SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 35
 
Mapa de la unitat LA POBLACIÓ AL MÓN La població al món Països desenvolupats i subdesenvolupats  Règims demogràfics La piràmide de població L’ESTUDI DE LA   POBLACIÓ FACTORS EVOLUCIÓ TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA NATALITAT I FECUNDITAT MORTALITAT ESTRUCTURA PER EDATS CREIXEMENT NATURAL CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES ANÀLISI DE CASOS
1.000 Atila Expansión del Islam Las cruzadas Marco Polo Descubrimiento de América -500 750 Guerras Púnicas Alejandro Magno 1.250 1.500 1.000 500 250 0 -250 Imperio Romano 200 400 600 1.750 Revolución  Industrial 800 2.000 2.000 4.000 5.000 6.000 4.000 5.000 6.000 2.000 3.000 3.000 Chayanne Beatles
Fórmules per estudiar la població
Les fonts demogràfiques Per saber quantes persones viuen en un lloc i com són, s’elaboren uns registres que constitueixen fonts fonamentals per a l’estudi de la població. A Espanya,  els més importants són el cens, el padró municipal i el registre civil.  Es compon d’uns llibres en què s’anoten  els naixements,  les defuncions i els canvis en l’estat civil  de les persones (matrimonis, divorcis...). Els llibres es troben als jutjats de les localitats grans o en els ajuntaments de les petites. És un registre que recull les dades de la població que viu en un municipi: nom i cognoms, sexe, adreça, lloc i data de naixement, nacionalitat, nivell d’estudis cursats... Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi. Avui dia, les dades del padró s’actualitzen diàriament gràcies  a la informàtica. És una enquesta  que es realitza a tota la població del país  per obtenir dades demogràfiques, econòmiques, socials i culturals. A Espanya l’elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) cada 10 anys; des de 1981 es fan els anys que acaben en 1.  El registre civil El padró municipal El cens
Esquema sobre els factors de creixement de la població ÍNDEXS - Taxa de natalitat - Taxa de fecunditat ÍNDEXS  - Taxa de mortalitat  - Taxa de mortalitat infantil NATALITAT MORTALITAT  CREIXEMENT NATURAL   CREIXEMENT REAL MOVIMENTS MIGRATORIS IMMIGRACIÓ EMIGRACIÓ
Principals variables demogràfiques per continents
Evolució de la població al món
Esquema sobre l’evolució de la població al món PREVISIÓ PER AL SEGLE XXI SEGLES XIX I XX   FINS AL SEGLE XIX   Mortalitat elevada Natalitat elevada ANTIC RÈGIM DEMOGRÀFIC Lent creixement  demogràfic Natalitat elevada Descens de la mortalitat EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA Acceleració del creixement demogràfic Millores agràries Avenços sanitaris Més higiene Baixa mortalitat Descens de la natalitat ALENTIMENT DEL CREIXEMENT Envelliment de la població mundial Major creixement del Tercer Món
Gràfic de l’evolució de la població mundial per continents
Gràfic de l’evolució de la població per grau de desenvolupament
Projecció del creixement demogràfic des de 1850 fins a 2050
Gràfic de l’evolució de l’esperança de vida a escala mundial
Gràfic sobre la transició demogràfica a Suècia
Gràfic sobre la transició demogràfica a Mèxic
Quadre resum sobre el model de transició demogràfica
Mapa de la natalitat al món
Gràfic de la fecunditat en diferents països
Mapa de la mortalitat al món
Gràfic de la mortalitat infantil en funció del grau de desenvolupament
Mapa del pes de la població vella
Població menor de 15 anys
Text:  l’elevada natalitat al Tercer Món Per què la natalitat es manté tan alta en els països del Tercer Món?  La reducció de la natalitat reflecteix la millora de les condicions de vida. A Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina aquesta evolució social i psicològica encara no s’ha produït  per a la massa de la població: molts nens i nenes són encara treballadors, no van a escola i participen en feines al camp; en les ciutats són ocasionalment venedors  de diaris, de llaminadures o de petites mercaderies, missatgers, mendicants, etc. Aquestes activitats més o menys regulars els permeten guanyar alguna cosa  amb què sobreviure miserablement; aquests modests guanys són molt apreciats  pels pares, que a més, en molts casos, no tenen feina. Per a aquestes famílies tan pobres no hi ha el problema de repartir els béns entre un nombre massa gran d’hereus; els fills tampoc no són càrregues, sinó més aviat beneficiosos i gairebé no tenen motius  per reduir-ne el nombre.  Y. LACOSTE,  Geografia general ,   1983
