2. xip
Què és el Govern obert
(Open Government
o oGov)?
2 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
3. xip
Les TIC i les xarxes socials conviuen amb...
La ciutadania està més informada i opta per múltiples maneres
de manifestar l’opinió. Per exemple, prefereix adherir-se a causes
concretes en comptes d’haver d’assumir compromisos més llargs.
Aquest interès per una altra mena de gestió dels afers públics
es malinterpreta sovint com una simple desafecció política.
3 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
4. xip
... dinàmiques de govern anacròniques
4 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
7. xip
Amb una gestió pública
Inspirada en:
2.Austeritat
3.Eficiència
Fer + coses amb - recursos
7 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
8. xip
Evolució del concepte govern
1980-1990 1990-2000 2010...
Modernització Administració Governança
administrativa electrònica (eGov) oberta (oGov)
- Ciutadà = client - La ciutadania - Principis:
accedeix a transparència,
-Influència de la
l’Administració. participació i
gestió empresarial
-TIC = transformació col·laboració.
en els serveis, el
control de la -Es transforma la
-Tràmits informatius,
despesa... relació Adm. –
interactius i empresa –
transaccional s. ciutadania.
-Dinàmica relació.
8 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
9. xip
Administració electrònica - eGov
L’accés digital a tràmits degudament simplificats és
un estadi previ al govern obert (oGov). Per tant,
no és adequat conceptualitzar ni circumscriure l’oGov
a les mesures de simplificació i digitalització de serveis
i tràmits de l’Administració.
El govern obert (oGov) es caracteritza per l’ús que fa
el govern de noves formes de participació /
col·laboració amb la ciutadania, empreses i entitats,
en la conceptualització, disseny, gestió i prestació
de les polítiques de serveis
i també en la millora
de serveis i presa
de decisions.
9 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
10. xip
Què és el govern obert - oGov
Memorandum European
25.07.2001
Open Governance –
Government EUA White paper UE
- Transparència - Obertura (openness)
-Participació -Participació
-Col·laboració -Claredat i rendició
de comptes
www.flickr.com/photos/jurvetson/2537873504/
(accountability)
-Eficàcia
-Coherència
10 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
11. xip
Més valors en el govern obert
Altres
conceptes
-Escoltar
-Comunicar
-Relacionar-se
-Respondre
-Innovar
-Open data
-Interoperabilitat
11 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
13. xip
Administració: més productiva
i millor gestió
D’una Administració burocràtica, centrada
en els processos i que ignora els professionals, cal
avançar cap a una altra basada en la gestió
pública, enfocada a:
-Obtenció de resultats
-Rendició de comptes
-Exigència de responsabilitats
La clau: amb la governança
oberta, l’Administració ha
de ser més productiva.
13 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
15. xip
Transparència
i accés a la informació
15 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
16. xip
Accés a la informació:
un dret fonamental
Cal reconèixer el caràcter essencial del dret d’accés a
la informació pública, com a dret inherent a la llibertat
d’expressió i com a dret fonamental, com recomanen
organitzacions internacionals (ONU). Consegüentment
caldria regular aquest dret amb una llei orgànica.
16 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
17. xip
Marc legal: principi de publicitat activa
La llei pot regular la transparència i l’accés a la info.
Sense considerar la participació ciutadana, pot fer que:
-La publicació de la informació sigui proactiva. No a demanda.
-El silenci administratiu negatiu no sigui la via de resposta.
-Hi hagi sancions per a l’Administració que l’incompleixi.
-S’assigni dotació pressupostària per implantar-la.
-Una entitat independent en supervisi el compliment.
Per elaborar-la:
-Cal comptar amb el coneixement col·lectiu de les persones.
-S’han d’usar instruments digitals i en xarxa.
-Usar repositoris que facilitin respostes socials a l’accés a la
informació, del tipus http://tuderechoasaber.es.
17 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
18. xip
Quina forma ha de tenir la llei?
Es poden modelitzar els instruments normatius que
regulin l’accés a la informació i la transparència, perquè:
•Incorporin espais de relació i participació digital govern -
ciutadania. No sols per denunciar temes que afectin la
seguretat sinó per explotar-ne les funcionalitats de
col·laboració en la innovació de serveis i productes.
•Assoleixin un text pla, senzill, concís i proper a les formes
de comunicació ciutadanes.
