Mètriques 2.0 del sistema català d'R+D

630 visualizaciones

Publicado el

Quin és el centre de recerca català amb més seguidors a Twitter? I a Facebook? Quins centres encapçalen el rànquing de reputació digital? Quins indicadors mesuren aquesta reputació (Klout, Kred...)? De tot això en parlo en aquest article del meu bloc, publicat inicialment en anglès en el bloc UK Web Focus de Brian Kelly.

Publicado en: Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
630
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
10
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Mètriques 2.0 del sistema català d'R+D

  1. 1. Mètriques 2.0 del sistema català d’R+DXavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemesd’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)Brian Kelly és membre de l’executiva de UKOLN (Universitat de Bath). El seubloc UK Web Focus és un autèntic referent pel que fa a l’ús en el mónacadèmic de les TIC i les eines que la web 2.0 ens proporciona. Kelly va tenir ladeferència de convidar-me a escriure un article sobre la presència a les xarxessocials de les estructures de recerca de Catalunya, i sobre quins indicadorsutilitzava per mesurar aquesta presència i com es podia avaluar el seu impacte.Aquest article va ser publicat en anglès a principis de novembre de 2012 en elbloc de Kelly amb el títol de Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision,així com a l’apartat de notícies de la conferència anual sobre comunicaciócientífica 2.0 Spot-On London 2012, on em consta que va tenir molt bonaacollida. Aquest article n’és la traducció al català.Research.cat 2.0, by Maricel Saball (CC BY 3.0), derivada de My social networks, de Gavin Llewellyn.Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision (versió catalana)En aquest article Xavier Lasauca i Cisa revisa quin ús fan de les xarxes socials lesinstitucions que formen part del sistema català d’R+D, i quins beneficis proporcionaaquesta inversió. També analitza quines mètriques utilitza l’Administració catalanaper avaluar i mesurar quin impacte té, en aquest cas, la presència de l’Administracióen aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania.Aquest article es basa en anteriors articles publicats en aquest bloc [UK Web Focus]que han descrit l’ús de les xarxes socials en el sector de l’educació superior del
  2. 2. Regne Unit, com ara Social Analytics for Institutional Twitter Accounts Provided bythe 24 Russell Group Universities, Use of Facebook by RussellGroup Universities i Links to Social Media Sites on Russell Group UniversityHome Pages.El post ha estat publicat durant el període previ a la conferència anual Spot-OnLondon (SOLO12), que inclou sessions sobre Assessing social mediaimpact (#solo12impact), Altmetrics beyond the Numbers (#solo12alt) i Using Twitteras a Means of Effective Science Engagement (#solo12Twitter). L’article té com aobjectiu proporcionar una visió més àmplia sobre l’ús de les xarxes socials il’avaluació del seu impacte més enllà del Regne Unit.IntroduccióLa Direcció General de Recerca és la unitat de la Generalitat de Catalunya (governautònom de Catalunya) encarregada de promoure els centres de recerca científica itècnica, planificar la formació i el desenvolupament professional del personalinvestigador, fomentar la participació catalana en els programes de recerca estatals,europeus i internacionals i dissenyar actuacions en matèria de divulgació científica icomunicació de la ciència a Catalunya, entre d’altres funcions. Aquesta unitat,juntament amb la Direcció General d’Universitats, forma part de la Secretariad’Universitats i Recerca, la qual està adscrita al Departament d’Economia iConeixement, dirigit en aquest moment pel conseller Andreu Mas-Colell. Elparal·lelisme respecte el sistema polític britànic rau en el fet que la Direcció Generalde Recerca equival a l’àrea política de Ciència del Department of BusinessInnovation and Skills.Com a responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D,m’encarrego de la gestió de les aplicacions informàtiques sobre R+D de la DireccióGeneral de Recerca, de la coordinació tècnica del lloc web de recerca delDepartament d’Economia i Coneixement i d’un butlletí electrònic (RECERCAT).També m’encarrego, conjuntament amb el Gabinet de Comunicació de laSecretaria, de