Els països la població dels quals creix més (augment anual d’habitants)
Dades demogràfiques comparades entre un país desenvolupat i un altre de subdesenvolupat
Avantatges i inconvenients dels diferents règims demogràfics
Postures pronatalistes i antinatalistes
Educació i control de la natalitat
Text: la natalitat a l’Índia L’Índia és el segon país que sobrepassa els 1.000 milions d’habitants. La població superarà la de la Xina l’any 2045, segons l’ONU La taxa de natalitat índia és de l’1,9 %, més del doble que a la Xina. Cada any neixen  16 milions d’indis; 42.000 cada dia, va recordar ahir Michael Vlassof, del FNUAP. Les millores en l’esperança de vida (62 anys), en mortalitat infantil  (72 per 1.000 naixements) i a desterrar la fam han complicat les coses. L’any 2005 hi haurà 1.330 milions d’indis. La meitat, en ciutats.  Una quarta part de les dones índies no té accés als anticonceptius. Només els fan servir un 43 %, i la xifra amaga que el 80 % d’aquestes dones recorre a l’esterilització.  Un percentatge menys significatiu opta per l’avortament, sobretot ara que les ecografies indiquen si donaran a llum una nena: en aquest cas, en zones rurals d’estats, les famílies intentaran que el fetus no neixi, ja que una nena no promet beneficis econòmics i, a més, el seu matrimoni i la dot són un problema que endeuta i esclavitza. Només el 35 % de les dones sap llegir i escriure (en el cas dels homes, un 64 %), i per tant fallen  en la cura de la salut dels fills. De cada 1.000 nadons, 97 nenes i 82 nens moren  abans dels cinc anys.  EL PAÍS , 12 de maig de 2000
Text: la natalitat a Espanya L’edat d’entrada en el col·lectiu de la gent més gran es pren, en la major part dels països, coincidint amb l’edat de jubilació, per bé que l’augment de la longevitat ha dut a considerar edats més altes, parlant, llavors, de l’envelliment de l’envelliment. Així doncs, en el cas d’Espanya es prenen  els 65 anys, tenint en compte també la població de 85 i més anys.  El procés d’envelliment de la població d’Espanya ha estat causat, en primer lloc, per la forta reducció de la fecunditat que es va iniciar a final dels setanta, actuant com a segon factor la disminució de la mortalitat. Pel que fa a la migració, durant aquest període no ha tingut una influència important en la població i la seva distribució per edats. En la població de més grans de 64 anys, el nombre  de dones supera sempre el dels homes. Hi ha factors que es podrien qualificar de conjunturals,  com la Guerra Civil espanyola i l’emigració, que incideixen en aquest resultat, però és la sobremortalitat masculina, és a dir, la major mortalitat dels homes davant de les dones,  la que hi influeix de forma continuada.  L’any 2000 Espanya se situa entre els sis països més envellits dels quinze que formen la Unió Europea, darrere d’Itàlia, Suècia i Grècia. Si l’any 2000 es calculen 6,8 milions de persones  amb 65 anys o més, l’any 2020 n’hi haurà 8,6 milions. L’any 2050 se n’han obtingut 12,8 milions.  En aquest cas, la participació de la població més gran de 65 anys, creixeria des del 17 % actual  fins a superar el 31 % l’any 2050.  Margarita Cantalapiedra,  El envejecimiento demográfico en España  (Adaptat)
Les parts d’una piràmide de població
La forma d’una piràmide
Les piràmides de població de Kenya i dels Estats Units
L’evolució del creixement de la població Es una teoría que explica L’evolució de la població segons el model PAS  SEGÜENT DE L’ANIMACIÓ
En resumen: Creixement de la població lent Creixement de la població ràpid El creixement  de la població  s’enlenteix Creixement de la població lent El model de transició demogràfica. Resum PAS  SEGÜENT DE L’ANIMACIÓ

