals usos- almogàvers- consolat ...
Consell de Cent. S. XIV.      Llotja de València. S. XV-XVI.- Espai ample i unitari.      Façana de tres cossos,Embigat de...
Escena conquesta Mallorca.                            Fresc del Palau Aguilar, al carrer                            Montca...
Retaule de Sant Vicenç. BernatMartorell. S. XV                                                Sant Jordi. S. XV.Influència...
-1236: Ferran III ocupa Córdoba.- 1244: Ferran III ocupa Jaén.- 1247: Ferran III ocupa Sevilla.- 1262: Alfons X conquereix...
CASAL DEBARCELONA.CORONADARAGÓ.
1. Guifré I (878-897)   12è dels comtes de Barcelona designats pel rei franc.    Es va casar amb Guinidilda dEmpúries i ...
   Lassassinat del comte Sunifred I.   Les ràtzies musulmanes.   La Capitular de Quierzy.   La revolta del comte franc...
2. Sunyer I (897-947)   2n comte de Barcelona, Girona i Osona.   Es va casar amb Guidinilda de Barcelona i van    tenir ...
3. Borrell II (947-992)   3r comte de Barcelona, Girona, Osona i    Urgell.   Es va casar amb Letgarda de Tolosa i van  ...
4. Ramon Borrell II (992-1018)Es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb la   que va tenir 1 fill, Berenguer Ramon.Ràtzi...
5. Berenguer Ramon I (1018-1035)Berenguer Ramon I el Corbat es va casar amb   Sança de Castella i va tenir 2 fills i amb  ...
El comte va aixecar-se en armes contra la seva   mare i morí.
6. Ramon Berenguer I (1035-1076)Ramon Berenguer I el Vell, comte de  Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i  Rasès, es va ...
7. Berenguer Ramon II i RamonBerenguer II (1076-1082/1096)Comtes de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i  Rasès.Berengue...
8. Ramon Berenguer III (1096-1131)Ramon Berenguer III el Gran, comte de   Barcelona, Girona, Osona, Provença i   Cerdanya,...
1. Ramon Berenguer IV (1131-1162)Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona,   Girona, Osona, Cerdanya i Ribagorça i p...
2.Alfons I el Cast (1162-1196)Alfons II el Cast, es casà amb Mafalda de  Portugal sense desccendència i amb Sança  de Cast...
3. Pere I el Catòlic (1196-1213)Pere I el Catòlic, es va casar amb Maria de  Montpeller amb qui tingué 2 fills i tingué 2 ...
4. Jaume I el Conqueridor(1213-1276)Es va casar amb Elionor de Castella amb qui va  tenir 1 fill, amb Violant dAragó amb q...
Setge de Penyíscola (1225).Guerra entre els Montcada i els Cardona.Tercera revolta Nobiliària (linfant Fernando-  Concòrdi...
Tractat de Corbeil (1258).Conquesta de Múrcia (1265-1266).Croada de 1269 (fracàs mongol).Conquesta de Ceuta (1274).Quarta ...
5. Pere II el Gran (1276-1285)Pere II el Gran, es va casar amb Constança de Sicília amb qui   tingué 6 anys i tingué 2 ama...
6.Alfons II el Franc (1285-1291)Es va casar amb Elionor dAnglaterra sense  descendència.Confisca de les Balears al seu ger...
7. Jaume II el Just (1291-1327)Es va casar amb Isable de Castella sense  descendència, amb Blanca de Nàpols amb qui  tingu...
8.Alfons III el benigne (1327-1336)Es casà amb Teresa dEntença amb 7 fills i amb   Elionor de Castella i Portugal amb 2 fi...
9. Pere III el Cerimoniós (1336-1387)Es casà amb Maria de Navarra (4 fills), Elionor  de Portugal, Elionor de Sicília (4 f...
10. Joan I el Caçador (1387-1396)Es casà amb Mata dArmanyac (5 fills) i Violant  de Bar (7 fills).Guerra dels armanyagueso...
11. Martí I lHumà (1387-1410)Es casà amb Maria de Luna (4 fills, moriren tots  els homes).Retir del suport de França per l...
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02

645 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
645
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5
Acciones
Compartido
0
Descargas
17
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02

  1. 1. Què treballarem en aquest tema? -Les conquestes militars de la Corona d’Aragó. - L’expansió mediterrània catalanoaragonesa. - L’economia i la societat als segles XIII – XV. - La població jueva a Catalunya. - La monarquia catalanoaragonesa i les institucions de govern. - El regne de Navarra a la Baixa Edat Mitjana. - La crisi demogràfica i econòmica dels segles XIV i XV. - L’art gòtic a la Corona d’Aragó.
  2. 2.  La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb la unió del regne d’Aragó i els comtats catalans. Els segles XIII i XIV es va produir una expansió territorial catalanoaragonesa a la Mediterrània. L’organització política funcionava mitjançant el pactisme entre la monarquia i les institucions de govern. El segle XIV es va iniciar una etapa de crisi econòmica, demogràfica, política i social. La mort de Martí l’Humà sense descendència i la instauració d’una dinastia d’origen castellà, els Trastàmara, va originar una guerra civil.
  3. 3. -1213: batalla de Muret  fi de l’expansió cap a Occitània  - expansió al sud peninsular i a la MediterràniaCauses que expliquen l’expansió: •decadència del regnes de Taifes • interès de la burgesia catalana  BCN vol expandir el comerç al Mediterrani • interès de la noblesa aragonesa  vol adquirir noves terresBatalla Las Navas de Tolosa (1212)“reconquesta” conjunta dels regnes cristians : Alfons VIII deCastella, Sanç VII de Navarra i Pere I de Catalunya-AragóPrimeres incursions al Mediterrani: - Ramon Berenguer III amb els comerciants de Pisa va encapçalar unaexpedició contra els sarraïns de Mallorca (1114) - objectiu: eliminar la pirateria que des de les Balears interferia en elcomerç.
  4. 4.  Entre el 1229 i el 1287 Jaume I i Alfons III van conquerir el regne musulmà de Mallorca, centre estratègic a la Mediterrània i refugi de pirates. Jaume I va conquerir la major part del regne de València entre els anys 1229 i 1245, fins al riu Xúquer i el port de Biar. Les terres d’Alacant van ser ocupades per Jaume II al segle XIV.