l’administració dels perfils de la Direcció General de Recerca a lesxarxes socials (Twitter, Facebook, Flickr…). A més, mantinc un bloc personal (“L’asequàntic”) on escric sobre innovació a l’Administració, l’ús de les xarxes socials enl’àmbit de les universitats i la recerca, la galàxia Open (Open Access, Open Science,Open Data, Open Courseware…) i la temàtica de les dones de ciència, entre d’altresqüestions.En aquest article ens centrarem en l’anàlisi de l’ús que fan de les xarxes socials lesunitats dels departaments del govern català (amb el cas específic de la Secretariad’Universitats i Recerca), els centres de recerca, les grans infraestructures de suporta la recerca i les xarxes de referencia de l’àmbit territorial de Catalunya. Agraeixo alprofessor Miquel Duran de la Universitat de Girona el seu suport pel que fa al’elaboració de les dades sobre nombre de seguidors de Twitter, Klout i Kred de lesentitats analitzades durant la segona setmana d’octubre d’enguany.El sistema català d’R+D a grans trets
  3. 3. El sistema públic català d’R+D està integrat fonamentalment per les universitats, elscentres de recerca, les grans infraestructures de suport a la recerca, les institucionshospitalàries, els parcs científics i tecnològics, les xarxes de referència i els grups derecerca.Els principals eixos de les polítiques en matèria científica aplicades els darrers anysa Catalunya són: d’una banda, l’atracció i retenció de talent, amb l’excel·lència i lainternacionalització com a referents (una bona mostra d’aquesta línia d’actuació és elprograma ICREA); i de l’altra, l’increment sostingut pel que fa al finançament de larecerca, amb el gruix de la despesa destinat a les estructures de recerca, tant alscentres de recerca com a les grans instal·lacions (com ara el sincrotró Alba o elsupercomputador Mare Nostrum).Una bona mostra de la salut del sistema català de ciència és el fet que, si tenim encompte que la població de Catalunya representa l’1,50% de la UE-27, el sistema haaconseguit captar el 2,20% dels fons del 7è programa marc de la Unió Europea i haobtingut el 3,40% dels ajuts del Consell Europeu de recerca. Una altra dada rellevantés que el 2,90% de publicacions científiques de la UE-27 procedeixen de Catalunya.Trobareu aquestes dades i més informació sobre el sistema català de recerca enl’article del secretari d’Universitats i Recerca del govern català, Antoni Castellà,publicat en el número 1 de la revista Global Scientia.El suport institucionalDes de la Secretaria d’Universitats i Recerca es gestionen tres comptes a les xarxessocials: el de la Direcció General de Recerca (@recercat), el de la Direcció Generald’Universitats (@universitatscat) i el de la Secretaria d’Universitats i Recerca(@coneixementcat).El compte de Twitter de la Direcció General de Recerca s’utilitza per fer difusió de lesconvocatòries de beques i ajuts a la recerca finançats per la unitat, així com de lespublicacions de la institució (per exemple, es difonen les notícies més destacadespublicades en el butlletí electrònic RECERCAT). També s’hi anuncien les novetatsdel web, les activitats de divulgació científica impulsades des de la unitat i des delportal Recerca en acció), així com actes, premis, beques, publicacions o d’altresinformacions dels agents vinculats al sistema. A banda d’aquesta informació deservei a la ciutadania, el compte de Twitter també serveix per difondre l’acció degovern (amb enllaços a les notes de premsa) i les declaracions dels responsablesinstitucionals durant actes o entrevistes.La gestió dels comptes institucionals de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aixícom de la resta de departaments del govern català, es basa en la Guia d’usos i estila les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, elaborada des de la DireccióGeneral d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD) del Departament de la Presidènciade la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació estableix unes pautes comunesper a la presència homogènia de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials ienumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius depresència en cadascuna, les recomanacions per a una presència adequada ireeixida i també els criteris d’estil comunicatiu més adequats per a cada eina.