•I que sigui especialment comprensible
la informació d’índole econòmica
(pressupostos, contractes, ajuts,
licitacions, subvencions) per poder
retre’n comptes.
18 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
19. xip
Regular primer la transparència
La transparència és la condició inicial bàsica per a
la pràctica de la governança oberta (oGov).
Hi ha 3 tipus de transparència (A.Ortiz de Zárate):
-Transparència activa. Obligació de l’Administració a publicar
la informació.
-Transparència passiva. Dret de la ciutadania a rebre la
informació pública que sol·liciti.
-Transparència col·laborativa. Obligació de l’Administració a
publicar les dades crues i dret de la ciutadania a processar-les
per produir una nova informació.
19 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
20. xip
I fer una definició àmplia d’informació
Fer una definició àmplia del concepte informació per
incloure-hi el màxim nombre de continguts a obrir.
La definició ha d’incloure una
ponderació entre el perjudici
de la publicació i el seu
interès públic. Això evitarà que
s’exclogui massa informació
de l’aplicació de la llei que ho
hagi de regular, com ara
la protecció de dades personals,
el secret estadístic, la seguretat
estatal, el perjudici comercial
o a la propietat intel·lectual...
20 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
21. xip
Amb el límit de les dades personals
Tanmateix, pel que fa a dades personals, convé
evitar una protecció excessiva, com ara l’obligació
de consultar la informació a obrir amb les persones
afectades o que no
estigui permès consultar
informació amb dades
de moltes persones..., i
tendir a obrir informació
amb dades de les quals
no s’infereixin possibles
identitats.
21 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
22. xip
I una nova gestió de propietat intel·lectual
Quant als drets de protecció de la propietat intel·lectual,
cal observar-los des d’una perspectiva més oberta.
22 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
23. xip
Avís legal / llicències sobre
autoria
Amb la intenció d’evitar de conferir drets d’autoria on no
n’hi ha d’haver –la informació pública–, basar-se de
manera genèrica en un avís legal genèric (encara que
de vegades, en un registre més administratiu, el
puguem anomenar també llicència).
En principi, reservarem les llicències de difusió oberta
–com Creative Commons– per a continguts amb drets
de propietat intel·lectual.
En l’ús del terme llicència, destaca la campanya
#10dataLicenseEU, perquè la Comissió i el
Parlament europeus incloguin una sola llicència
open data per a la UE i els estats membres.
23 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
24. xip
Més abast 1/2: documentació
La transparència ha de garantir l’accés a tota la
informació pública del Govern i de la seva
Administració. I específicament:
-Als projectes de llei i altra normativa prevista per a la
legislatura.
-Als objectius i actuacions més significatives del pla de
govern.
-A l’avaluació dels serveis i polítiques
públiques.
-Als documents i informació de treball.
-A l’activitat dels càrrecs públics
(agenda, visites, reunions rellevants,
participació a simposis i altres actes...).
24 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
25. xip
Més abast 2/2: àmbits
La transparència i l’accés a la informació ha
d’afectar:
-Qualsevol organisme finançat totalment o parcial a
través dels pressupostos generals de l’Estat.
-Els que, tot i tenir naturalesa jurídica diferent, presten
un servei públic (gas, electricitat, telefonia, transport...).
-Les funcions no administratives
dels poders legislatiu i judicial,
i també als òrgans constitucionals.
-Els partits polítics, els sindicats,
el Banc d’Espanya...
25 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
26. xip
... i la Casa Reial
26 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
28. xip
Portals específics
de transparència?
No haurien de caldre portals web de transparència:
-Cal dissenyar els webs dels governs i les seves
administracions perquè ofereixin continguts de manera clara i
accessible.
-Si es vol, per a l’accés al portal de dades obertes i altra
informació destacada
de caire econòmic,
posar un ítem de
primer nivell amb
el text Transparència.
28 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
30. xip
Objectius de l’acció pública
Per avançar cap a l’oGov, els governs i les
administracions han de:
•Impulsar una democràcia més moderna i oberta.
•Prestar serveis públics de qualitat, innovant-los
constantment.
•Gestionar i millorar els serveis gràcies a la participació
dels altres actors (professionals, ciutadans, altres
administracions, empreses, proveïdors, entitats...).
•Controlar més els recursos econòmics.
