Curs 'Innovar x Internet!'. Part 4/4 Innovació i Gestió del coneixement

1.274 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.274
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
8
Acciones
Compartido
0
Descargas
14
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • En qualsevol cas es tracta de: En un primer estadi decidir ser present a Internet amb un lloc web per emmagatemar-hi informació (adreces i documents per al ciutadà). En un estadi intermedi es fa ús d’eines de comunicació d’Internet i de les TI per facilitar la comunicació amb l’usuari/ciutadà. Es tracta d’una interacció encara limitada : - s’hi inclouen eines de cerca - formularis del servidor ( host forms ) per descarregar - e-mails del personal - enllaços a altres webs relacionats En un últim gran estadi, els serveis que s’ofereixen en línia estan molt millorats : els continguts són més dinàmics, s’entra ja en competència amb la finestreta física i, en alguns casos, es cobren els serveis. - la web és un canal d’accés més (sistema d’accés multicanal) - l’usuari s’autogestiona formularis (a client i no host ) i altres aplicacions - serv.adm. típics (impostos, multes, permisos) ja migrats a aquesta fase - hi ha Adm. que regulen aquí les comandes i sol·licituds de material com si es tractés ja d’avançar- se a l’ e-procurement (abaratir preus per unió Adm.) - és l’objectiu de les Adm. a Internet i facilita la provisió de serv. shared (AOC) 4. En l’evolució d’aquest darrer estadi s’entra en el que Gartner en diu estadi transformatiu , en què l’Administració rumia com redissenyar el workflow (fluxos de treball, processos) a partir de l’èxit a Internet i en l’ús de les TI: - nous mètodes i serveis alternatius de relació Adm.-ciutadans-empreses - organització gov. totalment transparent per als ciutadans - participació directa del ciutadà ( e-referendums, e-vote ) - es poden fer tràmits de diferents Adm. físiques en un sol portal: pagar taxa escombraries, enregistrar una associació i renovar el doc. d’identita t. Un òrgan no ha de passar obligatòriament per les 3 (o 4) fases.
  • La conclusió és que es tracta d’impulsar polítiques públiques que no solament incentivin l’adopció indiscriminada de TIC, sinó que també promoguin que la seva gestió sigui més eficient. Les TIC ajuden molt i són decisives per a l’organització que les aplica bé, articulant les inversions que es facin amb l’estratègia de l’empresa . Però, les TIC no fan miracles. No constitueixen un avantatge comparatiu, ni tan sols representen un factor diferencial, ja que el mercat per adquirir-les és a l’abast de tothom; o sigui que tots estan en teoria en igualtat de condicions per explotar-ne les potencialitats . On rau la diferència? Les TIC ofereixen avantatge quan hi ha: - Definició estratègica. - Els ajustaments corresponents en l’organització. Etapes en la implementació de les TIC en una organització. Són tres blocs referits a eficiència interna, l’atenció als clients actuals i a la consecució de nous mercats i oportunitats de negoci : 1. EFICIÈNCIA . Millorar el processament de la informació i comunicació amb els proveïdors i clients, i ixí com l’operativa interna. Més i millor informació, més ràpidament i de manera més econòmica permet augmentar l’eficiència administrativa tant en els processos interns com en la gestió de les relacions amb clients i proveïdors. 2. ATENCIÓ MULTICANAL AL CLIENT-USUARI . Consolidació de la base de clients a través de les TIC. Es posen a disposició dels usuaris més canals de relació. L’organització llança nous productes o serveis que encaixen amb les necessitats dels seus diferents segments de clients. I, a més, les TIC permeten captar nous clients per garantir la continuïtat de l’organització. 3. INNOVACIÓ . L’ampliació de mercats per raó de la utilització de les TIC. El repte és atreure clients, d’una banda, des del web mateix o bé retenir-los amb els productes o serveis que satisfacin les seves necessitats. De l’altra, és usar la xarxa de relacions que pot mobilitzar l’organització, perquè així l’oferta arriba més personalitzada a l’usuari-client.
  • De vegades, però, l’ús de la tecnologia s’enfoca sols cap a l’estalvi i l’eficiència administrativa. Com és el cas de la notícia de la diapositiva: es tracta d’un servei innovat orientat a reduir costos en la prestació del servei. Per desgràcia, és la innovació que més se sol veure. Ja està bé, ja, però caldria que innovéssim en tots els sentits no tan sols amb l’òptica d’estalviar i reduir recursos. Pacients i metges es comuniquen per vídeo a Cornudella (Notícia a El Periódico 165.08.2007) L'Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa un servei precursor de videoconferència que enllaçarà els consultoris mèdics de Cornudella de Montsant, Poboleda i Ulldemolins (Priorat) i Prades (Baix Camp). Els quatre centres formen part de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Cornudella del Montsant, amb un total de 2.700 usuaris. El sistema evitarà desplaçaments innecessaris en una zona marcada per l'alt percentatge de població gran i per unes carreteres molt deficients. El pacient, si el metge està absent, podrà contactar amb ell, en un altre dels centres, a través de la infermera i la pantalla. ELS DIAGNÒSTICS "La videoconferència ofereix imatges de molt bona qualitat, que permeten al metge veure les proves i diagnosticar a distància", va explicar ahir Mònica Vila, directora de l'equip d'atenció primària de l'ABS. La nova fórmula és molt útil per tractar lesions dermatològiques, ferides, infeccions de boca i per interpretar anàlisis de sang, orina, saturació d'oxigen i electrocardiogrames.
  • Internet és un punt de trobada . L’accés a un web és com accedir a una biblioteca! Però, aquesta és només la part més estàtica d’Internet . El que és més interessant és veure que Internet és un organisme viu : que es mou, actua i té una cultura al seu voltant que la caracteritza. Són les eines de comunicació i cerca!
  • Where 2.0 / Geoweb / Web geospacial o web que integra dades geogràfiques Des del 209 de maig de 2007 Google Maps ofereix una nova capa de visualització, que permet veure 360º de fotos. John Hanke, de Google Earth, quan va presentar Google Street View, va mostrar com va escollir un terreny per a un pícnic al peu del pont Golden Gate. El zoom és tan potent que permet veure la taula millor situada. El gran canvi respecte 2006 és l’adopció de GeoRSS. El GeoRSS defineix els punts per la seva latitud i longitud i usa els fluxos RSS. Es tracta d’un llenguatge que deixa posar etiquetes geogràfiques a les dades; i permet, així, l’actualització de les microdades sense que calgui buscar-les. El futur més prometedor estarà en els progressos fets en matèria de representació en 3-D. A més de l’estructura dels edificis, tindrem accés a l’interior (amb tot el negoci que es generarà per a la simulació d’espais per a l’arquitectura, per als comerços, per a les empreses i l’Administració...). Un altre recurs: OpenStreetMap.org http://openstreetmap.org un wikimapa del món modificable per qualsevol persona. Avantatge/desavantatge: si hi ha tanta tecnologia de vigilància, els governs la faran servir i augmentarà el control sobre les persones (això és el que diu la Fundació Frontera Electrònica, que vetlla per als drets i llibertats de les persones davant la digitalització de la societat.
  • Google Sky . Presentat el 22 d’agost de 2007. Servei incorporat dins el nou Google Earth. L’usuari pot navegar a través de 100 milions d’estrelles individuals i 200 milions de galàxies, amb imatges d’alta resolució.
  • És un exemple que ha sortit recentment a la premsa...