  4. 4. Un dels capítols més importants de la guia està dedicat a les mètriques, uninstrument imprescindible per poder fer un seguiment de l’activitat que es duu aterme i avaluar i mesurar quin impacte té, en aquest cas, la presència del’Administració en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania. Elsindicadors relacionats amb aquestes mètriques es basen en els següents conceptesclau:• Conversa: mesura el grau de diàleg que la Generalitat de Catalunya manté amb laciutadania a les diferents xarxes socials.• Amplificació: recull la difusió que fan dels continguts de la Generalitat lespersones que formen part de la xarxa relacional.• Acció: indica si els continguts que es comparteixen a les xarxes motiven que lespersones actuïn.• Interaccions: mostra de manera global la relació entre un compte i la sevaaudiència.• Acceptació (applause): quantifica el grau de satisfacció.Per a cadascun d’aquests conceptes clau s’utilitzen els indicadors recollits a lestaules 1 i 2: Taula 1: Llista d’indicadors per a Twitter i Facebook
  5. 5. Taula 2: Llista d’indicadors per a Youtube, Flickr i SlidesharePer facilitar la interpretació de les mètriques, la DGACD elabora un informe trimestralque mostra de manera gràfica l’evolució d’aquests indicadors i el fa arribar a cadauna de les unitats responsables de comptes de xarxes socials corporatius. Aquestsinformes ajuden les unitats a valorar l’efectivitat de la seva activitat a les xarxessocials i a considerar si s’estan aconseguint els objectius definits prèviament. A més,la informació obtinguda pot servir com a base per fer previsions d’actuacions i aplanificar campanyes futures. Al capdavall, l’avaluació a l’Administració ha de servirper identificar les polítiques públiques que funcionen, conèixer-ne l’impacte i saberen quina mesura l’impacte és atribuïble a la intervenció de l’Administració pública. Lataula 3 mostra el nombre de seguidors a Twitter, Facebook i You Tube dels comptesinstitucionals de l’àmbit d’universitats i recerca del govern català, així com els índexsde reputació Klout i Kred: Taula 3: Comptes institucionals de la Secretaria d’Universitats i RecercaPel que fa a nombre de seguidors, els comptes de l’àmbit d’universitats a Twitter iFacebook lideren la classificació per davant dels de recerca, probablement a causadel fet que el seu públic objectiu és notablement superior. En tercera posició se situael compte de Twitter de l’àmbit de coneixement del Departament d’Economia iConeixement de la Generalitat de Catalunya, i tanca la llista el compte del portal dedivulgació científica Recerca en acció.
  6. 6. Els centres de recerca de Catalunya, un ús del web social cada cop mésintensiuPel que fa als centres de recerca de Catalunya, en primer lloc cal esmentar que laInstitució CERCA és el mitjà propi de l’Administració de la Generalitat de Catalunyaper al seguiment, suport i facilitació de l’activitat dels 47 centres de recerca delsistema CERCA, que són organismes independents amb personalitat jurídica pròpia,participats per la Generalitat de Catalunya (que els finança de manera estable através de contractes programa) i tenen per objecte principal la investigació científicad’excel·lència. S’hi aplica un model de gestió privada amb màxima flexibilitat sobre labase d’una programació pluriennal de l’activitat, plasmada en un pla estratègic i unasupervisió ex post que respecta l’autonomia de cada centre. Taula 4: Centres CERCAEl model té com a objectiu afavorir la coordinació entre els centres i la cooperacióestratègica; millorar el posicionament, la visibilitat i l’impacte de la recerca duta aterme i facilitar la interlocució amb els diferents agents públics i privats. Una mostrade l’eficiència del sistema la trobem en el fet que dels 60 ajuts Starting Grantadjudicats a Catalunya durant el període 2007-2012, 34 corresponen a investigadorsde centres CERCA (el 56%), mentre que en el cas dels ajuts Advanced Grant, elpercentatge s’eleva fins al 63% (19 sobre 30) per al període 2008-2011.
  7. 7. Dels 47 centres CERCA, 25 utilitzen les xarxes socials com a part de la sevaestratègia comunicativa, fonamentalment a través de Twitter. La taula 4 recull elsindicadors més rellevants de la seva presència a les xarxes socials:Tal com mostra aquesta taula pel que fa al nombre de seguidors a Twitter,encapçala la classificació el compte de la Fundació Josep Carreras, de la qual depènl’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, amb 2.344 seguidors. A unacerta distància, i per sobre dels 1.000 seguidorsd, trobem l’i2CAT (Internet iInnovació Digital a Catalunya), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya iel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.Respecte de la Fundació Josep Carreras, que també encapçala els rànquings aFacebook (amb més de 44.000 seguidors) i You Tube (amb 245 subscriptors), calassenyalar que la Fundació probablement genera un nombre molt destacatd’adhesions de caràcter emocional que potser no es dóna en la majoria de la restade centres.En el cas de Facebook, són presents 18 centres CERCA en aquesta xarxa. A bandade la primera posició esmentada abans, la segona posició és ocupada per l’InstitutCatalà