Intorucció general a l'art romà

1. L’ART ROMÀ
APROXIMACIÓ ALS ELEMENTS
CARACTERÍSTICS DE L’ART DE
ROMA

2. ETAPES DE LA HISTÒRIA DE ROMA
ÈPOCA DE LA MONARQUIA Del 753aC fins al 510aC
•Reis romans fins la fi del segle VII
•Reis etruscs fins a la revolta del 509aC
(Roma estava integrada a l’imperi etrusc)
ÈPOCA REPUBLICANA Del 509aC fins al 31 aC
Es desenvolupen institucions públiques
pròpies d’una república: senat, magistratures
elegides, etc. per evitar el poder personal.
ÈPOCA DE L’IMPERI Del 31aC fins al 476dC
•Alt Imperi, fins a mitjans del segle IIIdC
•Baix Imperi, finsl’ocupació bàrbara de la part occidental.

3. Guerres púniques
S III-I a.C

5. L’art romà reemplaça el grec. Roma unifica territoris sota
el seu domini i crea al mateix temps “l’art imperial”
La societat romana es caracteritza pel seu pragmatisme més
que pel dogmatisme. (creació d’arquitectura pública;
basíliques, termes, teatres…)
Tenen un desig de dominació política, econòmica i social.

6. INFLUÈNCIES I ORIGINALITAT
DE L’ART ROMÀ
ART GREC: Bagatge mitològic i gust artístic
basat en l’ideal de bellesa.
SUPERESTRAT
Art
supeditat a
ART ROMÀ l’interès de
l’Estat:
Art polític i
SUBSTRAT urbà
ART ETRUSC: Estructures arquitectòniques
senzilles, realisme representatiu i culte funerari.

7. Principals àmbits artístics de
Roma.
ARQUITECTURA
ESCULTURA
PINTURA (Mural)
MOSAIC

8. ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ARQUITECTURA
RELIGIOSA PÚBLICA O CIVIL

9. ARQUITECTURA
RELIGIOSA ROMANA
L’ELEMENT MÉS DESTACAT ÉS
EL TEMPLE.
EL TEMPLE ROMÀ ES
DIFERENCIA DEL GREC EN
TRES ASPECTES BÀSICS:
Pot tenir més cel·les o naus.
L’edifici s’aixeca sobre un PODIUM
És PSEUDOPERÍPTER

10. ARQUITECTURA
RELIGIOSA ROMANA
MAISON CARRÉ. NIMES. FRANÇA

11. ARQUITECTURA
RELIGIOSA ROMANA
TEMPLE DE VESTA. ROMA. ITÀLIA

12. ARQUITECTURA
RELIGIOSA ROMANA
PANTEÓ DE
ROMA.

13. ARQUITECTURA
RELIGIOSA ROMANA
PANTEÓ DE
ROMA.

14. L’arquitectura pública a Roma
La ciutat romana es basava en la disposició dels
campaments militars: constava de dos carrers centrals
que, formant una creu, distribuïen la ciutat en quatre
zones. NORD CARDUS
OEST FORUM
EST
DECUMANUS FORUM
SUD

15. BARCINO

16. CONSTRUCIONS BÀSIQUES DE
L’ARQUITECTURA ROMANA
Les construccions bàsiques de l’arquitectura
romana urbana eren:
FORUM: plaça porticada on es desenvolupava la vida
comercial, religiosa i on s’edificaven els edificis
públics.
BASÍLICA: edificació que servia com a banc i
tribunal. Era de nombre senar de naus i longitudinal
TERMES: eren els banys públics. Constaven de
piscina fresa (frigidarium), calenta (caldarium) i de
vestuaris ( apodyterium).