  • Facebook és una plataforma on els programadors poden crear aplicacions que funcionen en aquest espai. Qualsevol pot participar i oferir els seus serveis als altres internautes , perquè els agreguin o no al seu perfil. És a dir, pretén esdevenir el sistema operatiu social del web. La proposta econòmica té això de meravellosa: els qui construeixin alguna cosa sobre Facebook es quedaran amb els diners que generi la publicitat o per les transaccions. No els costa res. És una proposta difícil de superar.
  • Wii amb el comandament sense cables Wiimote permet cuinar diverses receptes per mitjà de minijocs. Un cop efectuada amb total correcció s’aconseguirà la medalla d’or . Hi ha més de mil receptes de països de tot el món, entre les quals la paella, pop a la gallega o truita de patates... El Wiimote es transforma en qualsevol instrument que es pugui trobar en una cuina, com un ganivet, un saler o un mànec d’una paella. La senzillesa del comandament permet picar una verdura, deixatar un ou o remoure un guisat.
  • Tots treballem per a una mateixa xarxa global de coneixement on ens hem d’integrar o ens extingirem. És una mica exagerat, ja que aquí es tracta d’un canvi clau en el model de producció, igual com es va passar de: esclavitud – feudalisme – revolució industrial. Però, al capdavall, la wikieconomia ens obliga a col·laborar o a morir!
  • Actualment ens podem comunicar molt fàcilment i a molt baix cost. L’ús de les TIC i Internet s’ha popularitzat.
  • Estem canviant el mode de producció, igual com vam passar de: - L’esclavitud al feudalisme - i a la Revolució Industrial
  • Si som intel·ligents, preguntarem als nostres fills per on van les tendències a Internet, què s’hi cou. Són molt més hàbils que nosaltres en el nou mode de producció i s’hi saben anticipar. Els hem de preguntar per conèixer els múltiples tècniques per parlar gratuïtament per Internet o per fer servir simuladors de ruta en els viatges . Si no, ens tocarà pagar o usar recursos inadequats i ens en penedirem.
  • En la mesura que les xarxes de comunicació de continguts de tota índole es relacionen les unes amb les altres, es va constituint gradualment una ment col·lectiva mitjançant una xarxa formada per milers o milions de cervells. El resultat és que la creativitat individual entra en un procés col·lectiu i interactiu .
  • [...]
  • [...]
  • Els grans beneficis estan en el crowdsourcing (proveïdors col·lectius). Es tracta de confiar als col·lectius la creació de valor. Els grans models de negoci empresarial d’aquesta dècada són ja obra de grans col·lectius : My Space, YouTube, Linux, Wikipedia, Spike Source, Top Coder, Marketocrazy...
  • Els fenòmens ja existents de participació ciutadana i social gràcies a entorns web i a les TIC presagien una Administració que col·labori íntimament amb xarxes flexibles de ciutadans, empreses i organitzacions socials.
  • Són un grup de ciutadans actius en diversos fronts: http://loprometidoesdeuda.com http://asinosonlascosas.blogspot.com http://manifestometro.blogspot.com A partir de les recents eleccions municipals i autonòmiques. Es presenten com un web col·laboratiu estil wiki, en la qual els visitants poden incloure promeses electorals de qualsevol candidat perquè quedin registrades i així poder reprotxar-los si les incompleixen. És només el primer pas d’aquest interessant lloc web.
  • Espai wiki de participació ciutadana basat en els principis del web 2.0. Es tracta de generar, optimitzar i seleccionar propostes dirigides a solucionar problemes de la societat . I cobriria les tres fases del procés de decisió: presentació de propostes, debat i votació.
  • ¿Us imagineu les accions de normalització del català en el món digital que s’haurien pogut emprendre amb el pressupost de les campanyes de la Queta?
  • [...]
  • Un vídeo de búfalos contra leones arrasa en YouTube Una batalla entre búfalos, leones y cocodrilos lleva más de 9 millones de visitas 09-08-2007 CADENASER.COM Un videoaficionado ha grabado una espectacular confrontación de animales en la sabana africana, mientras hacía un safari turístico. La pieza se ha convertido en una de las más vistas de la historia de Youtube, con casi 9,5 millones de visitas, según recoge BBC Mundo. El vídeo se titula "Batalla en Kruger" porque está filmado en el Parque Nacional de Kruger y muestra la crudeza de la lucha por la supervivencia en el mundo animal. La historia comienza cuando un grupo de leones arrincona a una cría de búfalo y la ataca junto al agua. Hasta seis felinos hincan sus dientes en las carnes del búfalo, que débilmente es arrastrado al agua de un lago. La sorpresa viene cuando un cocodrilo se suma a la fiesta atacando a la presa de los leones. Entonces se produce uno de los momentos más tensos, cuando el reptil y los felinos tiran del búfalo para hacerse con el codiciado banquete. ¿Se salvará la cría de búfalo? En este primer 'round', los leones consiguen su objetivo. Pero cuando ya se disponían a disfrutar plácidamente de las mieles del triunfo, una manada de búfalos avanza lenta y sigilosamente para tratar de rescatar a su joven miembro. Entonces, uno de los más valientes ataca a uno de los leones que estaban en pleno almuerzo. Con la cornamenta por delante, empitona literalmente a uno de los depredadores. Poco a poco, otros búfalos se suman a la defensa de su pequeño compañero hasta que consiguen ahuyentar definitivamente a todos los leones. Aunque parezca increíble, la cría sale del lugar de la batalla por su propio pie. Ha sobrevivido al ataque de dos de los más poderosos depredadores de la sabana africana. Este vídeo, comentado efusivamente en inglés por los turistas que allí se encontraban, seguro que ha despertado la envidia de los realizadores de documentales animales, que habitualmente tienen que esperar meses para conseguir escenas de este tipo. La suerte del novato Dave Budzinski, el creador de este popular vídeo, ha declarado a ABC News que no es muy aficionado a utilizar la videocámara y que sólo la usa una vez al año. "Tuve la suerte de estar allí en el momento adecuado", apostilla. El guía del safari, Frank Watts, asegura que no había visto un espectáculo similar en su vida. Ahora con Youtube, los detalles más sórdidos de la vida salvaje no serán un coto exclusivo de las tardes de La 2.
  • Tothom utilitza aquests termes com a sinònims, però el disseny és la implementació de la creativitat i la innovació és l’aplicació de l’èxit de la creativitat (és el procés, que és molt més important!). Definició : La innovació és un procés de canvi continu per idear, dissenyar i organitzar serveis/productes a partir de les necessitats de l’usuari/client, que fa possible que l’organització sigui competitiva i pugui sobreviure com a tal. ¿Què passa en realitat? Hi sol haver: - La competència sol ser per la banda del cost i no de la inventiva. - La competència copia les nostres innovacions amb rapidesa. - Cal aprofitar la novetat abans de ser plagiada (dura un període curt, d’1 any aprox.). Cal ser a prop del nostre usuari/client, ja que té moltíssimes coses per triar i fer; la competència, a més, el bombardeja constantment perquè usi/consumeixi els seus serveis/productes.
  • Creativitat = produir alguna cosa nova Innovació = afegir valor a producte o serves (procés) mitjançant l’aplicació d’una creació. Creació mental + comunicació digital = creació social / innovació ¿Com s’innova a l’Administració? 1. Organitzant els processos cap a la innovació (eficients i, quan es pugui, diferents). 2. Amb l’aprenentatge - Formal  Formació i e-learning - Informal  Gestió del coneixement: intercanvi d’experiències, millors pràctiques, etc Nielsen, Jakob (2002), Intranet Usability: Design Guidelines from Studies with Intranet Users , Nielsen Norman Group Report. [Un resum d’aquest informe es pot consultar a “Intranet Usability: The Trillion-Dollar Question”, dins Alertbox , 11 de novembre de 2002, www.useit.com/alertbox/20021111.html]
  • Exemple eficiència intranet L’Administració disposa de 32,6 dies laborables (de 7,5 h/dia) més o 1,63 mesos (20 dies/mes) més. Exemple eficiència web. Formulari DGDEJ de comptes anuals Fundacions El primer any 150 fundacions van utilitzar aquest canal d’entrega, l’any 2005 ja han estat 300. L’estalvi que es calcula, sobre el 2005, ha estat de 10 dies laborables. Si, tal com està previst, es modifica la llei i es fa obligatori el seu ús, la previsió d’estalvi que s’ha calculat per les 1800 fundacions seria de 60 dies (3 mesos laborables).