  5. 5. MALLORCA  regne musulmà, des del s. X  bon centre de comunicacions  refugi de pirates (problemes amb el comerç) - monarquia Interès per conquerir-la: - noblesa - burgesia comercial1228: Corts de BCN  condicions de participació i repartiment de terres - ½ terres pel rei  ho reparteix entre: templers, funcionaris i ciutats - ½ terres repartides entre els magnats participants: - comte de Rosselló - comte d’Empúries - vescomte de Montcada - bisbe de Barcelona redistribuïdes entre colons, sobretot de l’Empordà i el Rosselló 1229: conquesta de l’illa, es parteix del port de Salou. - resistència de la població musulmana refugiada a les muntanyes fins el 1231.1287: Alfons III (nét Jaume I) va conquerir Menorca
  6. 6. - iniciativa: nobles aragonesos i ordes religiosos militars (templers)  ocupació de terres - 1236: intervenció de Jaume I  capitulació de València (1238) - conquesta en 3 etapes: 1. Ocupació de les terres de Castelló  Terres repartides entre nobles aragonesos i ordes militars 2. Capitulació de València i comarques (setge de 5 mesos)  Repartiment de terres: catalans a la costa i aragonesos a l’interior 3. Zona meridional  Moltes capitulacions: es queda part de la població musulmana i pocs cristiansCapitulacions. Pactes de lliurament dels sarraïns al rei catalanoaragonès a canvi derespectar la vida, la propietat, les lleis, els costums i la religió dels vençuts.- 1245: ocupació del port de Biar- 1304: Jaume II ocupa Alacant, Elx i Oriola.-Resultat conquesta: - tensions entre el rei i els nobles aragonesos  incorporar els nous territoris a Aragó - solució: creació d’1 nou regne: el de València - confederació catalanoaragonesa. 3 regnes, cada un amb lleis, corts i institucions pròpies.1266: conquesta de Múrcia per Jaume I, el cedeix a Castella per pacte (tractat deCazola, 1179)
  7. 7. LES CONQUESTES DE LA CORONA D’ARAGÓ
  8. 8. PACTES ENTRE CASTELLA I ELS COMTES - REIS CATALANS:1. Tractat de Carrión (1140)Ramon Berenguer IV – Alfons VII de Castella Ret homenatge al rei castellà a canvi de recuperar la part occidental delRegne d’Aragó. pacte: unir forces contra Navarra ajuda militar per ocupar Almeria2. Tractat de Tudellén / Tudillén (1151) mateixos protagonistes Repartiment de la península catalans: València, Dènia i Múrcia R.B.IV ret homenatge al rei de Castella es prepara una nova acció contra Navarra3. Tractat de Cazola / Cazorla (1179)Alfons VIII de Castella – Alfons el Cast Redistribució dels territoris que queden per conquerir Aragó: València, Xàtiva i Dènia -Renuncia a Múrcia per No declarar-se vassall del rei castellà pels territoris anteriors.
  9. 9. 4. Tractat d’Almirra (1244) Alfons X el Savi (gendre Jaume) – Jaume I - Alfons volia controlar Xàtiva  La frontera quedava fixada al port de Biar.TRACTATS AMB FRANÇATractat de Corbeil (1258)Jaume I – Lluís IX de França Renuncia a les terres d’Occitània, controlarà Montpeller (ciutat de laseva mare), França: renuncia als antics comtats catalans com a descendent deCarlemany.
  10. 10. SICÍLIAPere II el Gran (1276-1285)-Inici expansió mediterrània amb la incorporació de Sicília (1282) - 1262: casament de l’infant Pere i Constança de Sicília -1282: fa valer els drets dinàstics sobre la família d’Anjou i conquereix l’illa - punt estratègic en les rutes comercials - gran mercat per a les teles catalanes i principal proveïdora de blat que es consumia a BCN.SARDENYAJaume II (1291-1327)- 1323: Conquesta de l’illa, després d’expulsar genovesos i pisans.DUCATS D’ATENES I NEOPÀTRIA (1311-1390)- Creats a Grècia pels almogàvers, comandats per Roger de FlorREGNE DE NÀPOLS- Alfons IV el Magnànim (1416-1458)- conquerit als Anjou- 1442: Nàpols sera la capital del regne.
  11. 11. -Guerra amb França - ocupació de Girona per les tropes de Felip l’Ardit -Profanació sepulcre Sant Narcís  mosques - batalla de les Formigues  3 i 4 de setembre de 1285  l’amirall Roger de Llúria guanya les tropes franceses “ A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera de les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó”. Roger de Llúria, 1285-Conseqüències:- fi del poder naval francès- germà Pere, Jaume II de Mallorca a favorde França  ocupació de Mallorca per partd’Alfons II, el liberal o el franc (1285-1291)
  12. 12. SARDENYA Interès per: - riqueses naturals, mines de plata i corall, salines - producció agrícola: cereals - ramaderia: carns, cuirs i formatges - situació estratègica pel control del comerç marítim. ELS ALMOGÀVERS- unitats de soldats mercenaris = feien la guerra a canvi de diners- contractats pel rei de Sicília (Manfred), quan hi ha pau es queden sense feina- van formar la Companyia Catalana d’Orient , creada el 1303 sota les ordres deRoger de Flor.-eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en el camp de batalla. Vivien delsaqueig. En temps de pau saquejaven a la població pagesa.-van lluitar a favor de l’emperador de Bizanci contra els turcs.- els bizantins van assassinar Roger de Flor i molts soldats (por per la riquesa i elssaquejos). Uns quants van sobreviure i van atacar Bizanci en venjança.-contractats pel ducat d’Atenes, no els pagaven el pactat. - guerra al ducat d’Atenes  victòria almogàvers - expansió a Neopàtria - 1380: Pere el Cerimoniós incorpora els dominis a la corona. - es perden amb Joan I, el Caçador (1387-1395) ROGER DE FLOR (Rutger von Blum). Origen italo – germànic. Era monjo templer i capità de nau de la flota de Sicília. Deixa l’ordre del temple i es converteix en soldat mercenari.
  13. 13. RUTES COMERCIALS- Suport dels mercaders catalans (BCN) i també València i Mallorca- naus i diners per noves rutes comercials: Itàlia, nord Àfrica, Orient Pròxim- productes importats: espècies, sedes, perfums…  reexportació- productes exportats: vi, mel, fruita seca, sal (marina i mineral), cuirs, pells, teixits, armes deferro, corall, oli i esclaus.L’EXPANSIÓ CATALANOARAGONESA I LES RUTES COMERCIALS A LA MEDITERRÀNIA (SEGLES XIII-XV)
  14. 14. CONSOLAT DE MAR- Organisme del dret marítim català - llibre del consolat de mar  normes jurídiques acceptades a la Mediterrània, seran un model de dret mercantil.-Tribunal dirigit per 1 cònsol o representant de la ciutat amb poder judicial perresoldre problemes entre mercaders.- Tenia cura dels salaris dels mariners, de les associacions en la construcció naval itambé dels contractes entre patrons, mariners i comerciants.- El 1r consolat es crea a BCN el 1260. A finals del s. XIV n’hi havia 42 per laMediterrània. Consolat de Mar de Palma de Mallorca Full del llibre del consolat de mar
  15. 15. LES DRASSANES- Edifici on es construeixen les galeres de la corona.Les drassanes reials de BCN són un edifici gòtic, situat a la façana marítima de laciutat. Es comencen a construir al segle XIII (Pere el Gran).Són de les poques drassanes que es conserven.Actualment són la seu del Museu Marítim de BCN.