de Paleontologia Miquel Crusafont, i la tercera per l’Institut Català dePaleoecologia Humana i Evolució Social, ambdós per damunt dels 1.000 seguidors.Quant a You Tube, ocupen les primeres posicions els canals de la Fundació JosepCarreras, el Centre de Regulació Genòmica i el Vall d’Hebron Institut de Recerca.Com podem observar, hi ha una gran diversitat d’àmbits de coneixement pel que fa ales primeres posicions de les diverses xarxes socials.Pel que fa als índexs de reputació, encapçalen la classificació de l’índex Kloutl’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut de Salut Global deBarcelona-CRESIB (Klout 52), i per sobre de 50 hi ha quatre centres: el Centre deRecerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el Centre de Regulació Genòmica,l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i l’Institut deRecerca Contra la Leucèmia Josep Carreras. Curiosament, si analitzem l’índex Kredno s’observen variacions substancials respecte els centres que ocupen les sisprimeres posicions del rànquing segons l’índex Klout, llevat de l’entrada en el Top-6de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que desplaça fins a lasetena posició l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol.A banda dels 47 centres CERCA, a Catalunya hi ha 21 centres del Consejo Superiorde Investigaciones Científicas, que són organismes públics de titularitat estatal.D’aquests centres destaquem l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA),amb 369 seguidors a Twitter, l’Institut de Ciència de Materials deBarcelona (ICMAB), amb 306 seguidors, i l’Institut de Robòtica i InformàticaIndustrial (IRII), amb 144 seguidors.Les grans infraestructures de suport a la recercaLes grans infraestructures de suport a la recerca es caracteritzen perquè requereixeninversions molt elevades per a la seva construcció i manteniment, amb l’objectiud’avançar en la ciència experimental de frontera. Catalunya compta fonamentalment
  8. 8. amb dues grans infraestructures: el Sincrotró Alba del Consorci CELLS i elSuperordinador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing Center–CentreNacional de Supercomputació.Les grans infraestructures de suport a la recerca en territori català sónmajoritàriament consorcis participats per la Generalitat de Catalunya i l’Estatespanyol, entre d’altres entitats que també hi participen, però de manera minoritària.A més de les dues grans infraestructures esmentades abans, hi ha fins a 10 altresgrans infraestructures de suport a la recerca catalanes. D’aquestes 12 estructures,només cinc són presents a les xarxes socials, tal com mostra la taula 5: Taula 5: Grans infraestructures de suport a la recercaEl Centre Nacional de Supercomputació ocupa el primer lloc en nombre de seguidorsa Twitter, mentre l’Observatori del Montsec lidera la classificació en la xarxaFacebook.Xarxes de referència d’R+D+ILes xarxes de referència d’R+D+I estan formades per un conjunt de grups provinentsde diferents institucions que porten a terme projectes de recerca i innovació i altresactivitats de manera col·laborativa. Aquest grups tenen uns objectius comuns i lesxarxes tenen la finalitat de potenciar el treball col·laboratiu, la interdisciplinarietat i lamultidisciplinarietat, i impulsar l’optimització de les infraestructures i els equipamentsd’R+D+I existents a Catalunya. De les vuit xarxes de referència, quatre són presentsa Twitter, tal com mostra la taula 6, liderada per la Xarxa de referència d’R+D+I enQuímica Teòrica i Computacional lidera la classificació: Taula 6: Xarxes de referènciaCom es mesura la reputació a la xarxa d’una institució de recerca?És el nombre de seguidors de Twitter un bon indicador per mesurar la presència a laxarxa d’una institució? Periòdicament analitzo en el meu bloc la presència de lesestructures de recerca catalanes a les xarxes socials sobre la base del nombre de
  9. 9. seguidors, però crec que potser no és un indicador prou complet, i he decidit introduirels indicadors Klout i Kred, en sintonia amb les anàlisis que fa el professor MiquelDuran, expert en analitzar les mètriques de les universitats dels territoris de parlacatalana, o Brian Kelly (UKOLN, Universitat de Bath), amb les seves detalladesanàlisis sobre la presència de les universitats britàniques del Russell Group (per béque aquest darrer incorpora indicadors com ara el Peerindex o el Twitalyzer). Tant elKlout com el Kred aporten informació complementària i útil per avaluar l’impacte realde la comunicació bidireccional.El Klout és un indicador que oscil·la entre 1 i 100 i mesura la influència d’un comptede Twitter sobre la seva xarxa social, sobre la base de dades com ara el nombre deseguidors, l’activitat i la capacitat d’interacció. A banda de la presència a Twitter,l’indicador també analitza la presència a Facebook, Google+ o Linkedin, entred’altres xarxes. Malgrat algunes crítiques a la seva opacitat, aquest indicador haesdevingut força popular i crec que és un bon complement.Un altre indicador interessant és Kred, que a diferència de Klout és més transparentperquè la manera de puntuar és pública. L’índex Kred, que només es basa enTwitter, mostra dos subíndexs: el