  • C. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ La innovació sobre base tecnològica mai no ens millorarà, adecentarà o dissimularà un servei o producte sustentat sobre processos mal organitzats i ineficients. __________________ Informe del CEI (Centre d’Economia Industrial, format per la Cambra, Indústria i UAB), presentat el 6 de febrer de 2007: - Sols una tercera part de les empreses aprofiten totes les possibilitats de les TIC. - La meitat de les empreses reconeixen que caldria millorar els nivells d’ús de les TIC . - La infrautilització de les TIC es relaciona sovint amb el desconeixement dels empleats . - El desaprofitament dels RRHH (sols 1/3 d’empreses que els aprofita) és a causa de deficiències d’organització empresarial i a problemes d’actitud dels professionals . - Es detecta la falta d’incentius associats a la millora de productivitat dels professionals. I també la dificultat de mesurar-la .
  • IMG dels dos logos Govern Espanya – Govern alemany per mostrar plagi. Explicació que per innovar no es pot penalitzar la recreació dels continguts i dels serveis existents... Un éxito efímero el de Juan Repullés, el diseñador madrileño autor del nuevo logotipo que representará al Gobierno de España en todas sus comunicaciones. Apenas 24 horas después de conocerse que su idea había sido elegida por un nutrido jurado de notables del mundo del arte y la cultura, la evidencia muestra que su diseño es calcado del que representa al Ejecutivo alemán. Nadie respondía ayer al teléfono en la sede de Margen Multimedia, la empresa que Repullés cofundó y dirige en la capital del Estado. El Gobierno, en cambio, sí se avino a dar explicaciones. Desde la Secretaría de Estado de Comunicación, Fernando Moraleda, descartó reclamar al ganador los 12.000 euros que le fueron concedidos en julio como premio por su idea , pese a reconocer que las similitudes con el diseño alemán son innegables. Moraleda –que formó parte del jurado que premió a Repullés– explicó que este parecido no menoscaba el valor del logo del diseñador madrileño ni deja en entredicho al tribunal que lo premió, pese a no haber apreciado la similitud con el alemán antes de emitir el fallo. Es más, según su testimonio los miembros del jurado compararon el trabajo premiado –presentado en plica cerrada con pseudónimo– con la imagen corporativa de otras administraciones europeas, pero se les pasó por alto el impresionante parecido con la que representa al Gabinete de la canciller Angela Merkel. El Ministerio de la Presidencia –convocante del concurso– solo buscaba «una idea sobre la que desarrollar el futuro logotipo del Gobierno de España», explicó el secretario de Estado. Por eso optó por una convocatoria «abierta a todo el mundo». Será una próxima competición solo para profesionales del diseño –que se publicitará en septiembre– la que dará con el logo definitivo. Ese futuro diseño gráfico es el que aparecerá en los documentos oficiales digitales y en papel que publica el Ejecutivo. PROVEEDOR DE LA MONCLOA / El jurado premió el diseño de Repullés porque contenía «los tres elementos básicos que representan al Gobierno», según Moraleda. Y que son el escudo, los colores de la bandera española y la leyenda Gobierno de España . El diseñador madrileño ya había trabajado para el actual Ejecutivo. Es el autor de los portales de Internet de Presidencia ( www.lamoncloa.es ) y del Ministerio de la Presidencia ( www.mpr.es ). Además de varios miembros de distintos ministerios, formaban el jurado que premió el logo expertos de la talla de la directora de la Ciudadde la Cultura de Gijón, Rosina Gómez Baeza, el catedrático de arquitectura de la Politécnica de Madrid Manuel Blanco o la directora de ARCO, Lourdes Fernández.
  • 'Harry Potter y las reliquias de la muerte' se titula la traducción que un blogger ofrece en su bitácora saltándose los derechos de la editorial. A las 0.00 horas del pasado 21 de julio salía a la venta en todo el mundo Harry Potter and the deathly hallows. Un par de días antes, ya corrían por internet los llamados spoilers - revelaciones de su contenido con los secretos de la trama- e incluso versiones íntegras en inglés. Pero más sorprendente resulta que 24 horas antes del lanzamiento de la versión inglesa en librerías de todo el planeta ya corriera por la red una traducción al castellano de los nueve primeros capítulos del libro - aproximadamente, una cuarta parte del volumen, puesto que la novela de J. K. Rowling tiene 36 episodios-. Y el 25 de julio, apenas cuatro días después, estaba colgado en el blog el libro completo, epílogo incluido, para regocijo de internautas y fans, y espanto, se supone, de las sociedades gestoras de los derechos de autoría y propiedad intelectual y de los editores. Habla la editora: "No lo hacen con mala intención" La noticia de la versión bucanera en castellano de Deathly Harrows la conoció Salamandra por La Vanguardia,pero no alteró el ánimo de la editora, Sigrid Kraus, quien se tomó con deportividad la ansiedad de los internautas castellanohablantes por degustar el desenlace de J. K. Rowling. "No lo hacen con mala intención", explicaba ayer Kraus. No es la primera vez que le ocurre esto a Salamandra con la joya de su catálogo. El sexto libro, Harry Potter y el misterio del Príncipe,conoció una versión bastarda en internet antes de que la editorial completara la traducción. Kraus aclara: "Estas cosas las dejamos en manos del agente", que es quien se pone en contacto con el titular de la web donde se ofrece el libro - en este caso, en versiones html y pdf- para pedir su retirada. "La otra vez, era una chica desde Argentina, y cuando la avisaron de que tenía que retirarlo dijo que no sabía que eso no se podía hacer". Aunque legalmente cabrían, ni Salamandra ni los representantes de J. K. Rowling han emprendido acciones legales contra los traductores espontáneos, más allá de exigir la retirada de la versión. Después de todo, su acción, por más que sea ilegal, responde al entusiasmo por las aventuras del mago. "Les encanta, y no me extraña; me acabo de terminar el último y es extraordinario", dice Kraus. Juicio de parte, claro. Porque, si bien traducir privadamente una novela de cuyos derechos no se es titular no tiene nada de particular, difundir esa traducción supone una comunicación pública de ese contenido y es una violación flagrante, en este caso, de los derechos que, para la traducción al castellano, posee la Editorial Salamandra - que ayer, consultada por La Vanguardia, no se mostraba inquieta por la iniciativa, aunque pedirá que se retire de la web-. A diferencia de lo que ocurre con el intercambio de archivos de música o películas, aquí no cabe debate legal alguno sobre la colisión del servicio que se presta en la red y la propiedad intelectual de ese contenido. El caso es que Las reliquias de la muerte, colgado en el blog Spanish Hallows < http :// www.spanishhallows.blogspot.com / > pese a la velocidad con la que fue realizado- el producto de un programa de traducción automática, con sus cacofónicas paradojas y sus contrasentidos y absurdos idiomáticos, sino la labor de unos traductores con voluntad - los resultados no siempre están a la altura del propósito- de respetar los valores literarios del original y, todo hay que decirlo, algunos problemas con la gramática y la ortografía. Los miles - literalmente, miles- de mensajes que los ávidos y genuflexos prosélitos de J. K. Rowling han venido dejando en el foro de la bitácora desde el 20 de julio manifiestan un agradecimiento desmesurado, difícil de expresar con palabras a juzgar por la peculiar sintaxis de su redacción. Pero revelan otra certidumbre: lo trascendente de la inmediatez en los actuales mercados culturales, la impaciencia como potencia creadora. Muchos de los fans de la serie de Harry Potter confiesan lo insoportable que les resultaría tener que esperar a que Salamandra publique la versión española, prevista para el primer trimestre del 2008, sabiendo que los lectores anglófonos ya están devorando el desenlace. La inasible e insurrecta comunidad internauta, no obstante (y esto puede explicar la tranquilidad de los editores), no parece afectar lo más mínimo a las ventas. Este mismo fin de semana Scholastic daba a conocer que, al récord absoluto de haber vendido más de 8 millones de libros en menos de 24 horas, se ha sumado el registro del mercado estadounidense: 11,3 millones de ejemplares en diez días; a millón largo diario. La cosa convence: con todas las prevenciones que el caso requiere, en Spanish Hallows han hecho un sondeo entre los lectores de su traducción - el contador recoge 3,8 millones de visitas- y el 81% de los 8.500 votantes cree que ésta es la mejor novela de la serie. En Salamandra pueden estar tranquilos.