Més eficàcia gràcies a la transparència
en la gestió i més eficiència gràcies
a les estratègies de col·laboració.
30 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
32. xip
Més mesures
per avançar cap a l’oGov
Tanmateix, malgrat aquestes mesures existents, per
modernitzar i obrir el sistema democràtic actual, cal obrir
noves vies d’informació i de participació/col·laboració
entre l’Administració i els altres actors
(professionals, ciutadans, altres
administracions, empreses,
proveïdors, entitats...)
que millorin el sistema actual
i el facin més obert i més sostenible.
32 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
33. xip
Quin model d’Administració pública?
El govern obert (oGov) requereix d’una Administració
prestadora de serveis en la societat del benestar que
contribueixi a regenerar i consolidar el sistema
democràtic perquè compleixi les exigències de la
societat i hi connecti més. Per això:
•Fa participar i involucra tots els professionals.
•Obre les seves dades
?
perquè la societat hi afegeixi valor.
•Col·labora amb tothom a través
de les xarxes socials i des de
dispositius mòbils.
33 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
34. xip
1. Participació i implicació
de tots els professionals
Cal fomentar la cultura de la participació del
personal servidor públic, promovent-ne el rol
d’actor de primer ordre.
S’han d’organitzar tots
els espais i mecanismes
per fer-ho possible.
34 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
35. xip
2. Obertura de dades
(dades obertes o open data)
És una de les parts essencials del govern obert (oGov).
L’objectiu és proporcionar tota la informació pública
a la ciutadania, en format al màxim de manipulable,
perquè es puguin convertir en serveis públics o
privats amb valor afegit.
Dades estadístiques,
pressupostos, licitacions,
equipaments, judicials,
terminològiques, culturals...
Vegeu: Vuit principis del Govern Obert. Sebastopol (EUA), desembre de 2007
35 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
36. xip
3. Coproducció / crowdsourcing
amb els altres actors per les
xarxes socials i amb accés mòbil
Promoure la interacció de la ciutadania en els afers públics,
potenciant-ne la responsabilitat en l’acció pública.
Es tracta que les administracions satisfacin les necessitats
ciutadanes a partir de la participació de persones, empreses i
entitats en la conceptualització, disseny, gestió i prestació de
les polítiques de serveis. I que aquesta
participació en la presa de decisions
i en la millora dels serveis tingui lloc
en els processos habituals de gestió
pública (en la planificació estratègica,
la gestió pressupostària, la producció
normativa i també en el disseny, gestió
i provisió dels serveis en general). CC NC 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128
36 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
37. xip
Participació
37 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
38. xip
Participació ciutadana
Un Govern i una Administració transparents que
facilitin l’accés a la informació pública s’han de
complementar amb mesures que facilitin la
participació de la ciutadania. d’una manera més
innovadora i que faciliti la consolidació d’una
+
democràcia més deliberativa i propera a la
ciutadania.
Cal un altre treball que desenvolupi punts
relacionats amb la participació, com:
- web; xarxes socials; oficines d’atenció ciutadana; dades
obertes; iniciatives reglamentàries i legislatives; campanyes
formatives i de sensibilització; consultes a la ciutadania;
referèndums; fòrums, panells i jurats per avaluar iniciatives i
programes, etc.
38 ‘Govern obert: transparència i accés a la informació’ XIP. Barcelona, abril de 2012 CC – BY 3.0
En la nova societat del coneixement en què ens trobem, hi ha importants canvis especialment en la comunicació i relació. Ara tothom pot expressar les idees de forma massiva a un cost pràcticament zero, reflexionar sobre un tema col·lectivament i relacionar-se amb persones d’arreu. Aquest escenari ha canviat radicalment el poder asimètric dels mitjans de comunicació tradicionals ja que augmenten les fonts d’informació i alhora l’audiència és menys manipulable perquè pot triar la font, i això provoca que desapareguin les audiències massives. Internet apodera les persones: ciutadans, professionals d’una empresa, funcionaris o membres d’una associació per organitzar-se i afrontar el que els envolta d’una manera diferent a l’actual. La ciutadania està cada cop més informada i això fa que prefereixi adherir-se a causes concretes en comptes de subscriure grans programes o compromisos més llargs. Paradoxalment, es corre el risc –i succeeix sovint– de malinterpretar, com una simple desafecció política , aquesta interès per una altra mena de gestió pública.
