En aquest article parlo de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat a Catalunya.

1. Micromecenatge (crowdfunding) i
macromecenatge en el món de la recerca
Xavier Lasauca i Cisa, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes
d’Informació en R+D de la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya)
Darrerament, la qüestió del mecenatge en el món de la recerca s’ha tractat a
bastament en blocs i mitjans de comunicació. En un context de crisi econòmica
com l’actual, que ha provocat una forta reducció de les fonts de finançament
tradicionals de la recerca, el mecenatge ha esdevingut un tema emergent. En
aquest article parlarem de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a
gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat
a Catalunya.
Funding per HowardLake, a Flickr
Micromecenatge (crowdfunding)
En el número de març de RECERCAT ja explicàvem que, gràcies al micromecenatge,
la suma de petites aportacions individuals permet substituir les grans inversions en
recerca de les administracions públiques. Fa anys que en el món anglosaxó s’han
adaptat a aquest nou escenari de contenció pressupostària, i han sorgit diverses
plataformes que posen en contacte el personal investigador amb el públic general i
potencial inversor dels projectes de recerca, mitjançant l’ús de les xarxes socials.
Destaquen en aquest sentit plataformes com ara #SciFund Challenge, FundaGeek,
The Open Source Science Project, SciFlies i RocketHub.
El funcionament del procés és relativament senzill: els recercaires descriuen el
projecte i en fixen el cost total. Durant la fase de finançament, que és limitada, els
usuaris fan les seves aportacions. Un cop acabada aquesta fase, si el projecte ha
aconseguit pel cap baix el 100% del pressupost, es posa en funcionament i es cobra
als mecenes el seu suport. En cas contrari, el projecte s’anul·la i no es cobra cap

2. import. Segons la quantitat de l’aportació es té dret a alguna recompensa relacionada
amb el projecte, com ara aparèixer als crèdits, rebre un llibre o visitar el centre de
recerca, per exemple.
M’ha semblat particularment interessant el sistema de funcionament de Cancer UK
Research Myprojects, on els donants poden escollir el projecte de recerca o fins i tot
crear la seva pròpia pàgina personal de recaptació de fons per a un projecte concret.
Fins ara ja s’han recaptat més d’un milió de lliures.
A més de projectes de recerca, el micromecenatge pot ser útil per a la divulgació i la
comunicació de la ciència, com ho demostra el grup Amazings que va aconseguir
publicar la seva revista gràcies a la plataforma Lánzanos, o Taracea, una iniciativa de
la FECYT que pretén aplegar suport públic i mecenatge per impulsar projectes de
divulgació científica.
Sobre aquesta qüestió, la blocaire Anna Guillaumet va escriure un interessant article
fa unes setmanes, amb un comentari del professor Joaquin Sevilla que obria el debat
sobre els perills que pot implicar la substitució del finançament públic pel mecenatge
en la producció científica.
…i macromecenatge o mecenatge sense estar-se de res
Llegia aquest estiu a Nature una gran notícia per als físics teòrics: Yuri Milner, un
doctor en física multimilionari, ha instaurat un premi, Fundamentyal Physics Prize,
destinat a físics teòrics (l’especialitat preferida de Milner) i dotat amb tres milions de
dòlars. Per fer-nos una idea de la gran magnitud del premi, tinguem en compte que el
premi Nobel està dotat amb 8 milions de corones sueques, que equivalen
aproximadament a 1,2 milions de dòlars: és a dir, l’import del premi de Milner gairebé
triplica el del Nobel.
Enguany el premi ha recaigut en nou físics (cadascun dels quals cobrarà aquests 3
milions de dòlars), escollits directament per Milner. Cinc dels guardonats són
reconeguts especialistes en teoria de cordes: Edward Witten, Nima Arkani-
Hamed, Juan Maldacena, Nathan Seiberg i Ashoke Sen. Quant a la resta, Alan Guth i
Andrei Linde són cosmòlegs inflacionaris, Maxim Konstevich es dedica a la física
matemática, i Alexei Kitaev a la computació quàntica. Aquest article de The Guardian
explica la trajectòria dels guardonats.
En el sector de la física teòrica tenim de tot: des de reaccions molt favorables a la
iniciativa i a la llista de guardonats, com ara la de Luboš Motl (de qui se sospita que
pot haver assessorat Milner) fins a la més crítica de Peter Woit, que es pregunta per
què teories com la teoria de cordes o la supersimetria poden arribar a tenir aquest
reconeixement quan encara no s’han demostrat (els 150 comentaris del seu post són
una bona mostra del debat suscitat per Woit).