  16. 16. Els successors de Jaume I inicien una expansió militar i comercial per laMediterrània: - Pere el Gran → Sicília (zona estratègica + blat) - Jaume II → Sardenya - Atenes i NeopàtriaAquestes conquestes s’aconsegueixen gràcies a: - Bona flota marítima (Roger de Llúria i Pere el Gran) - Almogàvers (soldats mercenaris)Els comerciants catalans i valencians ho recolzen perquè volen rutes comercialssegures: - compraven productes orientals (espècies, seda, perfums...) → més CAR aEuropa. - venien: teixits, armes de ferro, oli, esclaus.Consolat de Mar → tribunal amb un representant de la ciutat de Barcelonaque resolia problemes entre mercaders o els representava davant lesautoritats.Llibre del Consolat de Mar → codi de lleis que regien els consolats. Es vanutilitzar a TOTA la Mediterrània
  17. 17. LA POBLACIÓs. XII-XIII: augment de la població  prosperitat econòmica ( comerç ) - camp: majoria de població - ciutats: desenvolupament comercial i artesà  atracció per nouvingutsACTIVITATS ECONÒMIQUESAgricultura: creixement a partir s. XIII  augment de la producció  més terres (rompuda – artigatges) - millores tècniques + noves plantes (safrà per exportar)•Catalunya deficitària en blat  importacions d’Aragó, la Provença, Sicília i més tard Sardenya.Activitat artesana: important  agrupacions en gremis - oficis per cobrir necessitats diàries: fusters, sabaters, ferrers… - productes de luxe per exportar: argenters - manufactura de draps, exportacióComerç: activitat + important  base economia - 1250-1350: etapa d’esplendor, Catalunya centre importació de productesde la Mediterrània oriental.
  18. 18. Llotja: centre comercial de les ciutat, on es reunien els mercaders per taxar els preus dels productes. Llotja de Palma, 1426-1447. Façana i interior .ELS GRUPS SOCIALS -noblesa i clero: grans propietaris de terres-Societat feudal: privilegiats i no privilegiats - no privilegiats: pagesos i artesans / burgesos -Barons i rics homes: grans terratinentsNoblesa, es distingeix segons la riquesa - Cavallers: viuen en castells petits o cases fortificades (manteniment amb rendes de pagesos) -Alt clergat: arquebisbes, bisbes, canonges i abats  origen nobiliari, amb vida luxosa i privilegis.Clero - Baix clergat: capellans, monjos i frares
  19. 19. -Pagesos (90% de la població) - lliures, molt pocs - adscrits a la terra, majoria (havien de pagar la remença per abandonar les terres )-Població urbana  diferents per la riquesa - mà major: - burgesos rics (banca i comerç d’ultramar – ciutadans honrats-) - mà mitjana: - mercaders (comerciants, armadors o patrons de naus) - artistes: notaris, metges, orfebres - artesans de cert prestigi - mà menor o poble menut: (80% de la població urbana) - artesans (menestrals)  organitzats en gremis - bracers - pobres i captaires -Altres grups socials (no tenien els mateixos drets) - esclaus: criats a les cases, al camp i a tallers artesans. - mudèjars: feines al camp (molts a Tortosa i Lleida) - jueus
  20. 20. Els mals usos:- Conjunt de costums feudals. A la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XIV) es comencen a veure com abusius.Tot i que amb la crisi del segle XIV-XV, molts nobles veuen reduir les seves rendes i recuperaranaquests mals usos.Remença: dret de redempció a canvi del pagament d’un rescat. Afectava a la muller i als fills i filles.Intestia: dret del senyor a quedar-se amb una part dels béns mobles i del bestiar del pagèsquan moria intestat, és a dir, sense testament.Eixorquia: penalització per a aquells que no tinguessin descendents en la successió del mas.Cugúcia: pena per castigar l’adulteri, consistia en repartir els béns de l’adúltera entre el senyor i el marit perjudicat.Arsina: indemnització que rebia el senyor directe per raó d’un incendi a la finca.Ferma d’espoli forçada: cànon cobrat pel senyor a canvi de donar el seu consentiment al pagès perquè poguéshipotecar la finca com a garantia del dot de la seva esposa.Ius maletractandi: dret senyorial de maltractar els pagesos per fer-los expiar un delicte o falta. - aprovat per les Corts de Cervera el 1202Els Mals usos van ser una de les causes, no l’única, de la Guerra dels remences (1460-1486). Van serabolits per Ferran II en la Sentència de Guadalupe, 1486. Es redimia els mals usos pagant 60 sousper mas i abolia el dret a maltractar pagesos.
  21. 21. Població remença al final del segle XV
  22. 22. - Grups socials diferents: esclaus, mudèjars i jueus
  23. 23. Cronologia:70 dC: Imperi romà destrueix el temple i la ciutat de Jerusalem  - diàspora: els jueus s’escampen per tot el món - sempre conservaran les creeences i pràctiques tradicionals-Finals s. IX: establiment de famílies jueves a Girona.Tracte diferenciat: - els jueus són protegits pels reis a canvi d’1 ajut econòmic i passen a ser una propietat reial i una font important de rendes del patrimoni privat del monarca. ALJAMA = comunitat de jueus amb tota la seva organització civil, social, cultural ireligiosa. Són independents d’1 de l’altra. - Aljama: organisme jurídic que reuneix i regeix els hebreus.  sota l’autoritat del rei, i el rei nomena com a representant seu el BATLLE del’Aljama.  Consell de l’Aljama regeix tota la vida de la comunitat amb les seves pròpies lleisde règim intern  lloc de reunió: la SINAGOGA - Càrrecs de l’Aljama: - clavari (tresorer) - rebedors de comptes - taxadors d’impostos, encarregats de passar els comptes dels bénscomunals. - rabí coneixements religiosos - jutges i notaris És com un govern autònom dins la ciutat lligat directament al sobirà. - jurats del municipi NO tenen jurisdicció sobre els jueus del Call, ni cap representant municipal al Consell de l’Aljama.