  • El problema és com resoldre la qüestió dels drets d’autor en el món digital. Sobretot perquè el Text refós de la propietat intel·lectual de 1996 posa en un mateix sac artistes i la resta de producció del coneixement (científic, tècnic, etc.). O sigui que el que produïm a l’Administració està subjecte, a efectes legals, als mateixos preceptes que un quadre, una cançó o una pel·lícula. Parts en conflicte: 1. Els creadors i les entitats de gestió (SGAE, DAMA...). 2. Empreses tecnològiques, operadores, fabricants i proveïdors de serveis. 3. Els consumidors. El model de negoci que ha sostingut la gestió de drets d’autor durant més d’un segle s’ha acabat amb Internet i la distribució digital de continguts. Què passa amb la circulació del coneixement? - Intercanvi d’arxius i sensibilització del consumidor. - Diversitat cultural contra la globalització homogènia. - Gestió dels drets o com garantir que tots els implicats en la cadena obtinguin beneficis de la distribució digital. _________________________ EXPLICACIÓ ENTREVISTA AMB LAWRENCE LESSIG: En el món digital, cas ús individual de tota obra crea una còpia. Això vol dir que has de tenir una llicència per a cada ús, encara que siguis un nen que usa imatges de Disney per a un treball d’escola. El que han aconseguit les TIC i Internet és que de nou una pila de gent pugui participar en la creació cultural i de coneixement. Les llicències CC intenten que la majoria de gent pugui ser creativa i a la vegada es protegeixen els necessaris incentius comercials de la indústria i de l’autor . Ja que permeten la còpia d’una obra en les condicions que decideixi l’autor . Hi ha unes 42 milions d’obres protegides per CC: les cançons de Gilberto Gil o David Byrne, les fotos a Flickr.com, els assajos del MIT i els articles del diari ’20 Minutos’.
  • La Wikiversidad crece en usuarios y aspira a ser tan popular como Wikipedia - Efe - San Francisco- Wikiversity, el proyecto educativo de Wikipedia, es una universidad virtual y gratuita en la que no hace falta tener un doctorado para impartir clases y que, según sus organizadores, pronto será tan popular como la conocida enciclopedia online. Wikiversity -o Wikiversidad, su nombre en español- ha superado recientemente los 12.000 «estudiantes» o usuarios registrados y ya cuenta con más de 4.500 proyectos de aprendizaje, pero los propios organizadores reconocen que es prácticamente imposible conocer las cifras exactas.  «No hay recursos para dar datos de usuarios porque cambian cada minuto», dijo Sandra Ordoñez, portavoz de la fundación Wikimedia, la ONG que está detrás de Wikipedia. «Como otros proyectos wiki, la Wikiversidad trabaja sobre la base de que, cuanta más gente contribuya, mejor funciona.» «De momento no es tan popular como Wikipedia, pero llegará a serlo», añadió.   Aquí cualquier persona con acceso a internet puede crear contenidos didácticos como exámenes o foros de discusión y corregir artículos ya existentes, al igual que ocurre en Wikipedia. El aumento de participantes evitará además que los proyectos educativos queden sin finalizar si algún profesor o editor abandona, uno de los principales problemas que enfrenta esta universidad virtual. «Siempre hay muchas personas colaborando en el mismo proyecto así que, si alguien lo deja, otro retoma el curso», explicó Ordoñez. Entre los más demandados están los cursos de Humanidades, pero la tecnología «también atrae a mucha gente».   En español, Wikiversity cuenta con una facultad de Ciencias Sociales, Arte y Humanidades, Ciencias de la Salud, Ingeniería y Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Uno de los principales editores de contenidos de Biología es John William Schmidt, un biólogo estadounidense que se define como fanático de la tecnología y que ha colaborado con Wikiversity desde sus comienzos. «En el último año he dedicado un montón de tiempo a Wikiversity...¡quizá miles de horas!», confesó Schmidt. «La mayoría de las páginas que he creado tratan sobre Microbiología, pero también he publicado muchos proyectos educativos tecnológicos.» «Empecé a hacer propuestas para Wikiversity en 2005» explicó Schmidt, cuya motivación era la de «crear un entorno virtual sin las limitaciones de Wikipedia y otros proyectos del grupo como Wikibooks», una colección virtual de libros de texto y contenido libre.   En Wikiversity no sólo hay material didáctico tradicional como libros o artículos, sino que también hay actividades para enseñar a la gente cómo aprender, explicó Schmidt. Por ejemplo, un curso instruye sobre cómo programar videojuegos, mientras que otro explica detalladamente cómo limpiar un retrete de la manera más eficiente (en ocho pasos y con extensa bibliografía). En la versión en inglés de Wikiversity, algunos de los cursos más populares son los de cinematografía, utilizados por muchos estudiantes para preparar el acceso a las competitivas escuelas de cine estadounidenses.   Algunas universidades no virtuales de EEUU también están experimentando con la oferta de cursos gratuitos online, pero sin la libertad que ofrece Wikiversity. El Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT), por ejemplo, imparte unos 1.000 cursos gratuitos en internet, pero los usuarios no pueden modificar los contenidos y los derechos de autor son mucho más estrictos que en la Wikiversidad. El MIT no concede una titulación a los estudiantes de sus cursos gratuitos en internet, algo que tampoco hace Wikiversity. «Hay gente que está proponiendo que concedamos algún tipo de título», dijo Ordoñez. «De momento no vamos a hacerlo pero en el futuro...¡quién sabe!».
  • Bastir i reforçar positivament estratègies que facin vèncer la por al xoc entre el coneixement nou i el saber i l’experiència que tenen . Entre d’altres, la gestió del coneixement és un bon camí perquè ajudi les persones a aprendre nous coneixements, a compartir-los i a facilitar que aportin el talent que fa l’organització competitiva i innovadora. La gestió del coneixement Com organitzar una comunitat a e-Catalunya? 1. Identificar la comunitat, definint els objectius pels quals es constitueix. 2. Concretar el tema per treballar: ha d’interessar a la direcció de l’empresa/organització. També es pot agafar un altre tema d’interès del personal de la base de la comunitat. 3. Formar el personal de la CP: els líders (e-moderadors) i els altres components, amb tècniques de dinamització i coneixements bàsics d’eines d’interacció d’Internet (BLENDED). 4. Produir coneixement intern i extern (comptar amb experts externs, si cal). 5. Finalitzar amb Jornada presencial per avaluar la producció del coneixement i el funcionament.