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismeimanhistoria
 
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXIndustrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXjcorbala
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratorisjordimanero
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrialjescriva
 
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n esojgutier4
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batllóbielada
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Teatre català s.XX
Teatre català s.XXTeatre català s.XX
Teatre català s.XXdolors
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxMaria Polo
 
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaUnitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaFàtima
 
El carlisme
El carlismeEl carlisme
El carlismebenienge
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 

La actualidad más candente (20)

Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
 
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXIndustrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
 
La Segona Republica Espanyola
La Segona Republica EspanyolaLa Segona Republica Espanyola
La Segona Republica Espanyola
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso3a. demografia 2n eso
3a. demografia 2n eso
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Teatre català s.XX
Teatre català s.XXTeatre català s.XX
Teatre català s.XX
 
T6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptxT6 Demografia.pptx
T6 Demografia.pptx
 
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalanaUnitat 2. els dialectes de la llengua catalana
Unitat 2. els dialectes de la llengua catalana
 
El carlisme
El carlismeEl carlisme
El carlisme
 
Napoleó
NapoleóNapoleó
Napoleó
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 

Destacado

EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEscola Vedruna-Àngels
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalismedgraell
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació IslamGlòria
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsceipjoncadella
 
Comentario del Plano Urbano
Comentario del Plano UrbanoComentario del Plano Urbano
Comentario del Plano UrbanoIsaac Buzo
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso2nESO
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medievalJulia Valera
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragóJulia Valera
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticcsantan2
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)Julia Valera
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBREjoanet83
 
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al  andalus1. l'islam i al  andalus
1. l'islam i al andalusJulia Valera
 

Destacado (20)

EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
 
Feudalisme
FeudalismeFeudalisme
Feudalisme
 
Presentació Islam
Presentació  IslamPresentació  Islam
Presentació Islam
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
LA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVALLA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVAL
 
Comentario del Plano Urbano
Comentario del Plano UrbanoComentario del Plano Urbano
Comentario del Plano Urbano
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Islam 2º ESO
Islam 2º ESOIslam 2º ESO
Islam 2º ESO
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
T3 climes
T3 climesT3 climes
T3 climes
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòticDiapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
Diapositives unitat 3. la ciutat medieval i el gòtic
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
 
La crisi dels segles xiv i xv
La crisi dels segles xiv i xvLa crisi dels segles xiv i xv
La crisi dels segles xiv i xv
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
 
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al  andalus1. l'islam i al  andalus
1. l'islam i al andalus
 

Similar a Tema 4 .La població al món

T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la poblaciógraciajt
 
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)jordimanero
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Txeli
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaTxeli
 
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOPresentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOMartVic1
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójgutier4
 
La població
La poblacióLa població
La poblaciómonicapj
 
Demografia
DemografiaDemografia
DemografiaTxeli
 
Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)escolalapau
 
Activitats la població 11
Activitats la població 11Activitats la població 11
Activitats la població 11llulsil23
 
Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11llulsil23
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójesus gutierrez
 
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirvicenteahuir1999
 

Similar a Tema 4 .La població al món (20)

T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
 
Poblacio d'Espanya (II)
Poblacio d'Espanya (II)Poblacio d'Espanya (II)
Poblacio d'Espanya (II)
 
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
Estructura I DinàMica De La Població (Ii)
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
Bloc 4 poblacio i sistema urba_ 2021
 
01 poblacio 1
01 poblacio 101 poblacio 1
01 poblacio 1
 
Bloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urbaBloc 4 poblacio i sistema urba
Bloc 4 poblacio i sistema urba
 
Tema10
Tema10Tema10
Tema10
 
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESOPresentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
Presentació Habitants del planeta. Temes de Geografia 2n ESO
 
Tema demografia
Tema demografiaTema demografia
Tema demografia
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Caselles activitatstema3
Caselles activitatstema3Caselles activitatstema3
Caselles activitatstema3
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Demografia
DemografiaDemografia
Demografia
 
Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)Unitat 03. Població (resum complet)
Unitat 03. Població (resum complet)
 
Activitats la població 11
Activitats la població 11Activitats la població 11
Activitats la població 11
 
Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11Activitats la poblacio-11
Activitats la poblacio-11
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
 
Unitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio MundialUnitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio Mundial
 

Más de xavierpinyol

Más de xavierpinyol (8)

Què és la història?
Què és la història?Què és la història?
Què és la història?
 