  24. 24. LOCALITATS CATALANES AMB POBLACIÓ JUEVA La majoria de les aljames estaven lligades al rei, excepte Castelló i Peralada que estaven sota jurisdicció del comte. També es té coneixement de jueus a Verges, eren pocs i estaven dispersos.Torroella de Montgrí.El 1320: unes 12 famílies jueves hi vivien, la seva activitat prestamistas’escampava pels voltants.1348. Pesta negra  davallada de la població jueva.No n’ha quedat empremta en la toponímia, es creu que el barri era al carrer deSt.Genís, darrera l’església.
  25. 25. ACTIVITATS ECONÒMIQUES - artesania: joiers, teixidors - comerç - prestadors de diners - càrrecs a la cort reial: intèrprets, ambaixadors, agents del fisc …. LA SINAGOGA = nucli del Call -Centre de pregrària, de la cultura, del govern i de la vida social. - S’hi resa, s’hi predica, s’hi elegeixen els càrrecs públics, s’hi reuneixen els regidors i s’hi fan les proclames matrimonials. - Hi ha l’escola, l’hospital i l’hostal per als transeünts. - Lloc públic de propietat comunal. - Orientació de l’edifici: ORIENT (direcció Ciutat Santa, Jerusalem). - El local principal, destinat a la pregària, té al seu centre la plataforma de l’oficiant. - Mur oriental: armari que guarda els rotlles de la Llei. - Figura principal: rabí - dirigeix la pregària - ensenya als infants - porta el control dels naixements, casaments i traspassos. - intervé en els judicis.Als Calls no hi havia 1 sola sinagoga, sinó diverses de successives. A Girona n’hi vahaver 3.
  26. 26. Menorah: canelobre de 7 braços  simbolitza els 7 dies de la Creació Arca que conté els rotlles sagrats de laBimah: plataforma Toràelevada des d’on el Ner tamid: flama perpètuarabí llegeix la TORÀ
  27. 27. MARGINACIÓL’hàbit reglamentari (imposat al s. XIII) i la rodella són dos signes clars de la marginaciódels jueus, i obeeixen al designi de diferenciar-los de la comunitat cristiana.Rodella de mig pam o de colorgroc i vermell, els homes l’hande portar sobre el pit i les donesal front, si bé, les dones la podensubstituir per dues cintes.Ús obligatori dins la ciutat,excepte si estan al servei del rei(batlle). Alemanya, anys 30 s.XX: El règim nazi reclou els jueus d’Alemanya i Polònia en barris tancats: guettos. Els jueus estan obligats a portar una estrella ben visible per ser identificats.
  28. 28. ASSALTS AL CALLMotius que provoquen aquests atacs: 1. enveja que generen els jueus, pels privilegis que tenen i pel poder econòmic(dedicats a afers financers, són prestamistes) 2. revenja de cristians burlats per jueus prestamistes o la possibilitat de liquidar 1antic deute amb la violència. 3. fanatisme exaltat pels clergues (instigadors i protagonistes de moltsaldarulls).1276: assalt al Call de Girona, a toc de campanes els clergues envesteixen els jueus amà armada.-Dies perillosos: Setmana Santa  sermons acusant-los de la mort de Jesús (deïcides)  s.XIII: costuma de “matar jueus” a la sortida dels oficis.Cronologia d’atacs al call de Girona: 1276,1278,1285, 1331, 1348, 1391, 1413, 1416, 1418 i 1456. també anomenats pogroms Predicació de Sant Vicens Ferrer
  29. 29. Atac de 1391: general a totes les jueries de la península ibèrica- predicacions incendiàries de l’ardiaca Ferran Martínez a Sevilla- Girona: 10 d’agost, fira de Sant Llorenç- molts pagesos dels voltants van a la fira, cremen el portal del Call, entren a la jueriaon roben, saquegen i degollen alguns jueus. Es salven els que demanen a crits elbaptisme.- els pagesos volen tornar a atacar.- els Jurats (govern municipal) reclou els jueus a Torre Gironella (punt més alt de laciutat).- el rei Joan diu que els anirà a ajudar, però no ho fa. Va a cacera i no es recorda delsjueus.- 20 setembre encara estan tancats, es decideix tancar la ciutat per protegir els jueus.Després del progrom de 1391:-augment de conversions moltes vegades com a única fòrmula de supervivència.- disminueix el poder econòmic dels jueus.31 de març de 1492:Decret d’expulsió de la població jueva de la Corona deCastella i Corona d’Aragó (Reis Catòlics)
  30. 30. Exemple. Jafudà Cresques- Cartògraf jueu d’origen mallorquí, va treballar a la Cort de Pere III, Joan I i Martí I.-Es va convertir al cristianisme arrant del saqueig del Call de Palma de Mallorca el1391. Va adoptar el nom de Jaume Ribes.- fill d’1 altre cartògraf: Cresques Abraham.- pare i fill van fer un Atles el 1375, present del rei Pere III al rei de França. Actualment es troba a la Biblioteca Nacional de París
  31. 31. -s. XII: inici de la immigració jueva- Jaume I dóna facilitats per establir-se a Catalunya- els reis protegien els jueus ( prestadors de diners)- oficis: - artesans - comerç - prestadors de diners - càrrecs a la cort-Comunitats jueves importants: Perpinyà, Girona, Barcelona, Besalú…- tradicions i costums diferents: sinagogues, miqvé...- marginats: - barris separats (calls) - distintiu al vestit- s. XIV: persecucions  pogroms
  32. 32. LA MONARQUIA CONFEDERAL - cada estat manté les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis. -institució comuna: la monarquia - el rei ha de respectar les lleis i els costums de cadascun  PACTISME - governador per cada regne (família o alta noblesa) - tot el poder a mans del rei  administració de la corona - Comtats catalans  Principat (Pere III el Cerimoniós) -Regne d’Aragó - Regne de València Equilibri entre el poder del rei i - Regne de Mallorca les institucions dels diversos - Sicília territoris - Sardenya - ducat d’Atenes i Neopàtria CORTS - Regne de NàpolsCompartir el poder: primer amb els privilegiats (noblesa i clero) - s. XIII: s’afegeixen els burgesos rics de les ciutats (BCN) - Corts: instrument per aconseguir l’equilibri. Representaven els interessos de lapoblació urbana dels privilegiats. - familiars, nobles, clergues i funcionaris que envolten el monarca.CORT REIAL - Consell reial: organisme consultiu - itinerant - Cúria: tribunal de justíca- Residència rei: - Cancelleria: centre d’administracióPalau Reial BCN - Tresoreria: finances
  33. 33. -Monarquia confederal: confederació d’estats  Cada estat té les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.-monarquia: única institució comuna.- cada regne tenia un governador que representava el rei.- pactisme: equilibri entre el poder del rei i el de les institucions.- cort reial: itinerant - Consell Reial - Cúria - Cancelleria - Tresoreria