  • Creuar les eines d’Internet : - Formulari digital. Interfície bàsica de relació (participació, sol·licitud d’informació...) de l’usuari. En principi, posar en línia un procés que abans era presencial és innovar. - Eines de comunicació, cerca i accessibilitat. Amb recursos de publicitat i màrqueting relacional (màrqueting viral, enllaços patrocinats, programa d’afiliats...), podrem fer que l’usuari-client accepti el servei innovat (condició imprescindible per a la innovació). I amb les funcionalitats dels serveis en línia : - En la gestió : disminució del temps, estalvi de desplaçaments, treball en xarxa, supressió de les parts que no generen valor. - En la prestació: comercialització, simulació, accessibilitat, compartició de coneixement, explotació de recursos multimèdia, promoció d’activitats, etc. com hem dit abans, en la globalització del mercat, la competència pot copiar fàcilment les parts funcional i tecnològica del servei o del producte. Per això, la innovació també ha d’afectar el branding . El servei nou ha de ser revestit i complementat amb un vincle emocional amb l’usuari. La solució, doncs, se centra a aconseguir captar l’atenció de l’usuari cap al nostre nou servei: generar innovacions en equip que siguin transcendents per a l’usuari: 1. Identificar oportunitats d’innovació a partir de l’observació dels comportaments de l’usuari. 2. Transformar l’oportunitat en idea. Aplicació del mètode que proposem. Hi ha tècniques que ens poden ajudar en la generació d’idees: braimstorming , les de Robert Epstein... 3. Experimentar-ho. Totes les innovacions han de passar un sistema de prova i error. 4. Implicació directiva imprescindible. Arriscar-s’hi i aportar-hi recursos financers i humans. A més de les tècniques esmentades, n’hi ha d’altres. En totes cal avaluar les idees sorgides (p.ex. TNG...): Ventall de conceptes: establir direccions, conceptes i idees (ex. afrontar l’escassetat de l’aigua) Moviment: fugir dels supòsits i dels conceptes interioritzats qüestionant-ho tot. Per exemple, a partir de la premissa “les rodes dels cotxes són quadrades”, es va inventar la suspensió total. Qüestionament creatiu / Hipòtesi / Provocació / Relacions forçades / Llista d’atributs / Anàlisi morfològica / etc.
  • Generalitat de Catalunya www.gencat.cat . Pels projectes: xarxa de telecentres, Lafarga.org i e-Catalunya. També CIDEM... Ajuntament de Barcelona www.bcn.es > Premis eCitizenship for All 2004 pels serveis ‘La carpeta del ciutadà (premi Reengineering ) i ‘Espai de noves ocupacions Porta 22’ (premi eLearning & eInclusion ). Ajuntament de Girona. Per l’Ajuntament Virtual www.ajuntament.gi /web . > Figura entre les 5 millors webs municipals de l’Estat (enquesta Ciberp@ís). > Facilitar la participació del ciutadà (canvi en els processos interns). Ajuntament de Manresa. Per l’alfabetització digital d’adults www.ajmanresa.org /si > Crear e-ciutadans que accedissin als serveis en línia de l’Ajuntament. > Aprofitar recursos perquè mestresses de casa s’alfabetitzin en Internet i les TI.
  • […]
  • Curs 'Innovar x Internet!'. Part 4/4 Innovació i Gestió del coneixement

    1. 1. 3. Innovació Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons. Es permet còpia, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i la font ( Jordi Graells i Costa. Curs ‘Innovem l’Administració amb Internet!’ ), no se’n faci un ús comercial i no es transformi en obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http :// creativecommons.org / licenses / by-nc-nd /2.5/es/ legalcode.ca . Xavier Lasauca i Jordi Graells Curs ‘Innovar x Internet’ CEJFE Barcelona, 18 i 25 d’octubre de 2007 Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0
    2. 2. <ul><li>1. Informació . L’Administració decideix ser present a Internet amb un lloc web per emmagatzemar-hi informació (adreces i documents per al ciutadà). Formularis per imprimir i prou. </li></ul><ul><li>2. Comunicació o interacció . Estadi intermedi. Hi ha interacció encara limitada amb l’usuari (eines de cerca, adreces de c/e per al personal, enllaços a altres webs...). Els formularis es descarreguen del servidor i, a tot estirar, sols els podem tramitar com a elements adjunt d’un c/e. </li></ul><ul><li>3. Transacció . És l’objectiu de les administracions a Internet: </li></ul><ul><li>Serveis en línia molt millorats (serveis administratius típics com: impostos, multes, permisos). </li></ul><ul><li>Els continguts són dinàmics i es cobren alguns serveis. </li></ul><ul><li>La web és un canal més que entra en competència amb la finestreta física. </li></ul><ul><li>L’Administració ja participa de mercats web ( marketplaces ). </li></ul><ul><li>L’usuari ja s’autogestiona els formularis i els tramet en línia perquè interaccionin sobre el servidor. </li></ul><ul><li>4. Transformació . A partir de l’èxit a Internet i en l’ús de les tecnologies de la informació, l’Administració rumia com redissenyar els seus processos. </li></ul><ul><li>Nous mètodes i serveis alternatius de relació Administració-ciutadans-empreses. </li></ul><ul><li>Organització de l’Administració totalment transparent per als ciutadans. </li></ul><ul><li>Participació directa del ciutadà ( e-referendums , e-vote ). </li></ul><ul><li>Fer tràmits de diferents administracions físiques en un sol portal: pagar taxa escombraries, enregistrar una associació i renovar el document d’identitat. </li></ul>Dins les etapes de digitalització de l’Administració... Innovació
    3. 3. Tecnologies de la informació i Internet Noves relacions Nou temps Nou coneixement Nova gestió i organització Nou valor We are live and trying to figure it out . © lhirlimann's photos . CC BY-SA 2.0 ... què aporten les TIC i Internet? Innovació
    4. 4. TIC i Internet = reducció costos De vegades, però, l’ús de la tecnologia per innovar s’enfoca sols cap a l’estalvi i l’eficiència administrativa. Pacients i metges es comuniquen per vídeo a Cornudella (Notícia a El Periódico 165.08.2007) L'Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa un servei precursor de videoconferència que enllaçarà els consultoris mèdics de Cornudella de Montsant, Poboleda i Ulldemolins (Priorat) i Prades (Baix Camp). Els quatre centres formen part de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Cornudella del Montsant, amb un total de 2.700 usuaris. El sistema evitarà desplaçaments innecessaris en una zona marcada per l'alt percentatge de població gran i per unes carreteres molt deficients. El pacient, si el metge està absent, podrà contactar amb ell, en un altre dels centres, a través de la infermera i la pantalla. ELS DIAGNÒSTICS &quot;La videoconferència ofereix imatges de molt bona qualitat, que permeten al metge veure les proves i diagnosticar a distància&quot;, va explicar ahir Mònica Vila, directora de l'equip d'atenció primària de l'ABS. La nova fórmula és molt útil per tractar lesions dermatològiques, ferides, infeccions de boca i per interpretar anàlisis de sang, orina, saturació d'oxigen i electrocardiogrames. Innovació
    5. 5. A més, passa que sovint els webs són sols això... www.mityc.es/es-ES/Servicios/GabinetePrensa/NotasPrensa/bcn2007 Innovació