3. Imatge: #SciFund Challenge
Mecenatge i recerca a Catalunya
A Catalunya hi ha bons exemples d’atracció privada en forma de mecenatge, i
recentment se’n feien ressò de la qüestió des del bloc de l’Observatori de la Recerca
de l’IEC, així com Lluís Rovira, director de la Fundació CERCA, també des del seu
bloc. De manera resumida, destacaria com a exemples de mecenatge privat científic a
Catalunya:
 La Fundació Cellex, que finança 27 projectes de recerca en centres
d’excel·lència catalans, entre els quals destaquen l’Institut de Ciències
Fotòniques (ICFO), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
(IDIBAPS) i l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO). Sobre el cas concret del
mecenatge a l’ICFO per finançar l’edifici NEST, que és l’aportació més gran de
mecenatge en recerca de l’Estat, recomano aquest article de La
Vanguardia. Quant a l’IDIBAPS, el 10 de gener de 2013 es va presentar el
Centre de Recerca Biomèdica CELLEX. El doctor Pere Mir, empresari i
president de la Fundació Cellex, va rebre el Premi Nacional de Mecenatge
Científic 2011 en reconeixement a la seva contribució a la recerca que es duu a
terme a Catalunya.
 La Fundación Esther Koplowitz, que va aportar 15 milions d’euros per
al Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz, CIBEK), on més de 350
investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
(IDIBAPS) i de l’Hospital Clínic podran fer recerca.
 Altres exemples: la Fundació la Marató de TV3, l’Obra Social la Caixa
(programa RecerCaixa, sobre el qual recomano aquest article de Josep Maria
Vilalta), la Fundació Internacional Josep Carreras per la Lluita contra la
Leucèmia, la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer, la
Fundació de Recerca Oncològica (FERO, impulsada pel Dr. Baselga i
recentment guardonada amb una placa Narcís Monturiol), el Vall d’Hebron

4. Institut de Recerca (que el desembre de 2012 va presentar la web de
micromecenatge faigrecerca.org) i els Programes Balsells-Generalitat de
Catalunya, que compten amb el suport de l’empresari català resident a
Califòrnia Pere Balsells.
Per tal d’impulsar el mecenatge científic, entre d’altres objectius, el Govern va aprovar
a finals de juliol el canvi de nom de la Fundació Catalana per a la Recerca i la
Innovació (FCRI) –que recupera la seva denominació tradicional i el seu caràcter
d’entitat privada–, amb un patronat amb majoria de representants del sector privat i
sota la presidència, des de juny passat, del doctor Antoni Esteve, president del grup
Esteve. Com a entitat privada, la FCRI desenvoluparà, entre d’altres missions, la
captació d’inversió privada per al sistema català d’R+D i l’aplicació de noves vies de
cooperació entre el sector públic i el privat en les activitats de recerca científica a
Catalunya.
Una bona mostra de l’interès que suscita el mecenatge a casa nostra va ser la taula
rodona sobre Mecenazgo en ciencia que va tenir lloc el passat 18 de setembre en el
marc del Campus Gutenberg de la UPF, o la sessió informativa sobre Com finançar la
recerca mitjançant fons d’origen privat.que va tenir lloc el 4 d’octubre en el VHIR.
Considero que el mecenatge privat és una bona via per a la promoció de la ciència
com a complement del finançament públic, però en cap cas n’ha de ser el substitut.
En aquest sentit, cal que el mecenatge científic tingui uns incentius fiscals superiors
als que fixa l’actual llei del mecenatge, per la qual cosa seria desitjable que la nova
Llei de participació en les activitats d’interès general i de mecenatge, que podria
aprovar-se el 2013, augmentés les desgravacions per fomentar la transmissió de
capital privat a les institucions públiques, regulés el micromecenatge i inclogués el
sector científic de manera destacada.
(Aquest article està basat en l’anotació publicada en el bloc L’ase quàntic el
16/09/2012, i ha estat actualitzat el dia 14 de gener de 2013)