  34. 34. CORTS  s.XIII: formació de l’Estat Català • consellers  Òrgan màxim de legislació formada per • nobles - antecedents: - cort comtal (s. XI) • eclesiàstics assessorava el comte en el govern - cúria: impartia justícia • eclesiàstic (alta jerarquia de l’Església)-convocades pel REI • militar (nobles)- constituïdes per 3 braços • reial (representants de les ciutats de jurisdicció reial)  a partir de 1214 (Jaume I) - prova de la importància de les ciutats de comerciants i artesans (BCN)
  35. 35. -CONSOLIDACIÓ -1283: Pere II el Gran necessita ajuda (guerra de Sicília, contra França i el Papa) - 3 estaments demanaran + privilegis  - organisme legislatiu: REI sotmès a la llei - rei promet lleis i Corts discuteixen. També proposen lleis. - obligació de convocar 1 cop l’any (mínim), s’allargarà a 3 anys.Corts  formades per la gent més rica i poderosa = oligarquia Elaboren 3 tipus de lleis: 1. constitucions (plantejades pel rei) 2. capítols de cort (propostes dels braços) 3. actes de cort (aprovació de les lleis promulgades pel monarca, procedimentd’urgència – Corts no reunides)- Plantegen greuges (actual Síndic de Greuges)Diputació del General de Catalunya (Generalitat)-1289: Corts de Montsó, rei Alfons II el Franc - creació d’1 comissió delegada de les corts: DIPUTACIÓ DEL GENERAL - finalitat: recaptar els tributs concedits per les Corts al rei - formada per 1 grup de diputats de cada braç-1359: Corts de Cervera, rei Pere III el Cerimoniós - Diputació del General  Generalitat - és permanent i formada per 3 diputats (1 de cada braç) renovats cada 3 anys.-1365: Corts de BCN, rei Pere III el Cerimoniós - es fixa la seu: Barcelona
  36. 36. GENERALITAT:- formada per 3 diputats (1 de cada braç) + 3 oïdors de comptes  missió: aprovar o impugnar els comptes-Amb el temps tindrà caràcter polític: - màxima expressió del poder de les classes dirigents (oligarquia) - defensora dels privilegis de l’oligarquia catalana - dirigir la política catalana en moments de crisi: - després de la mort de Martí l’Humà - conflictes urbans: la Busca i la Biga - guerra civil, rei Joan II
  37. 37. ELS CONSELLS MUNICIPALS-s. XIII – XIV: consolidació de les institucions municipals- abans: govern municipal estava format per: - funcionaris reials: veguer / batlle + - col·laboració de consellers representants de les ciutats-canvi: Jaume I estableix l’estructura bàsica del govern municipal - format per magistrats (cònsols, jurats, paers o consellers)  amb facultats administratives i executives - assemblea de jurats (ajuda als magistrats)  caràcter consultiu Barcelona  Consell de Cent (100 jurats) - elegeixen a 5 consellers  màxima autoritat muncipal  administren la ciutat •Problemes: càrrecs de consellers i diputats controlats per burgesia + rica (ciutadans honrats, mà major)   oligarquia municipal enfrontaments amb altres sectors municipals (mà mitjana i poble menut) Aquesta organització també existia en altres ciutats. Ex: Lleia hi havia el Consell de la Paeria.
  38. 38. - Corts: reunions dels representants dels privilegiats agrupats en 3 braços.- Les Corts eren una limitació al poder del rei. El monarca havia de pactar.-Les Corts elaboraven 3 tipus de lleis: - constitucions - capítols de cort - actes de cort-La Generalitat (Diputació del General) era una delegació permanent de lesCorts, creada al segle XIV.- Consells municipals. - s. XIII. El poder estava en mans de representants escollits pels ciutadans. - oligarquia municipal: burgesia més rica.
  39. 39. DINASTIES FRANCESES1234: mort de Sanç VII (participa a las Navas de Tolosa) - sense descendència legítima - successió: dinasties franceses, un nebot (duc de Xampagne)1284: matrimoni de Joana I de Navarra amb Felip IV de França  França i Navarra: mateixa coronaCorona d’Aragó - Navarra1419: casament de Blanca I de Navarra amb Joan d’Aragó.- Blanca era vídua de Martí el Jove, tenia 35 anys-Joan era germà del rei Alfons el Magnànim (fills de Ferran d’Antequera, tenia 22anys)- era necessari un nou matrimoni, ja que Blanca havia estat declarada hereva deNavarra i necessitava tenir descendència!- hereu: Carles  príncep de Viana (hereu corona de Navarra)- mort la reina (Blanca)  NO es compleix el testament  Joan exclou a Carles i es proclama rei
  40. 40. Enfrontament Joan II i Carles de Viana -Carles busca refugi a Nàpols i Sicília - 1460: retorn a BCN  empresonat per odre de Joan II - intervenció de la Generalitat: - demana la llibertat de Carles  negativa - nomena Carles hereu de la Corona i exèrcit contra el rei - es reconeix la primogenitura de Carles (1461) - problema: mort Carles - 1462: inici guerra civil catalana1444: matrimoni entre Joan II i Joana Enríquez de Castella - descendent: Ferran el Catòlic - mort de Carles, Ferran únic hereu de Navarra i Aragó
  41. 41. Furs navarresos -eren una limitació al poder reial - monarquia  pactisme i acceptar els furs (= corona d’Aragó) - compromís del rei abans de ser coronat. - respectar els drets - tradicions i costumss. XIV: Fuero General de Navarra- conjunt de normes que fixa els drets dels ciutadans i les relacions dels reis amb elssúbdits.Camí de Sant Jaume-Promoció de les rutes del camí- objectiu: augmentar la població, sobretot artesans i mercaders revifar el comerç- assentament de pelegrins amb privilegis
  42. 42. -s. XIII: Navarra és governada per dinasties franceses.- s. XV. Unió de Navarra i Aragó - enfrontament entre Carles de Viana i Joan II d’Aragó - successió: Ferran II d’Aragó- Monarquia navarresa: pactisme + furs (Fuero General de Navarra)
  43. 43. CRISI DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA - salpàs, creus de rams.-s. XIV: crisi agrària  males collites (clima i terres de baixa qualitat)  - dèficit de blat a tot el continent = FAM- 1333: lo mal any primer- 1348: pesta negra (1/3 de la població europea mor)- causada per un bacteri que afecta als rosegadors.Les puces de les rates eren el vehicle de transmissió als humans.- es pensaven que la malaltia la transmetien els gats  morts- problema, els gats es mengen les rates!Elevada mortalitat + emigració a les ciutat = despoblament rural  - camps sense conrear - masos abandonats (masos rònecs)  ocupats per pagesos veïns sense demanargaires censos. Passats uns anys reclamen tributs i mals usos (pagesos grassos) - menys aliments = FAM - menys ingressos pels senyors  + impostos i + abusos (MALS USOS)
  44. 44. LA PESTA A EUROPA, LES REVOLTES PAGESES I URBANESLa fam, la guerra i la pesta van fer pensar a lapoblació europea la creença que tants desastreseren el resultat d’un càstig diví pels pecatscomesos.Es va propagar un moviment a favor de la fe i uncert fanatisme religiós.