    6. 6. Però Internet no és una prestatgeria... Biblioteca CEJFE © Departament de Justícia. CEJFE CC BY Innovació
    7. 7. Google Street View : L’aplicació de Google relacionada amb la localització sobre mapes. Passeig virtual pels carrers reals de les ciutats, amb tota mena d’elements i serveis (de moment EUA). S’hi fa negoci amb el coneixement... http://maps.google.com/help/maps/streetview/index.html Innovació
    8. 8. Google Sky: la nova versió de Google Earth incorpora Google Sky, que permet explorar el cosmos des de la superfície terrestre. ... amb informació fins no fa gaire a l’abast d’uns pocs http://earth.google.com/sky/index.html http://earth.google.com/sky/index.html www.youtube.com/watch?v=airAUJniLiM Innovació
    9. 9. Google Maps aplicat al transport públic de BCN. http://maps.google.es ... creuant tota mena de dades Innovació
    10. 10. Després de 2 anys acumulant experiència donant la volta al món, Sandra Canudas crea a Barcelona una consultoria de viatges especialitzada en assessorar les persones que volen viatjar. ... amb l’expertesa en viatges com a valor www.consultoriaviajes.com Innovació
    11. 11. Psicologia en línia . La psicòloga María Ángeles Morán atén tot el dia les persones que necessiten suport psicològic. ... amb l’atenció psicològica 24 h x 365 dies www.psicologiaintegral.es Innovació
    12. 12. Facebook pretén esdevenir com el sistema operatiu de les xarxes socials a Internet. Alguns el consideren ja el nou Google . ... amb l’aplicació amb més futur: Facebook www.facebook.es Innovació
    13. 13. Wii: amb aquesta consola de joc es cuinen múltiples receptes. ... o cuinant amb la consola de joc Wii www.cookingmamacookoff.com Innovació
    14. 14. Noves eines i recursos: RSS feeds Marcadors socials Blocs + Fblocs + vblocs Podcast , artcast , TV a la carta Social media Programari de xarxa social Comunitats en línia Eines de treball col·laboratiu Mapes mashup Ofimàtica en línia (Google Docs) Filtres socials de notícies Tag cloud Del Web 1.0 al Web 2.0 Web 1.0 vs Web 2.0 © Popoever . CC BY-NC-ND 2.0 Innovació
    15. 15. L’evolució humana fa un salt amb les aplicacions web 2.0. Coneixement: darrer estadi de l’evolució humana? Sapiens evolution © Denisparis . CC BY 2.0 The User Internet evolution © Dan . CC BY 2.0 Innovació
    16. 16. En fi, col·laborar o desaparèixer! Martí i Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0 2 idees!  „ 1 idea     ”  1 idea
    17. 17. Economia del coneixement : el mode de producció es basa en la intel·ligència col·lectiva. La wikieconomia Finals crowd © Waffler . CC BY 2.0 Innovació
    18. 18. La wikieconomia és el canvi cap al mode de producció cooperatiu Martí i Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0 Dscbrir + co7es x n@nos, :) Són els qui més en poden saber de generar negoci x Internet! La creació de valor en la producció de béns o en la provisió de serveis, la fan els col·lectius. Les grans creacions del 2000 són col·lectives. De gran voldré sortir a la Wikipèdia o protagonitzar un vídeo a YouTube. Col·laborar o desaparèixer!
    19. 19. En aquest procés, la creativitat individual es va constituint en ment col·lectiva perquè les xarxes de continguts de tota mena (i BD i altres creacions humanes) es relacionen entre si . Exemples: - Xarxes cooperatives de programació del software lliure. - Creació d’imatges i de música a partir de recombinació més aportació pròpia. - Enciclopèdies col·laboratives (Wikipedia, Citizendium i altres wikis). - Projectes de simulació virtual del món real ( Second Life ). - TV. Model YouTube (documentals BBC) o Joost ( peer to peer entre usuaris). - L’intercanvi d’experiències pels blocs com a eina ideal que apropa les organitzacions als usuaris i clients i també als seus empleats. - La col·laboració científica en els projectes que es treballen en línia. Exemples d’intel·ligència col·lectiva Innovació
    20. 20. Second Life: evolució cap a espai públic o un web de 3-D? www.secondlife.com www.gencat.cat/preinscripcio Laia és el robot verbal (verbot) de la Generalitat de Catalunya (DGAC) Innovació
    21. 21. Posar coneixement de l’Adm. a repositoris públics Internet... www.youtube.com/departamentjusticia www.slideshare.net/stsiweb Innovació
    22. 22. ... per impulsar: la wiki Administració ! www.google.com/calendar/embed?src=departamentjusticia%40gmail.com www.flickr.com/departamentjusticia http://calendar.google.com Innovació
    23. 23. I com és el ciutadà? Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0 <ul><li>Sóc una ciutadana prosumidora . Em vull comunicar per eines web (blocs, wikis...), en un nou model de comunicació en xarxa on pugui contactar amb els empleats de l’Administració més fàcilment quan ho necessiti. El bloc, per exemple, és una eina que apropa les organitzacions amb els seu clients-usuaris i també els seus empleats entre si. </li></ul><ul><li>2. «Vull saber...» Sóc una ciutadana amb dret suprem a la informació . </li></ul>Innovació
    24. 24. Eines web 2.0 : Les seves potencialitats les han convertit en elements de gran importància per generar vies de comunicació alternatives a la societat. La ciutadania i els altres agents comencen a generar idees que aniran superant la capacitat de resposta de l’Administració. Un ciutadà que participa activament... http://loprometidoesdeuda.com http://asinosonlascosas.blogspot.com http://manifestometro.blogspot.com Innovació
    25. 25. Pàgina wiki en què el visitant pot incloure promeses electorals per denunciar-ne possibles incompliments. ... amb el wiki ‘ loprometidoesdeuda.com’ http://loprometidoesdeuda.com Innovació
    26. 26. Espai wiki de participació ciutadana basat en els principis del web 2.0. ... amb el Propuestómetro http://propuestometro.wikispaces.com Innovació
    27. 27. El català és la llengua 88ª del món en parlants, però se situa al lloc 23è a Internet . Fets relacionats: - Des del 16.09.2005 quan la ICANN va aprovar el domini .cat , hi ha 25.000 dominis i 4 milions de documents en català (comunitat molt dinàmica a la Xarxa). - És el primer i únic domini lingüístic a Internet. - Hi ha fenòmens, també en l’ordre polític, que no serien explicables sense Internet, com ara el Reagrupament.cat (J.Carretero) i Ciutadans-Ciudadanos. Aquestes dades aporten pistes perquè les organitzacions que tenen responsabilitats en aquests àmbits puguin plantejar-se d’adoptar estratègies imaginatives. ... en la catosfera , comunitat innovadora i dinàmica Innovació
    28. 28. Som ciutadans que ens hem convertit en consumidors de productes i que ara volem preciclar (el millor residu és el que no es genera). Cal actuar com a consumidors a favor del medi ambient i lluitant contra el canvi climàtic. És la millor aportació que podem fer al món global. La globalització no ha de ser una voràgine de creixement on no respectem. Necessitem el medi ambient per interaccionar i poder continuar forjant el nostre intel·lecte a partir de mantenir-hi una relació coherent i respectuosa. ... amb les accions que malden per un món més sostenible Innovació
    29. 29. www.youtube.com/watch?v=mTy2zHUmKJE ... amb vídeos denúncia www.youtube.com/watch?v=e0khtNdmsB0 www.youtube.com/watch?v=Y9j0_NivFj4 Innovació