[…]
[…]
[…]
[…]
1980-1990 La Qualitat s’internalitza...
[...]
El govern i l’Administració pública es regeixen per: 1. Transparència. Publicitat activa de la informació pública (contractes, convenis, subvencions, pressupostos, retribucions...). NO ÉS ACTIVITAT. 2. Participació. Vies de diàleg amb la ciutadania i l’empresa. ÉS PAS PREVI A LA COL·LABORACIÓ 3. Col·laboració (coproducció). Afegir valor als serveis gràcies al coneixement dels altres actors (ciutadania, empreses, associacions...). COL·LABORAR ÉS FORMAR PART DE... (estat més de plenitud...).
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
El concepte de Governança oberta està per construir semànticament. S’entén de diferents maneres i sentits; no hi ha una doctrina que n’hagi concretat un sentit unívoc. Per tant, aquí proposarem diferents mesures que ens permetin avançar-hi.
[...]
[...]
[...]
Con todos los respetos, pero parece que los periodistas de este país aspiran a no muchas cosas… El Rey Juan Carlos fue intervenido de un nódulo en un pulmón en el Hospital Clínic de Barcelona , según ha confirmado la propia Casa Real en un comunicado. Según ha podido saber La Vanguardia, la intervención, que ha durado algo menos de tres horas, arrancó a las 9:15 horas y concluyó a las 12:00. La intervención la llevó a cabo el equipo médico dirigido por el doctor Laureano Molins López-Rodó . Al finalizar Juan Carlos le pregunta al doctor Molins que cómo va todo. Le responde que tiene 4 hijos, el primero económicas…. El segundo periodista y está esperando casarse con una infanta para salir adelante XD. Se hace un silencio que casi se puede cortar… y le sigue a la inesperada pausa una ruidosa risa borbónica….
11 millones de euros al día es una cantidad demasiado elevada. En España se invierte 4 veces menos en cooperación internacional y 8 veces menos en diplomacia, que, a todas luces, serían los antídotos para evitar conflictos militares :) - Por cada euro que dedicamos a combatir el hambre dedicamos 200 en gasto militar. - De los 140.000 militares españoles, sólo 7.000 se pueden desplegar en misiones internacionales. - 40.000 mandos ejército español, que ejercen una influencia sobre los demás poderes (esto viene de épocas pretéritas). - Según un estudio de la ONU, bastarían 21.000 cascos azules para misiones internacionales. - El ejército español mueve 4.000 M€ y ocupa 19.000 personas. A pesar de estas cantidades, sólo representa el 0,45 del PIB. - Es un sector protegido ya que se dedican 1.000 M€ a la investigación, en régimen de monopolio, sin competencia. Básicamente a través de tres grandes empresas: Santa Bárbara, ahora en manos de EEUU (tierra), CASA consorcio EADS europeo (mar) y Navantia (aire). - La empresa INDRA tiene el 40% dedicado a armamento, ya que suministra toda la electrónica de las armas del ejército español. - Como tiene sobreproducción, España exporta el 30% y es el 6º país exportador mundial. Exporta armas a países represores y totalitarios (Libia, Ghana, Turquía, Israel…). Esta exportación no se puede conocer exactamente porque es tratada como secreto de Estado, no rinden cuentas. Hay un auténtico problema de TRANSPARENCIA. Por ejemplo Francia y Alemania, a cambio de los préstamos promovidos para Grecia, obligan a este país a comprar millones de euros en armamento que fabrican ellos. Hay intereses muy grandes del sector financiero en la industria armamentística, en bonos, fondos de garantía que ofrecen a particulares… Si leemos la letra menuda veremos que se invierten grandes cantidades de dinero de fondos comprados por particulares en índustrias de armamento. Por ejemplo Banco de Santander y Banco Pastor son accionistas de la empresa EXPAL, el principal grupo armamentístico español. EXPAL, como su subfilial FAEX, fabrican y venden minas antipersona y bombas racimo de dispersión… Una actitud coherente con lo que estamos defendiendo en el mundo de redes sería luchar para reconvertir la industria armamentística hacia industrias civiles: para fabricar hélices de molinos de viento para energía eólica, componentes para trenes de media y alta velocidad, etc. El Centro Delàs está investigándolas (Jordi Calvo)… PERO…