  45. 45. EL COMPROMÍS DE CASP (1412)-Va ser una reunió de 9 representants dels estats d’Aragó, València i Catalunya, 3 percada estat .- Compromís: cada estat acceptava el resultat de la reunió- Objectiu: decidir qui succeïa a Martí I l’Humà ( 1410)  Ferran d’Antequera (família dels Trastàmara)-1410 – 1412: època d’interregne  violència i invasions de Castella  intervenció Generalitat  influència del Papa Luna Pedro Martínez de Luna (Benet XIII) Orígens del conflicte Cisma d’Occident / Cisma Papal (1378-1417 conflicte internacional)  2 papes alhora: 1 a Avinyó i 1 a Roma - cadascun tenia els seus seguidors i detractors: rivalitats i disputes per mantenir el poder.- Pere III el Cerimoniós: indiferent, quedava bé amb tots dos papes- Martí I l’Humà es casa amb una parenta del Papa Benet XIII, i el seu fill tambépendrà part a favor d’aquest Papa.
  46. 46. PRETENDENTS A LA CORONA CATALANO-ARAGONESAEl fet que Jaume d’Urgellfos en aquells moments elgovernador general de laCorona, càrrec que soliaocupar l’hereu del tron, liva fer pensar que ell seriaelegit successor de Martíl’Humà. Però com que nova comptar amb el suportni de l’alta burgesiabarcelonina ni de la petitanoblesa del país, les sevespossibilitats es van reduir.Ferran d’Antequera, nét dePere el Cerimoniós i nebotde l’últim rei, que teniaexperiència política i militarperquè havia estat regent aCastella, es va anarimposant com a candidatpreferent.
  47. 47. ALFONS IV el Magnànim (V d’Aragó) – Conquesta de Nàpols - Fill primogènit de Ferran I - Casat amb Maria de Castella  NO fills - estil autoritari  s’adreça a les Corts en castellà  malestar de la noblesa catalana -2 juny 1442: conquesta del Regne de Nàpols  no tornà més a la península - 1458: mort Alfons Nàpols es separa de la Corona d’Aragó - Fills amb una amistançada  hereus del regne de Nàpols (Ferran I de Nàpols)
  48. 48. ENFRONTAMENTS SOCIALS I POLÍTICS Crisi demogràfica i econòmica + lluites socials i polítiques    pesta negra + fam + males collites + guerres i revoltes DECADÈNCIALa revolta dels remences-Pagesos que no podien abandonar el mas que treballaven sense pagar una redempció(redimença) al senyor. Aquest era un dels mals usos més generalitzat al segle XV.- èxode a les ciutats, si aconseguien estar a les ciutats 1 any i 1 dia eren lliures - els senyors augmenten els controls.- Eren els pagesos de menys categoria, per les lleis considerats serfs de la gleva (adscrit ala terra).- No tenien llibertats. Els senyors els poden exigir qualsevol cosa: mals usos i tot tipusd’obligacions.- 1462: enduriment de les condicions de vida  revolta dels pagesos  antisenyorial - fi dels mals usos-Solució: pacte dels pagesos, el rei (Ferran el Catòlic) i els senyors anul·lar dels mals usos pagant un impost general: SENTÈNCIA DE GUADALUPE (1486)
  49. 49. Enfrontament entre la BIGA i la BUSCA-Enfrontament per controlar el govern de la ciutat de BCN- 2 grups: Biga  partit del patriciat ric i poderós de BCN (mà major) Busca  resta del poble (mà mitjana i mà menor)-Interessos econòmics diferents:Busca: reformes - proteccionisme davant l’entrada de teixits estrangers (competència) - democratitzar el govern (més representació) - reforma administrativa (suprimir càrrecs, rebaixar sous…)Biga: oligarquia urbana - vol mantenir el poder polític - controla la GeneralitatMonarquia - interès per frenar el poder de l’aristocràcia al camp i a les ciutats. - suport a les pretensions remences i també als estaments inferiors de la ciutat.1461: la Biga recupera el poder municipal - repressió: presó i execució dels líders de la Busca - resultat: forta enemistat entre les classes privilegiades (suport de les Corts i laGeneralitat) i les classes populars (suport de la monarquia)
  50. 50. La guerra civil (1462-1472)-Enfrontament entre monarquia (Joan II) i l’oligarquia catalana.- monarquia: imposar autoritarisme i trencar amb el pactisme - suport de sectors populars: remences i Busca-oligarquia: controla els òrgans de poder del Principat (Generalitat + Consells municipals) - formada per: nobles, Església i ciutadans honrats-excusa: conflicte entre Joan II i Carles de Viana - Carles: defensat per la Generalitat - successor: Ferran el Catòlic  impopular, no volgut pels catalans. - guerra internacional: - Joan II té el suport de França  idea de monarquia autoritària i menys poder pels nobles. - aristocrària té el suport de Castella i nobles portuguesos i francesos.-resultat: victòria de Joan II - capitulació de Pedralbes (1472) El rei acceptar el sistema pactista. I que no hi haguessin vencedors ni vençuts, ni exercir represàlies pel bàndol perdedor. Es decideix restituir tots els béns confiscats durant la guerra.
  51. 51. -problema: país destrossat econòmicament i els conflictes socials sense resoldre - nova guerra remença (1484-1485) - solució: noblesa, burgesia urbana, institucions del país i monarquia contra els pagesos. Repressió - Sentència Arbitral de Guadalupe (1486): abolia alguns abusos i marcava les mesures per pacificar el país. - insaculació per nomenar els càrrecs de la Generalitat i consells municipals  sac i boles per les eleccions - continua pactisme: Generalitat vetlla pel compliment de les lleis de la terra.