    30. 30. ... amb vídeos a YouTube que ja guien les eleccions www.youtube.com/watch?v=HGxTk6XEWf0 www.youtube.com/hillaryclinton Innovació
    31. 31. www.youtube.com/watch?v=1k08yxu57NA ... o que obren les portes de l’èxit a ciutadans anònims El jove venedor de telèfons mòbils esdevé estrella d’òpera a TouTube Innovació
    32. 32. www.youtube.com/watch?v=ICXafXqorqc&mode=related&search = ... com el del cantant menorquí Miquel Mariano, amb “Verigut” Amb “Verigut”, 100.000 entrades a YouTube en 4 mesos. O com assolir l’èxit al marge dels canals clàssics de promoció musical. S’ha convertit en la cançó de l’estiu! Innovació
    33. 33. ... o que mostren materials més interessants que els ‘oficials’ www.youtube.com/watch?v=82FCLGH-AB8 Innovació
    34. 34. Diferència creativitat-disseny-innovació ¿Què es la innovació? Procés de canvi continu per idear, dissenyar i organitzar serveis/productes sobre suport tecnològic, a partir de les necessitats de l’usuari/client. Què és innovar? Innovació
    35. 35. Fases 1. Identificar necessitats de l’usuari/client. 2. Determinar el coneixement que actuarà com a valor competitiu . 3. Comprovar si tenim tecnologia per satisfer-les . 4. Detectar els canvis que requereix l’organització . 5. Dissenyar el servei o el producte (donar-li forma). Fases de la innovació Innovació
    36. 36. Com s’innova? Internet i TIC x diferència x acceptació usuari = Innovar Innovació <ul><li>= </li></ul>Internet i TIC <ul><li>x </li></ul>IDEA! <ul><li>x </li></ul>Finals crowd © Waffler . CC BY 2.0 Producte o servei ben organitzat
    37. 37. <ul><li>Digitalitzar un tràmit que abans era presencial (empadronament, hora visita metge, compra en línia, etc.). </li></ul><ul><li>Comunicar-nos ubiquament [o simultàniament] des de qualsevol part. </li></ul><ul><li>Fomentar l’accessibilitat per a tothom (superar minusvalideses, fer-la més atractiva amb recursos multimèdia...). </li></ul><ul><li>Disposar de la informació abans per poder decidir millor i amb llibertat. </li></ul><ul><li>Simular una acció o possibilitat d’experimentar abans d’executar-la. </li></ul><ul><li>Automatitzar els processos que ho requereixin (per ser de poc valor, per informació repetitiva, traduccions, etc.). </li></ul><ul><li>Compartir , amb els altres, el que sabem i bones [i males] pràctiques. </li></ul><ul><li>Facilitar el manteniment, la renovació i la posada en circulació de la informació (eines Web 2.0: blocs, wikis…). </li></ul>Noves funcionalitats d’Internet que permeten innovar Coneixement
    38. 38. Innovació d’un servei per a usuaris externs... http://bloggersdesdeprision.blogspot.com Innovació
    39. 39. ... i per a usuaris interns En el cas del directori de persones i de telèfons de la intranet del Departament de Justícia: a) Nombre de consultes al directori telefònic (p.ex. abril 2007): 38.207 b) Guany estimat (en segons) respecte a la consulta en paper: 25 segons Guany total: a x b = 955.175 segons (265,32 h) És a dir, es guanyen 35,4 dies laborables. http://justicia.intranet Innovació
    40. 40. Innovar és fer coses noves, que fidelitzin el client/usuari, però també és ser més productius La productivitat a l’organització es basa en tres elements: A. Equipament i tecnologia B. Capital humà C. Organització i gestió Aquest darrer element, l’organitzatiu, és fonamental. La innovació a l’organització s’ha de fer sobre uns serveis o productes amb uns processos que estiguin degudament organitzats , amb una gestió adequada. Productivitat i eficiència Johann Dréo ( User:Nojhan ) ( Wikimedia Commons ). Creative Commons Attribution ShareAlike license versions 2.5 , 2.0 , and 1.0 Innovació
    41. 41. Com hem vist, és clau treballar el coneixement col·lectiu, el de l’organització... Innovació
    42. 42. Amb un cervell més actiu Good-looking © Tifotter . CC BY 2.0 Stress Toy Brain © Kuroda . CC BY 2.0 Innovació
    43. 43. Lluita entre: On la propietat intel·lectual actual es fa impracticable... 30173-ni_web © MarkHaertl . CC BY-NC-SA 2.0 - Creativitat - Creativitat cultural i de coneixement lliure <ul><li>Poder atrofiat de la burocràcia </li></ul><ul><li>- Grans empreses tradicionals i entitats gestores de drets d’autors </li></ul>Innovació
    44. 44. ... Fins i tot els que han de donar exemple hi ensopeguen! Innovació
    45. 45. ... I es persegueixen infraccions a la propietat intel·lectual! http://spanishhallows.blogspot.com Innovació
    46. 46. Tipus de llicències Creative Commons N’hi ha de 6 tipus : http://cat.creativecommons.org/llicencia Com el sistema de llicències Creative Commons. Cal nova gestió de drets d’autor Innovació
    47. 47. Proposta a les sessions de juny de 2006 i 26 d’abril de 2007 Consell Editorial « perquè, en els casos de publicacions de què sigui autora, la Generalitat registri les seves publicacions en Creative Commons (sistema de llicències de gestió de drets d’autor) per cedir els drets d’explotació de les obres que consideri adequats a la ciutadania. »L’objectiu de la proposta és que la Generalitat reverteixi en la ciutadania –persones i organitzacions– el coneixement contingut en les seves publicacions i facilitar així la innovació (requisit essencial en el nou marc social i econòmic).» Cd-rom . © Anton Peck . CC BY-NC-ND 2.0 Obrint el coneixement... Edició de les publicacions de l’Adminsitració pública amb llicències Creative Commons: - Departament de Justícia - Escola d’Administració Pública - Departament de Cultura - Etc. © Departament de Justícia. CC BY Innovació
    48. 48. Les sessions web , organitzades per Difusió i el CEJFE, són actuacions de sensibilització per facilitar el canvi cap a una organització que comunica i dialoga amb el ciutadà i que gestiona el coneixement que produeix . 10a sessió Albert Armengol (eConozco). 9.10.2007 9a sessió Mario Pérez-Montoro (UB). 5.06.2007 8a sessió David Boronat (Multiplica.com). 27.03.2007 7a sessió Javier Martínez Aldanondo (Catenaria SL). 21.03.2007 6a sessió Roc Fages (Goldmundus.com) 30.01.2007 5a sessió Ignasi Labastida (Creative Commons). 19.10.2006 4a sessió Antoni Farrés (Farrés Associats SL). 13.06.2006 3a sessió Sergio Vasquez (expert gestió coneixement). 16.02.2006 2a sessió Marta Continente (DGAC). 24.11.2005 1a sessió Alfons Cornella (Infonomia.com). 14.04.2005 ... i involucrant i fent participar els professionals © Departament de Justícia. CC BY Innovació
    49. 49. 4. Gestió del coneixement Xavier Lasauca i Jordi Graells Curs ‘Innovar x Internet’. Administració local Escola d’Administració Pública de Catalunya Barcelona, octubre de 2007 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons. Es permet còpia, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i la font ( Jordi Graells i Costa. Curs ‘Innovem l’Administració amb Internet!’ ), no se’n faci un ús comercial i no es transformi en obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http :// creativecommons.org / licenses / by-nc-nd /2.5/es/ legalcode.ca . Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0
    50. 50. Però, si les persones som els qui tenim el talent necessari per innovar i fer capdavantera l’organització... Coneixement