Maria 09 10
Maria  09  10Maria  09  10
Maria 09 10
 
Tema6
Tema6Tema6
Tema6
 
Ue
UeUe
Ue
 
Elgoverndel Ue
Elgoverndel UeElgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
 
Tema5.La ImportàNcia De Les Migracions
Tema5.La ImportàNcia De Les MigracionsTema5.La ImportàNcia De Les Migracions
Tema5.La ImportàNcia De Les Migracions
 
Panteo Roma
Panteo RomaPanteo Roma
Panteo Roma
 
Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñol
 

Tema 4 .La població al món

  • 1.  
  • 2. Mapa de la unitat LA POBLACIÓ AL MÓN La població al món Països desenvolupats i subdesenvolupats Règims demogràfics La piràmide de població L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ FACTORS EVOLUCIÓ TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA NATALITAT I FECUNDITAT MORTALITAT ESTRUCTURA PER EDATS CREIXEMENT NATURAL CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES ANÀLISI DE CASOS
  • 3. 1.000 Atila Expansión del Islam Las cruzadas Marco Polo Descubrimiento de América -500 750 Guerras Púnicas Alejandro Magno 1.250 1.500 1.000 500 250 0 -250 Imperio Romano 200 400 600 1.750 Revolución Industrial 800 2.000 2.000 4.000 5.000 6.000 4.000 5.000 6.000 2.000 3.000 3.000 Chayanne Beatles
  • 4. Fórmules per estudiar la població
  • 5. Les fonts demogràfiques Per saber quantes persones viuen en un lloc i com són, s’elaboren uns registres que constitueixen fonts fonamentals per a l’estudi de la població. A Espanya, els més importants són el cens, el padró municipal i el registre civil. Es compon d’uns llibres en què s’anoten els naixements, les defuncions i els canvis en l’estat civil de les persones (matrimonis, divorcis...). Els llibres es troben als jutjats de les localitats grans o en els ajuntaments de les petites. És un registre que recull les dades de la població que viu en un municipi: nom i cognoms, sexe, adreça, lloc i data de naixement, nacionalitat, nivell d’estudis cursats... Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi. Avui dia, les dades del padró s’actualitzen diàriament gràcies a la informàtica. És una enquesta que es realitza a tota la població del país per obtenir dades demogràfiques, econòmiques, socials i culturals. A Espanya l’elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) cada 10 anys; des de 1981 es fan els anys que acaben en 1. El registre civil El padró municipal El cens
  • 6. Esquema sobre els factors de creixement de la població ÍNDEXS - Taxa de natalitat - Taxa de fecunditat ÍNDEXS - Taxa de mortalitat - Taxa de mortalitat infantil NATALITAT MORTALITAT CREIXEMENT NATURAL CREIXEMENT REAL MOVIMENTS MIGRATORIS IMMIGRACIÓ EMIGRACIÓ
  • 8. Evolució de la població al món
  • 9. Esquema sobre l’evolució de la població al món PREVISIÓ PER AL SEGLE XXI SEGLES XIX I XX FINS AL SEGLE XIX Mortalitat elevada Natalitat elevada ANTIC RÈGIM DEMOGRÀFIC Lent creixement demogràfic Natalitat elevada Descens de la mortalitat EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA Acceleració del creixement demogràfic Millores agràries Avenços sanitaris Més higiene Baixa mortalitat Descens de la natalitat ALENTIMENT DEL CREIXEMENT Envelliment de la població mundial Major creixement del Tercer Món
  • 10. Gràfic de l’evolució de la població mundial per continents
  • 11. Gràfic de l’evolució de la població per grau de desenvolupament
  • 12. Projecció del creixement demogràfic des de 1850 fins a 2050
  • 13. Gràfic de l’evolució de l’esperança de vida a escala mundial
  • 14. Gràfic sobre la transició demogràfica a Suècia
  • 15. Gràfic sobre la transició demogràfica a Mèxic
  • 16. Quadre resum sobre el model de transició demogràfica
  • 17. Mapa de la natalitat al món
  • 18. Gràfic de la fecunditat en diferents països
  • 19. Mapa de la mortalitat al món
  • 20. Gràfic de la mortalitat infantil en funció del grau de desenvolupament
  • 21. Mapa del pes de la població vella