  52. 52. -s. XIV – XV: crisi demogràfica- 1348: pesta negra- augment de mortalitat + emigració a les ciutats = despoblament rural- s. XV: nova dinastia - Compromís de Casp - els Trastàmara-Enfrontaments socials i polítics: - revolta dels remences. Sentència de Guadalupe (1486) - enfrontament de la Busca i la Biga - guerra civil (1462-1472)
  53. 53. Arquitectura religiosa - ús de pilars i torres octogonals - espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus amb lamateixa alçada. - es prescindeix dels arcbotants i s’elimina el transsepte - capelles laterals entre els contraforts. Façana de Santa Maria del Mar
  54. 54. Interior de la Catedral de Girona
  55. 55. Arquitectura civil: - edificis relacionats amb el comerç: llotges i drassanes - residències reials i nobiliàries. Castells (Bellver) - edificis assistencials. Hospitals.Escultura: - no gaire decoració a les portalades i timpans. - escultura en panteons reials i en retaulesPintura: - bon exemple de la riquesa i refinament de la societat. - pintura en retaules
  56. 56. - pogroms- llotja- drassanes- call- pactisme- monarquia confederal- cort reial- remences- mals usos- almogàvers- consolat de mar- miqvé- sinagoga- oligarquia
  57. 57. Consell de Cent. S. XIV. Llotja de València. S. XV-XVI.- Espai ample i unitari. Façana de tres cossos,Embigat de fusta amb arc de rectangular,decorada ambmig punt i 4 rossasses. merlets. No hi ha arcbotants.Castell de Bellver. S. XIV. Llotja de Mallorca. S. XV. EspaiPlanta circular amb torres ample i unitari, amb columnesadossades. Galeria d’arcs helicoïdals sense capitell.ogivals.
  58. 58. Escena conquesta Mallorca. Fresc del Palau Aguilar, al carrer Montcada (BCN) Autor: mestre del palau Aguilar Data: s. XIII Pintura lineal (1r gòtic). Narra la conquesta de Mallorca perRetaule de Santes Jaume I.Creus.Lluís Borrassà. S. XV. Retaule de la Catedral deCerta perspectiva i Tarragona.elegància en les figures. s. XV. Autor: Pere Joan Alabastre policromat, coronat amb pinacles i motllures.
  59. 59. Retaule de Sant Vicenç. BernatMartorell. S. XV Sant Jordi. S. XV.Influència flamenca. Treball dels Pere Joan.detalls i les textures. Medalló de pedra, representa Sant Jordi matant el drac. Es troba a la façana gòtica del Palau de la Generalitat. Retaule de la Mare de Déu dels Consellers. S. XV. Lluís Dalmau. Influència flamenca. Gran riquesa cromàtica i detallisme en els vestits.
  60. 60. -1236: Ferran III ocupa Córdoba.- 1244: Ferran III ocupa Jaén.- 1247: Ferran III ocupa Sevilla.- 1262: Alfons X conquereix Niebla.- 1344: Alfons XI ocupa Algeciras.- 1385: Derrota d’Aljubarrota davant Portugal.- 1402: S’inicia la conquesta de Canàries.- 1462. Enric IV conquereix Gibraltar.- 1475-79: Guerra civil a Castella.
  61. 61. CASAL DEBARCELONA.CORONADARAGÓ.
  62. 62. 1. Guifré I (878-897) 12è dels comtes de Barcelona designats pel rei franc. Es va casar amb Guinidilda dEmpúries i van tenir 10 fills. Conquesta de la Septimània i el Gòtic. La Guerra civil franca.
  63. 63.  Lassassinat del comte Sunifred I. Les ràtzies musulmanes. La Capitular de Quierzy. La revolta del comte franc Bernat de Gòtia. Guifré el Pilós, comte de Barcelona i Girona. Colonització dels pirineus catalans. Fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Juan de les Abadesses. Mort: 884.
  64. 64. 2. Sunyer I (897-947) 2n comte de Barcelona, Girona i Osona. Es va casar amb Guidinilda de Barcelona i van tenir 5 fills. Ràtzia 912 i expedició de resposta del 914. Incorporació del comtat de besalú. Ràtzia 935 i expedició del 936. Dimití i sincorporà com a monjo al monestir Sant Pere de Rodes.
  65. 65. 3. Borrell II (947-992) 3r comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. Es va casar amb Letgarda de Tolosa i van tenir 2 fills i filles. Lintent de restauració de larxidiòcesi de la Tarraconense. Ràtzies dAlmansor. Trencament de les relacions de vassalltge amb els reis de França (988).
  66. 66. 4. Ramon Borrell II (992-1018)Es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb la que va tenir 1 fill, Berenguer Ramon.Ràtzia dAlmanzor.Independència amb França.Grans batalles amb els musulmans.Repoblació de Segarra, Conca de Barberà i Camp de Tarragona.Impulsà la construcció de la Catedral de Barcelona.Primeres monedes amb la cara del monarca impresa.A la seva mort, deixà en herència el tro al seu fill Berenguer Ramon I i la seva esposa Ermessenda de Carcassona.
  67. 67. 5. Berenguer Ramon I (1018-1035)Berenguer Ramon I el Corbat es va casar amb Sança de Castella i va tenir 2 fills i amb Guisla de Lluçà amb qui en va tenir 3.Va regnar amb la seva mare Ermessenda.Època pacífica dunificacions.El 1025 va promulgar un decret que alliveraba els propietaris de les terres de qualsevol juridisticció que no fós amb el comtat i els deslliurà dimpostos.La noblesa anava en contra dell per la seva pacificitat.
  68. 68. El comte va aixecar-se en armes contra la seva mare i morí.
  69. 69. 6. Ramon Berenguer I (1035-1076)Ramon Berenguer I el Vell, comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès, es va casar amb Elisabet de Nimes amb qui va tenir 3 fills, amb Blanca de Narbona sense descendència i amb Almodis de la Marca amb qui va tenir 4 fills.Crisi del poder comtal.Revoltes nobiliaries.Resolució amb noves actuacions feudals.Enfrontament amb Ermessenda.Lluita contra Saragossa.
  70. 70. 7. Berenguer Ramon II i RamonBerenguer II (1076-1082/1096)Comtes de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès.Berenguer Ramon II es va casar amb Mafalda de Pulla-Calàbria i van tenir 3 fills.Expedicions a Múrcia.Enfrontament amb el Cid.Quan Berenguer Ramon II morí, el regnat passà en mans de Ramon Berenguer II.Ramon Berenguer II construí assentaments militars ala vora de Turtuxa.Quan morí sense descendència, deixà lherència per al seu nebot Ramon Berenguer III.