    51. 51. ... com podem programar activitats que facin més competitius els empleats? Coneixement
    52. 52. La resposta la trobem a la gestió del coneixement. Coneixement
    53. 53. <ul><li>Raons: </li></ul><ul><li>- Les persones són la principal variable de les organitzacions en l’economia del coneixement . </li></ul><ul><li>Invertir en eines col·laboratives que propiciïn l’aprenentatge i el coneixement (desenvolupar els hàbits d’innovar, emprendre i col·laborar ). </li></ul><ul><li>- Les organitzacions necessiten doncs aprendre i fomentar el coneixement com a principal font de valor competitiu . </li></ul><ul><li>- L’organització ha de programar formació per fer més competitius els empleats i mesurar-la segons els efectes que causi sobre el negoci. La gestió del coneixement hi pot ajudar en gran manera. </li></ul>¿Per què cal gestionar el coneixement? Alba is reading . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0 Coneixement
    54. 54. Les TIC i Internet poden col·laborar a donar satisfacció a les nostres necessitats de coneixement, però no a solucionar-les completament. … a pesar que, com hem vist a l’apartat ‘Eines de comunicació’, hi ha alguna aplicació que ho intenta... ni que sigui de broma! ¿Hi ha solucions integrals per gestionar el coneixement? <ul><li>= </li></ul>? <ul><li>+ </li></ul>Vull saber… Coneixement
    55. 55. http://sclipo.com/video/crema-catalana ¡Hi ha recursos i mètode! http://sclipo.com/video/how-to-solve-a-rubik-s-cube-1-4 http://sclipo.com/video/useful-tip-for-video-download-amp-convert-any-formats-online Hi ha recursos (repositoris web amb vídeos) i pautes metodològiques que hi ajuden. Repositoris: - Sclipo.com - eHow.com - wikiHow.com - Wikiversity.org http :// en.wikiversity.org /wiki/How_to_ clean _a_ toilet Licensed under Creative   Commons Attribution 1.0 Coneixement
    56. 56. Seguint metodologia, professionals que aprenen i formen alhora © Departament de Justícia. CC BY Gestió del coneixement al Departament de Justícia Coneixement
    57. 57. Projecte de gestió del coneixement al Departament de Justícia 1. Objectiu: Millorar la nostra pràctica professional quotidiana, podent disposar de la informació i el coneixement que necessitem els professionals al nostre lloc de treball, aprofitant l’experiència dels companys. Aprenent pel xoc del coneixement nou (après fent) i el saber i experiència que ja teníem. 2. Fases del projecte 3. Disseny organitzatiu 4. Eines - Metodològiques: > Sessions bones pràctiques ( benchmarking intern i extern) > Comunitats de pràctica - Tecnològiques: > Repositori de coneixement intranet > Llistes de distribució l lista de correu electrònic > Eines de treball col·laboratiu e-Catalunya Gestió del coneixement a Justícia: metodologia Reunió de coordinació del projecte © Departament de Justícia. CC BY Coneixement
    58. 58. Per acabar el curs, fem un exercici conjunt d’innovació de serveis... Coneixement
    59. 59. Per innovar serveis a les organitzacions: Noves funcionalitats + Eina Internet = Innovació Coneixement servei Eines de comunicació - Correu electrònic - Xarxes d’accés mòbil a Internet (telefonia mòbil, PDA, portàtil) - Missatgeria instantània - Xat / Missatges tipus Twitter... - Videoconferència - Fòrum (fòrum web, llista de distribució) - Newsletter (butlletí digital) - Bloc ( weblog o bitàcola) - Wiki - Programari de xarxa social Eines de cerca i accessibilitat - Motors de cerca i directoris - Reconeixement de la veu (veu-text) - Síntesi de la veu (text-veu) - Sistemes de diàleg automàtic - Traducció automatitzada + - Digitalització d’un servei - Comunicació ubiqua - Més accessibilitat per a tothom - Disponibilitat d’informació abans per poder decidir millor - Simulació o possibilitat d’experimentar abans de fer una acció - Automatització de processos amb menys valor (repeticions, traduccions…) - Compartició del que sabem i el que coneixem amb els altres - Gestió de la informació més fàcil (RSS, favorits socials, filtres socials de notícies…) - Necessitat de l’usuari/client = - Recursos de publicitat i màrqueting relacional (màrqueting viral, enllaços patrocinats…). Que l’usuari accepti servei innovat . Exercici conjunt del curs Innovació Coneixement Eines de comunicació i cerca Màrqueting publicitat
    60. 60. <ul><li>Web + digitalització d’un tràmit = tràmits dels empleats mitjançant formularis digitals… </li></ul><ul><li>Web + combinació servei físic amb servei en línia = bookcrossing ... </li></ul><ul><li>Correu electrònic, SMS, missatgeria instantània + comunicació ubiqua i des de qualsevol part = llista de correu amb els mitjans de comunicació, missatgeria instantània corporativa… </li></ul><ul><li>Reconeixedor de veu (tecn. veu) + facilitar accessibilitat = publicar entrades al bloc per veu des de mòbil, indicacions per veu a GPS … </li></ul><ul><li>Web, fòrum, butlletí + disposar de la informació per decidir millor = venda d’immobles sense intermediaris, fòrum nous propietaris o de persones multades en trànsit, associació de celíacs... </li></ul><ul><li>Web, bloc, butlletí + simulació = proves de nivell en formació, simular qualsevol mena de cost per a l’usuari, previsualitzar article abans de ser publicat… </li></ul><ul><li>Tecnologia de la veu + automatització processos = publicar entrades al bloc per veu des de mòbil, indicacions per veu a GPS (reconeixedor de veu), robot verbal en el primer nivell d’atenció als nostres clients (sistema de diàleg automàtic) … </li></ul><ul><li>Bloc [i wiki] + compartició de coneixement = diari juvenil </li></ul><ul><li>Wiki + facilitat edició eines 2.0 i serveis de gestió de la informació = tauler d’anuncis corporatiu blocs corporatius, compartició favorits entre professionals ( tagging: Del.icio.us, Genio), visualització de conceptes més usats (Tagcloud.com) i altres mashups (serveis innovats per hibridació: Google Maps + coordenades GPS...) </li></ul>Com per exemple Innovació Coneixement Eines de comunicació i cerca Màrqueting publicitat
    61. 61. Exemples a l’Administració <ul><li>La telefonia mòbil ha propiciat uns serveis inimaginables fins no fa gaire. Hi influeixen el baix cost dels SMS i el gran valor que aporta l’accés a continguts i serveis des de dispositiu mòbil. Exemples de serveis des del mòbil prestats per l’Administració: </li></ul><ul><li>- Sistema d’alertes personalitzades sobre el trànsit (Gen.Cat.) </li></ul><ul><li>Sistema d’avisos sobre meteorologia (Meteocat Gen.Cat.) </li></ul><ul><li>Canal SMS emergències per a persones sordes (Gen.Cat.) </li></ul><ul><li>Notificació de concessió de beques i ajuts (Gen.Cat.) </li></ul><ul><li>Sistema d’alertes fitosanitàries a www.ruralnet.com (Gen.Cat.) </li></ul><ul><li>Sistema de missatges als ciutadans (Ajunt. Alella) </li></ul><ul><li>Consulta de temps que falta per passar el bus (Ajunt. Barcelona) </li></ul><ul><li>Confirmació esborrany de la declaració de renda (Agència Espanyola d’Adm.Tributària del Ministeri d’Economia i Hisenda) </li></ul>Innovació Coneixement Eines de comunicació i cerca Màrqueting publicitat
    62. 62. [email_address] xavier.lasauca@gencat.net

    ×