primer mesura la influència d’un compte sobre elsusuaris que el segueixen en una escala de 0 a 1000, és a dir, com ara el nombre deretweets, respostes o nous seguidors generats; el segon subíndex, que va de 0 a 10,mesura l’activitat social o generositat del compte, és a dir, el nombre de piulades,retweets o respostes enviades des del propi compte .La importància de ser presents a les xarxes socialsA finals de maig vaig fer una presentació a la Universitat de Barcelona sobre Comdivulgar en el web 2.0. El taller tenia com a finalitat dotar d’eines i estratègies dedivulgació del coneixement científic a investigadors i altres agents vinculats alsistema d’R+D+I, per tal que poguessin difondre millor l’objecte de la seva recerca.Tot i que la meva intervenció es va centrar a destacar la importància de tenir un bloci un compte de Twitter per fer difusió de la recerca, vaig esmentar de maneraresumida altres instruments que podien contribuir-hi, com ara repositoris (Slideshare,Youtube, Flickr) o xarxes socials (Researchgate, Linkedin, Google+). En el torn deparaules es comentà que, si bé Facebook ha estat considerada una xarxa moltadequada per al registre personal, però no per al professional, actualment es detectauna tendència entre el jovent per emprar aquesta xarxa per fer difusió de la recerca.Per tant, caldrà tenir-ho en compte en futurs estudis.Les estructures de recerca de Catalunya que són presents a les xarxes socials sónpresents majoritàriament a Twitter i Facebook, per bé que amb estratègiescomunicatives un xic diferenciades. Els centres utilitzen aquestes xarxesfonamentalment per fer difusió de la seva recerca i, en alguns casos, difondre lesactivitats de divulgació que organitza el centre per acostar-la a la societat, fins i totcom a suport a la docència; a més, sovint s’utilitzen les xarxes per difondreinformació sobre vacants a la institució. Segons Raül Toran, comunicador científic del’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), generalment, els temes quemés reenviaments generen són els relacionats amb la recerca més puntera i lesofertes de feina de la institució.
  10. 10. Les xarxes socials dels centres de recerca són gestionades bàsicament des deldepartament de Comunicació de la institució, per bé que en la majoria de centresalguns investigadors utilitzen les xarxes socials ja sigui en l’àmbit personal(majoritari) o professional. Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació del’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) afirma que elsinvestigadors del centre són conscients del valor i la visibilitat que les xarxes socialsdonen a la recerca, perquè sovint els he de derivar preguntes que arriben al grup is’adonen que hi ha moviment, que s’interrelaciona… Per fer seguiment de l’impactede l’estratègia comunicativa del centre s’utilitzen eines com Hootsuite i Tweetdeck.Una bona mostra de l’impacte que té l’activitat de difusió de les xarxes socials perpart dels centres la trobem en l’increment de visites a les seves pàgines web, aixícom en l’augment de sol·licituds de feina interessant-se per una plaça vacant.Inevitablement aquesta activitat de comunicació es tradueix en un augment continuatdel nombre de seguidors tant a Twitter com a Facebook. Pel que fa a lespreferències dels lectors, és molt variable i depèn dels centres: en el cas del’IDIBELL hi ha més interacció via Twitter (missatges directes, mencions, RT…) quevia Facebook (M’agrada o comentari), mentre que en el cas de l’IPHES la situació ésla contrària.Pel que fa a la qüestió de la privacitat, existeix la consciència cada cop més gran queel coneixement ha de fluir; però amb precaució per no afectar la privacitat de tercers,respectant l’autoria i citant les fonts d’allò que es comunica.Quant a les xarxes socials obertes com ara Diaspora o identi.ca, cal dir que aCatalunya són molt poc conegudes. En canvi, es detecta un augment cada cop mésimportant dels investigadors catalans a la xarxa Researchgate.En resum, es pot afirmar que les estructures de recerca a Catalunya consoliden iincrementen la seva presència a les xarxes socials, especialment a Twitter iFacebook, que han passat a formar part de la seva estratègia comunicativa demanera cada cop més visible. Fer difusió de la recerca que duen a terme i acostar-laa la societat en són els principals objectius. A més, les unitats de comunicació estanincorporant progressivament eines de seguiment de mètriques destinades a avaluar imesurar quin impacte té l’activitat comunicativa, i quins beneficis aporta al públicdestinatari. I és una bona notícia que la recerca, sovint finançada amb diners públics,arribi a tota la societat.Altres articles de l’autor publicats al bloc L’ase quàntic i relacionats ambCiència 2.0:  S’acosta SpotOn London 2012!  Presència dels centres de recerca de Catalunya a les xarxes socials (baròmetre estiu 2012)  Blocs, twitter i recerca 2.0 a la UB  Rànquing d’universitats i estructures de recerca de Catalunya a les xarxes socials  Twitter es consolida en la recerca i la comunicació científiques  Com està incidint Twitter en els àmbits biotecnològic i biomèdic?  Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?

×