  • 23. Text: l’elevada natalitat al Tercer Món Per què la natalitat es manté tan alta en els països del Tercer Món? La reducció de la natalitat reflecteix la millora de les condicions de vida. A Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina aquesta evolució social i psicològica encara no s’ha produït per a la massa de la població: molts nens i nenes són encara treballadors, no van a escola i participen en feines al camp; en les ciutats són ocasionalment venedors de diaris, de llaminadures o de petites mercaderies, missatgers, mendicants, etc. Aquestes activitats més o menys regulars els permeten guanyar alguna cosa amb què sobreviure miserablement; aquests modests guanys són molt apreciats pels pares, que a més, en molts casos, no tenen feina. Per a aquestes famílies tan pobres no hi ha el problema de repartir els béns entre un nombre massa gran d’hereus; els fills tampoc no són càrregues, sinó més aviat beneficiosos i gairebé no tenen motius per reduir-ne el nombre. Y. LACOSTE, Geografia general , 1983
  • 24. Els països la població dels quals creix més (augment anual d’habitants)
  • 25. Dades demogràfiques comparades entre un país desenvolupat i un altre de subdesenvolupat
  • 26. Avantatges i inconvenients dels diferents règims demogràfics
  • 27. Postures pronatalistes i antinatalistes
  • 28. Educació i control de la natalitat
  • 29. Text: la natalitat a l’Índia L’Índia és el segon país que sobrepassa els 1.000 milions d’habitants. La població superarà la de la Xina l’any 2045, segons l’ONU La taxa de natalitat índia és de l’1,9 %, més del doble que a la Xina. Cada any neixen 16 milions d’indis; 42.000 cada dia, va recordar ahir Michael Vlassof, del FNUAP. Les millores en l’esperança de vida (62 anys), en mortalitat infantil (72 per 1.000 naixements) i a desterrar la fam han complicat les coses. L’any 2005 hi haurà 1.330 milions d’indis. La meitat, en ciutats. Una quarta part de les dones índies no té accés als anticonceptius. Només els fan servir un 43 %, i la xifra amaga que el 80 % d’aquestes dones recorre a l’esterilització. Un percentatge menys significatiu opta per l’avortament, sobretot ara que les ecografies indiquen si donaran a llum una nena: en aquest cas, en zones rurals d’estats, les famílies intentaran que el fetus no neixi, ja que una nena no promet beneficis econòmics i, a més, el seu matrimoni i la dot són un problema que endeuta i esclavitza. Només el 35 % de les dones sap llegir i escriure (en el cas dels homes, un 64 %), i per tant fallen en la cura de la salut dels fills. De cada 1.000 nadons, 97 nenes i 82 nens moren abans dels cinc anys. EL PAÍS , 12 de maig de 2000
  • 30. Text: la natalitat a Espanya L’edat d’entrada en el col·lectiu de la gent més gran es pren, en la major part dels països, coincidint amb l’edat de jubilació, per bé que l’augment de la longevitat ha dut a considerar edats més altes, parlant, llavors, de l’envelliment de l’envelliment. Així doncs, en el cas d’Espanya es prenen els 65 anys, tenint en compte també la població de 85 i més anys. El procés d’envelliment de la població d’Espanya ha estat causat, en primer lloc, per la forta reducció de la fecunditat que es va iniciar a final dels setanta, actuant com a segon factor la disminució de la mortalitat. Pel que fa a la migració, durant aquest període no ha tingut una influència important en la població i la seva distribució per edats. En la població de més grans de 64 anys, el nombre de dones supera sempre el dels homes. Hi ha factors que es podrien qualificar de conjunturals, com la Guerra Civil espanyola i l’emigració, que incideixen en aquest resultat, però és la sobremortalitat masculina, és a dir, la major mortalitat dels homes davant de les dones, la que hi influeix de forma continuada. L’any 2000 Espanya se situa entre els sis països més envellits dels quinze que formen la Unió Europea, darrere d’Itàlia, Suècia i Grècia. Si l’any 2000 es calculen 6,8 milions de persones amb 65 anys o més, l’any 2020 n’hi haurà 8,6 milions. L’any 2050 se n’han obtingut 12,8 milions. En aquest cas, la participació de la població més gran de 65 anys, creixeria des del 17 % actual fins a superar el 31 % l’any 2050. Margarita Cantalapiedra, El envejecimiento demográfico en España (Adaptat)
  • 31. Les parts d’una piràmide de població
  • 32. La forma d’una piràmide
  • 33. Les piràmides de població de Kenya i dels Estats Units
  • 34. L’evolució del creixement de la població Es una teoría que explica L’evolució de la població segons el model PAS SEGÜENT DE L’ANIMACIÓ
  • 35. En resumen: Creixement de la població lent Creixement de la població ràpid El creixement de la població s’enlenteix Creixement de la població lent El model de transició demogràfica. Resum PAS SEGÜENT DE L’ANIMACIÓ