17. CONSTRUCIONS BÀSIQUES DE
L’ARQUITECTURA ROMANA
L’AMFITEATRE: basava la seva Espai
estructura en el grec: allargat pels
Espai actors:
semicircular ESCENA
pel cor:
Espai ORCHESTRA
semicircular
pels
espectadors:
CAVEA
TEATRE D’EPIDAURE (GRÈCIA)

18. CONSTRUCIONS BÀSIQUES DE
L’ARQUITECTURA ROMANA
L’AMFITEATRE: era la unió
contraposada de dos teatres aconseguint
una forma una ovalada:
ARENA
CAVEA

19. AMFITEATRE FLAVI
Va ser construit en temps de Vespasià (9-79dC) i acabat
en època de Titus (39-81dC).

20. CONSTRUCIONS BÀSIQUES DE
L’ARQUITECTURA ROMANA
EL CIRC: era una pista en forma d’anell
allargat en la que es duien a terme curses
de carruatges tirats per cavalls.
ESPINA
ARENA
CAVEA

21. CIRCUS MAXIMUS de Roma

22. LES OBRES PÚBLIQUES
Pels romans va ser una constant preocupació tenir
ben comunicades les ciutats i, també, ben abastides
d’aigua. Per aquest motiu les més destacades obres
públiques van ser:
VIES
PONTS
AQÜEDUCTES

23. LES VIES

24. ELS PONTS
PONT DEL DIABLE. MARTORELL

25. AQÜEDUCTES
AQÜEDUCTE DE TARRAGONA

26. AQÜEDUCTES
AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA

27. LA VIVENDA ROMANA
ATRI
PERISTIL
CUBICULUM
IMPLUVIUM o
COMPLUVIUM
TRICLINIUM

28. L’ESCULTURA ROMANA
Els romans eren uns apassionats de l’escultura.
Sabedors de l’insuperable nivell de l’escultura clàssica
grega, es van limitar a copiar-ne les obres més
destacades.
Malgrat tot, van aconseguir destacar al nivell més alt
en un gènere escultòric: EL RETRAT
El retrat romà, influït pel grec, es centra en l’exaltació
de les personalitats.

29. L’ESCULTURA ROMANA
La inspiració en
el classicisme
grec es veu en
l’època de Juli
César i d’Otavi MUSEU
MUSEU VATICÀ
August (segles NACIONAL
IaC i IdC) en la D’ATENES
idealització i la
representació
simbòlica de les
virtuts del
OCTAVI AUGUST, de
personatge
PRIMAPORTA
escolpit.

30. L’ESCULTURA ROMANA
Durant l’època de
Claudi i de Neró,
s’intensificaren els
efectes de llum i ombra i
s’accentuà la
preocupació pel
realisme, tendència que
es va mantenir durant
les dinasties dels
FLAVIS, ANTONINS i
LUCIUS IUNIUS BRUTUS SEVERS

31. L’ESCULTURA ROMANA
ESTÀTUA
EQÜESTRE DE
MARC AURELI

32. L’ESCULTURA ROMANA
A PARTIR DEL SEGLE
IIIdC, EL RETRAT VA
INICIAR UNA RÀPIDA
EVOLUCIÓ CAP A LA
SIMPLIFICACIÓ
GEOMÈTRICA. EL FET
D’ASSEMBLAR-SE
FÍSICAMENT VA DEIXAR
D’INTERESAR I ELS
ARTISTES OPTAREN PER
UNA REPRESENTACIÓ
CONSTANTÍ I SIMBÒLICA
EL GRAN CARACTERITZADA PEL
HIERATISME.

33. LA PINTURA ROMANA
FONAMENTALMENT S’USAVA PER
DECORAR LES PARETS DE LES CASES O
VILES

34. LA PINTURA ROMANA
PINTURA
MURAL.
POMPEIA

35. EL MOSAIC ROMÀ
S’USAVA EN LA DECORACIÓ DEL TERRA DE
LES CASES I ACOSTUMAVA A REPRESENTAR
DIBUIXOS GEOMÈTRICS, FIGURES HUMANES
O ESCENES DE BATALLES.
BATALLA D’ISSOS

36. MONUMENTS
COMMEMORATIUS
ARA PACIS AUGUSTAE
ANY 13 dC

37. MONUMENTS
COMMEMORATIUS
ARC DE
TRIOMF DE
TITUS,
ANY 80-85dC,
ERIGIT PER
DOMICIÀ

38. MONUMENTS
COMMEMORATIUS
CARA SUD
ARC DE
CONSTANTÍ,
ANY 316 dC
CARA NORD

39. MONUMENTS
COMMEMORATIUS
COLUMNA
TRAJANA. 113dC
EN ELS SEUS
RELLEUS ES
REPRESENTEN LES
VICTÒRIES DE
TRAJÀ.