  71. 71. 8. Ramon Berenguer III (1096-1131)Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona, Girona, Osona, Provença i Cerdanya, es va casar amb Maria Díaz de Vivar amb qui va tenir 2 fills, amb Almodis de Mortain sense descendència i amb Dolça de Provença amb qui tingueren 7 fills.Fortes tensions i atacs amb els sarraïns.Fracàs de la conquesta de Mallorca (Croada pisana)Intent de Reconquesta de Carcassona i Rasès.
  72. 72. 1. Ramon Berenguer IV (1131-1162)Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona, Girona, Osona, Cerdanya i Ribagorça i príncep dAragó, es va casar amb la Peronella dAragó amb qui va tenir 5 fills i un altre fora del matrimoni.Tractat dAlagrón (Aragó i Castella).Confirmació dAyerbe.Renúncia de Saragossa-Tractat de Carrió.Guerres a Occitènia: recuperà Montpeller i provença.Croada contra al-Mariyya.Croada contra Turtuxa, Làrida i Xibràna (Catalunya Nova).Guerra contra Tolosa.Inici de la Corona Catalanoaragonesa.
  73. 73. 2.Alfons I el Cast (1162-1196)Alfons II el Cast, es casà amb Mafalda de Portugal sense desccendència i amb Sança de Castella amb qui tingué 9 fills.Es consolida el domini sobre Provença.Annexió del Regne de Navarra.Setge de València.Expedició a Mallorca.Usatges de barcelona.
  74. 74. 3. Pere I el Catòlic (1196-1213)Pere I el Catòlic, es va casar amb Maria de Montpeller amb qui tingué 2 fills i tingué 2 fills il·legítims.Empresonament de Guerau deCabrera.Pacte amb Castella.Enfrontaments amb els almohades.Batalla de Muret (mort).Pacte amb Occitània.
  75. 75. 4. Jaume I el Conqueridor(1213-1276)Es va casar amb Elionor de Castella amb qui va tenir 1 fill, amb Violant dAragó amb qui va tenir 8 fills i amb Teresa Gil de Vidaure amb qui va tenir 2 fills.Va tenir 8 amants amb les quals va tenir 4 fills.Segrest a la batalla de Muret.Regència de Sanç dAragó (1216-1218).Primera Revolta Nobiliària (Rodrigo de Liçana- Albarrassí)Segona Revolta Nobiliària (Guillem II de Montcada i bearn -Sanç dAragó).
  76. 76. Setge de Penyíscola (1225).Guerra entre els Montcada i els Cardona.Tercera revolta Nobiliària (linfant Fernando- Concòrdia dAlcalà)Guerra pel comtat dUrgell (Ermengol VII)Conquesta de Mallorca (1228)Sotmetiment de Menorca -Tractat de Capella (1231)Conquesta de les Pitiüsses (1235).Conquesta del Regne de València (1232-1238).Primera Revolta dels Sarraïns Valencians(Al-Àzraq)(1244)Segona Revolta dels Sarraïns de València (1248-1258)
  77. 77. Tractat de Corbeil (1258).Conquesta de Múrcia (1265-1266).Croada de 1269 (fracàs mongol).Conquesta de Ceuta (1274).Quarta Revolta Nobiliària (Ferran Sanxís de Castre-Infant Pere).Tercera revolta dels Sarraïns Valencians (Alcoi i Montesa).Mort: malalt.Herènices: Alfons, Pere i Jaume.
  78. 78. 5. Pere II el Gran (1276-1285)Pere II el Gran, es va casar amb Constança de Sicília amb qui tingué 6 anys i tingué 2 amants amb les quals va tenir 7 fills.Setge de Montesa (1277). Sarraïns.Setge de Balaguer (1280). Noblesa.Construcció de les Reials Drassanes de Barcelona (1280-1300)Conquesta del regne de Sicília (1282-1289).Tractat dÀgreda (1281) Pere-Alfons.Croada contra la Corona dAragó (1282-1283).Desafiament de Bordeus (1283)Privilegi General dAragó – Parlament.Senyoriu dAlbarrassí-Juan Núnyez de Lara (1284)Revolta de Berenguer Oller.Mort: revolta de Mallorca.
  79. 79. 6.Alfons II el Franc (1285-1291)Es va casar amb Elionor dAnglaterra sense descendència.Confisca de les Balears al seu germà.Política Anticastellana.Sotmetiments a vassallatge dels musulmans.
  80. 80. 7. Jaume II el Just (1291-1327)Es va casar amb Isable de Castella sense descendència, amb Blanca de Nàpols amb qui tingué 10 fills, i amb Maria de Xipre i Elisenda de Montcada sense descendència.Pau dAnagni: retorn dels regnes (1295).Pau de Caltabellota: Frederic II de Sicília (1302)Sentència Arbitral de Torrelles: Múrcia castellana.Croada dAl-Mariyya.Conquesta de Sardenya (1324).Rutes comercials mediterrànies.
  81. 81. 8.Alfons III el benigne (1327-1336)Es casà amb Teresa dEntença amb 7 fills i amb Elionor de Castella i Portugal amb 2 fills.1329-1336: Guerra amb la República de Gènova.1330-1333: Conquesta dAl-Mariyya.1333: lo mal any primer.Integració del Ducat dAtenes i la Neopàtria.
  82. 82. 9. Pere III el Cerimoniós (1336-1387)Es casà amb Maria de Navarra (4 fills), Elionor de Portugal, Elionor de Sicília (4 fills), Sibil·la de Fortià (3 fills).Guerra de la Unió: Pere III-Unió de València i Aragó (1347-1348).Generalitat de Catalunya (1358-1359).Guerra veneciogenovesa (1351).Guerra dels dos Peres (1339-1375).Reanexió de Mallorca a la Corona.
  83. 83. 10. Joan I el Caçador (1387-1396)Es casà amb Mata dArmanyac (5 fills) i Violant de Bar (7 fills).Guerra dels armanyaguesos (1389-1390).Desordre administratiu i financer.Participà en la Cisma dOccident amb el Papat.1388: tractat amb Castella, Navarra i França.1390: tractat amb Gènova.Separació del Regne de Sicília i Sardenya.Morí sense desendència i el succeí el seu germà Martí.
  84. 84. 11. Martí I lHumà (1387-1410)Es casà amb Maria de Luna (4 fills, moriren tots els homes).Retir del suport de França per lajuda al papat.Annexió de Sicília i Sardenya.1398-1399: croades a Berberia (corsaris).Morí sense descendència i es celebraren eleccions.

×